CONGRÉS COMARCAL DE LA SAFOR
IV CONGRÉS COMARCAL
PEL BLOC, ARA MÉS QUE MAI
PONÈNCIA ESTRATÈGICA-PROGRÀTICA
Hora: 11:00
Lloc: Casa de la Cultura de Simat
http://www.bloc.ws/index.php/bloc/extended2/C2/2006/03/11/
Simat de la Valldigna, 11 de març de 2006
[@more@]
IV CONGRÉS COMARCAL
Simat de la Valldigna, 11 de març de 2006
PEL BLOC, ARA MÉS QUE MAI
PONÈNCIA ESTRATÈGICA-PROGRAMÀTICA
ÍNDEX:
1.- Introducció
1.1.- Una comarca que s’ho val
1.2.- El nostre model comarcal
2.- Fem una comarca sostenible
2.1.- El tractament dels residus
2.2.- Urbanisme i territori
3.1.- L’autopista de peatge AP-7
3.2.- El tren Gandia-Dénia
3.3.- Per un hospital comarcal públic
4.1.- Agricultura
4.2.- Turisme
4.3.- Comerç
3.- Les infrastructures comarcals
4.- Per una comarca productiva i diversa
5.- Per una comarca integradora
6.- Per una cultura comarcal
7.- Per una política comunicativa comarcal
8.- Conclusions
9.- ANNEX
1.- INTRODUCCIÓ
És absolutament lícit que un grup polític, el BLOC, intervinga en la vida pública d’aquesta comarca amb una veu pròpia representant el compromís polític de moltes persones. Però en aquest IV Congrés Comarcal, tan important per al futur del nostre projecte de País, hem de reflexionar sobre el que no va bé, per poder marcar les fites que volem aconseguir a nivell comarcal. I pensem que no va bé el que està passant a la comarca: la falta de participació real dels pobles a la Mancomunitat i la constitució d’una altra mancomunitat a la Valldigna, que actualment és molt cara i no és eficient. A més, el campe qui puga dels pobles que estan resolent problemes d’àmbit comarcal des del seu posicionament exclusivament local, desestructura el que per a nosaltres, nacionalistes i progressistes, considerem que s’hauria de fer. A la Safor-Valldigna ¾ una comarca que té més de vint anys de vida oficial i que tants esforços polítics ha costat¾, considerem que no és positiu per a ningú que per exigències d’un partit polític, el PP, ningú no puga parlar de qüestions que afecten la totalitat de la comarca, perquè els Populars consideren que la Mancomunitat ha de ser un órgan de simple gestió administrativa. En definitiva, volem manifestar la nostra preocupació sobre una realitat territorial, la comarca, que la política del govern actual de la Generalitat vol ignorar, o el que és pitjor menysprear.
I pensem que ara, quan els partits polítics han de definir amb absoluta claredat els problemes supramunicipals d’aquesta comarca, i exigir de forma unànime la dotació de competències legals acompanyades de recursos suficients per fer-les reals, resulta que està qüestionant-se, amb la realitat dels actes de certs ajuntaments i certs partits polítics, aquest model d’organització territorial. Ara, quan els diferents partits polítics haurien de proposar una certa idea de comarca amb la qual el votant puga identificar-se, resulta que ho volen pervertir tot i rebaixar les poques competències administratives de què disposen. Ara, quan teníem una oportunitat per a elaborar un nou Estatut per al nostre País, que contemplara totes les nostres reivindicacions històriques com a partit polític, ara ens han tornat a estafar els de sempre, els partits espanyols que no creuen més que en el manteniment de la seua submissió a un Estat que a nosaltres no ens representa, de moment, simplement ens expolia. Però estem segurs que el sentit comú i la responsabilitat política no ho consentirà. Perquè estem convençuts que nosaltres, polítics del BLOC, hem de parlar del present, però no hem de renunciar a parlar del futur i de quina comarca hem ideat, i tampoc quins són els nostres valors bàsics i la idea territorial que tenim. També volem qüestionar la incerta idea de comarca que el Partit Popular ha aplicat, creant una administració uniformista, burocratitzada i sense capacitats per solucionar problemes reals. Una administració, la del PP, que ni suprimeix les diputacions, ni descentralitza la Generalitat en regions ¾unes CCV necessàries¾, ni transfereix competències ni recursos a les comarques, ni promulga una llei de comarques, ni fa res que signifique el reconeixement d’una realitat d’organització territorial que és la nostra.
No és hora de trencar res, com potser volen alguns partits, és hora de definir-se a nivell comarcal, fer un pacte comarcal entre les diverses forces polítiques de progrés. Perquè
s’ha de potenciar la Safor-Valldigna com una comarca constituïda per pobles i ciutats mitjanes, i s’ha d’afavorir la compacitat enfront de la dispersió, i facilitar les economies d’aglomeració. És a dir volem un model de comarca que tinga clar que el nostre futur dependrà de l’acceptació de la diversitat territorial, i del reconeixement de l’especialització i també de la competència, que no tinga por de l’evolució cap a la nova economia, i que sàpiga apostar clarament pel coneixement i les noves tecnologies aplicades a la informació, però també aplicades al transport. I aquest és un impuls imparable, perquè obeeix a una necessitat lògica de cooperació intermunicipal que necessita mancomunar serveis i parlar, parlar molt per saber que el que fa Gandia li afecta a Piles, i també a Simat, i a Ròtova, i a… És evident que estem massa relacionats i som massa dependents per a voler anar per lliure. No ens ho podem permetre.
En aquests moments de definició i de construcció del futur comarcal, no necessitem enfrontaments estèrils, sinó que necessitem dirigents a la política, a l’economia, i a la cultura, amb veritable ambició, amb ganes de llançar la pedra lluny com a saforencs, amb desig d’avançar cap a un horitzó de plenitud nacional i habilitat per expressar-ho en un llenguatge positiu i un to constructiu, amb l’esperit animós i amb l’actitud valenta. Necessitem gent que no accepte la resignació com a mètode. Gent disposada a servir al país i a la comarca i no servir-se’n, que crega en aquest poble i en aquesta comarca i li retorne la confiança malmesa, després d’anys de rutina, mediocritat i mirada curta sense futur. Gent amb voluntat de grandesa, conscients que hi ha valors que han fet avançar aquesta comarca, com ara el treball, l’esforç, el risc, la iniciativa, la creativitat, que no podem menysvalorar i dels quals no podem prescindir. Persones per a les quals la Safor paga la pena.
Aquesta reflexió ens condueix a la conclusió que el canvi polític que obligatòriament ha d’iniciar-se el 2007 no pot tindre un sol protagonista, simplement perquè cap dels dos partits d’àmbit estatal amb representació en aquesta comarca no s’ha cregut mai la Safor-Valldigna i no cap dels dos partits té credibilitat per posar en marxa polítiques transformadores que realment canvien el futur d’aquesta comarca. I és la gent del BLOC, l’única que està disposada a propiciar un canvi de qualitat que definitivament done sentit al nostre fet comarcal, perquè la comarca és un dels eixos fonamentals del nostre projecte polític.
