VerdCel PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’
VerdCel s’emporta el PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’.
…”Arribats aquí hauríem de dir ja que Paisviatge (Cambra Records-Blau Discmedi, 2006), segon CD dels alcoians Verdcel , és segurament un dels treballs més ambiciosos que s’han gestat mai al País Valencià i que una de les seues virtuts principals és, justament, aquesta ambició desmesurada: una ambició transmutada en gosadia que ha elevat la seua proposta artística i musical a una alçada insòlita i que hauria de convertir aquest llibre-CD en objecte de culte del públic solvent i informat. Paisviatge és un d’aquells “discs conceptuals”, una obra que es pretén unitària i que, en el seu afany integrador, holístic, fa convergir diverses formes d’expressió artística —música, poesia, teatre, arts plàstiques— sense caure en el parany de la incontinència creativa ni de la fatuïtat.”
Josep Vicent Frechina (La caseta del plater a Vilaweb)
VerdCel presenta el seu darrer treball PaisViatge, un Llibre-Disc de 64 pàgines que recull música, poesia, il·lustracions i còmic. Aquest llibre s’ha pogut fer amb la col·laboració de danielOlmoBoronat, que participa també a l’espectacle.
El disc compta amb la col•laboració especial de Miquel Gil, de Nèstor Mont i de Pep el Botifarra. El Botifarra és un cantaor valencià d’excepcional interpretació, que en aquest any amb el seu debut discogràfic, no deixarà indiferent ningú; ni a públic, ni a premsa del món del folk, d’aquí i d’arreu. Tots ells d’una manera més ortodoxa o més pròpia de la cultura pop, aporten un aroma de cant tradicional valencià als nostres temes. Al llarg del cd també es compta amb la veu de l’actor de reconegut prestigi al País Valencià, conegut també a Catalunya al món teatral, i amb cert ressò cinematogràfic i televisiu a l’estat: Juli Cantó, el qual realitza diferents recitacions. Les tasques pròpies de producció, mescles i mastering, han estat elaborades per Santi Garcia (estudis Ultramarinos Costa Brava), qui ha produït l’últim disc de Sisa, així com més de 200 bandes al segell B-core.
Aquest treball en format llibre-disc és el recull de l’espectacle de mateix nom – PaisViatge: cançons en directe acompanyades d’accions i amb la projecció continuada d’imatges. Un espectacle multidisciplinari en el que es barreja la paraula, la música, la imatge i el teatre.
*VerdCel presenta «*PaisViatge», un disc-llibre que transita per un paisatge en ple naufragi
Espectacle-exposició *Paisviatge *VerdCel + *DanielOlmoBoronat
El grup d’Alcoi rep el «*Premi al *millor *disc de *cançó d´autor» en els *Ovidi *Montllor
María Tomás, València
El país, el viatge, el paisatge, el bagatge?Tot té el seu lloc sota el *VerdCel, una formació musical d’Alcoi que el dimarts presentava en el Club Diari Alce *Paisviatge, el seu segon disc, que és també un llibre, amb el qual ahir obtenien el *Premi al *millor *disc de *cançó d´autor en la convocatòria dels I *Premis *Ovidi *Montllor a la música en *valencià.
Perquè en valencià canten i reciten en un espectacle *pluridisciplinar en el qual la vocació de barrejar conceptes i sensacions(*VerdCel *i *PaisViatge) nodreix la seua principal aspiració: la cançó. I perquè no només canten, sinó que senten i pensen en valencià, és que han fet aquest treball de cor i ment que Alfons Olmo, una de les veus cantants del grup, dedicava «a la gent que treballa des de la base per a defensar el territori, aqueix paisatge que desapareix a velocitat de vertigen, molt més ràpid que l’Au», assenyalava. I remarcava: «estem en un dels moments més catastròfics».
