Per millorar l’abastament de les comarques del Barcelonès, Baix Llobregat i Vallès Occidental Red Eléctrica de España (REE) ha anunciat als ajuntaments afectats la intenció d’engegar la construcció d’una línia de molt alta tensió (400 kW) entre Penyalba (Osca) i Isona (Pallars Jussà), i els proposa diversos corredors alternatius. La línia serviria, fonamentalment, per donar sortida als excedents de les centrals aragoneses, segons informen diverses edicions d’El Punt [@more@]
La documentació enviada aquesta setmana per REE ha caigut com un gerro d’aigua freda als ajuntaments afectats, la majoria a la Ribagorça i el Pallars, que ja s’havien oposat a un projecte semblant. Aquella vegada, el projecte anava inclòs en el d’una línia de molt alta tensió (MAT) transpirinenca que havia d’unir les centrals aragoneses de Castellnou i Escatrón fins a la població occitana de Cazarilh. Aquella MAT va quedar descartada quan es va optar per la de les comarques gironines. Però un dels ramals, cap a l’Alta Ribagorça i el Pallars, va quedar inclòs el 2002 en el pla director de REE per al 2011. Ara REE l’ha recuperat i el pensa realitzar. + INFO: FUCAT
3.- Cant’t help falling in love ……………… E. Presley.
Harmonització: Ejvind Deurso
4.- Jacinto Chiclana ………………………. A. Piazzolla.
Arr.: L. Canciano
5.- A la voreta del mar ………………… Ricard Olmos.
CANT COMÚ
Adéu amics ……………………………… N. Samano.
DIRECTOR
FERNANDO SANCHEZ MANZANEQUE
ORFEÓ POLIFÒNIC
D’ALAQUÀS
1.- ¡Ay linda amiga! …………………….. Anònim s. XVI.
2.- Perquè es tan difícil amar? ……………… J. Bouvard.
3.- Bolero de Guadassuar ……………. D. Ramon Lluch.
4.- Tramussos d’Africà……………….. ………… Anònim.
5.- Ja plora el xic ………………………………….. Anònim.
6.- ¿A donde va la niña? …………………. J. Mª Sanchis.
DIRECTOR
CAYETANO TABERNER ANDRÉS
GRUP POLIFÒNIC UNIÓ MUSICAL
BENAGUASIL
1.- Heilig, ist der Herr ……………… Franz Schubert.
2.- In Nativitate Domini …………… D. Pedro de Cristo.
3.- O voso galo comadre ……………………… M. Groba.
4.- Aquella boca …………………………… Eusebio Delfin.
5.- White Christmas …………………………. Irving Berlin.
La banda de Música l’ENTUSIASTA de Benifarió de la Valldigna, estrena web coincidint amb la festivitat de Santa Cecilia. La web destaca, dins dels actes que se celebren aquests dies, el Concert de Santa Cecília, hui dissabte a les 20h de la societat músical.
Concert del cor de cambra quinze de març, que tindrà lloc el divendres vint-i-u de novembre a les 22:00 h, a la sala d’assajos de la Societat Musical. [CONSULTA TOT EL PROGRAMA] Societat Musical l’Entusiasta
Hi ha qui m’ha fet notar el to de queixa que mantinc al blog; jo crec que no hi ha per a tant, perquè em conec i em sé positiu i constructiu (que no, constructor). No sé ben bé si encerte en l’apreciació ni si faig bé d’explicitar el que hom comenta en cercles de certa confiança, que no és altra cosa que la poca justícia que se li ha fet a Josep Piera i a la seua ja extensa i diversa obra.