Amb altres paraules, està perdent-se la cohesió comarcal. És ben cert que canviar un model de societat i una forma de vida que s’ha afinat al llarg dels segles és una lleugeresa irresponsable i una imprudència temerària que els responsables polítics del partits espanyols PP i PSOE, han de valorar, perquè el preu és massa elevat. Però la cosa certa és que la comarca està trontollant. La Safor està perdent la cohesió, i una convivència cohesionada i ben travada és un tresor que no es pot malmetre amb l’únic propòsit de facilitar negocis a cavall de fòrmules importades de països d’al·luvió amb poques arrels i tradicions. Des de feia molt de temps ningú no havia utilitzat tantes vegades els topònims disgregadors de la Vall del Vernissa, el Rebollet, l’Horta de Gandia… Ara sembla que els diferents localismes han assumit el protagonisme que pensàvem que ja s’havia abandonat. A casa nostra estem assistint a un desastre, a una destrució insalvable del paisatge i a una falta de respecte polític a les nostres institucions comarcals. Algú ha de respondre políticament d’aquesta manca de generositat amb la nostra comarca.
Quan més que mai necessitem polítiques de progrés i de cohesió territorial, perquè és evident que aquesta dispersió urbanística que vivim actualment planteja nous problemes de governabilitat, resulta que ens governen a la Generalitat Valenciana unes persones que l’única cosa que els preocupa és quants diners poden guanyar amb les últimes requalificacions de terrenys i amb la urbanització del pocs espais agrícoles que ens queden. Ara, que seria necessari dotar de major contingut competencial i legislatiu a la Mancomunitat, i recolzar políticament i econòmicament el projecte de vertebració territorial de les Comarques Centrals, resulta que ens toca patir un PP que, almenys, ja no enganya ningú i ens demostra el que és sense cap tipus de coartada: una colla d’autoritaris que sols representen l’electorat espanyolista i reaccionari d’aquesta societat. Quan molts pensem que l’administració ha d’assegurar a tothom la màxima igualtat d’oportunitats d’accés a la renda i als serveis, perquè aquest és el veritable equilibri territorial, resulta que el Partit Popular ens diu que no som prou sensibles per apreciar la bellesa de les autopistes, de les grans superfícies comercials, o d’aquestes zones vagues de transició entre espai rural i espai urbà. Per sort, encara podem despatxar, de les institucions que tant han costat d’aconseguir, els populars. Per sort, encara hi som nosaltres per poder qüestionar el paper polític de qui no creu més que en els guanys a curt termini i no té més projecte que la immediatesa de la destrucció del nostre territori.
1.2.-El nostre model comarcal
En el canvi que la nostra comarca necessita urgentment, el BLOC ha de fer una aportació important per determinar quin ha de ser el nostre posicionament davant els temes que realment ens preocupen des de fa ja massa anys. Unes preocupacions que s’han d’analitzar i sobre les quals ens hem de posicionar des del nostre valencianisme progressista i des de la nostra defensa aferrissada del territori. Aleshores, hem d’elaborar un discurs únic sobre les infrastructures comarcals, l’urbanisme i el medi ambient, el transport, el tractament del fem, la sanitat a la comarca, el futur de l’agricultura, la immigració, la valencianització del nostre territori… i, sobretot, el finançament local que ha impulsat que molts ajuntaments de la nostra comarca desenvolupen projectes de destrucció del territori com a l’única fórmula legal d’autofinançar-se. És a partir d’aquesta cohesió i unitat d’acció que des del BLOC no solament serem decisius per governar aquesta comarca, sinó que serem el motor que impulsarà un canvi de debó, un canvi tan necessari que arrossegue la resta de partits polítics a fer seguidisme del nostre model comarcal. I a més a més, no solament serem decisius sinó que tindrem credibilitat davant el nostre electorat i també davant els mitjans de comunicació. Cada dia més les postures ambigües estan penalitzades per l’electorat.
Per aquesta raó, la nostra proposta comarcal té un objectiu fonamental: construir espais de convivència i de benestar, espais segurs, de progrés i de cohesió social. Açò significa apostar pel desenvolupament sostenible, per la innovació i per la dinamització econòmica i social. Significa implicar el conjunt de la ciutadania en els afers de la col·lectivitat. Vol dir, en definitiva, treballar des dels ajuntaments amb el conjunt de la societat per aconseguir que cresquen els lligams de solidaritat, que es reforcen els nostres valors i , així, el nostre sentit d’identitat com a poble.
La generositat, i no l’egoisme, és el que fa possible que el conjunt de ciutadans d’una comarca, d’un territori més ampli o, fins i tot, de tot el país tinguem l’accés a un munt d’oportunitats accedint als espais i als serveis repartits per diversos municipis de la nostra comarca. Hi ha equipaments d’àmbit supramunicipal que convé ubicar-los en indrets determinats. Podem construir identitats pensant globalment i actuant localment, cadascú des del seu àmbit i des de la pròpia tradició, però, alhora, des de la consciència que cada un dels municipis és, de fet, una part activa del conjunt de la nostra comarca.
La voluntat de treballar conjuntament per aconseguir una ordenació sostenible del territori, una millora de la nostra xarxa de comunicacions, una comarca respectuosa amb el seu entorn que garantesca la qualitat de vida dels seus conciutadans i una Mancomunitat de Municipis que preste més i millors serveis
Per tot això, des del BLOC hem d’iniciar actuacions i treballar per aconseguir:
Una solució consensuada a la N-332 al seu pas per les travessies urbanes, així com l’exigència de l’alliberament del peatge de l’autopista AP-7.
La construcció del tren Gandia-Dénia, tot i atenent els suggeriments dels pobles afectats.
El pacte per un transport públic i comarcal.
La realització de les inversions necessàries per al desenvolupament del Pla de Defensa contra les Avingudes.
La creació d’una comissió què, amb caràcter consultiu, estudie i considere les localitzacions més adequades per al desenvolupament del sòls urbanitzables, industrials i turístics.
La constitució d’una comissió mixta que supervise el compliment de les normatives mediambientals en la nostra comarca i la potenciació d’accions de protecció del nostre entorn natural i ecològic, oferint respostes a la necessitat de recollida de residus i solucions als problemes dels abocadors incontrolats.
La conservació i defensa del nostre patrimoni historicoartístic, especialment el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i Santa Maria de Valdigna. A més de l’atenció i recuperació del patrimoni popular i rural.
La solució a la necessitat de major subministrament elèctric, tot i propiciant que el traçat de la línia d’alta tensió es realitze amb el necessari consens entre els ajuntaments afectats, la Generalitat Valenciana i l’empresa subministradora per garantir el menor impacte ambiental i paisatgístic possible. Apostar per les energies renovables especialment la fotovoltaica.