Un paisatge en ple «*naufràgil»
Són moltes les maneres de mostrar l’amor a la terra i defensar-la. Pensament, sentiment, acció i el cercle es tanca. *VerdCel ho fa viatjant per un paisatge en ple *naufràgil. Una nau perible per la qual els seus components transiten, amb tren i de *camineros, motxilla a l’esquena, per a establir una comunicació oberta amb l’espectador i recordar-li que cal mirar endins d’un i contemplar el paratge que li veu créixer. «*Sang *com *rius/*reguen el *cel *com el *cap/ *paisatge a la *nostra vida *i vida al *nostre *paisatge?» resa la lletra de la cançó que dóna títol al disc i que inclou una *posdata: «*Despertem o al final *ho *perdrem».
El grup duu ja sis anys de treball i altre disc, -*On *està el *lloc (2004) – per a acostar-se a l’espectador amb el no-res fàcil compromís de transmetre missatges i emocions, de compartir estats d’ànim i trobar l’espill del temps que es viu. «La constància és la clau. El canvi de consciències no és d’avui per a demà», assenyalava Olmo.
Una mirada creativa, crítica i reflexiva del viatger que *VerdCel presenten en feliç combinatòria de música, poesia i teatre, i que acompanyen de l’exposició i projecció de fotos, acrílics i infografies de Daniel Olmo.
Un cor palpita la *Mariola
Tot un espectacle que comença amb un cor *palpitante, amb la terra endins bategant-li el mapa a la Serra *Mariola -un compàs del ritme original- i que acaba, després de la travessia, transformant el sentiment del cor en el pensament d’una ment que pensa aqueix paisatge de comarques centrals.
Emocions i raons en catorze cançons amb l’exigència -i el desig- de no perdre cap dels països possibles, dels paisatges possibles; «el cultural, l’urbà o la naturalesa», com deia Olmos. «És compartir la poètica i l’explícita perquè el dia de matí tinguem el nostre paisatge, que és la nostra identitat».
Totes les eines que utilitzen possibiliten que l’espectador viva el viatge en visions que es veuen des de la finestra d’un tren que podria vindre d’Alcoi a València o viatjar per les profunditats d’aquesta, mentre ells interpreten pop, rock, *folk, cant tradicional valencià i senten la poesia integrada en el còmic. Tot en un. La barreja.
Una aroma molt particular en un disc en el qual també han col·laborat Miquel Gil (*Espremem el *suc); *Néstor Mont (*Veu a *Brúixola); Pepe *Botifarra (*Veu a *Mig *realitat), *Reillo (D´*Sva-*ters): *Congas *i calaix *flamenque; *Ireneu (violí); Lluís *Manzaneque (trompeta); Gabriel Calleja, Dídac Llinares i Juli Cantó.
*PaisViatge és un disc-llibre que presenten com film sonor. Paraules, melodies, accions i imatges troben un punt de trobada en escena i en acústic per a aglutinar l’entorn i la persona sota el mateix cel, una mica que molts obliden. «Volem mostrar el que sentim sobre els paisatges que ens envolten i estan destrossant». *VerdCel parla d’una ciutat oculta: «àrees excloses amb les seues gents que mostren la desigualtat *degenerativa». I d’altra visible: «els gratacels de poder, on habita qui trafica amb informació i cabdal». Entre ambdues, una Ruta turística *urbruta.
Retrat somiat, relat realista
Disc i llibre es complementen en un retrat somiat i un relat realista que es compon de pins com persones i de boscos de cables; de serres centrals i de grans solars en el Carme; de la contemplació fervorosa de la llum de les estrelles i les excavadores que amenacen cada pas per a esgotar la terra com recurs i «construir un món sobre bases inertes».
Per a contrarestar-lo, *VerdCel fa música que sona a naturalesa, a cigales de nit i *herrerillos de dia, «on la paraula esdevé cançó; la realitat, imatge». Una excursió a l’ànima de la muntanya mentre un ninot juga al golf sobre el seu mapa i els *VerdCel li canten per a remoure consciències atresorant en la seua *seno una brúixola que els orienta en l’encreuament de camins per a escriure aquest, el seu viatge pel país.
