INTRODUCCIÓ.
ABSÈNCIA DEL CATÀLEG DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS.
L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA A SIMAT DE VALLDIGNA.
EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE LA XARA.
INTERPRETACIÓ I MESURES A ADOPTAR.
BIBLIOGRAFIA.
1. INTRODUCCIÓ. MOTIVACIÓ DE L’INFORME.
El mes de juliol del 2006, a Simat de Valldigna s’ha aprovat el Pla General d’Ordenació Urbana. El Catàleg de Béns i Espais Protegits d’aquest Pla General ha obviat la major part del patrimoni cultural de la localitat i terme municipal de Simat de Valldigna, deixant sense catalogació i protecció interessantíssims béns materials amb valor arqueològic, històric, artístic i etnològic.
A més, s’ha aprovat un Programa d’Actuació Integrada que aporta una nova delimitació de sectors urbanitzables sense incloure mesures de protecció del patrimoni cultural i sense tenir en compte l’existència d’importants jaciments arqueològics. Aquests jaciments arqueològics són:
– l’antic poble islàmic de Xara, situat en les proximitats de la mesquita del mateix nom, i que mai no s’ha estudiat ni excavat.
– les sèquies medievals amb els seus partidors, assuts i aqüeductes.
Aquests jaciments arqueològics no han rebut cap consideració dins el nou PAl. Ni s’ha reconegut la seua existència, ni s’ha identificat la seua ubicació ni s’han proposat mesures per la seua conservació.
La motivació d’aquest informe no és altra que exposar les greus carències presents en aquests Pla General d’Ordenació Urbana i Programa d’Actuació Integrada la Valldigna-Golf, que afecten molt negativament el patrimoni cultural de la Valldigna.
2. CARÈNCIES I ERRORS DEL CATÀLEG DE BÉNS I ESPAIS PROTEGITS.
El Catàleg d’Espais i Béns Protegits inclòs al Pla General d’Ordenació Urbana de Simat de la Valldigna, efectua una selecció de vint-i-dos béns immobles situats tant a la localitat com a la resta del terme, entre els quals destaca la presència del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, que és no sols B.I.C. sinó també ha estat declarat per les Corts Valencianes com Monument Històric de la Comunitat Valenciana.
Dels vint-i-dos béns immobles catalogats s’ha atorgat un nivell de protecció Integral a tres edificis que són: el monestir de Valldigna, la mesquita de Xara i l’església parroquial, i a un bé de caràcter etnològic: el Gorg de l’Ast.
S’ha atorgat un nivell de protecció Parcial a set béns, que són: l’Alqueria de la Fontarda, el cementiri i cinc béns etnològics: el naixement de la Font Gran, els Arcs de la Font del Cirer, l’aqüeducte de la Font del Cirer, el motor de reg de la Fontarda i el dipòsit i pou d’aigües potables.
Dins del nivell de protecció Ambiental, s’ha catalogat cinc cases particulars, el Col·legi Públic La Valldigna, el Mercat Municipal, la Torre de la Llum i tres béns de caràcter etnològic com són: el Pou del Gat, el Molí Company i la Font Menor.
En aquest catàleg els diferents nivells de protecció han estat erròniament aplicats, sense seguir un criteri rigorós basat en les característiques dels pròpies dels béns i en el seu valor cultural.
D’acord amb el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana, el nivell de protecció Ambiental integra les construccions i recintes que sense presentar un especial valor, contribueixen a definir un ambient valuós per la seua bellesa, tipisme o caràcter tradicional.
Però en el Catàleg del PGOU de Simat de Valldigna s’ha aplicat una protecció Ambiental a edificis que no contribueixen únicament a definir l’ambient sinó que tenen un valor històric, artístic, tipològic i etnològic, com és el cas del Molí Company, de la Font Menor, del Pou del Gat, la Torre de la Llum, el Col·legi Públic o el Mercat Municipal, sense oblidar les magnífiques cases d’estil eclèctic que la burgesia local va alçar a principis de segle. Tots els edificis catalogats en el nivell de protecció Ambiental requereixen d’una protecció superior, que com a mínim assegure la conservació material de les façanes i dels seus elements valuosos des del punt de vista patrimonial, els quals en cap cas no deuen de ser enderrocats ja que tenen una gran qualitat arquitectònica. Per tant el nivell de protecció escaient seria el Parcial, que segons el Reglament de Planejament de la Comunitat Valenciana inclourà les construccions o recintes que pel seu valor històric o artístic deuen ser conservats, al menys en part, preservant els elements definitoris de la seua estructura arquitectònica o espacial i els que presenten valor intrínsec.