La solució definitiva als problemes que planteja el transport i el tractament dels residus sòlids urbans.
La construcció d’un nou hospital comarcal de gestió pública i referencial.
Una millora en els serveis prestats per la Mancomunitat que done resposta a les necessitats dels municipis, augmentant alhora el grau de cohesió comarcal.
La demanda d’una Llei de Comarcalització que done a les mancomunitats i a les nostres comarques les competències necessàries per poder continuar vertebrant el territori.
La dotació de les infrastructures necessàries per a completar el Mapa Escolar comarcal i les dotacions pressupostaries corresponents per solucionar els greus dèficits dels centres educatius existents.
La solució de les cròniques demandes de sectors molt desfavorits de la nostra societat comarcal que pateixen problemes de salut mental o minusvalies diverses.
Des del BLOC, volem aprofitar aquest IV Congrés Comarcal no per plantejar simplement estratègies polítiques, que també, sinó per iniciar el que serà un dels objectius d’aquesta nova executiva que hui es presenta, la redacció d’un programa electoral a nivell comarcal que servisca com a referència a la totalitat dels col·lectius comarcals, que patint els mateixos problemes han de posicionar-se de forma semblant davant els problemes que tots hem d’afrontar a nivell comarcal. És per aquesta raó, que a gran trets farem un ràpid repàs dels temes comarcals que des de fa diverses legislatures afecten la comarca de la Safor-Valldigna.
2.1.-El tractament dels residus
La qüestió dels residus a la Safor, constitueix un problema ambiental, social i econòmic de primera magnitud que no podem destriar del vigent model econòmic excessivament consumista i malbaratador de recursos. La tendència any darrere any és de creixement continuat del volum de residus generats, en termes absoluts i també percentualment en quantitat de residus generats per habitant. Segons el Pla Integral de Residus (PIR) de la Generalitat Valenciana, la mitjana de producció de RSU per habitant estava al voltant de 1,31 Kg./dia. Aquesta situació s’ha de qualificar necessàriament d’insostenible. Senzillament no pot seguir creixent el volum de residus per càpita a la nostra comarca. Per tant, el primer objectiu d’una gestió racional i alternativa del problema dels RSU ha de ser aturar i revertir al més aviat possible aquesta tendència. Sense açò, qualsevol política de gestió de residus està abocada al fracàs a mitjà termini.
Per combatre la tendència al creixement continuat i insostenible dels residus s’han de promocionar i preferir polítiques de reducció i minimització de residus. La política del residu mínim. El fet de procedir a una correcta separació de residus, el més completa possible, ja en origen (al lloc on es produeixen els residus) permetria maximitzar la recuperació i reciclatge de materials útils per a un ús posterior i per tant reduiria la fracció de residus que posteriorment s’ha de tractar (per acabar de separar alguns elements encara recuperables) i finalment soterrar.
Hi ha fòrmules emprades a alguns països europeus incentivadores o compensatòries que poden estar estipulades en funció del volum de residus generats per cada individu, comunitat, municipi, comarca, etc., fonamentades en el principi que paga menys qui és més responsable i recicla més i que cadascú carrega amb allò que li correspon, ni més ni menys.
¿Quant de combustible cremen els camions que el transporten a centenars de quilòmetres, com ara Gandia que porta el fem a Alacant i gràcies que ens deixen abocar-lo? Quant de CO2 emetem a l’atmosfera? La solució que dóna en aquests moments la Generalitat és la llei de residus de l’any 2000, el Pla Zonal i la creació d’un consorci com el que estem intentant organitzar per a la Safor, la Vall d’Albaida, la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d’Ayora. Nosaltres, des del BLOC apostem clarament per la creació del Consorci de residus, però apostem per aconseguir una important representació política en els órgans de direcció.
La nostra proposta per una gestió racional i sostenible dels residus és la del residu mínim. Ha de ser un projecte de gestió que prime la màxima recuperació de materials valoritzables i la mínima generació de rebuig a eliminar en abocador. La idea principal és que el fem és quasi tot ell un recurs i no una deixalla i l’objectiu és recuperar, reciclar, valoritzar al voltant del 75-80%. I solament la part de la bossa de fem que és inert, no aprofitable, ha d`acabar en un abocador controlat. S’ha d’impulsar un tractament més pròxim als generadors dels residus, amb un mínim recorregut i un tamany mitjà de les plantes. El famós principi de proximitat que sempre es repeteix i fins avui és una quimera. Es considera que els residus han d’anar, si volem ser eficients energèticament i econòmicament, no més de 25/35 quilòmetres amb el camió de recollida domiciliària i 50-60 quilòmetres passant per estació de transferència.
Per aconseguir una gestió racional i sostenible dels residus cal absolutament la complicitat de la ciutadania per a l’èxit de la gestió de la recollida selectiva, la separació en origen i, sobretot, de la reducció en la generació dels residus. El residu mínim solament l’aconseguirem amb un consum més responsable de la majoria de la ciutadania. En qualsevol cas, no poden ser admissibles criteris de gestió que, per motius de rendibilitat econòmica, s’aparten del tractament sostenible dels fems. No pot ser sacrificat, buscant beneficis econòmics en la gestió, cap aspecte important de sostenibilitat ambiental o de salut pública ni pot admetre’s que, com a contrapartida d’uns beneficis empresarials, es generen molèsties i problemes als ciutadans i ciutadanes. S’ha d’incentivar el compostatge del fem orgànic als mateixos domicilis a partir dels envasos i les tècniques que existixen hui en dia i ja s’han posat en marxa en alguns països. S’ha de fer un seguiment rigorós per tal que les administracions (ajuntament, jutjats, hospitals) que generen molt de paper, realitzen la separació en origen.
2.2.-Urbanisme i territori
A les Jornades que l’executiva nacional del BLOC organitzà a Alacant, per reflexionar sobre el nostre posicionament a nivell de País al voltant de qüestions territorials i d’urbanisme, el BLOC, de forma clara i contundent, es posicionà pel que fa a una de les pitjors herències que rebran els nostres descendents: la destrucció del nostre territori. Moltes d’aquestes reflexions a nivell de País són també aplicables a la Safor- Valldigna.
