Si parlar, diuen, és bo i propi dels éssers humans, nosaltres parlarem ara del nostre territori, del nostre país. La Valldigna porta molts anys lluitant contra el pas de la línia d’alta tensió. Al llarg de tots aquests anys, han anat incorporant-se noves agressions i, com no, hem anat afegint-les a la nostra lluita.
En concret, estem parlant dels PAI que proliferen a les nostres terres com si foren xurros. També no hem d’oblidar el transvasament del Xúquer que creuarà les terres de les comarques de la Ribera, la Valldigna, la Safor i la Costera. Darrerament ens hem assabentat d’un quart perill que ens amenaça, uns dics de contenció d’aigües de pluja per evitar inundacions a les zones costaneres i de platges de la Safor i la Valldigna. Previsiblement, inundaran centenars de fanecades en plena producció als termes de Simat i Benifairó. I no ens oblidem de la contaminació que pateix el riu Vaca amb abocaments incontrolats, i la de la Font Gran a Simat.
Tot i que continuem treballant per evitar totes aquestes calamitats, no estàvem preparats per suportar una nova agressió: l’incendi del passat cap de setmana, que s’inicià al terme de Simat, concretament a les Foies i que posteriorment va anar cremant i destruint les muntanyes de Barx, Benifairó, Tavernes, Xeraco, Xeresa i Gandia.
La pitjor catàstrofe que ha assolat la comarca
Realment és difícil estar preparat per a una cosa així, però, aquest incendi ha estat de tan gran magnitud que el podríem qualificar, sense temor d’exagerar, com la pitjor catàstrofe que ha assolat mai la nostra comarca.
D’acord que aquells dies feia molt de vent, però, això no ho pot explicar tot ni és suficient. Han d’haver-hi responsabilitats polítiques, perquè si a la malastrugança d’un foc fortuït i temerari, afegim certes dosis de negligència i irresponsabilitat per part de les nostres autoritats, haurem obtingut els ingredients necessaris perquè desastres com aquest es tornen a repetir.
Mentrestant, les autoritats locals i comarcals, de festa amb motiu del Dia de la Valldigna, deixaven que el foc avançara, i allò que s’haguera pogut evitar en poc temps, anà arrasant sense contemplacions pins i tot el que trobava al seu pas.
Quines són les polítiques integrals de prevenció d’incendis? I els plans d’emergència davant les catàstrofes com aquesta? Com pensen recuperar la flora i fauna de la zona afectada? I ara què faran? Quin pla de reforestació té previst la Conselleria? Les autoritats comarcals i locals pensen exigir actuacions concretes? Pensen demanar ajudes a la Conselleria i al Ministeri?
Des d’ERPV creiem que en un país normal ja haurien començat les dimissions. Nosaltres, però, no exigirem tant, que ja sabem massa bé que açò no és, precisament, un país normal, però sí que exigirem a les diferents administracions que s’activen els mecanismes de prevenció d’incendis i plans urgents de reforestació. Ens hi juguem molt. Ens juguem el futur de la nostra terra i els nostres boscos, i en això cal ser més seriosos.
Imma Cunyat
Presidenta d’ERPV de la Valldigna
[@more@]
