Els músics de l’orquestra de Venezuela han fugit de la misèria i quasi segur de l’abisme mitjançant la música. 
L’educació musical és fonamental per desenvolupar la sensibilitat del xiquet, però també per ajudar a l’adolescent a veure el camí d’obstacles que els ofereix la societat i el concepte de vida i vivències noves que els fan ser tan "REVOLUCIONARIS".
La música és l’expressió humana més abstracta, més llunyana a l’objecte.
La crítica literària utilitza referits al so (armonia, equilibri, ritme etc…) perquè naix de la crítica musical que dona nom a l’abstracció, l’oscuritat lluminosa, que li representa una imatge sonora. [@more@]
Així que, com no és una idea "desficacià" posar dins dels caps dels joves els valors de la societat democràtica donant-li a les coses el seu nom, com proposa l’educació ciutadania; ¿ no seria millor redireccionar l’assignatura de música i donar-li força als plans d’estudi?
L’exemple de Venezuela ens demostra la validesa del tòpic "la música amansa las fieras", no és que les amanse, es que educar al xiquet musicalment, escoltar Mozart i tant i tantes propostes actuals en tots els estils, els fa desenvolupar la percepció, l’oït, l’escolta, l’atenció, l’ordre conceptual, multiplicar les seues capacitats cognitives, la força per aprendre, comprendre i pensar.
La música prepara la ment del nen per impregnar-se de la complexitat de l’abstracte, per entendre que la maquinària sentimental i intel-lectual funcionen amb missatges cifrats.
I no serà altra que la societat que gaudeixca de membres, ciutadans que siguen capaços de treballar idees complexes la que cride al vent que té persones educades, equilibrades, i preparades per conviure en un món manipulat pel poder.
Lluís Llach 
El 
Democràtic al Festival Memorimage de Reus 
Terra Mítica, Fabra i, Oriola són noms ja coneguts en els passadissos dels jutjats i entre l’opinió pública. Però no són els únics. En dos anys, la Fiscalia de València duu investigant de forma callada un centenar de casos de corrupció política i de frau empresarial. En Alacant i Castelló el panorama és tant o més desolador, on la promoció turística ha anat parella a l’especulació urbanística.