I és que des de fa uns anys assistim a un procés d’urbanització accelerat del territori a la nostra comarca. Un procés d’urbanització i de destrucció del nostre territori que havia aconseguit que, aquest final d’any 2005, els pobles de la comarca que no havien presentat el seu PAI corresponent acompanyat de macrourbanització i camp de golf, semblava que estaven dirigits per un mal alcalde que no es preocupava pel benestar dels seus veïns. Un procés d’urbanització que obeeix a causes noves i que està generant un fenomen fins ara desconegut de forta expansió urbana i transformació del territori molt més intens que aquell que es va produir en la dècada del "desarrollismo", als anys seixanta. En aquest procés s’està produint una forta transformació de terres rurals i de patrimoni natural en territori urbà, que massa sovint no té cap mena de justificació. De la cruïlla en què actualment es troba el nostre país haurà d’eixir el model de desenvolupament per als propers anys i, en aquest context, la veu del BLOC ha de ser nítida, responsable i contundent. Creiem que un procés d’aquestes característiques no pot encarar-se amb garanties si no es dóna resposta a un seguit de qüestions cabdals: podem augmentar la població residencial tan ràpidament i sense fixar cap límit? Si és així, quins seran els costos socials, econòmics i ambientals per al conjunt de la població de la Safor? Està la nostra comarca disposada i preparada per assumir eixes contrapartides? Qui, en darrera instància, n’eixiria beneficiat? El conjunt de la ciutadania, o només una part d’ella? I, per contra, qui n’eixiria perjudicat? Totes aquestes preguntes, i moltes més, són les que hauria de plantejar-se un govern responsable, que actuara pensant en les conseqüències a curt, mitjà i llarg termini, i que entenguera que la sostenibilitat és un concepte ample que ha d’afectar, transversalment, totes les accions de govern.
El PP, en comptes d’haver propiciat un debat seré i professional, en comptes d’haver primat l’interés general front als interessos particulars, ha fet una lamentable cessió de les seues competències com a partit que governa la Generalitat, i no només això, sinó que s’ha convertit en un promotor immobiliari més i, al mateix temps, ha contribuït que l’activitat constructiva s’haja convertit en el motor de l’economia valenciana, sense calcular-ne les conseqüències a tots nivells que això pot tindre. A la comarca també el PSOE ha actuat en casos concrets de la mateixa forma.
Un model que desvia els capitals que podrien invertir-se en sectors productius cap a la construcció, que produeix riquesa i llocs de treball solament a curt termini, que convertirà la nostra comarca en una macrourbanització amb residents que fan una despesa mínima des del punt de vista turístic. Un model que destrueix paisatges naturals i que encareix els costos socials, no és un model sostenible, sinó una veritable amenaça.
L’aposta del BLOC per l’ordenació del territori defensa el desenvolupament sostenible, però també és conseqüència del nostre tarannà nacionalista: ordenar el territori, el territori de la Safor-Valldigna i no un altre, és fer-ho atenent les nostres singularitats històriques, culturals, geogràfiques, mediambientals, socials i econòmiques. Perquè ordenar el territori no és només preservar-lo d’agressions i de l’especulació, sinó que això afecta a qüestions com les infrastructures, la distribució territorialitzada dels sectors econòmics, la formació i l’educació, els serveis socials, els recursos culturals, etc. Els Plans Territorials, per exemple, són els millors instruments d’acció d’abast supramunicipal (comarcal, metropolità, regional europeu). Ordenar el territori és, en definitiva, ordenar el País Valencià. I amb el nou Pla d’Acció Territorial que ha presentat el PP i que té com a model Benidorm, evidentment el BLOC no hi pot estar d’acord. Un Pla Territorial que s’acaba d’aprovar i que, nosaltres, des de la Safor estant, hem d’analitzar detingudament i presentar les al·legacions corresponents.
Des d’una perspectiva turística, cal explotar fins al màxim les possibilitats que ofereix l’entorn, però des d’una òptica conservacionista i respectuosa amb el medi. Tenim un patrimoni rural que té molt a dir. Hi ha possibilitats legals per incentivar la recuperació de l’hàbitat rural i augmentar els serveis de qualitat.
Però, malauradament, el suport a un model de creixement basat en l’especulació, deslligat de la realitat i del medi ambient ha provocat un abandonament de les inversions imprescindibles per garantir el creixement econòmic i la qualitat de vida: infrastructures de comunicació, indústries avançades i competitives, polítiques socials, R+D+I, turisme de qualitat, preservació del medi i dels ecosistemes, realització d’infrastructures hidrològiques que garantisquen l’abastiment d’aigua, política energètica i de residus, etc. Sense eixes inversions, no només estem condemnant-nos a la dependència exclusiva d’un sector, sinó que és impossible aconseguir una millora substancial per a la ciutadania de la Safor-Valldigna.
I tots aquests són els reptes comarcals i són aquests reptes que per convenciment i per estratègia hem de defensar en tots els fòrums d’opinió. No podem fer un discurs a Bellreguard i el contrari a Palma o, per posar un altre exemple no podem estar a favor del PAI de la Font i en contra del PAI de Vilallonga, simplement perquè l’alcaldia està en mans d’uns o altres. Hem d’actuar de forma cohesionada en els temes que més ens afecten com a ciutadans d’aquesta comarca. I des del punt de vista mediambiental, urbanístic i com a defensa del nostre territori, els nostres plantejaments han de ser arriscats, però al mateix temps amb visió de futur i amb una important dosi de realisme i pragmatisme polític.
El Bloc aposta per les noves fòrmules proteccionistes com ara els mecanismes de Custòdia del Territori. Cal que les grans empreses, entitats bancàries i les seues fundacions socials invertisquen en projectes de restauració i preservació del territori davant d’una opinió pública cada vegada més sensibilitzada. La societat ha de subvencionar els propietaris dels territoris més sensibles des del punt de vista cultural o ambiental, per tal que aquests propietaris no caiguen en mans dels promotors i els especuladors. La societat s’ha de fer càrrec del seu patrimoni. S’ha de crear una marca (un premi, un distintiu de qualitat, un tracte preferent quant a taxes municipals) per a aquelles empreses de la Safor que a més de ser respectuoses amb el medi ambient han invertit en patrimoni.
3.- LES INFRASTRUCTURES COMARCALS
Un altre dels temes que preocupen els nostres regidors i regidores és el que fa referència a les nostres reivindicacions històriques. És evident que hem de continuar demanant-les i denunciant l’incompliment de les seues promeses tant per part del PSOE com del PP, promeses que sempre acaben en enganys recurrents any rere any. És per aquesta raó que no hem de baixar la guàrdia i continuar presentant mocions, fent rodes de premsa i actes mediàtics que associen el BLOC amb les nostres peticions històriques.
3.1.-L’autopista de peatge AP-7
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per a 2006 consignen una partida de 560.000 euros per a dur a terme l’Estudi Informatiu de la variant de la Safor, que són la part corresponent a 2006 dels 848.090 que es van pressupostar en 2005 per a dos anys. Una quantitat, doncs, clarament insuficient i que sols anirà adreçada a l’estudi informatiu; després d’això, amb un poc de sort, vindrà el projecte de realització, la licitació de les obres, etc., amb la qual cosa la variant de la Safor, una solució que sols hauria de ser provisional –la definitiva ho serà l’alliberament de l’AP-7– pot arribar a perllongar-se tant com el propi alliberament de l’autopista. I això per no parlar de la despesa que suposarà la construcció de la variant i l’impacte ambiental sobre unes comarques que ja pateixen una enorme pressió urbanística i una ocupació de sòl per infrastructures que frega la saturació en alguns punts.