Les jornades d’homenatge que ara se celebren són per mi una cosa extraordinària, en un doble sentit: primer, perque són fantàstiques i perquè demostren que els nostres escriptors accepten reptes i combois i tenen una capacitat d’organitzar-se encomiable; i extraordinària per allò comentat al principi: perquè ja era hora. No sé a què esperàvem, sincerament.[@more@]
Tal volta, la faena feta a peu de carrer, a la televisió, a peu del passeig…; però tot això no hauria d’ajudar a tenir-lo en més consideració? Uns altres parlen del caràcter de l’escriptor de Beniopa; i jo, que no el conec, me l’estime des de la distància. Ni a la Safor ni a València he vist actituds gaire bones envers ell. D’excuses n’hi pot haver mil; i sort que ara, en temps d’aquest homenatge, tot ha sigut una veu unànime de reconeixement.
No vull que m’isca un panegíric ni un discurset de polític quan inaugura una obra -que ja n’he llegit algun sobre el tema-. No sé si faig un pèl massa de literatura sobre el tema. No sé si he transpassat la lírica quasi mística de Piera i ho he dut a l’èpica. El que resulta inajornable és el reconeixement continu; i això es tradueix en la seua lectura. I, a pesar de tot, sé que els nostres escriptors, molts lectors, etc. mestres, alumnes, etc. el frueixen, l’admiren. I no sé si calien aquestes línies.
Jo el llig i no l’he llegit massa; no l’he llegit suficient. I el rellegisc. Ara obric Les quatre estacions. I em sap greu no haver anat a la passejada. Excuses o remordiment?
Un any més, la ciutat ha preparat una Setmana Literària plena d’activitats que culminarà amb l’entrega del XXX Premi de Narrativa Joanot Martorell i el XLVI Premi de Poesia Ausiàs March
La Setmana Literària se celebra aquests dies per commemorar la data de publicació del Tirant, el dia 20 de novembre de 1490. El dijous dia 20 de novembre a les 18 hores, s’inaugurarà la XV Fira del Llibre de Gandia, que aquest any s’ha traslladar d’abril a novembre per completar la programació de la Setmana Literària i per a que els llibreters puguen oferir a les seves paradetes les darreres estrenes literàries, que apareixen per aquestes dates. La Fira estarà ubicada al passeig de les Germanies, al tram de davant de la Casa de la Marquesa, del divendres al diumenge de 11 a 14 i de 17 a 21 hores.[@more@]
Josep Ballesterguanya el Premi Ciutat d’Alzira de Novel·la debutant en el gènere
Com ja va passar fa poques setmanes a València amb els Premis Octubre, la vintena edició dels Premis literaris Ciutat d’Alzira han reconegut autors valencians: Josep Ballester (Alzira, 1961) amb ‘El col·leccionista de fades’ ha guanyat el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira; el de poesia ha estat per Juli Capilla (València, 1970) amb ‘L’instant fugaç’; i el d’assaig per a Carmel Ferragud (Algemesí, 1969) amb ‘Medicina per a un nou regne’. El XIV Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General ha quedat desert. [@more@]
Josep Ballerter, arribar i moldre
Josep Ballester no és un autor debutant, tot el contrari: amb més de vint anys de trajectòria literària, ha conreat sobretot la poesia, però també l’assaig, el teatre, el dietari i fins i tot el guió. ‘Sempre he pensat, diu, que un escriptor ha de ser capaç d’enfrontar-se a qualsevol dels gèneres literaris i intentar fer-ho bé.’ Per això ha fet el salt cap a la ficció, però d’una manera reposada, amb una escriptura lenta que ha durat entre quatre i cinc anys.’
Ambientada en l’Oxford victorià, ‘El col·leccionista de fades’ narra la història d’un secret descobert gràcies a la troballa casual, per part d’un investigador, d’uns documents no classificats ni estudiats del llegat de Sigmund Freud, i que el pare de la psicoanàlisi va emportar-se de Viena a Londres quan va fugir de l’horror nazi. En aquests escrits el lector descobreix la vida íntima del protagonista, C.L.D., un jove professor de matemàtiques molt aficionat a la fotografia. La correspondència creuada amb Sigmund Freud, que el tractarà com a pacient, així com alguns fragments del seu diari personal, perfilen un fil argumental que ens revela la personalitat turmentada i inquietant de qui, amb el temps, esdevindrà cèlebre per la seva obra literària.
