La batlia, en les municipals de 2003, va recaure en el BNV amb 1 regidor; 4 cadascú en tragueren el PSPV i el PP. Hi ha 1250 habitants –2002—de gentilici barxers.

Durant tot el segle passat va sofrir una forta despoblació deguda a l’emigració, molta d’ella cap a França, des de la dècada dels vuitanta, però, ha trobat una estabilitat demogràfica recolzada en el sector serveis pel fet de ser l’únic poble de muntanya de la Safor.

El municipi s’enclava en la Vall de la Valldigna, entre les serres de Buixcarró i Montdúver. El poble se situa sobre el pic de Penyalva, a 342 m d’altitud. Cal destacar el paratge de la Drova, antic lloc d’estiueig dels monjos del monestir de la Valldigna; l’Avenc de la Donzella; l’Avenc l’Aldaia; la ja anomenada Cova de les Mallaetes i la del Suro, d’interès espeleològic; nombroses fonts com ara la de l’Om i la de la Mola. Hi ha també diverses rutes per als amants del senderisme i, en els cims de Picaio i Penya Blanca, una bona mostra de la flora i la fauna autòctones.

Al poble, que antigament estava voltat per una tanca amb una única porta d’accés, podem trobar edificis del XIX i també:

-Església de sant Miquel arcàngel. Inaugurada en 1873.
-Font del segle XVIII.
-La Nevera.
-La Drova. Antiga casa de camp destinada a la curació i esbargiment dels monjos malalts.

A Barx trobem bons embotits i encara roman certa tradició cistellera amb la fabricació de cabassos de palma.

Paco González i Ramírez

Planes visitades:
– Gremi de campaners valencians
– Mancomunitat de La Safor
– Plana personal de Felipe Pons
– Plana personal de Paco González
– Safor Guia

________________________________________________________