Per tant, la manera d’aplicació dels nivells de protecció no s’adequa a les directrius del Reglament de Planejament. Més bé fa pensar que s’han seguit uns criteris per a passar per alt el patrimoni cultural més que no per a protegir-lo i conservar-lo, negant el valor de bona part dels immobles d’interés historicoartístic i minimitzant el nivell de protecció assignat, deixant la major part dels edificis del catàleg en una protecció Ambiental que permet el seu enderroc.
Però, a més, cal tenir en compte que el casc històric de Simat de Valldigna encara conserva diversos edificis del segle XVIII i una bona part de l’edificació del segle XIX, sense oblidar nombroses cases d’estil modernista popular o eclèctic en els principals carrers del poble, totes elles d’inqüestionable valor historico-artístic i tipològic.
A més del casc històric, la riquesa de béns de valor etnològic del terme és sobradament coneguda ja que la xarxa de reg de la Valldigna ha estat estudiada repetidament per part de geògrafs i historiadors, donada la seua singularitat dins la cultura agrària valenciana per la pervivència dels costums medievals. I la major part dels béns etnològics de Simat de la Valldigna ha quedat sense catalogació ni protecció.
Un altra greu deficiència del catàleg és l’absència de Béns de Rellevància Local, tot i l’existència de diversos edificis que mereixen aquest nivell de catalogació.
Tenint en compte la riquesa del patrimoni cultural de Simat, és ben manifest que el Catàleg del PGOU deixa sense catalogar la major part i, a més, no adjudica als béns catalogats el degut nivell de protecció d’acord amb la qualitat i el caràcter dels béns. En aquest sentit vulnera l’esperit de la Llei 4/1998, de 11 de juny, del Patrimoni Historicoartístic, i s’aparta de les seues disposicions.
3. L’ARQUITECTURA DE L’AIGUA.
3.1. Introducció.
L’aigua ha estat l’element cabdal que ha permès, a la Valldigna, el desenvolupament d’una cultura agrària que explica les formes de vida, la mentalitat, les formes de treball, les innovacions tecnològiques i les pautes de les relacions humanes al llarg de tots els segles de la història. Caldria remuntar-nos almenys a l’època andalusí per trobar els inicis d’aquesta cultura, quan diferents clans islàmics s’assentaren a la península ibèrica i fundaren Al-Andalus, portant noves tècniques per convertir zones àrides en regadius. Els sistemes hidràulics islàmics donaren lloc a la creació de fèrtils hortes estructurades per xarxes de sèquies, que continuen sent útils avui dia.
Aquesta cultura agrària, tan reivindicada darrerament pels historiadors per ser la cultura majoritària del poble valencià durant la major part de la Història, pateix actualment una forta crisi a causa de la irrupció i expansió de noves formes culturals urbanes alienes a les tradicions mediterrànies.
3.2. Caràcter Històric de l’Arquitectura de l’Aigua a Simat de la Valldigna.
A la Valldigna, la cultura agrària ha donat lloc a la creació d’un patrimoni arquitectònic, arqueològic i etnològic que perdura com la seua més notable manifestació material. La plètora i diversitat d’aquest patrimoni cultural agrari deriva directament de l’abundància d’aigua que gaudeix aquesta vall.
Al terme de Simat de la Valldigna existeix un interessant fenomen hídric, únic a tota la Comunitat Valenciana, que ha merescut l’atenció de geògrafs, geòlegs, biòlegs, espeleòlegs i historiadors. Es tracta d’un fenomen càrstic singular. La vall de Barx és un pòlie, una depressió tancada d’origen càrstic que no troba cap altra manera de desaiguar que fer-ho a través de canalitzacions subterrànies que perforen la muntanya i transporten l’aigua a la fossa tectònica de la Valldigna, on aflora en forma de fonts. Concretament l’Avenc de la Donzella, situat a Barx, és el principal col·lector de les aigües i la Font Major o Gran de Simat de la Valldigna, el principal aflorament.
