Tot açò és un assaig de protesta destructiva (cap a allò que no cal tornar a construir) i constructiva (tornar al caldo de pollastre natural i cassolà). Trobem ací, doncs, un lloc per l'autoexpresió o l'alliberament de la paraula i la denúncia holística. I com que no volem tractar a ningú de subnormal traduïnt-ho a una llengua cada vegada més global com el castellà, ací ho teniu tot en valencià! Iuhuuu!!! [@more@]
|
|
 |
 |
 |
Aquest divendres finalitza al Centre Octubre l'exposició "Centelles,les vides d’un fotògraf 1909-1985". Nascut a València, la seua família se'n va anar a Barcelona quan ell només tenia un any. Una volta acabada la guerra, va haver de marxar a l'exili, però es va emportar els milers de negatius que va havia fet durant el conflicte amb la seua Leica. No ho va fer per consideracions artístiques, sinó per evitar les previsibles represàlies de l’exèrcit franquista sobre els milers de protagonistes de les seues fotos.
L’exposició “Centelles, les vides d’un fotògraf 1909-1985″ documenta la història de com aquells negatius es van salvar de la destrucció i van reemergir al cap de trenta-sis anys, i presenta, per primera vegada, una aproximació global a la figura del fotògraf i a la seua obra. Inclou l’etapa formativa durant els anys trenta, el desenvolupament del reportatge gràfic als diaris del seu temps, les peripècies del fotoperiodista de la guerra i l’exili, la reconversió forçada a la fotografia industrial i publicitària, i el seu reconeixement, gairebé pòstum, com una figura internacional i com el referent central de les generacions posteriors de fotoperiodistes
[@more@]
[@more@]
La Valldigna
[@more@]
Des de ben xicoteta que anava els diumenges amb els meus pares i els meus germans a aquesta plaja. Ens en pujàvem tots en un 600, dos adults i sis xiquets (sí heu llegit bé, 6 xiquets) amb el dinar, el parasol i tots els bultos. Eren els anys seixanta i setanta, l’época del baby boom i del desarrollisme. Recorde que ma mare, en pujar al cotxe sempre es posava les ulleres de sol i un mocador, per a que no se li despentinaren els cabells de l'aire tan fort que entrava per les finestres, obertes de bat a bat. Els cotxes no portaven aire condicionat.
I cap allà que ens n'anàvem, entusiasmats i feliços, disposats a disfrutar fins a extenuar-nos del nostre dia de platja. Des de Carcaixent accedíem a la Vall d’Aigües Vives, que recorríem fins arribar al Portitxol. La visió de la Valldigna obrint-se mentre es baixa aquest portet, amb el Mondúber imponent al fons i Simat en un racó, la tinc gravada des de ben menuda i l'associe a l'estiu i als plaers que l'acompanyen. Quan passe ara encara m’impresiona.
Quan tornàvem, rendits i plens de sorra, els nostres pares ens compraven un polo abans d'encabir-nos de nou dins el cotxe. De vegades paràvem en algun aiguamoll per a agafar puros de boba, i ja a casa, prenent la fresca a la nit, els enceníem i féiem com si fumàrem mentre potser, algú de nosaltres passejava un fanalet de meló d'alger pel carrer, cantant allò de “Sereno, la una …”. En aquella època no estava tan mal vist com ara que un xiquet imitara a un adult fumant, no es tenien tantes prevencions amb les toxicomanies … (si fins i tot hi havia mares que donaven als seus fills quina San Clemente per a obrir-los les ganes de menjar!)
+027.jpg)
Les vivències de la infantesa i els llocs per on han transcorregut formen part d'alguna cosa molt fonda que cadascú de nosaltres portem ben endins. Hi ha qui ho anomena els llocs viscuts o llocs de la memòria. Un dels meus llocs viscuts de xicoteta és aquesta comarca. Aleshores jo era una xiqueta i no sabia que eixe lloc es deia la Valldigna, ni que allí hi havia un important monestir cistercenc. Desconeixia l’existència de la Cova de Bolomor, on anys després s’han descobert restes dels primers homínids, o que eixa montanya tan impressionant es deia el Mondúber i era una de les més emblemàtiques del País Valencià. Però encara que jo no sabia res d'això, la meua retina infantil anava registrant aquest paisatge i sense adonar-me'n, imperceptiblement, anava fent-lo meu.
Aquests evocacions em venien al cap l'altre dia tornant de la mar de Tavernes. I ara en escriure-les m'emocione. Era diumenge i per a evitar els embussos de la carretera vam agafar el camí vell de Gandia, cosa que fem a sovint. Aquesta vegada, però, no vam arribar a Tavernes. Ens vam endinsar per travesses i camins. Primer pel camí de l'Ombria. Recordàvem les alqueries islàmiques de què parla Ferran Garcia en la Vall de les sis mesquites que estaven per allí i teníem curiositat. Aquest camí ens va conduir al Clot de la Font. Allí vam haver de recular perquè el camí ample ja no continuava més. I així vam acabar arribant a la Fontarda. Quina sorpresa, ostras! la Fontarda de què tant havíem sentit parlar … què bonic tot … Què bonica la Valldigna amb la llum del capvespre del ple estiu.
[@more@]
[@more@]
El blocaire de MÉSVilaWeb Xavier Mir va començar el febrer de l'any passat la sèrie 'Maragall dimissió', una mirada crítica sobre l'actualitat política del PSC, i ara acaba de transformar totes les notes en un llibre. Es diu 'Vostè té un problema i aquest problema es diu PSC' i l'ha editat a través de la web lulu.com, una de plataformes d'autopublicació més conegudes de la xarxa. Mir concep el llibre com una 'proposta de reflexió' i el seu objectiu és oferir eines útils per al debat polític.
A més, Mir considera que és un bon exercici llegir els fets que han anat passant durant l'últim any i mig amb una certa perspectiva històrica, per poder-ne avaluar les causes i les conseqüències. Per això, anima els militants, simpatitzants i votants del PSC a llegir-se les seves pàgines.
El blocaire també ha explicat a VilaWeb que ha fet coincidir la publicació dels apunts amb una data significativa: el primer aniversari de la posada en marxa, des del seu mateix bloc, de la campanya 'Jo també vull un estat propi' amb aquella 'Crida a la blogosfera sobiranista', que posteriorment va donar lloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes.
Publicació a l'abast de tothom
La web lulu.com permet a qualsevol persona que ho vulgui autopublicar-se un llibre, un dvd, un disc, un calendari o un àlbum de fotos sense cap cost inicial. La persona interessada ha d'enviar els continguts i aquests s'imprimeixen segons la demanda, un cop s'ha efectuat la venda. El preu també el posa l'autor, segons les despeses d'impressió. A diferència de les editorials tradicionals, en aquest cas, l'autor es queda amb la majoria de beneficis per a cada exemplar venut.
Lulu.com ha publicat ja més d'un milió de treballs, en una gran varietat de llengües. En català en aquests moments hi ha seixanta-quatre materials, la majoria llibres. És una oferta superior a la de moltes altres llengües, com el danès, el croat, el grec, el txec, l'èuscar o el gallec.
CORREPONSALIES i col.laboracions 
FESTES BARX 2007 +018.jpg){kind=link}
