Article d’opinió de Marc Cabanilles i Marí, exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna, en motiu de les celebracions del Dia de la Valldigna
Fa quatre anys escrivia sobre el Dia de la Valldigna, que se celebrava en un context d’una greu crisi institucional, amb una Mancomunitat ineficient socialment, inoperant políticament i que es declarava neutral davant la línia d’alta tensió. Per desgràcia, passat tot este temps, la Mancomunitat de la Valldigna seguix sense tindre un rumb clar, la qual cosa es manifesta en els actes de celebració d’enguany.[@more@]
Se’m titllava d’exagerat per acusar d’ineficient a la Mancomunitat, però, ací tenim a l’Ajuntament de Barx, que acaba d’abandonar-la perquè els serveis que rep no compensen els 40.000 euros que paga. I ací tenim una Mancomunitat, representant de tots els que viuen i treballen a la Valldigna (sense distinció de raça, nacionalitat o religió), organitzant misses i oblidant que la separació de l’església i l’estat és un dels principis bàsics de la democràcia. Una Mancomunitat víctima de les misèries i dels tripijocs dels polítics, perquè es dóna la paradoxa que partits polítics que reclamen governs d’esquerra en els seus municipis trien un president conservador, sense que a ningú se li caiga la cara de vergonya. I ací tenim un Dia de la Valldigna quasi exclusivament lúdic, amb revetles, paelles gegants, mercats medievals caríssims, focs artificials, actes institucionals semiprivats, tot això just després d’unes falles i una setmana santa. Com si no n’hi haguera hagut prou.
S’ha perdut, un any més, l’oportunitat de celebrar el Dia de la Valldigna d’una manera diferent, amb un fort toc cultural, en un ambient reivindicatiu, amb un to solidari i amb la transparència informativa per davant, i deixar-se d’actes que més bé pareixen una continuació de les "varietés" de les festes patronals. El toc cultural es podria donar involucrant els escolars en la redacció de narracions en valencià, relacionades amb la Valldigna i fer-les públiques aquest dia, o simplement amb la promoció de la música en valencià. El toc reivindicatiu es podria donar constituint uns grups de treball que abordaren temes d’interés (efectes de l’alta tensió, futur de l’agricultura, possibilitats de les energies renovables, millora de l’assistència sanitaria) i que n’exposaren les conclusions en estos dies. El toc solidari es podria donar destinant el cost les revetles, les paelles per a gent sobrealimentada, el mercat medieval i els focs artificials per al Poble Sahrauí, que porten malvivint en el desert del Sàhara des de 1975, també es podria promocionar la integració de les nombroses persones immigrades que viuen als nostres pobles. La transparència vindria de la iniciativa de la Mancomunitat per fer arribar a tota la ciutadania la relació de despeses de l’any anterior i els pressupostos d’este any, amb una relació clara de sous, factures, publicacions, menjars, viatges, festejos i projectes en què s’ha gastat la plata.
Un territori és digne, si els seus habitants ho són. I, en la meua humil opinió, basar el Dia de la Valldigna en la nostra cultura, la reivindicació dels nostres problemes, la solidaritat amb els més necessitats i la transparència en la gestió del que és de tots ens acostaria més a eixa dignitat que apareix en el nom de la nostra comarca: la Valldigna. Ja sé que estes propostes, que no són més que un exemple, generaran crítiques entre les persones que creuen que la paraula dignitat només servix per a estar en el diccionari. Crítiques que de segur vénen de qui no té cap interés a canviar les coses, dels que passen de la llengua i cultura valencianes, dels que no senten la necessitat de reivindicar res perquè tot els pareix correcte, dels que l’única solidaritat que coneixen és amb ells mateixos, o dels que creuen que poden fer allò que els vinga en gana sense donar comptes a ningú amb els diners de tots. Però, açò seria ja un altre tema per al debat. Mentrestant, disfrutem, però, pensem que les coses es poden fer d’una altra manera.
Marc Cabanilles i Marí
Exregidor de l’Ajuntament de Simat de la Valldigna
Huí es va presentar en la Casa de la Cultura de Gandia aquest llibre, obra de Josep Sendra, llicenciat en bioquímica i de Xavier Ródenas i Josep Maria Peiró, tots dos enginyers forestals. El llibre ha estat publicat pel Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. L’obra pretén acostar els boscs d’aquesta comarca a les persones que tinguen interés en conéixer la forest de la comarca. Els experts consideren que el risc d’incendis és molt alt i culpen Conselleria de no netejar els paratges naturals. La major part dels boscs de la Safor són de propietat privada, fet que tampoc ajuda a les tasques de neteja.
El Monestir tema central en el 
L’edició de la Safor del diari LAS PROVINCIAS ha estat guardonada amb el premi Amic de la Valldigna que atorga la Mancomunitat cada any per a celebrar el Dia de la Valldigna. Aquest guardó ho lliuren a aquelles entitats que contribueixen de forma decidida a fomentar el desenvolupament de la Valldigna, així com la seua cultura i els seus costums tradicionals. 