La Font Gran és per tant, una de les principals fonts de la Safor, un punt de descàrrega d’un aqüífer situat al peu d’un massís calcari. Aquesta font troba un nivell impermeable de margues i argiles roges del Keuper que forma un substrat impermeable amb l’efecte d’una barrera. L’aigua, en no poder travessar-lo, circula superficialment i permet el seu aprofitament agrari. No és però l’únic aflorament, la Font Menor, la Fontarda, la Font d’Agost i moltes altres fonts de menor cabdal apareixen en diferents punts del terme municipal de Simat de la Valldigna.
Aquesta riquesa hidrològica ha estat aprofitada almenys des d’època islàmica, quan els musulmans van desenvolupar un eficaç sistema d’organització i regulació del rec i noves tècniques d’extracció, partició i transport de l’aigua. Aquest sistema de reg va permetre la creació d’una horta uberosa de verdures, hortalisses, fruiters i cereals entorn de diverses sèquies que distribuïen el cabdal de la Font Gran i d’altres fonts per una bona part del terme i creaven una zona de conreus de regadiu, enmig d’un secà predominant.
El sistema de reg de la vall, va evolucionar al llarg dels segles medievals i moderns, i es va anar sofisticant gràcies a les noves innovacions tecnològiques que introduïren els cristians i que suposaren un perfeccionament dels usos de l’aigua. En època medieval es coneix l’existència de tres sèquies, repetidament citades en la documentació arxivística estudiada per historiadors com J. Toledo Girau, F. Garcia Garcia o E. Císcar Pallarés, que reben a l’Edat Mitjana el nom de Almohada, Alquenéncia i Artem. Els noms d’Almohada i Alquenència amb què encara avui dia els simaters identifiquen les seues sèquies, corresponen a la toponímia islàmica i delaten l’origen de les sèquies. El nom d’Artem ja no està en ús actualment i l’historiador Toledo Girau proposa amb dubtes que seria la que actualment s’anomena Mig l’Horta. Garcia-Oliver identifica la sèquia d’Artem com la que regava l’horta de Xara abans de la mutació del curs natural de l’aigua de la Font Major el 1526 a causa d’un temporal. Segons aquests historiadors, també d’època medieval però una mica més tardans són: la sèquia de la Fontarda, que discorria per dins del barranc del mateix nom i els dos assuts: el Gorg de l’Ast i el de la Font Gran. A finals del segle XIV es construí a Simat un molí fariner i en la segona meitat del segle XV un molí arrosser.
Sèquia de la Font Gran.
Sèquia de Xara.
Sèquia de l’Alquenéncia. Partidor.
Al segle XVI, s’arribà a acords legals que suposaren una fita en l’ordenament dels cabdals valldignencs. Tot i que els plets relacionats amb l’ús de les aigües entre les alqueries de la Valldigna són constants al llarg de la història, és especialment important la primera sentència documentalment coneguda sobre la distribució de les aigües de la Font Gran o Major, dictada per l’abat Fra Josep Garrigues el 4 de setembre del 1579, en la qual es descriu el repartiment de l’aigua entre els pobles de la Valldigna, basat en la consuetudine però introduint algunes modificacions en la forma i duració del repartiment de l’aigua. Aquesta sentència posava el punt i final al Procés dels Assuts que enfrontava les comunitats camperoles i és la pedra angular del reg tradicional a la Valldigna.
Durant els segles de l’Edat Moderna no va haver variacions d’importància en la distribució del reg a la Valldigna ja que la pertinència a un mateix senyoriu de totes les poblacions va permetre que la reordenació demogràfica posterior a l’expulsió dels moriscs del 1609, no alterara les pautes essencials del reg. Tanmateix, els plets entre les comunitats camperoles i la senyoria sobre les demandes d’aigües sobrants i sobre el manteniment de sèquies i assuts no cessaran fins la desamortització del segle XIX, sobretot a mesura que l’expansió de la superfície agrària destinada a regadiu augmenta i les necessitats d’aigua creixen.
