La Corona d’Aragó al Carme

El Centre del Carme del Museu de Belles Arts de València acull una exposició sobre la Corona d’Aragó, que mostra el poder d’este regne entre l’edat mitjana a la moderna. Un total de 300 peces, moltes d’elles mai vistes a l’estat, desvelen l’origen d’una de les corones més poderoses de la seua època.

L’objectiu de l’exposició La Corona d’Aragó, el poder i la imatge de l’edat mitjana a l’edat moderna (segles XII-XVIII) és presentar l’origen -des del segle XII i fins a principis del XVIII-, l’evolució i posterior extinció del sistema de poder territorial que en l’àmbit mediterrani va articular la Corona d’Aragó, a través de les imatges més representatives dels seus moviments artístics, del romànic fins al barroc.

L’exposició reunix pintura, escultura, orfebreria, còdexs i documents, procedents dels més importants museus espanyols i europeus. La major part de les 300 peces exposades seran traslladades a una exposició semblant a Palerm, una vegada concloga esta a mitjan d’abril.

D’acord amb estos plantejaments, l’exposició s’articula en quatre grans períodes: Els orígens (1137-1213), a partir de la unió dinàstica entre el regne d’Aragó i el comtat de Barcelona.

Eixe apartat servix de pòrtic al període de L’expansió (1213-1412), que es va posar en marxa com resultat d’aquella unió dinàstica, amb l’expansió en el segle XIII cap al sud –conquista de l’emirat musulmà de València- i cap al Mediterrani occidental –conquista de l’illa musulmana de Mallorca- i, més tard, de Sicília enfront de la Casa d’Anjou. I este gran procés polític, social, econòmic i cultural culminarà en el segle XIV, quan té lloc la incorporació de Sardenya.

La introducció de la dinastia dels Trastámara va repercutir en la Corona d’Aragó en una època d’Esplendor i conflictes (1412-1516); llavors la Corona d’Aragó es convertirà en la primera potència mediterrània i en un dels principals estats europeus amb la presa del regne de Nàpols.

El quart període està dedicat a la Pervivència en la Monarquia dels Àustria (1516-1715), és a dir fins a l’extinció legal de la Corona d’Aragó amb els decrets de Nova Planta de Felipe V al final de la Guerra de Successió Espanyola.

L’exposició viatjarà a Itàlia ja que la relació entre la Corona d’Aragó i Sicília ve de lluny. S’inicia amb el fill major de Jaume I, Pere el Gran, que es va casar amb la senyora Constanza de la dinastia imperial. En aquella època, sobre Sicília planejaven dos dinasties: la imperial i la dels Anjou. Amb les anomenades Vespres Sicilianes, en 1282, els sicilians van tirar als Anjou i es va erigir com "rei protector" Pere I el Gran, fill de Jaume I. Així es produïx la primera incorporació de Sicília a la Corona d’Aragó, però amb una monarquia privativa. A principis del segle XIV el germà de Jaume II el Just, Frederic II, va ser reconegut rei de Sicília i en 1409, quan mor Martín el Jove, fill de Martín l’Humà, Sicília queda definitivament inclosa en la Corona d’Aragó