[@more@]
15 de juny de 2006
VerdCel PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’
- VerdCel s’emporta el PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’.
…”Arribats aquí hauríem de dir ja que Paisviatge (Cambra Records-Blau Discmedi, 2006), segon CD dels alcoians Verdcel , és segurament un dels treballs més ambiciosos que s’han gestat mai al País Valencià i que una de les seues virtuts principals és, justament, aquesta ambició desmesurada: una ambició transmutada en gosadia que ha elevat la seua proposta artística i musical a una alçada insòlita i que hauria de convertir aquest llibre-CD en objecte de culte del públic solvent i informat. Paisviatge és un d’aquells “discs conceptuals”, una obra que es pretén unitària i que, en el seu afany integrador, holístic, fa convergir diverses formes d’expressió artística —música, poesia, teatre, arts plàstiques— sense caure en el parany de la incontinència creativa ni de la fatuïtat.”
Josep Vicent Frechina (La caseta del plater a Vilaweb)
VerdCel presenta el seu darrer treball PaisViatge, un Llibre-Disc de 64 pàgines que recull música, poesia, il·lustracions i còmic. Aquest llibre s’ha pogut fer amb la col·laboració de danielOlmoBoronat, que participa també a l’espectacle.
El disc compta amb la col•laboració especial de Miquel Gil, de Nèstor Mont i de Pep el Botifarra. El Botifarra és un cantaor valencià d’excepcional interpretació, que en aquest any amb el seu debut discogràfic, no deixarà indiferent ningú; ni a públic, ni a premsa del món del folk, d’aquí i d’arreu. Tots ells d’una manera més ortodoxa o més pròpia de la cultura pop, aporten un aroma de cant tradicional valencià als nostres temes. Al llarg del cd també es compta amb la veu de l’actor de reconegut prestigi al País Valencià, conegut també a Catalunya al món teatral, i amb cert ressò cinematogràfic i televisiu a l’estat: Juli Cantó, el qual realitza diferents recitacions. Les tasques pròpies de producció, mescles i mastering, han estat elaborades per Santi Garcia (estudis Ultramarinos Costa Brava), qui ha produït l’últim disc de Sisa, així com més de 200 bandes al segell B-core.
Aquest treball en format llibre-disc és el recull de l’espectacle de mateix nom – PaisViatge: cançons en directe acompanyades d’accions i amb la projecció continuada d’imatges. Un espectacle multidisciplinari en el que es barreja la paraula, la música, la imatge i el teatre.
*VerdCel presenta «*PaisViatge», un disc-llibre que transita per un paisatge en ple naufragi
Espectacle-exposició *Paisviatge *VerdCel + *DanielOlmoBoronat
El grup d’Alcoi rep el «*Premi al *millor *disc de *cançó d´autor» en els *Ovidi *Montllor
María Tomás, València
El país, el viatge, el paisatge, el bagatge?Tot té el seu lloc sota el *VerdCel, una formació musical d’Alcoi que el dimarts presentava en el Club Diari Alce *Paisviatge, el seu segon disc, que és també un llibre, amb el qual ahir obtenien el *Premi al *millor *disc de *cançó d´autor en la convocatòria dels I *Premis *Ovidi *Montllor a la música en *valencià.
Perquè en valencià canten i reciten en un espectacle *pluridisciplinar en el qual la vocació de barrejar conceptes i sensacions(*VerdCel *i *PaisViatge) nodreix la seua principal aspiració: la cançó. I perquè no només canten, sinó que senten i pensen en valencià, és que han fet aquest treball de cor i ment que Alfons Olmo, una de les veus cantants del grup, dedicava «a la gent que treballa des de la base per a defensar el territori, aqueix paisatge que desapareix a velocitat de vertigen, molt més ràpid que l’Au», assenyalava. I remarcava: «estem en un dels moments més catastròfics».