Amb l’abolició del senyoriu eclesiàstic de Valldigna s’iniciava una nova situació política que provocà moviments de regulació legal del reg en la vall, al temps que s’incrementava de manera extraordinària la superfície de conreu de regadiu al llarg de tot els segle XIX. A Simat de la Valldigna el 1849 es creà la Comunitat de Regants de les Fonts Major i Menor amb unes ordenances que establiran un nou control de l’aigua, curiosament mantenint el repartiment consuetudinari tradicional. Unes noves ordenances del 1931 reformaren les anteriors i es mantenen avui dia.
La riquesa del patrimoni de l’aigua de Simat de la Valldigna ha estat històricament reconeguda. Ja el 1893 l’investigador Roc Chabàs es va sentir admirat per la diversitat i fecunditat de les hortes de Simat i les va explicar en un article on fa reflexions sobre la toponímia local.
3.3. Importància del Patrimoni Hidràulic de Simat de la Valldigna.
En aquesta breu exposició de l’evolució dels sistemes de reg a la Valldigna, es pot comprovar com l’aigua, els seus usos i els elements materials a què han donat lloc, han estat un element nuclear en la història de Simat de Valldigna.
Els sistemes de reg tradicional a la Valldigna han estat estudiats per l’equip de geògrafs de ESTEPA, de la Facultat de Geografia de la Universitat de València, que han destacat la seua importància dins el patrimoni cultural valencià.
Aquest patrimoni cultural, de suma importància per haver estat el resultat de més de mil anys de història, a hores d’ara no és un testimoni mort de segles passats sinó que encara continua viu. Per les sèquies medievals i els assuts i els motors encara corre l’aigua i es reguen els bancals de taronger, ja que els llauradors han sabut adaptar el sistema de reg a les situacions econòmiques canviants. És per tant un sistema eficaç que esdevé a la vegada exponent d’una cultura agrària mil·lenària i instrument útil i per a l’economia actual, tant per al sector agrari amb el seu ús tradicional, com per al sector terciari, ja que el patrimoni cultural és un important recurs d’atracció per al turisme cultural que és, sense dubte una de les vies de desenvolupament de l’economia de Simat de la Valldigna.
Si els monjos de Santa Maria de Valldigna, com a senyors feudals, van erigir un magnífic monestir que és el principal monument arquitectònic de la Valldigna i un dels més interessants de la Comunitat Valenciana, els llauradors musulmans i cristians van crear un monument agrari, resultat de la domesticació del territori de la vall i de la conformació d’un paisatge rural de regadiu on s’integren les construccions hidràuliques imprescindibles per l’expansió de l’horta. Des d’un punt de vista cultural, el monestir sols té sentit immers en el sistema agrari que el va fer possible. Monjos i llauradors, senyors i vassalls, cultura d’elit monàstica i cultura agrària popular, monestir i construccions rurals i hidràuliques són les dues cares d’una mateixa moneda que durant set segles de història s’han necessitat mútuament per tenir sentit.
Si el monestir de Valldigna ha rebut el reconeixement que mereix a la seua importància cultural amb la declaració de B.I.C., també les construccions hidràuliques de la Valldigna han merescut l’atenció de la Direcció General de Patrimoni en ser incloses al Llistat d’Etnologia. Concretament de Simat de Valldigna consten 35 béns etnològics.
El PGOU de Simat de Valldigna, tot i citar aquests béns en la memòria informativa, no els atorga reconeixement com a béns del patrimoni cultural en el Catàleg d’Espais i Béns Protegits, exceptuant set casos, als quals adjudica un nivell de protecció discutible. Però deixa fora del catàleg 28 béns etnològics, entre els quals figuren assuts medievals, totes les sèquies medievals de l’Almohada, l’Alquenència, la Fontarda, la sèquia de Baix la Vinya o de la Font Gran i les tres derivacions que són les tres Xares, la sèquia del Fondo del Riu, amb els respectius partidors i sifons, la majoria dels pous de reg, totes les basses de reg, l’aqüeducte de la sèquia de l’Almohada, moltes fonts, els tres llavadors etc.
