6 de juliol de 2005
[@more@]
5 de juliol del 2005
Presentació de l’Informe Destrucció a Tota Costa 2005
GREENPEACE DENÚNCIA LA CRÍTICA SITUACIÓ DEL LITORAL DE LA COMUNITAT VALENCIANA
L’Administració Autonòmica ha actuat com un dels principals agents d’aquesta degradació en fomentar la urbanització de la costa i descuidar aspectes fonamentals com la contaminació
Greenpeace ha presentat avui en roda de premsa l’informe Destrucció a tota la costa 2005 en el que analitza l’estat de les nostres costes. L’informe posa de manifest la degradació que ha experimentat el medi litoral i marí a causa de les activitats humanes. Les principals causes d’aquest deteriorament són la massificació urbanística, la contaminació i les noves infraestructures portuàries. Aquestes tres agressions es materialitzen en l’ocupació del litoral, la destrucció d’espais naturals i l’erosió costera.
A pesar que s’ha avançat en el coneixement d’aquests problemes, l’informe de Greenpeace constata la falta d’aplicació de solucions per la pràctica totalitat de les institucions, més preocupades pel benefici a curt termini que pel futur que deixen a les generacions venidores.
Les dades generals més destacades de l’últim any que reflecteixen la falta d’una gestió responsable de les costes i l’empitjorament de la situació de les costes són:
· 768.000 nous habitatges
· 58 nous camps de golf (que se sumen als 300 ja existents)
· 77 nous ports esportius o ampliacions d’aquests.
En l’informe Destrucció a Tota Costa 2005 Greenpeace ressalta els elevats nivells d’urbanització de la franja costera de la Comunitat Valenciana, amb un 33% del seu primer quilòmetre de litoral ocupat pel ciment. Alacant sobrepassa aquesta xifra amb un 49,3%, (una de les majors de tot el litoral espanyol, només superada per Màlaga i Barcelona), seguida de València amb un 28,7% i Castelló amb un 23,5%. La tendència general observada a la costa és la de continuar construint a través de la desclassificació de sòl agrícola, transformant milers d’hectàrees de conreus en formigó. D’igual forma es constata que, una vegada esgotada la primera línia de platja, la pressió urbanística es trasllada cap a l’interior.
La legislació urbanística de la Comunitat Valenciana no ha passat l’examen de la Comissió Europea, que investiga la seua falta de transparència i arbitrarietat en l’adjudicació dels contractes públics, tal com queda recollit en l’informe; açò trau a la llum els grans interessos especulatius que primen al litoral d’aquesta regió. Els plans urbanístics són els majors de tota la costa espanyola: a Castelló es construiran 180.000 habitatges en els pròxims 15 anys, mentre a València s’acaba d’anunciar la reclassificació de prop de 60 milions de metres quadrats per a construir 105.000 habitatges. Les previsions per al 2015 indiquen que el parc d’habitatges de segones residències aconseguirà el mig milió repartit entre les tres províncies valencianes (el ritme de construcció de primers habitatges és molt semblant).
L’urbanisme té tal poder que sembla determinar fins a la composició política de certs ajuntaments, configurant-se com una de les possibles causes d’alguna de les 26 mocions de censura viscudes fins al moment en aquesta legislatura a la Comunitat Valenciana.
Segueix la urbanització de la costa i d’igual forma continua el desmesurat augment de camps de golf, que representen un consum molt elevat de recursos com l’aigua i el sòl. Dels 22 actuals es passarà a 67 en deu anys segons els càlculs de la Confederació del Xúquer, la qual cosa suposarà un consum de 39 hectòmetres cúbics d’aigua a l’any. Des de la Generalitat, el Conseller Blasco anima aquests dies als promotors a construir nous camps, que promet subvencionar amb fons LIFE destinats a el cuidat de la naturalesa, una aposta difícil de qualificar.
El turisme no travessa un bona moment. Les dades sobre l’estancament del sector turístic que ofereixen els organismes oficials no semblen calar en les administracions, que continuen descuidant una franja costera que cada vegada atrau menys al turisme. L’oferta hotelera a la Comunitat Valenciana va créixer un 30,4% des de 1997, no obstant, els nivells d’ocupació de 2004 van ser els pitjors de l’última dècada, amb ocupacions del 50% en localitats com Gandia, Dènia o Cullera. L’assalt de les constructores al sector turístic està arruïnant les expectatives de futur d’hotels, el sector serveis o la restauració.
