Au, ves que vinc
En Orris Caboris
Au, ves que vinc, que al capdavall
hem arribat al gran carall,
tant hi hagués fet la llei orgànica
com una taronja mecànica.
Ens hem trobat en ‘quests mals prenys
que l’estatut és el de menys,
goita com riuen a l’Oest
la pitxa un lio dels de l’Est.
Vence’t, no et derrotis, diu l’avi,
i en lloc de creure el consell savi
ens hem practicat l’harakiri
i amunt del cul l’enorme ciri.
En orris caboris, no et fot,
que als morros et menges un rot
i a sobre els haurem de dir SÍ
per fer lloc al cul al magí.
«-Tot això que m’has demanat
que dius que és teu t’ho vull cardat
al cul amb un llacet bridat,
i a sobre per fer més riota
et vull tot remenant la pota
content i ben sodomitzat,
embolcallat amb tes proclames
i mut amb la cua entre cames.»
«-És que no ens queda dignitat?
En tres-cents anys no ho hem pamat,
assimilat i desbrossat,
amor de mare, de veí
fartat d’estopa i de munyir
la vaca vella i el sembrat?
Caldran quatre generacions
per refer el magre dels collons.»
«-Volies or? Aquí tens plom.»
Si per la dignitat del llom
quedés un gram de la vergonya
més enllà de cuc i carronya,
veient-nos enculat colom
fugim d’aquest aire de monya,
diguem NO, nosaltres NO som
d’eixe món de merda i desplom.
Invocació a Mirra
Tu ets Mirra, aspra i amarga, tu reconcilies aquells que es combaten, tu cremes i obligues a estimar qui nega l’amor. Per bé que tots t’anomenen Mirra, per mi ets la que devora la carn i abrusa el cor. No t’envio lluny, a l’Afganistan o a l’Iraq, ni t’envio a Bolívia, no, sinó que t’envio a Catalunya, per tal que m’ajudis prop d’ella, perquè la condueixis cap a mi. Si vol seure, no la facis seure; si vol entretenir-se amb algú, no li permetis entretenir-s’hi; si s’apropa a algú, no li permetis apropar-s’hi; si passeja, no li permetis passejar-se; si beu, no li permetis beure; si menja, no li permetis menjar; si besa algú, no li permetis besar; si troba plaer amb algú, no li permetis assolir plaer; si dorm, no li permetis dormir, sinó que tots els seus pensaments es girin només cap a mi, que només a mi em desitgi, que només m’estimi a mi, que només satisfaci el meu desig. No penetris en ella a través dels ulls, no a través dels costats, no a través de les ungles, ni menys encara a través del llombrígol o a través dels membres, sinó penetra la seva ànima, roman al seu cor i crema’n les vísceres, el pit, el fetge, l’alè, els ossos, la medul·la, per tal que vingui a mi amb el seu amor i satisfaci tots els meus desigs. Perquè jo et conjuro, oh, Mirra, basant-me en tres noms, Masettino, Xaragal·lo, Llangardaix, i en els més adients i forts Borboni, Asnal, Savatero, perquè tu, oh Mirra, segueixis les meves ordres. Igual que jo et cremo a tu i tu ets poderosa, crema també el cervell d’aquella que vull, Catalunya, consumeix-ne amb el foc les vísceres i arrenca-n’hi, fes-ne vessar la sang, per tal que vingui a mi, la seva Espanya, el 18 de juny d’enguany.
Todo, tot, por Cataluñññña
"Estimados catalanes no toquéis los cataplines,
que la España ex-imperial
no os quiere bien sino mal."
Què li donarem a la pastoreta
què li donarem per anar a votar?
Jo li donaria una papereta
i cap a la merda la faria anar.
Papereta on ets?, en cridava la mareta,
papereta on ets?, en cridà per tots indrets.
Sóc a la merda, la merda, la merda,
sóc a la merda la merda del bou
que en aquestes urnes no hi neva ni plou!
Tot són pops, tot són pops….
A dalt de la muntanya hi havia un pastor
que se la pelava a dins del sarró,
i a dins del mar la pastoreeeeta
li feia xuclar-li’n una papereeeta
mira, so marrano, que és el meu mugró!
Si tu no t’amorres a aquest rajolí,
se’l beurà tot d’una l’oso de Madrí!
I una matinada fresca,
trumlailà quina fresca hi feia,
me n’en vaig anar a votaar,
trumlailà (plom!) quina fresca hi fa.
No en trobo cap papereta,
trumlailà quina fresca hi feia,
per poder-me-la eixugaar,
trumlailà, quina fresca hi fa!
Prò m’enganxen per l’espatlla,
trumlailà quina fresca hi feia,
i ara em volen enculaar
trumlailà (ai!) quina fresca hi fa!
"Estimados catalanes
no toquéis los cataplines,
que la España ex-imperial
no os quiere bien sino mal."
Miquel de Palol/ Julià de Jòdar/ Bru de Sala
[@more@]
