| Noticies |
Política
|
|
|
|
||
| Crònica del País Valencià – 26/04/2006 | ||
| Rajoy i l’Estatutet valencià | ||
[@more@]
| Rajoy i l’Estatutet valenciàCrònica del País Valencià · 26/04/2006 | ||
|
"Modificació menor". Aquestes dues paraules defineixen, segons el president del PP, Mariano Rajoy, la reforma de l’Estatut valencià. Va pronunciar-les diumenge passat, a Cantàbria, i, ben mirat, no ens resulten novedoses.
Només cal remetre’s a la votació final de la Carta Magna valenciana al Congrés, el passat febrer. Agustí Cerdà, diputat d’Esquerra, va proclamar, des de la trona, que Rajoy havia afirmat, dies enrere, que "esto, ni es reforma, ni es nada". El líder de l’oposició a a la cambra baixa va rebelar-se, tot remarcant que ell mai no havia fet aquesta sentència. Cerdà, en la rèplica, va espetar-li que no podia demostrar-ho, perquè el comentari no havia quedat enregistrat, però confirmava de totes totes què pensava Rajoy de l’Estatut valencià. La declaració de Rajoy, ara sí, no ha passat gens desapercebuda, ha quedat ben enregistrada, amb paisatge bucòlic de fons, i, a més, abona la tesi que la reforma valenciana, "ni es reforma, ni es nada". El president popular va reblar que l’estat quedarà buit de competències i va rescatar del bagul una dita que el PP havia arraconat darrerament: allò de les 17 agències tributàries, de les 17 nacions, de les 17… Rajoy, com un pardalet que pica allà on hi ha miguetes de pa, ha anat ha raure tot just on volia arribar el PSOE. L’obsessió socialista d’aprovar l’Estatut valencià, encara que fóra a desgrat de les forces progressistes i nacionalistes, perseguia això mateix: tancar el PP en una disquisició impossible, segons la qual l’agència tributària valenciana no és perillosa, però sí la catalana; segons la qual, també, el terme "nació" és dramàtic en el cas català, mentre ‘País Valencià’ no té cap efecte, quan tots dos formen part dels respectius preàmbuls. Caldria veure la cara que se li quedaria al president Francesc Camps, després de saber que el seu oracle menysté la seua feina de govern, el bessó que passeja amb ostentació com a gran trofeu de la seua primera legislatura. Del costat popular, de fet, molts no eren partidaris de retocar l’Estatut valencià. I, menys encara, que fóra l’instigador de la resta de reformes. No sols a Madrid. A Alacant –feu del zaplanisme més rampant– les veus en contra del nou text van multiplicar-se durant el procés negociador. El propi president de les Corts valencianes, el castellanoparlant Julio de España, va evitar cap lloança de l’Estatut, en el seu discurs institucional del 25 d’Abril. I no sols això: tampoc no va parlar en la llengua pròpia, com dicta el manual institucional, ni va referir-se al País Valencià com a ‘Comunitat’, la terminologia legal que ha eixit de la reforma. Va parlar d’un "proyecto que formamos todos, que se llama Comunidad Valenciana". Ni una paraula en valencià, per tant. La seua particular manera de protestar contra qualsevol retoc de les grans lleis, tot i que, realment, les desconsideracions, si vénen dels zaplanistes, ja no ho són tant. Els seguidors del president valencià en senten tantes que estan com immunitzats. En la mateixa jornada de record històric, però, Camps no va mostrar-se especialment neguitós per desenvolupar ben aviat totes les competències que permet el nou text. El secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla –que serà proclamat candidat a les acaballes del pròxim mes, ja que no tindrà rival en unes eleccions primàries que han estat avançades–, va convidar-lo a afanyar-se, en aquest desplegament. Camps, però, va limitar-se a recordar el "dret a l’aigua" i que l’Estatut reformat és "el millor i més ambiciós". Dos dies després que Rajoy parlara de "modificació menor". En què quedem?, diuen els socialistes, que tampoc no se’n saben avenir. |
||