3.4. Valor arqueològic del Patrimoni Hidràulic.
A més del valor etnològic que té el patrimoni hidràulic de la Valldigna, les sèquies i assuts d’època medieval han considerar-se també jaciments arqueològics. L’estudi i excavació arqueològica d’aquest béns pot aportar una informació d’extraordinària importància per arribar a entendre el periple històric dels pobles de la Valldigna, l’antiguitat del conreu d’aquestes terres i l’evolució del paisatge agrari i de les tecnologies hidràuliques. Perquè l’origen de les sèquies que apareixen citades a la documentació medieval, i que hem citat repetidament, és encara incert. Se sap amb tota seguretat que ja existien quan es creà el Regne de València i que ja les usava la població musulmana anterior a la fundació del senyoriu de Valldigna però ho desconeixem tot dels seus orígens i evolució.
Pel general, les sèquies presenten una estructura de dues taules, que són cadascun dels dos costats. A vegades, una de les taules recolza en marges o bancals de terra, que efectuen una funció protectora de la sèquia. La fàbrica arquitectònica està composada per una filada de pedres de paredar unides amb morter sobre la qual descansava un mur de tàpia de morter de graves, que de vegades presenta empremtes de les taules de fusta. L’estructura original de la sèquia ha estat reforçada amb ciment o formigó al llarg del segle XX.
Caldria que els estudis arqueològics investigaren les distintes tècniques constructives i materials de les sèquies i la seua evolució centenària, ja que un document de l’Arxiu de Protocols del Patriarca de València, nº 1908, del 5 d’abril del 1526, revela que les sèquies al segle XVI estaven fetes d’argamassa. " E vist per ell dit procurador que la dita aygua de la Font, que de primer anava damunt l’argamassa, se és acalada y va per davall l’argamassa y va tota per la cèquia de la Almohada, de la qual aygua hi ha prou per a regar totes les terres de la dita cèquia de la Almohada, per a regar les terres de la dita orta dels dits lochs de Xara y de Alfulell".
Per tant, les sèquies de l’Almohada, l’Alquenència, Artem i Fontarda constitueixen, junt amb els assuts de la Font Gran i del Gorg de l’Ast, interessants jaciments arqueològics que guarden en el seu traçat fossilitzat i en el seu caixer de temps immemorial, el secret de l’inici del regadiu a la Valldigna. Caldrà, doncs, no sols protegir-les pel seu valor com a patrimoni cultural sinó també realitzar les excavacions arqueològiques pertinents per a extraure la valuosa informació que ens permetrà interpretar amb major exactitud els enigmes històrics de la cultura agrària local.
3.5. EL TRAÇAT DE LES SÈQUIES.
Les sèquies medievals de Simat de la Valldigna recorren tota l’horta tradicional, travessant les partides de Alquenéncia, Mig Horta, Alfulell, Xara, Bol·lot, Vora Horta, Marjaleta, Baix Casa, Fontarda i Serreria.
El seu recorregut es pot observar al plànol següent:
4. EL JACIMENT ARQUEOLÒGIC DE XARA.
El Pla General d’Ordenació Urbana de Simat de Valldigna, en el punt 4.2 de la memòria informativa, aporta un breu inventari d’elements arqueològics on no consten les estructures hidràuliques medievals ni tan sols el jaciment arqueològic de Xara.
Aquest jaciment correspon a una antiga alqueria islàmica situada molt a prop del monestir de Valldigna. En època islàmica a la Valldigna existia "un poblament rural de tipus dispers, però no en el sentit d’una presència difusa de masos sinó basat sobre una fina trama d’assentaments de modestes dimensions o d’altres de major consistència". Aquests assentaments o alqueries eren els següents: Benifairó, Xara, Alfulell, l’Ombria, laTaverna, Simat, Massalali, Alcudiola i el Ràfol.
El nom de Xara en àrab significa la llei dels mahometans derivada de l’Alcorà. L’alqueria de Xara, segons Toledo Girau, tenia al voltant de setanta cases habitades per musulmans fins el 1532, quan la població fugí a embarcar-se en una nau de Barbarroja que havia arribat a les costa de la vall. Per tant cal suposar un nombre de pobladors no inferior a dues-centes persones.
Després la Xara va ser repoblada i arribà a tenir 38 cases de cristians vells.