Un paisatge en ple «*naufràgil»
Són moltes les maneres de mostrar l’amor a la terra i defensar-la. Pensament, sentiment, acció i el cercle es tanca. *VerdCel ho fa viatjant per un paisatge en ple *naufràgil. Una nau perible per la qual els seus components transiten, amb tren i de *camineros, motxilla a l’esquena, per a establir una comunicació oberta amb l’espectador i recordar-li que cal mirar endins d’un i contemplar el paratge que li veu créixer. «*Sang *com *rius/*reguen el *cel *com el *cap/ *paisatge a la *nostra vida *i vida al *nostre *paisatge?» resa la lletra de la cançó que dóna títol al disc i que inclou una *posdata: «*Despertem o al final *ho *perdrem».
El grup duu ja sis anys de treball i altre disc, -*On *està el *lloc (2004) – per a acostar-se a l’espectador amb el no-res fàcil compromís de transmetre missatges i emocions, de compartir estats d’ànim i trobar l’espill del temps que es viu. «La constància és la clau. El canvi de consciències no és d’avui per a demà», assenyalava Olmo.
Una mirada creativa, crítica i reflexiva del viatger que *VerdCel presenten en feliç combinatòria de música, poesia i teatre, i que acompanyen de l’exposició i projecció de fotos, acrílics i infografies de Daniel Olmo.
Un cor palpita la *Mariola
Tot un espectacle que comença amb un cor *palpitante, amb la terra endins bategant-li el mapa a la Serra *Mariola -un compàs del ritme original- i que acaba, després de la travessia, transformant el sentiment del cor en el pensament d’una ment que pensa aqueix paisatge de comarques centrals.
Emocions i raons en catorze cançons amb l’exigència -i el desig- de no perdre cap dels països possibles, dels paisatges possibles; «el cultural, l’urbà o la naturalesa», com deia Olmos. «És compartir la poètica i l’explícita perquè el dia de matí tinguem el nostre paisatge, que és la nostra identitat».
Totes les eines que utilitzen possibiliten que l’espectador viva el viatge en visions que es veuen des de la finestra d’un tren que podria vindre d’Alcoi a València o viatjar per les profunditats d’aquesta, mentre ells interpreten pop, rock, *folk, cant tradicional valencià i senten la poesia integrada en el còmic. Tot en un. La barreja.
Una aroma molt particular en un disc en el qual també han col·laborat Miquel Gil (*Espremem el *suc); *Néstor Mont (*Veu a *Brúixola); Pepe *Botifarra (*Veu a *Mig *realitat), *Reillo (D´*Sva-*ters): *Congas *i calaix *flamenque; *Ireneu (violí); Lluís *Manzaneque (trompeta); Gabriel Calleja, Dídac Llinares i Juli Cantó.
*PaisViatge és un disc-llibre que presenten com film sonor. Paraules, melodies, accions i imatges troben un punt de trobada en escena i en acústic per a aglutinar l’entorn i la persona sota el mateix cel, una mica que molts obliden. «Volem mostrar el que sentim sobre els paisatges que ens envolten i estan destrossant». *VerdCel parla d’una ciutat oculta: «àrees excloses amb les seues gents que mostren la desigualtat *degenerativa». I d’altra visible: «els gratacels de poder, on habita qui trafica amb informació i cabdal». Entre ambdues, una Ruta turística *urbruta.
Retrat somiat, relat realista
Disc i llibre es complementen en un retrat somiat i un relat realista que es compon de pins com persones i de boscos de cables; de serres centrals i de grans solars en el Carme; de la contemplació fervorosa de la llum de les estrelles i les excavadores que amenacen cada pas per a esgotar la terra com recurs i «construir un món sobre bases inertes».
Per a contrarestar-lo, *VerdCel fa música que sona a naturalesa, a cigales de nit i *herrerillos de dia, «on la paraula esdevé cançó; la realitat, imatge». Una excursió a l’ànima de la muntanya mentre un ninot juga al golf sobre el seu mapa i els *VerdCel li canten per a remoure consciències atresorant en la seua *seno una brúixola que els orienta en l’encreuament de camins per a escriure aquest, el seu viatge pel país.
