Jo no vaig néixer al costat de les aigües sorprenents del riu Magdalena. Ni vaig viure en una casa emblanquinada perfumada per la flor del taronger i alegrada per la brisa del mar que ve navegant per sèquies exhuberants i horts plens dels fruits de la terra.

Jo vaig néixer en la ciutat. En el tranquil centre d’una ciutat mediterrània.

I els meus boscos encantats van ser estacions nocturnes plenes de misteri, òxid i cendra.

No vaig fer l’amor entre mates fresques per la rosada del matí sinó en terrats de vells edificis i mercats de ferro.

Però el cel i les estrelles que ens miraven eren els mateixos. Mes no el sòl sobre el qual caminava.

Va haver d’arribar la joventut per descobrir que sota la ciutat immensa, sepultats, dormien el meu poble i la meua terra. Invisibles.

A cada costat dels camins i les carreteres van començar a brollar plantes, alqueries, cavalls i agricultors.

Història.

Un món de fantasmes va començar a néixer davant els meus ulls dia rere dia, any rere any.

I aquestes aparicions es van anar apoderant de mi. Com un mirall em van mostrar la cara oculta del meu món. El meu propi rostre.

I em van ensenyar a estimar. Em van ensenyar a dir t’estime.

És aquest món subtil, que va regnar durant segles i que ara s’oculta entre masies cobertes per figueres i parres tristes, plenes de pols, entre cementiris de cotxes i les descarades obres dels nous faraons.

Ací mateix, enfront de nosaltres, queden illes, reserves persistents, del vell món. De la vella terra. Dels nostres avantpassats.

Però no ho veiem. És invisible.

Per això, quan el periòdic va publicar en la seua portada que les maquinas havien desertitzat aquell vergel d’hortes i riures ningú va dir res.

En el centre del no-res una parella de barraques velletes. Tremolant i agafadetes de la mà quedaven aïllades de la vida i envoltades per una moderna mort de buit i oblit.

I ningú va parlar del tema. Sols uns pocs es van estranyar que en la fotografia d’un important diari tot estigués en blanc.

Un error d’impremta. Una terra invisible.

David Segarra. Estiu valencià de 2004 .