[@more@]Els estatuts no ens faran lliures: Lluitem per la independència
> Acte polític central a Barcelona el dijous 7 de setembre
Aquest dijous 7 de setembre, a les 20.00 h, tindrà lloc al Centre Cívic Pati d’en Llimona (carrer Regomir, 13), un acte polític amb la presència de Joan Fradera (Plataforma pel Dret de Decidir) i Marçal Pié (PSAN). D’altra banda, el dissabte dia 9 es farà una concentració a Granollers, a la Plaça de la Porxada (19h).
Manifest Onze de Setembre del 2006 del PSAN: Els estatuts no ens faran lliures. Lluitem per la independència
L’aprovació dels estatuts dels País Valencià i del Principat suposa un continuïsme institucional embafador que consolida a més la col·laboració entre l’esquerra espanyolista i la dreta més o menys autòctona. Una col·laboració que es manifesta en polítiques nocives per la classe treballadora, el territori i la cultura catalana. Els signes d’esgotament de la via autonomista, que supedita i esquartera la nació catalana al sud de les Alberes des de fa més d’un quart de segle, no volen dir que aquesta estratègia s’hagi d’ensorrar tota sola i deixar pas, educadament, a un procés «sobiranista». L’alternativa independentista es construeix sense esperar infructuosament el col·lapse de l’autonomisme regionalista. Això no vol dir pas girar-se d’esquena i fingir la seva inexistència perquè la realitat de l’independentisme català és que un bon gruix del poble nacionalment conscient viu encara emmirallat en les esperances autonomistes o, en el millor dels casos, oscil·lant entre l’autonomisme i l’independentisme. D’això deriva el fet que els dirigents i quadres autonomistes puguin presentar-se, quan els hi cal, com a independentistes, i que molts independentistes els preguin com a referents nacionalment vàlids. Aquesta confusió ha impedit l’expansió de l’independentisme i ha dificultat en general l’articulació d’iniciatives d’abast nacional. Malgrat tot, hi ha una revifalla de la reivindicació popular, exemplificada, entre d’altres fets, per les mobilitzacions al Principat pel «no» a l’estatut. I justament el que cal evitar és que aquesta inquietud popular es limiti a fer d’oli en l’engranatge del discurs verbalment radical dels partits autonomistes. El segrestament de la reivindicació nacional per part d’aquest sector també contribueix a fer-la presonera del sector (diguem-ne) progressista de les classes dirigents de l’estat espanyol. Per trencar aquest cercle de res no serveix amagar el mot independència. Ans al contrari, és ara més que mai quan cal presentar-la com l’única alternativa vàlida pel poble català.
Catalunya, setembre del 2006
Altres convocatòries:
– Concentració a la Plaça de la Porxada de Granollers, el dissabte dia 9 a les 19.00h.
– Manifestació a Barcelona a Plaça Urquinaona, l’11 de setembre a les 17h.
– Manifestació a Girona a la Plaça de Catalunya, l’11 de setembre a les 19h.