La Xara es mantigué poblada fins al 1609, ja que amb l’expulsió dels moriscs els seus pobladors es traslladaren a altres pobles de la Valldigna. En perdre la població, el territori que ocupava aquest llogaret, va ser dedicat a camps de conreu, convertint-se així en un jaciment arqueològic on molts testimonis orals han afirmat trobar restes de ceràmica, monedes etc. D’aquesta alqueria ha perdurat la mesquita de Xara, que per la seua singularitat és un edifici de referència dins del patrimoni arquitectònic de la Comunitat Valenciana. A més, el poblet de Xara és un objecte històric de màxim interés per ser testimoni de la tradició islàmica en la nostra terra, de les formes de vida d’aquell camperolat musulmà que llaurà fèrtils hortes en les terres mediterrànies, herència excepcional dins de la civilització andalusina.
Doncs bé, tot i la importància de la mesquita, el jaciment de què forma part encara no ha estat estudiat, ni s’han fet prospeccions arqueològiques per esbrinar el seu abast, ni s’ha excavat en absolut.
El Pla General de Simat de la Valldigna ni tant sols recull la seua existència. L’oblit és tant greu que, fins i tot, el territori on presumptament es troba el jaciment ha estat inclòs dins del PAI, sense preveure mesures per la seua investigació ni conservació. De manera que, en cas d’aprovar-se aquest Pla General i el PAI per la Conselleria de Territori, el jaciment seria destruït.
A més, no hem d’excloure l’existència d’altres possibles jaciments arqueològics dins el territori del PAI, ja que antigues fons orals parlaven d’un gran paviment ceràmic polícrom aparegut en els terrenys de la partida de Santa Anna, que va quedar intacte soterrat sota els bancals de tarongers i que anuncia l’existència d’una construcció de singular importància dins del municipi de Simat de Valldigna, possiblement islàmica o fins i tot preislàmica, que no pertanyia a l’alqueria de Xara i que no ha estat identificat pels arqueòlegs ni estudiat. La seua localització més exacta el situa en el Polígon 9 del terme municipal, parcel·les 28, 83, 126, 130.
5. INTERPRETACIÓ I MESURES A ADOPTAR.
El municipi de Simat de la Valldigna gaudeix de tenir un patrimoni cultural ric i divers gestat al llarg de molts segles de història. Des de l’Islam fins als nostres dies, la producció cultural ha estat constant i ha tingut l’espai agrari com el principal contenidor. Un dels exponents d’aquesta producció cultural és, sense dubtes, el complex sistema hidràulic que compendia la saviesa mil·lenària dels agricultors valencians en aprofitar el recurs natural de l’aigua de manera sostenible. Aquest saber atàvic aplicat al control de l’aigua ha donat lloc a un dels paisatges europeus més bells.
El paisatge de la Valldigna no és un decorat sinó una complexa creació històrica mil·lenària, imbricada d’elements que, per la seua significació, a hores d’ara són considerats patrimoni cultural. Aquest patrimoni constitueix el principal senyal identitari definitori de la personalitat cultural dels habitants de la Valldigna. Tanmateix, el reconeixement del valor cultural d’aquest patrimoni contribueix al reconeixement de l’Islam com un dels pilars de la cultura dels valencians i a posar de manifest la íntima relació intercultural que ha donat lloc a la creació del tarannà propi del nostre poble.
El Pla General d’Ordenació Urbana aprovat a Simat de la Valldigna, ha confeccionat un catàleg que, lluny de ser exhaustiu, deixa de banda aquesta riquesa cultural per oferir un llistat escàs, incomplet i erroni, que condemna el patrimoni a l’oblit i la destrucció, des dels jaciments arqueològics, passant per l’arquitectura de l’aigua, fins a les mostres més esplèndides de les cases d’estil eclèctic.
A més, el Programa d’Actuació Integrada destrueix un territori on es localitzen el jaciment arqueològic de Xara i tota la xarxa de reg de temps immemorial amb les seues respectives sèquies, molí, assuts, llavadors, pous i fonts, sense adoptar les necessàries mesures per a la seua protecció i conservació.
Davant aquesta irregular situació, que pot causar danys irreversibles en el patrimoni cultural i en la ciència històrica a nivell comarcal, ens és d’obligació, en nom de l’interés científic i l’interés usufructurari de la localitat de Simat de la Valldigna el promoure la preservació, conservació, estudi i restauració del patrimoni cultural local.
