Opinió
Sico Fons en aquest article verbalitza el que es una opinió generalitzada entre les bases de l’esquerra i dels moviments reivindicatius del País: la necessitat d’un gran pacte pel 2007. " … o tota l’esquerra nacionalista valenciana ens unim ja d’una santa vegada o tindrem menys futur que un mòbil nou a la porta d’un institut ".
Vosaltres em direu primmirat, feixuc, quimerós o el que vulgueu, però jo, cabut com sóc, seguiré pensant el mateix de sempre: o tota l’esquerra nacionalista valenciana ens unim ja d’una santa vegada o tindrem menys futur que un mòbil nou de trinca al pati d’un institut; o si ho voleu més clar i contundent, o deixem de fer el moniato o ens n’anem, definitivament, a fer la mà. Perquè deixem-nos de bajanades, ací l’únic que guanya amb tantes infantívoles picabaralles són els de sempre. Sí, ho heu endevinat, la dreta nacionalista espanyola.
Així que ja ho sabeu, toca fer els deures ben fets i deixar a un racó ben ombrívol qualsevol diferència que més que ideològica sol ser més aviat, diguem-ne d’estratègia o de plantejaments polítics.
I va l’enuig per tots sense excepció: Esquerra Unida, incapaç d’oblidar la seua secular tendència estatalista i el seu servilisme cap a Madrid, PSOE, que ja fa segles perdé les enyorades sigles PSPV pels viaranys de les trifulgues polítiques, Esquerra Republicana amb presència ací gairebé anecdòtica, o el Bloc amb la seua tradicional crisi d’identitat que faria les delícies de qualsevol psiquiatre especialitzat en esquizofrènia i que els ha dut a derivar des d’una esquerreta moderadament asèptica i quasi catalanista (oh, quin espant!) fins a una dreta regionalista i rànciament desfasada.
Poca broma, ja no ens queda temps. L’única solució davant de tants dubtes, desgavells i entropessons ha de ser necessàriament la creació d’un Front Popular esquerrà i nacionalista. Ja resoldrem després les diferències, que ara no és hora d’això, ara, amics i enemics meus, és el moment de fer país. Ara és el moment de deixar de comportar-nos com uns borinots i d’unir-nos per foragitar del poder a ja sabeu massa bé qui. Per descomptat que ens hem d’oblidar de certs grups pretesament progressistes com ara el PSOE (però no del que quede del PSPV) o Izquierda Unida (però no d’EUPV). Només ens calen dos ingredients per aconseguir el nostre objectiu: voluntat i seny. Amb aquestes soles dues coses, les persones amb coneixement poden assolir qualsevol cosa que es proposen. Oblideu-vos de pactes contra natura i recordeu allò de la mata de jonc. La unitat fa la força, junts vencerem.
Ens juguem massa coses importants, ens juguem la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre país. Visca la terra!
Sico fons
El nostre col.laborador de Tavernes, inicia el curs polític amb un interesant visió sobre la necessitat del Pacte del’Esquerra al nostre país.