Una altra dada significativa sobre el descens de rendibilitat del turisme reflectix que el pressupost necessari per a mantenir el conjunt d’infraestructures turístiques – aeroports, ports, hotels, platges, etc. – va superar en 2004 en un 25% als ingressos produïts pel turisme. El desmesurat consum de recursos – sòl, aigua, energia – i la degradació del medi que provoca aquesta activitat és superior als beneficis que reporta a la societat, la qual cosa la converteix en insostenible.
Un altre dels aspectes analitzats en l’informe són les obres i actuacions a la costa, que segueixen escometent-se des d’una perspectiva econòmica i obliden el component ambiental de recuperació dels sistemes naturals, única garantia de futur per al litoral espanyol. En el cas de la Comunitat Valenciana tot val en nom de la Copa Amèrica. Els projectes d’ampliació o construcció de ports esportius són absolutament desmesurats (hi ha projectes per a noves instal·lacions a Peníscola, Benicàssim, Moncofa, Cullera; així com ampliacions als ports esportius de Gandia Dénia, Xàbia i Altea). Destaca l’ampliació del port esportiu Luis Campomanes a Altea (Alacant), les obres del qual es realitzen a pesar d’incomplir els condicionants ambientals, fet que ha portat a Greenpeace a presentar una denúncia contra el Director General de Costes. Les administracions actuen com a impulsores d’aquests projectes a pesar de la creixent oposició de la ciutadania, que ha comprès abans que els seus dirigents que si vol conservar les seues platges no pot seguir col·locant barreres i contaminant el seu litoral.
Finalment, l’informe analitza la contaminació present al litoral espanyol. El creixement mal planificat de les urbanitzacions a la costa sense les necessàries instal·lacions per a la depuració d’aigües residuals és un fet comú en molts municipis costers. A pesar que es construeixen noves depuradores i s’amplien i reparen les existents, el ritme és molt inferior al necessari per a esmenar els greus problemes de contaminació litoral. Totes les administracions, amb el Ministeri de Medi Ambient al cap, haurien de dedicar els seus esforços i pressupost a millorar aquesta situació.
Espais Costers Amenaçats a la Comunitat Valenciana
Castelló
1. Peníscola: construcció d’un nou port esportiu.
2. Cabanes : construcció de 20.000 nous habitatges.
3. Orpesa-Cabanes. “Món Il·lusió Costa Tarongina”: construcció d’un parc d’oci, 26.000 habitatges i 3 nous camps de golf.
4. Orpesa: construcció de tres nous camps de golf.
5. Benicàssim: construcció d’un nou port esportiu que afectarà a la platja de Voramar.
6. Parc Litoral platja Pinar de Castelló: infraestructures en compte de recuperació amb fons europeus.
7. Burriana: urbanització del 100% del seu litoral en els últims anys.
8. Moncofa: construcció de 30.000 nous habitatges i un nou port esportiu.
València
9. Copa Amèrica. Ampliació del Port de València: afecció a les platges d’Arenes i la Malva-rosa.
10. Parc Natural d’albufera de València: modificació de la normativa per a urbanitzar dins. Es veurà afectat pel transvasament Xúquer-Vinalopó.
11. Sueca. Platja de Motilla: episodis de contaminació continuada.
12. Cullera: construcció de 33 gratacels, 2 hotels de 42 plantes i un nou port esportiu.
13. Tavernes de la Valldigna: desprotecció d’1 milió de metros quadrats a la costa per a la seua urbanització.
14. Xeraco: desclassificació de terrenys agrícoles per a urbanitzar.
15. Gandia: ampliació del port esportiu de la localitat per a triplicar els seus amarraments. Platja de l’Ahuir: desprotecció per a urbanitzar.
16. Oliva: urbanització de 26.000 m2 de la seua platja nord.
17. Marjal de Pego-Oliva: pendent de sentència per a urbanizarlo.
Alacant
18. Dénia: ampliació del port esportiu de la localitat en 1.000 amarraments. Reposició artificial d’arena causant danys ambientals.
19. Xàbia l’ampliació del port esportiu afecta a la platja de La Grava.
20. Benissa: 34 plans parcials d’urbanització.
21. Altea: ampliació del port esportiu de la localitat. Ampliació del port esportiu “Luis Campomanes” incomplint tots els requisits ambientals.
22. La Vila Joiosa: construcció d’hotel il·legal en primera línia.
23. Alacant. Platja d’Albufereta: contaminació continuada des de fa una dècada.
FI DEL COMUNICAT
Informe original Destrucció a Tota Costa 2005 en català
http://www.greenpeace.es
Fer un comentari
Funcionant amb WordPress
