EL BLAU DEL VALÈNCIA C.F. Article de Sico Fons.

Jo sóc un gran afeccionat del València C.F. el millor equip del món i part de la contornada, i precisament per això, perquè només vull el seu bé, em crec en l’obligació, en el deute moral de donar consells als seus directius.
És ben evident que a hores d’ara ja ha quedat demostrat –i ben demostrat, ai!– que dur durant un partit la samarreta amb els colors de la nostríssima senyera, porta mala sort. Sí, és així de trist i estrany, però què hem de fer, la vida, vulguem o no, és així d’estranya, injusta i absurda (i el futbol més encara!).
Però jo, modestament, crec haver descobert el motiu –i també la solució– de tot açò. Ha! Ja ho deia la meua àvia, en glòria estiga: “este xic arribarà ben lluny de tan sabut com és”.
Doncs resulta que he anat examinant els diferents resultats de tots els partits on l’equip dels meus amors ha jugat amb els colors de la Senyera i he observat que com major era la proporció de color blau, pitjor era el resultat. Així, quan en un partit van eixir a la gespa els nostres intrèpids herois amb una franja blava tan gran que anava des del coll fins quasi el melic, el resultat fou més que catastròfic, gairebé tràgic. I, contràriament, quan el color blau era més discret i escàs i embrutava… perdó, vull dir colorava a penes el coll i una part dels muscles, el resultat final, tot i ser negatiu, ja no va ser tan dolent. Així doncs, he analitzat tots aquests fets, he sospesat les conseqüències i he arribat ben fàcilment a la següent conclusió: senyors directius del València C.F. per al proper partit facin sortir al terreny de joc als nostres nois amb la nostra senyera, sí, però sense gens de color blau. Ja veuran vostès com el resultat final no sols millorarà, sinó que acabarà sent positiu. La victòria serà nostra. Han de creure les meves paraules. La senyera sense franja tornarà a lluir sobre la nostra estimada ciutat de València i nosaltres –tots nosaltres–, com a poble, ens sentirem millors, més satisfets i més feliços. Guanyarem la Lliga i els nostres cors s’ompliran de joia. Amunt València!