Des de fa 20 anys, els nacionalistes valencians, especialment a les comarques centrals, hem reivindicat l’alliberament de l’AP-7, amb mocions municipals, campanyes informatives i de denúncia, preguntes parlamentàries, esmenes als pressupostos de l’estat, etc. I la resposta del PSOE i del PP sempre ha estat la mateixa: no.
L’any 2006 s’acabava la concessió de l’explotació de l’AP-7 que gaudeix l’empresa AUMAR, però el 1997 el govern Aznar va renovar-la fins a l’any 2019, la qual cosa obligarà l’administració, la central i l’autonòmica, a pagar a l’esmentada empresa el rescat de la concessió, possibilitat que, reiteradament, han negat els governs de la Generalitat i de l’estat, foren populars o socialistes. Ara, veiem amb perplexitat i indignació que, en compte d’obrir un procés de negociació entre ambdues administracions i posar data i pressupost a l’alliberament, el govern de l’estat i el govern autonòmic es van passant la pilota mentre, això sí, propicien la construcció de variants i circumval·lacions que estan depredant el nostre territori.
Per tot això, la postura del BLOC no pot ser una altra que instar Generalitat i govern central que posen data a una reunió a dues bandes per tractar monogràficament d’això; que n’informen i en facen partíceps els municipis afectats; i que es presente un pla realista, amb suficient dotació pressupostària, perquè s’aconseguisca l’alliberament en el termini més breu possible.
3.2.-El tren Gandia-Dénia
Un altre dels temes relatius a infrastructures que el BLOC porta anys reivindicant davant el silenci o la negativa de PSOE i PP és el tren de via ampla entre Gandia i Dénia. Fa uns mesos, el tema va tornar a ser d’actualitat en adonar-nos que el Pla Estratègic d’Infrastructures i Transports (PEIT) presentat per la ministra Álvarez no contemplava la construcció d’esta línia. La complicitat del PP valencià, del govern de la Generalitat, i fins i tot del propi conseller García-Antón, ens va fer pensar que hi havia una mena d’acord entre els dos partits i les administracions que governen pel qual la Generalitat assumiria l’esmentada obra, amb la qual cosa, cas de convertir-se en realitat, el ferrocarril entre Gandia i Dénia seria pagat pels valencians
A la tardor de 2004, també es van presentar els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2005, en els quals el grup d’ERC al Congrés va introduir una esmena que creava una partida de 600.000 euros per a un Estudi Informatiu sobre la construcció de la línia. Aquest estudi, segons el BLOC va denunciar, és absolutament innecessari perquè ja n’hi ha, d’estudis, i fins i tot el projecte ja ha estat sotmés a informació publica i, a més, solament contribuiria a ajornar l’inici del projecte i de les obres. El BLOC també va presentar una esmena als PGE de 2005 a través del grup parlamentari de CiU, en la qual es demanava una nova partida per un import de 10 milions d’euros per a dur a terme el conveni d’execució de la línia Gandia-Dénia. En la seua esmena, el grup parlamentari recordava, a petició nostra, que l’extint MOPU ja havia signat un acord amb l’extinta COPUT, per la qual cosa no calia un nou Estudi Informatiu, sinó una partida adreçada directament a l’execució de les obres
Els PGE per a 2006 només contemplen una partida de 200.000 euros per a continuar l’Estudi Informatiu. Si tenim en compte que el mes de maig encara no s’havia fet cap avanç en este estudi, hem perdut un any, hem perdut diners (la dotació de l’any passat se l’han estalviada) i no donarà temps a fer-lo en un sol exercici, amb la qual cosa ens arrisquem que d’ací un any encara no estiga enllestit l’estudi. Per això, a través del grup parlamentari de CiU, hem sol·licitat un increment sensible de la partida destinada a fer l’estudi (que sembla preceptiu a pesar de comptar ja amb informes) per tal que aquest es puga concloure durant l’exercici 2006. A més, demanàrem conéixer l’estat de les converses amb la Generalitat per a dur a terme el conveni esmentat.
Des del BLOC considerem ambdues obres absolutament imprescindibles per al desenvolupament econòmic i social de les nostres comarques, i han de ser tractades com a veritables "qüestions d’estat" pels dos partits majoritaris. Per tot això, iniciarem accions de conscienciació de la ciutadania, i ha d’estar el BLOC qui protagonitze a aquesta comarca la reivindicació permanent d’aquestes infraestructures tan necessàries. La ciutadania de la Safor-Valldigna ha de saber que quan es parla de la liberalització de l’AP-7 i de la construcció del tren Gandia-Dénia és el BLOC qui està al darrere.
Des del BLOC, també hauríem d’encetar el debat i la reivindicació de la connexió ferroviària entre Gandia-Ontinyent i Gandia-Alcoi, ja que és un element decissiu per al futur de les comarques centrals. Els estudiants del campus de Gandia a hores d’ara no tenen aquest transport públic intercomarcal i tampoc els estudiants del campus d’Alcoi i els d’Ontinyent.
3.3.-Per un Hospital comarcal públic
La sanitat i les àrees socials enteses com a serveis públics de qualitat, són la base que determina l’estat de benestar. I en aquest plantejament segur que estem d’acord tots els militants del BLOC, que hui estem ací per parlar d’aquesta ponència que intenta sobretot iniciar les passes necessàries per elaborar un programa electoral conjunt que ens puga servir a tots els pobles de la Safor-Valldigna. Sense posicionaments unitaris i compartits no farem res i no arribarem massa lluny. Si pretenem ser la primera força política de la comarca, i estem convençuts que arribarem a ser-ho, hem de treballar amb estratègies compartides per totes i tots. Aquest és el nostre repte i hem d’estar segurs de poder aconseguir-ho. L’hospital comarcal és una d’aquestes infrastructures necessàries i reivindicades des de fa tants anys per tots els nostres regidors i regidores.
Dotar la nostra comarca d’unes infrastructures sanitàries basades en el seu caràcter universal, equitatiu i gratuït, estem segurs que és una aspiració de tots nosaltres. De moment, volem fer un exercici de confiança, fins i tot, amb el PP, i pensar que les manifestacions que ha fet en defensa de la sanitat pública responien a la seua voluntat real de dotar aquesta comarca d’un servei públic tan necessari i tants anys reclamat.
Però hem de tindre molt clar que volem una sanitat pública ben finançada i ben gestionada, dissenyada amb la participació de professionals i usuaris, i controlada amb transparència pels poders públics; una sanitat amb la voluntat ferma d’esdevenir un model adaptat a la nostra realitat comarcal. En definitiva, desitgem allò que lamentablement no tenim.