Segons ha explicat Josep Ballester a VilaWeb, es tracta d’una novel·la d’intrigues on el lector va descobrint elements que el portaran al final del llibre a esbrinar l’autèntica identitat de l’escriptor de rellevància universal que s’amaga sota les sigles C.L.D.
De fet, Freud i C.L.D. van ser contemporanis, però en la realitat no es van conèixer mai, encara que s’haurien pogut conèixer. Ballester extrema els trets de la personalitat de l’escriptor (una personalitat inquietant, fosca, reprimida) que lliguen molt bé i donen molt de joc amb les teories de Sigmund Freud.
Josep Ballester s’ha manifestat molt satisfet d’obtenir el Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira amb la seva primera novel·la, sobretot perquè després de vint anys és un premi amb trajectòria consolidada i reconeguda. Aquest premi també suposa la primera vegada en vint anys que guanya un escriptor d’Alzira.
L’autor ha destacat el fet que tots els guardonats siguin valencians, un fet que remarca l’existència d’un gruix de bons autors valencians, de generacions diverses (Mira, Cucarella, Bodí, Baixauli…). ‘El fet crida l’atenció, sobretot quan veus que l’àmbit social i polític ens és tan advers. Els escriptors que escrivim en català al País Valencià som invisibles de cara a l’administració valenciana.’
Els altres premiats
Sobre ‘L’instant fugaç’, premi de poesia, l’autor, Juli Capilla ha declarat: ‘hi faig, en realitat, una exaltació vital, una reafirmació desesperada, hedonista, passional, dolorosa… de la vida en contraposició amb la mort.
En l’àmbit de l’assaig s’ha premiat ‘Medicina per a un nou regne’ de Carmel Ferragud. Doctor en geografia i història per la Universitat de València i especialista en la història de la medicina, explica: ‘Els problemes mèdics i sanitaris que van haver d’afrontar els colons instal·lats a València en temps de Jaume I continuen a hores d’ara suscitant el nostre interés, ja que, salvant les distàncies, mantenen la seua vigència. Els reis de la Corona d’Aragó baixmedieval eren conscients del paper determinant que jugava la Universitat per aconseguir el progrés i el benestar dels seus habitants. Quan es va fundar l’Estudi General de Lleida l’any 1300, Jaume II ho va justificar afirmant que els seus súbdits no podien mendicar ciència en altres llocs. Més de 700 anys després el missatge continua ben viu.’
Amb uns dies d’antelació es va donar a conèixer el veredicte dels premis de literatura infantil, juvenil i de teatre, que ahir al vespre també es van recollir. El XIII Premi de Narrativa Juvenil ha estat per ‘La llegenda del corsari’, de Francesc Gisbert. Es tracta d’una novel·la d’aventures protagonitzada per una jove morisca que ens recorda un episodi oblidat de la nostra història: la convivència entre cristians i musulmans a terres valencianes, fins al decret d’expulsió del 1609. El XIII Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre ha estat per a Lourdes Boïgues amb l’obra ‘La mascota que no existia’. I el III Premi de Teatre Ciutat d’Alzira Palanca i Roca l’ha obtingut ‘Natura morta’, de Jordi Faura, una obra colpidora que recrea la història de Josef Fritzl, el ‘monstre’ de Viena.
M. S.
A la foto, d’esquerra a dreta: Juli Capilla, Jordi Faura, Carmel Ferragud, Josep Ballester, Lourdes Boïgues i Francesc Gisbert.
Els Premis Mallorca son un dels més ben dotats de les lletres catalanes (70.000 €) i permeten a l’autor triar l’editorial que publicarà finalment el llibre. En aquesta ocasió el treball ha estat publicat per la mallorquina Editorial Moll, que en paraules de Mora, l’han tractat de forma molt personalitzada.
