13/12/2005 la Valldigna, un futur incert … Article d’opinió. INMA CUNYAT

ddV.cat li desitja un BON NADAL La Balanguera misteriosa, com una aranya d’art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu el fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per demà. La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà. Molts Anys i Bons !!!!

Més noticies

Molí Simat – Web Blog’s Recull de premsa…web…de LA VALLDIGNA Molí Simat – Website Web mare ddV – Website Diari Digital de la Valldigna ddV

Publicidad

ddV li desitja un BON NADAL fila, fila, la Balanguera filarà. ddV.cat

El nostre País està passant per uns moments de grans agressions, de grans abusos i com no, de molts intents de desvirtuar-lo. Moltes persones mirem cap a la Conselleria de Territori i Habitatge. Allí trobem el màxim depredador de les nostres terres i un dels que provoquen la desfeta del nostre territori, del model socieconòmic i la identitat de poble mediterrani. La Safor i La Valldigna no és un fet aïllat. Ho trobem arreu de tot el País Valencià.

No podem obviar que la Llei Reguladora de l’Activitat Urbanística (LRAU), va ser aprovada pel PSPV-PSOE.

Quan el PP arribà a la Generalitat, se la va trobar feta i durant aquests anys, l’ha sabuda aplicar i n’ha tret profit sense cap contemplació. Ara bé, també han après a corre-cuita molts alcaldes, no sols del PP, també del PSPV-PSOE.

A La Valldigna, segons els redactors del nou estatutet del País Valencià, es troba el centre espiritual dels valencians, el Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

A canvi d’aquest honor, l’equip de govern socialista de Simat, planeja un Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), amb un camp de golf i una macrourbanització a la vessant del Monestir, que unit a l’ampliació del poble, redueix la zona no urbanitzable de forma alarmant, sense mecanismes per a protegir l’horta plena de tarongers i triplicant el que avui és el poble en extensió i habitants.

Si la venda del nostre territori és vergonyós, pitjor són les formes de com aconseguir-ho. La informació és restringida, tan sols constructors i grans empreses hi tenen accés. La maquinària especuladora comença a funcionar.

Ens presenten un munt de PAIs que ens aboquen cap a un futur ple de diners i de “progrés”.

Amb l’excusa que l’agricultura no és rendible – no és el projecte del PP -, planifiquen urbanitzar a tot arreu, canviar el model econòmic i de poble que tenim fins ara. Els llauradors i la ciutadania reben amb recel aquest despropòsit.

A la fi, tota aquesta situació, queda en mans d’uns regidors i regidores, que en un futur immediat, hauran de posicionar-se. Dels representants del poble depèn que es facen camps de golf o carrils bici, que es canvie l’agricultura minifundista per una agricultura ecològica rendible, que s’impulse un turisme rural o un turisme depredador, que els serveis bàsics siguen de qualitat i per a tothom o continuen en precari.

En realitat, dins de tota aquesta febre del ciment, no s’han parat a pensar quin poble volen per a les noves generacions, ni tan sols se’ls ha ocorregut comptar amb l’opinió dels seus conciutadans per saber quin és el poble on volen continuar vivint.

Des d’ERPV, apel·lem al sentit comú, a la sensatesa i a l’honradesa. Per desgràcia, La Valldigna i La Safor, no són un fet aïllat. El futur del País Valencià està amenaçat de mort i això té nom propi. El futur del nostre País és ben incert