Tendències, audiències, organització i construcció de l’espai comunicatiu en català

Els últims cinc anys han donat clars exemples de la direcció cap a on estan dirigint-se els mitjans comunicació. Des de la premsa independent, local i de proximitat es veu com les tendències comunicatives dins l’espai lingüístic català tenen particularitats pròpies.

La irrupció imparable d’internet ha sigut la principal novetat i marca una nova etapa. La xarxa ha creat noves oportunitats i alhora ha obligat a reestructurar-se i adaptar-se als vells mitjans que tenen que competir amb mitjans estríctament digitals. Dins del context de la constant evolució de les tecnologies de la informació, de l’obertura de mercats i extrema intercomunicació que ha provocat la globalització, l’espai comunicatiu en català es troba en una cruïlla.

A la Revista de les Revistes del 2005 el seu editorial afirmava que “cada cop tenen més presència al nostre país els grups de comunicació estatals i europeus amb poca voluntat d’expressar-se en llengua catalana”. I és cert, però també ho és el fet que els mitjans propis disposen d’eines que els permeten una difusió i una independència inèdites. Són precissament les noves tecnologies les que estan permetent la reconstrucció d’un espai català de comunicació i en la recuperació del periodisme crític i independent. Afegeix la periodista Laia Altarriba que “si bé és cert que en conjunt l’ús social de la llengua retrocedeix, no podem oblidar que el percentatge de població ecolaritzada en català en qualsevol dels territoris del nostre país és més alt que en cap altre moment de la història”.

Tendència general en les audiències

Segons l’informe de l’Estudi General de Mitjans espanyols (EGM) les tendències de les audiències són d’augment espectacular d’internet, d’alça dels periòdics i d’una lleugera tendència a la baixa de la televisió i les revistes. El cas d’internet com a mitjà naixent presenta un creixement constant i rapidíssim. Mentre a l’any 1996 l’audiència era de l’1%, al 2000 era de 12,6%, per arribar a un 26,9% en 2003 i assolir ja un 34,4% el 2005. Els periòdics passen en el mateix periode d’una penetració del 38% al 41,1%. Cal tindre en compte que ha sigut l’edició i distribució dels nous gratuïts qui ha compensat la clara caiguda de vendes dels periòdics generalistes de pagament.

“A Catalunya, als darrers 22 anys, la premsa local i comarcal catalana és l’única que ha mantingut un creixement sostingut i l’única que continua en expansió” apunta el sociòleg Salvador Cardús, basant-se en els resultats de l’Institut d’Opinió de la Generalitat catalana.

El reforçament de la identitat local en la globalització és un fenòmen clar. Front a l’uniformització transnacional, les cultures arrelades estan generant una clara resistència. Teresa Velásquez, del Departament de Periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona creu “fonamental que aquests mitjans tracten els aspectes relacionats amb les senyes d’identitat d’aquells llocs on s’editen i per als lectors als quals es dirigeixen i, al mateix temps, a través de les possibilitats que donen tant la xarxa, com els instruments tecnòlogics, es troben a l’espai global (ciberespai)”.

La modificació dels hàbits de l’audiència està provocant ja un canvi en el repartiment del pastís publicitari i si és cert que per ara televisió, ràdio i premsa escrita s’ho emporten quasi tot, internet està ja començant a gaudir del banquet. Al ritme actual de creixement es calcula que en pocs anys arribarà a absorvir una part important de la inversió publicitària total.

En aquest context, el paper de les associacions de premsa catalanes que fan el paper de lobby cara les institucions i també a l’hora d’explicar a les agències de publicitat les seues importants audiències ha sigut fonamental. L’experiència de David Baret, secretari de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal (ACPC), és que “cal fer molta pedagogia del potencial de la premsa comarcal” davant les institucions i les agències.

L’Avanç, internet i el País Valencià

Internet és un dels nous i principals fronts en la batalla per la informació. Com a fet positiu cal remarcar que la presència del català es mostra plena de vitalitat a la xarxa global. A l’octubre del 2005 hi havien 7.140.000 pàgines a l’internet, fent del català la vint-i-tresena llengua del ciberespai.

Mentre la resta de camps de la comunicació, estan estabilitzats i controlats per les grans empreses tradicionals, internet ha generat nous mitjans independents. La Xarxa reuneix totes les formes de transmissió d’informació convertint-se en el mitjà total: text, imatge, audio i vídeo.

Donades aquestes condicions, es produeix el fenòmen del bolcat dels mitjans tradicionals al ciberespai. Però els mitjans clàssics es troben amb que ja existeixen els seus equivalents, exclusivament digitals nascuts dins del ciberespai, amb els avantatges en despeses i coneixement i comprensió de l’entorn. També succeix que els mitjans s’introduisquen al web amb un format i plantejament totalment diferent al paper. Mentre les webs de Levante o Las Provincias són un calc de l’edició impressa (encara que estan incorporant ràpidament el ventall de possibilitats d’interactivitat) L’Avanç, considera el paper i la web com dos canals autònoms, complementaris però amb métodes de treball i potencialitats completament diferents. La web de L’Avanç ha aconseguit ser el referent informatiu sobre el País Valencià per als valencians, catalans i balears. Això ho ha fet al combinar un model doble de comunicació: la publicació oberta i horitzontal en la línia d’indymedia sumat a la cobertura de la realitat valenciana des d’un periodisme independent i identitari. Tot tenint en compte el caràcter voluntari del treball i amb mínimes inversions econòmiques. Les interaccions amb Ràdio Klara i Pluràlia han permés oferir anàlisi en paper, actualitat per internet, àudio per ràdio i vídeo per internet. És a dir, preparar el futur de comunicació que serà d’ací ben poc multimèdia.

Els reptes dels mitjans valencians

La intercomunicació entre els diversos territoris i mitjans s’està convertint ja en una naixent realitat. La recent edició conjunta de la primera guia i disc dels músics en valencià entre L’Avanç i Enderrock va ser una interessant experiència. Vilaweb, fundada i dirigida pel valencià Vicent Partal es connecta habitualment a L’Avanç, Ràdio Klara o Pluràlia TV. i està associat al grup empresarial de El Punt.
L’aparició d’Info TV i Xarxa Urbana amplien l’espai comunicatiu valencià a dos nous canals com són la televisió en obert i els periòdics gratuïts.

Amb aquest panorama la normalitat encara està lluny i per ara només es donen coordinacions puntuals, però sí que s’estan visualitzant i materialitzant noves i plurals relacions dels mitjans de València, Barcelona i les comarques.

La força de les associacions de premsa catalana i balear i la comprensió de les noves i velles tendències dels lectors i l’audiència han fet que els seus mitjans hagen avançat moltíssim. La tendència global de la concentració de les empreses de comunicació té un camí propi a l’espai comunicatiu català on l’aprofitament de sinèrgies i l’associacionisme juguen un paper fonamental. Les associacions APPEC (Associació Catalana de Publicacions Periòdiques en Català), ACPC (Associació Catalana de Premsa Comarcal), ACPG (Associació Catalana de Premsa Gratuïta) i la mallorquina APFM (Associació de Premsa Forana de Mallorca) demostren que el mercat de premsa en llengua catalana és viu i real agrupant 350 capçaleres amb més de dos milions d’exemplars distribuïts al mes. En l’estela, s’ha constituït el Grup de Periodistes Digitals que han iniciat el debat sobre el paper i l’organització de la premsa digital. Perqué internet no és el futur: és ja el present de la comunicació.

És ara el País Valencià la peça que falta al puzzle per completar un espai comunicatiu ampli i viu. Aquest és l’apassionant repte davant nostre.