L’autor, natural de Gandia (La Safor) ha estat durant anys col·laborador del diari AVUI, tasca que va abandonar per dirigir el canal comarcal Gandia Televisió i des de fa un any està allunyat del periodisme, dedicant-se a escriure des d’un petit poble de La Vall de Gallinera, Benissivà, on ara resideix. [@more@]
Ignasi Mora va neixer a Gandia, la Safor, en 1952, es escriptor i llicenciat en Filosofia Pura, des de 1970 exerceix de periodista. La seva activitat professional es àmplia i variada: ha estat editor, professor de català, assessor cultural, locutor i guionista de TV, com a periodista ha col·laborat en El Dàtil, la cartellera Bagalina i també en els diaris Avui, El Observador, El País, Levante i Las Provincias, i en diverses revistes de viatges com Catalònia o Descobrir Catalunya, i culturals i literàries, com Caràcters i l’Espill.
L’obra premiada, Ulisses II és la cinquena novel·la de Mora, que també ha escrit un recull de narracions i un dietari de ficcions. Partidari de "jugar"a l’hora d’escriure, experimentant amb diferents gèneres i estils, l’autor ha potenciat en aquesta darrera novel·la els tocs àcids d’ironia i sarcasme, sense arribar a l’humor obert. La història arrenca quan el protagonista es desperta a bord d’un vaixell de luxe, totalment amnèsic. A partir d’aquí, la novel·la dóna peu a la reflexió sobre diferents temes, entre ells l’eutanàsia, representada per la figura del metge del vaixell, que ajuda determinats passatgers a "ben morir".
A Ulisses IItrobem una harmoniosa combinació de registres lingüístics. Hi domina una prosa molt poètica, lírica, però es combina amb uns diàlegs molt expressius, sense prosa, que reflecteixen la manera de parlar de la comarca de la Safor en un intent d’aportar un toc no només versemblant, sinó de realitat immediata. Tot i que, evidentment, no es revela el final de la trama, l’autor ens avisa que no acaba tan "catastròficament com ho fan la major part de les novel·les serioses del segle XX, que semblen seguir una moda de pessimisme esfereïdor".
Mora, declarava, ara fa uns dies a LLIBERTAT.CAT en Barcelona, on assistia a l’homenatge a Josep Piera, que la relectura de "El Banquet" de Plató, li servirà de substracte de la seua propera novel·la, i que li feia molta il·lussió la propera presentació de la novel·la premiada a la Ciutat de Palma de Mallorca.
CORAL POLIFÒNICA
Hi ha qui m’ha fet notar el to de queixa que mantinc al blog; jo crec que no hi ha per a tant, perquè em conec i em sé positiu i constructiu (que no, constructor). No sé ben bé si encerte en l’apreciació ni si faig bé d’explicitar el que hom comenta en cercles de certa confiança, que no és altra cosa que la poca justícia que se li ha fet a Josep Piera i a la seua ja extensa i diversa obra.
Els Premis Mallorca son un dels més ben dotats de les lletres catalanes (70.000 €) i permeten a l’autor triar l’editorial que publicarà finalment el llibre. En aquesta ocasió el treball ha estat publicat per la mallorquina 
gnasi Mora va neixer a Gandia, la Safor, en 1952, es escriptor i llicenciat en Filosofia Pura, des de 1970 exerceix de periodista. La seva activitat professional es àmplia i variada: ha estat editor, professor de català, assessor cultural, locutor i guionista de TV, com a periodista ha col·laborat en El Dàtil, la cartellera Bagalina i també en els diaris Avui, El Observador, El País, Levante i Las Provincias, i en diverses revistes de viatges com Catalònia o Descobrir Catalunya, i culturals i literàries, com Caràcters i l’Espill. 