Durant aquestes darreres legislatures en què ha governat el PP a la Generalitat Valenciana, la sanitat pública no ha estat mai una prioritat i, en conseqüència, la situació de la sanitat ha empitjorat. Les infrastructures sanitàries al nostre país representen el 6’7% de totes les infrastructures sanitàries públiques de l’Estat Espanyol, xifra molt inferior al nostre pes poblacional en aquest estat. A més, aquestes infrastructures han estat víctimes d’un sistema de finançament inadequat i d’una manca d’atenció per part del grup polític que actualment governa la Generalitat Valenciana. I, lamentablement, aquesta falta de dotació en infraestructures sanitàries ens aboca, com a societat, a la satisfacció per vies privades de la demanda sanitària, és a dir, al sobreesforç i a l’exclussió social.
El percentatge del PIB valencià dedicat a la despesa sanitària pública està al voltant d’un 3`2%, inferior a la mitjana de l’Estat espanyol (5´4%) i molt per baix de la mitjana que recomana l’OCDE. Al mateix temps, la despesa sanitària privada de les famílies de la Safor (27´8% de la despesa total) és molt superior a la mitjana de l’Estat espanyol (21´3%). Un 25% de la població de la Safor està inclosa dintre del que s’anomena doble cobertura, és a dir, de la contractació privada de supòsits coberts teòricament per la sanitat pública. Aquestes xifres tenen una lectura política: la Generalitat Valenciana deixa morir per inanició eonòmica i falta d’adequació dels centres a la sanitat pública, desprestigiant-la i abocant els usuaris a la búsqueda de la sanitat privada.
Per contra, nosaltres, des del BLOC, volem que la sanitat pública torne a prioritzar-se com a element primer i fonamental, i es puga acabar d’una vegada per totes amb l’endèmic problema del finançament de la sanitat i el monstruós deute acumulat pel sector per culpa d’una mala gestió política del que és i ha de continuar sent públic.
Malauradament, la Generalitat Valenciana ha generat un sistema encarcarat, incapaç d’afrontar les noves realitats que es plantegen en matèria sanitària: l’envelliment de la població, la necessitat d’incrementar els recursos sociosanitaris, els nous fàrmacs i teràpies, l’augment de la prevalença dels trastorns de salut mental, el tractament sanitari de la nova immigració, les malaties minoritàries…Realitats que el sistema sanitari públic hauria de ser capaç d’integrar, però que prefereix traslladar a l’empresa privada perquè els resolga.
I és que la gasiveria de l’Administració del PP en la dotació dels recursos materials i humans per a la sanitat pública ha fet que s’arrosseguen problemes tan vells com aparentment irresolubles: la massificació de les consultes i el col·lapse dels serveis d’urgències, els retards en la realització de proves diagnòstiques o d’accés terapèutic a l’atenció especialitzada, les incomprensibles llistes d’espera (que s’allarguen o s’arronsen en funció del seu impacte mediàtic) o la creixent insatisfacció dels professionals amb la generalització progressiva de l’expressió que cada dia està més en la boca dels professionals de la sanitat, "estar socarrat", és el que determina la salut pública valenciana actualment.
Nosaltres, des del BLOC, continuarem defensant un model sanitari públic, universal i gratuït amb una unitat d’oferta, igual per a tothom, amb un caràcter equitatiu i de lliure accés per a tota la població, que conforme una sanitat pública i universal, sense exclusions per nivell de renda, ni per origen geogràfic, ni per cap altre motiu discriminatori; incrementant els recusos econòmics del sistema sanitari valencià i reduint el deficit sanitari; desenvolupant instruments de gestió que promocionen la distribució equitativa i eficient de recursos humans i econòmics per obtenir la màxima qualitat del sistema sanitari; afavorint la descentralització, la transparència i la democratització del sistema.
I és aquest el model que nosaltres volem per a l’hospital comarcal de la Safor. Des del BLOC no renunciem que el nou centre hospitalari aculla un centre d’investigació i recerca al voltant de les malaties degeneratives com ara el càncer, el pàrquinson, la malaltia del cron, etc. Així mateix, demanem la gratuïtat de les prestacions sanitàries relacionades amb l’odontologia i la visió ocular tal com existix al País Basc. L’administració s’hauria de fer càrrec de la prestació de l’anomenda medicina alternativa com ara l’homeopatia, la fitoteràpia i l’acupuntura, perquè han estat declarades per la UNESCO com a teràpies útils i beneficioses per a l’ésser humà.
4.- PER UNA COMARCA PRODUCTIVA I DIVERSA
No es pot parlar de desenvolupament, ni d’autonomia comarcal si no es modifica i es millora el percentatge de participació financera de les entitats locals i comarcals en els ingressos públics. Tampoc es poden crear economies d’escala, amb la finalitat de garantir l’èxit dels projectes, mitjançant processos de cooperació territorial entre diverses àrees locals, si no existeix un marc legal, administratiu i financer que ho possibilite. Aquesta falta d’un finançament just que permetria una autonomia financera i competencial efectiva de les entitats locals és el que està convertit les administracions locals i comarcals en captaires de l’administració autonòmica o provincial, però captaires que rebran ajudes econòmiques no en funció de la bondat dels projectes presentats, sinó que pel contrari, les ajudes estaran en funció de l’afinitat política del beneficiari amb el donant. Aquesta situació està portant a una especialització excessiva de la nostra economia en el sector de la construcció i del turisme i de tot el que aquesta indústria comporta de dinamització dels sectors comercials, com estem comprovant últimament en l’allau de nous centres comercials que volen instal·lar-se a la nostra comarca. El dilema és si la nostra comarca continua creixent a qualsevol preu, o tornem a una política econòmica més diversificada, la qual cosa vol dir que la resta de sectors productius han de tindre el seu espai i la seua oportunitat i cabuda en les dinàmiques econòmiques comarcals.
4.1.-Agricultura
En el darrer congrés comarcal celebrat a Almoines, una de les propostes de resolució que foren presentades a la Mesa del Congrés, tenia com a objectiu elaborar un document que concretara el posicionamnet del BLOC pel que fa a un dels sectors agrícoles més tradicionals de la nostra comarca, però que actualment està passant per una greu crisi econòmica i estructural, el conreu de la taronja. Així i tot, nosaltres, des del BLOC, no podem abandonar aquest sector –cabdal per a la diversificació i enfortiment econòmic comarcal- que continua sent important per a l’economia domèstica d’un sector de la població. Una economia complementària, també és cert, però important per al manteniment de moltes famílies.
A la Safor-Valldigna, l’agricultura encara és un motor econòmic important. A la nostra comarca dóna feina de forma directa al voltant de 6000 persones a banda les indirectes i el complement que suposa a les rendes familiars la venda del producte. Però aquest sistema té moltes hipoteques al sobre, començant per la globalització dels mercats que ens porta a l’especialització en serveis, la PAC europea, en la qual no tenim possibilitat de controlar de moment, l’augment d’explotacions tant al País Valencià com a la resta de l’estat i el món, provocats per diverses causes, (a l’estat espanyol sobretot moviments especulatius i transformacions en regadius de zones de secà), que inunden el mercat de fruita de qualitat baixa i mitja a preus amb els quals no podem competir. També hem de comptar amb la disminució del consum de taronja (a l’estat un 18%) en benefici de productes làctics, etc… Totes aquestes causes i d’altres han provocat una disminució dels preus en el camp que provoca un progressiu abandonament del camp a la nostra comarca.