La Llei 4/1998, d’11 de juny de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià [D.O.G.V. Nº 3267; 18-06-1998], en la seua Disposició Transitòria, així com la resta de la legislació urbanística existent, LRAU, LUV, expliciten la necessitat de confeccionar un Catàleg exhaustiu del patrimoni cultural existent en els municipis i, sobre tot, en les àrees on hi ha previsió de desenvolupar programes Urbanístics que afecten la seua integritat. Abans d’activar la consecució d’un Programa Urbanístic cal que es partisca d’un Catàleg previ global del patrimoni cultural en l’àrea d’afectació d’aquest. Cal avaluar els possibles béns patrimonials afectats pel projecte, així com l’estudi de les mesures preventives escaients per a la seua conservació i integració. Aquest estudi ha de constituir la base i ha de possibilitar que el disseny del programa siga compatible amb l’adopció de mesures que garantisquen la protecció i preservació d’aquests béns patrimonials.
El document Pla General d’Ordenació Urbana de Simat de la Valldigna, en el seu Catàleg d’Espais i Béns protegits, negligeix en el tractament del patrimoni cultural, per omissió de la major part dels béns arquitectònics locals i per equivocacions en la interpretació dels nivells de protecció del Reglament de Planejament. El Programa d’Actuació Integrada La Valldigna-Golf presenta una mancança absoluta de qualsevol referència explícita als béns patrimonials existents, la qual cosa, com hem assenyalat, és contrària a la legislació vigent en matèria de patrimoni.
La Llei 4/1998, d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana, del Patrimoni Cultural Valencià, regula i ofereix un marc legal i unes fórmules de gestió que garanteixen la protecció d’aquest i d’altres possibles jaciments arqueològics, que cal detectar i documentar amb caràcter previ mitjançant la metodologia adient.
Per tot aixó, i en compliment de la legislació vigent en matèria de patrimoni demanem la desestimació total del Programa d’Actuació Integrada La Valldigna-Golf, Sector Est i l’elaboració d’un nou Catàleg d’Espais i Béns Protegit que siga un instrument eficaç en la protecció i conservació del nostre patrimoni cultural.
Simat de la Valldigna, 19 de setembre de 2006.
Signat:
Isabel Canet Ferrer
Llicenciada en Geografia i Història.
Secció: Història de l’Art.
Col·legiada nº:16059
La Biblioteca Central de Gandia, organitza un "Club de Lectura en veu alta", els últims divendres de cada mes a les 19:00h les sessions s’enceten aquest proper divendres 27 "Contes de Terror", on es llegiran fragments de Joan Perucho i H.P. Lovecraft i continuaran els divendres 24 de novembre "Contes de Fades" i 21 de de desembre "Contes de Nadal". D’altra banda continuen els dijous les acivitats quinzenals del "Club de Lectura": "El primer siglo después de Béatrice",de A. Maalou i "Cames de seda" de Maria Mercè Roca, son les properes obres programades. Totes les activitats es realitzen a l’antic Convent de Sant Roc, actual seu de la Biblioteca Central de Gandia, compten amb el patrocini de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Gandia, 
{"Club de Lectura en Veu Alta" – Biblioteca Central de Gandia}:
El Bloc-EV de Simat acusa al alcalde socialista d’interpretar perversament la LUV en el tramitació del PGOU de Simat, amb col.laboració de tècnics municipals i del grup municipal del PP. Els nacionalistes creuen que l’al·legació del PP aprovada pel PSOE és il·legal perquè és un nou PGOU encobert i comuniquen la tramitació d’un contenciós-administratiu per irregularitats en el procediment de tramitació sense descartar altres mesures de tipus legal i/o polític.
de Simat de La Valldigna, el Grup Municipal 
Una exposició d’homenatge al periodista Ramon Barnils és una de les propostes més destacades de la jornada inaugural de la 35 edició dels Premis Octubre de València, que, organitzats per l’editorial Tres i Quatre i la Fundació Ausiàs March, se celebraran des d’avui i fins al pròxim dia 28. 
El BLOC de Tavernes rebutja tornar a revisar el PGOU a un any i mig de la seua aprovació. Els nacionalistes acusen els populars d’utilitzar el Pla d’Acció Territorial en benefici propi.