Davant d’aquest panorama, el BLOC ha de presentar una alternativa que faça possible una agricultura sostenible i rendible a la nostra comarca. La Safor, malgrat tot, presenta unes condicions naturals (microclima, aigua, comunicacions, etc.) envejables per a l’agricultura en general i la citricultura en particular. D’altra banda, el factor humà amb una tradicional especialització que ha donat agilitat a les reconversions varietals i qualitat al producte és una bona base per a una renovació important. En aquest sentit, serien interessants algunes iniciatives com les que a continuació s’analitzen:
Cal eliminar les noves plantacions especulatives en terrenys forestals o marjals, i no deixar que accedisquen a subvencions, sobretot a les d’eliminació d’excedents. Respecte a l’entrada forastera, forma part de la PAC i està mal de canviar i segurament aniran a més, pel que les nostres reivindicacions han d’anar en la línia de la diferenciació del producte:
El que entra és de menor qualitat i el nostre ha de ser no de tercera o rebuig, sinó de primera i especial, ecològica, obrint nous mercats als nostres productes.
Major control i fiscalització de l’Administració als comerciants en l’adquisició del producte amb exigència de contractes signats.
Passar la producció per les cooperatives, que poden assegurar la collita en el moment adient, així com el cobrament del producte, la pega està en una gestió majoritàriament poc eficient i uns preus molt per sota dels de mercat.
Venda directa de les taronges, sense intermediaris, i noves solucions com el conreu ecològic que en algunes cooperatives està donant molt bons resultats, però suposa més dedicació que el conreu actual i, sobretot, cal una substancial millora de la gestió i comercialització del producte de les cooperatives.
Cal una diversificació del conreu amb nous productes agrícoles (açò demana una major dedicació i professionalització del sector, amb un possible augment dels costos): alvocats, xirimogues, viverisme…
Cal fomentar polítiques estructurals per part de la Generalitat Valenciana; s’han de preveure subvencions per a l’eliminació de varietats sense eixida al mercat i controlar a les cooperatives l’excés de varietats concretes sense eixida que fan disminuir el preu de la resta. Cal potenciar la figura dels joves professionals, llauradors amb una formació adequada que es facen càrrec d’unitats de gestió controlades per cooperatives.
Les cooperatives són en aquest moment una de les vies de solució més importants per a la citricultura. Donat que molts dels camps no es conreen de forma directa, la gestió de les cooperatives està essent cada vegada més important, però els preus que paguen són l’entrebanc més important, cal millor qualitat i uns preus semblants als de mercat, almenys per a la fruita de primera qualitat i cal potenciar més el conreu ecològic amb marques pròpies. L’única forma de fer menys atractiva la venda del sòl com a solar o especular amb ell, és augmentar els beneficis del conreu de la terra i introduir en la política urbanística el concepte de capital ecològic i paisatgístic del territori agrícola.
Com a conclusió cal esmentar que el punt més important de les causes de l’abandonament de l’agricultura a la nostra comarca és la disminució del preu de la taronja que ja no fa rendible el seu conreu i en uns anys, si no es posa remei, ni com a complement de les rendes familiars. La millora dels preus passa inexorablement per la millora dels preus de les cooperatives que són les úniques que poden assegurar la collita de la taronja i el seu pagament, fins i tot, el manteniment dels horts en els casos de propietaris no dedicats a l’agricultura.
4.1.- El turisme
El sector turístic ha mantingut un creixement constant, tot i que ara comença a mostrar símptomes de quin són els seus límits. Mai no s’ha considerat el turisme com a indústria autòctona i ha quedat excessivament condicionat pels interessos dels sectors directament relacionats. Així, la construcció de vivendes com a segona residència ha centrat les principals iniciatives associades al turisme i sembla que s’ha convertit, de moment, en un important actiu econòmic de futur. Però, tot i la gran importància del sector, estan produint-se canvis a nivell internacional francament importants: canvi de les destinacions tradicionals i canvi en la forma de gaudir del temps lliure i de la durada i distribució de les vacances. A més de la nova valoració que tant el medi ambient com les ofertes patrimonials i culturals comencen a tindre en la decisió del nou turisme per elegir la nostra comarca.
No és suficient assistir-hi a totes les fires internacionals de turisme que es celebren a tot arreu, i repartir-hi un munt de fullets en quatricomia; a més d’això és necessari buscar la diferència del producte ofertat. Amb la saturació d’urbanitzacions proposades, tant pel PP com del PSOE, a la nostra comarca, poca cosa podrem fer quan els preus siguen, com ja està passant ara, impossibles . Sembla evident que cal continuar investigant en la identificació de segments de demanda de sol i platja, s’ha d’incrementar la qualitat percebuda pels visitants, ja que un valor en alça és la comoditat i funcionalitat en un entorn mediambientalment cuidat. En aquest mercat de sol i platja, el nombre de competidors augmentarà, amb ofertes molt competitives per preu i qualitat. La diferenciació i la diversificació semblen les dues estratègies recomanables. Nosaltres, des del BLOC, hem d’aconseguir que la nostra comarca siga un símbol de qualitat. Més enllà de la destrucció del territori amb ofertes de macrourbanitzacions i camps de golf, està el posar en valor turístic el patrimoni que tenim: Sant Jeroni de Cotalba, Santa Maria de la Valldigna. Disposem de suficients atractius patrimonials, culturals i mediambientals, perquè siga innecessari destruir més el nostre medi amb urbanitzacions incontrolades. Des de l’executiva comarcal hem d’elaborar propostes concretes, perquè des de qualsevol col·lectiu es puguen consultar permanentment i el que és més important, que a la Safor-Valldigna actuem d’una manera mínimament coordinada.
4.2.- El comerç i les empreses
Al voltant del 90% de les empreses a la comarca són pimes, unes empreses amb unes característiques molt particulars que han d’assumir el repte d’adaptar-se a una economia global. La deslocalització empresarial també ha començat a fer-se notar a la comarca, i s’han d’elaborar estratègies de resposta davant d’aquesta nova situació, perquè és una realitat indefugible de la qual no podem escapar degut a la reducció de despeses fiscals que permet a les empreses. I hem de ser suficients convincents per aconseguir que el nostre missatge de recolzament a la xicoteta i mitjana empresa, que forma part de la nostra idiosincràsia política, puguem rentabilitzar-lo políticament.
I pel que fa al comerç, sempre hem estat a favor del comerç de proximitat i en contra de les grans superfícies, i ara és hora de valorar de nou si la nostra forma d’enfrontar-nos amb aquesta situació d’allau incontrolat de grans superfícies comercials, ha estat profitosa per al nostre projecte polític. El BLOC, com a partit present en la pràctica totalitat dels municipis i amb responsabilitats de govern en molts d’ells, ha d’estar del costat del xicotet comerç a la nostra comarca, no des del punt de vista d’encetar campanyes contra les grans superfícies, sinó fomentar el comerç tradicional lligat als nostres municipis per fer possible la convivència dels dos tipus de comerç,.
El BLOC s’ha jugat molt i ha convertit l’ajuda al xicotet comerç en una de les seues estratègies polítiques a la comarca. És evident que hem de continuar per aquest camí, però aquesta forma d’actuar i de fer política no ha arribat al xicotet comerç. Aleshores hem de ser més contundents amb les nostres propostes i iniciar campanyes, acompanyades de mocions a tots els ajuntaments de la comarca exigint una moratòria, perquè no es puguen construir més superfícies comercials en uns quants anys. I al mateix temps exigir la redacció i aprovació d’un Pla Territorial Sectorial d’Equipaments a més de redactar un nou pla d’equipaments comercials.
5.- PER UNA COMARCA INTEGRADORA
La comunitat del benestar, la seua cohesió social, no admet l’exclusió. Des del BLOC estem compromesos amb la cohesió social dels nostres municipis instaurant la cultura de l’equitat per tal de minorar les desigualtats. Amb la nostra clara posició pel que fa a la nova immigració que ha arribat a la nostra comarca aquest repte és superior. Sobretot és superior perquè els nostres recursos econòmics i les nostres competències pel que fa a la immigració són inexistents. Nosaltres, a nivell municipal, som la trinxera per resoldre els problemes, però som la reraguarda per rebre qualsevol tipus d’ajudes. Aquesta situació, de vegades, crea tensions ben reals entre la població autòctona i la nouvinguda. Però, per sobre de tot, hem de tindre molt clar on estem per poder posar en marxa uns Plans d’Acollida a nivell comarcal que possibiliten eradicar la intolerància i la indiferència de la nostra comunitat per impedir la formació de grups o persones marginades, especialment entre els nouvinguts. En aquest moment ja hem d’utilitzar criteris de coherència, sense falsos paternalismes que no ens durien enlloc i que seria al mateix temps perjudicial per al futur del nostre projecte comarcal.
Les nostres accions al respecte incidiran especialment en l’àmbit de les relacions socials en els grups de persones que es queden deslligades de la vida social, sense expectativa de relació amb la comunitat. L’acció dels ajuntaments atendrà prioritàriament el col·lectiu de persones que es troben mancades de relacions socials, els nous nàufrags socials, patidors de soledat, que han perdut els lligams de relació social al treball o a la llar, per viduïtat, per separació, els mancats d’afecte, o les persones mancades de treball, que sovint són també mancades de formació. No permetrem que es convertixcan en col·lectius exclosos de la cohesió i, per tant, del progrés comunitari. Realitzarem les accions necessàries, amb la cooperació de tots els sectors socials, amb la finalitat de reintegrar aquelles persones al compromís social i ho farem amb sistemes de suport afectiu, material i social.
En aquest futur proper dotarem la nostra societat amb recursos tècnics i educatius, però emfatitzarem la solidaritat i la corresponsabilitat com a cultura social. Farem evident que els ajuntaments, a més de cervell, tenen cor. Donarem resposta a les necessitats de les persones i impulsarem el bé comú. Acompanyarem el desenvolupament econòmic i cultural del valor de l’equitat i la solidaritat en l’àmbit de les relacions socials. Inhibirem la resignació i la indiferència davant la marginació o l’exclusió. Ens aproparem, encara més, a les persones per tal de fer realment del municipi una sola entitat, una societat cohesionada, una veritable comunitat del benestar. I per fer realitat aquestes propostes és necessari col·laborar entre tots els pobles que a hores d’ara es troben desconcertats davant la nova onada de gent d’altres països amb altres costum. Per a nosaltres, com a nacionalistes, és prioritari assumir aquesta situació. Ens hi juguem molt. Si fem bé les coses, els resultats seran integradors, però si no encertem amb la fórmula la situació de la nostra proposta d’integració i cohesió serà decebedora. Una de les propostes més necessàries per a aquesta nova executiva és la creació d’una secretaria d’integració i cooperació, que tinga clarament com a objectiu treballar, de forma coordinada amb totes les regidories de tots els pobles de la Safor-Valldigna. L’intercanvi d’experiències i la creació d’una base de recursos comuna per a tots els nostres càrrecs públics, potser siga una de les fòrmules més simples però més necessària per al funcionament coordinat entre tots nosaltres com a BLOC.
Acabem d’aprovar el document per la valencianització dels nostres pobles amb 45 mesures que hem de fer efectives. La mesura més important és donar a conéixer a tots els nouvinguts la nostra realitat lingüística i cultural. En aquest sentit, lluny de la demagògia excloent, a la defensiva, o el paternalisme d’esquerres, tan inadequat com l’anterior, parlar clar i valencià esdevé del tot imprescindible. Perquè és evident que cap país del món, cap, no està en condicions d’assegurar una vida digna a tothom, de tot arreu, que vulga establir-se i treballar. Però el que està clar és que, aquí, encara hi cap més gent de fora i vindrà més en el futur. El que cal és que qui arribe ho faça d’una altra manera, amb un altre acolliment i amb una altra consciència per part de tothom. Nosaltres, des del BLOC, hem de defensar sense cap tipus de complex l’interculturalisme i no el multiculturalisme. Integrar és el repte que se’ns presenta a tots. Integrar significa que les segones generacions de la població d’immigrants han de conéixer perfectament la nostra llengua i la nostra cultura. Per aconseguir-ho, hem de treballar directament amb els ensenyants i recolzar les mesures d’integració que des de la Plataforma "Compromís per la llengua" s’han posat en marxa ja en algunes escoles de la nostra comarca.
6.- PER UNA CULTURA COMARCAL
Des del BLOC a la comarca hem d’intentar treballar amb objectius comuns per una cultura popular. No s’ha d’oblidar ni distorsionar mai que el dipositari últim tant de la cultura com de la llengua pròpies és el poble. A més a més, una cultura sense arrels populars, que actua en un pretés buit, perd tota credibilitat social i provoca sovint el rebuig de la majoria. D’altra banda, la cultura ha de ser viva i formar part del ser humà, no ser un pur adornament. Però al mateix temps ha de ser moderna i innovadora. Partint de la tradició, cal posar-la al dia i no deixar en cap moment que esdevinga estantissa o un cos mort. Més encara des d’una perspectiva política disconforme en molts aspectes amb l’estatu quo, que necessita renovar l’escenari cultural i, a més a més, emprar la nova cultura com a instrument de transformació social i política.
