Dins el festival de cinema en valencià, Inquiet, es presenta també el Gira-Clip. Avui es presenta el fil Rock’N’Cat a la Facultat de Filologia i se celebra el concert de La Troba Kung Fu i Aspencat a la sala Cormorán.
[@more@]«Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela»
|
|
L’assemblea de Maulets de la Safor farà una presentació avui divendres al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Amb el títol "Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela", l’assemblea de Maulets de la Safor ha organitzat una xerrada a Gandia, avui divendres 20 d’octubre, a les huit de la vesprada. En l’acte, que tindrà lloc al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
Amb el títol "Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela", l’assemblea de Maulets de la Safor ha organitzat una xerrada a Gandia, avui divendres 20 d’octubre, a les huit de la vesprada. En l’acte, que tindrà lloc al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna
[@more@]
L’assemblea de Maulets de la Safor farà una presentació avui divendres al Casal Jaume I de la Safor-ValldignaAmb el títol "Brigades independentistes a Cuba i Veneçuela", l’assemblea de Maulets de la Safor ha organitzat una xerrada a Gandia, avui divendres 20 d’octubre, a les huit de la vesprada. En l’acte, que tindrà lloc al Casal Jaume I de la Safor-Valldigna, parlaran brigadistes valencians de la Brigada Venceremos de Cuba i de la Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera, amb l’objectiu d’oferir una visió sobre els actuals processos revolucionaris de Cuba i Veneçuela.
La Brigada Catalana-Veneçolana Alí Primera neix el 2004 i està formada per una vintena de joves de diverses organitzacions independentistes. La Brigada Catalana Venceremos publica els seus articles i estudis sobre la realitat cubana hitòrica i actual a La Fàbrica. Totes dues organitzacions treballen voluntariament amb l’objectiu de conèixer de prop els processos revolucionaris de Cuba i Veneçuela, però també per donar a conèixer la lluita per l’alliberament social i nacional dels Països Catalans allà, així com per convertir-se en altaveu de la lluita veneçolana i cubana ací. Els detalls i les preguntes avui al casal de Gandia.
Esquerra critica que el PP no invertisca en manteniment de la xarxa de metro després d’una nova errada a la línia 1
Esquerra Republicana ha criticat la Generalitat per la falta d’inversions per al manteniment del metro de València, un dia després de conéixer-se una nova errada a la línia 1 que va mantindre tancats als vagons centenars d’usuaris durant més d’un quart d’hora. El secretari de Finances d’Esquerra-PV, Joan Serra, ha declarat que "el PP no fa més que omplir-se la boca amb les ampliacions del metro de València, però això no serveix de res si després no s’inverteix també en el seu manteniment".
[@more@]
Esquerra critica que el PP no invertisca en manteniment de la xarxa de metro després d’una nova errada a la línia 1
–> –>
–>
Esquerra Republicana ha criticat la Generalitat per la falta d’inversions per al manteniment del metro de València, un dia després de conéixer-se una nova errada a la línia 1 que va mantindre tancats als vagons centenars d’usuaris durant més d’un quart d’hora. El secretari de Finances d’Esquerra-PV, Joan Serra, ha declarat que "el PP no fa més que omplir-se la boca amb les ampliacions del metro de València, però això no serveix de res si després no s’inverteix també en el seu manteniment".
Serra ha repassat les principals mancances de la xarxa de Metrovalència: "a banda de la falta de trens, que fa que siga un dels metros més impuntuals d’Europa, hi ha aspectes que clamen al cel: a l’estació de Jesús li falta tot el fals sostre, l’estació d’Ayora té goteres al vestíbul i els trens de la línia 1 són carraques de l’edat de pedra".
El dirigent republicà ha afegit que "després de la tragèdia de l’accident de Jesús, en la que Camps i el seu govern demostraren una impresentable falta d’ètica, els senyors del PP continuen sense aprendre la lliçó. El metro continua abandonat i els seus viatgers, tractats com si foren ramat".
Escola Valenciana denuncia en un estudi el malbaratament d’aigua al País Valencià
 |
Al País Valencià es consumeix el doble d’aigua que a la Unió Europea per a generar la mateixa riquesa. Així es desprèn l’extracte de l’informe del ‘Llibre Verd sobre l’Aigua al Territori Valencià’, editat per Escola Valenciana. L’entitat ha presentat el material ‘L’Aigua al segle XXI’, adreçat als estudiants de secundària per a reflexionar sobre els recursos hídrics i que s’emmarca en les activitats del IV Congrés d’Escola Valenciana. [+ article]
[@more@]
Tavernes de la Valldigna
«Sense complicacions» [Article d’Opinió]
Sense complicacions
Les pintades més abundants als voltants són ‘No a la MAT’ i ‘Prou totxo’ Xavier Moret
[@more@]
Interessant article sobre Rupià, el totxo i la MAT publicat a "El
Periódico" de 18 d’octubre.
Sense complicacions
Les pintades més abundants als voltants són ‘No a la MAT’ i ‘Prou totxo’
Xavier Moret
Rupià, un municipi del Baix Empordà poblat per uns 200 habitants, és la
segona estació d’aquest viatge per Catalunya que transcorre en paral.lel a
la campanya de les autonòmiques. A Rupià hi regna un esperit recollit. No es pot dir que la febre electoral sigui alta, malgrat que en aquesta població hi té la seva residència d’estiu el president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Rupià és un poble tan tranquil que quan passeges pels seus carrers empedrats pots sentir amb nitidesa el ressò dels propis passos i intuir les mirades de control a través de les persianes. La vida, a primera vista, sembla fàcil a Rupià, fins al punt que les seves dues places reben noms tan senzills com plaça d’Amunt i plaça d’Avall. ¿Per què complicar-se la vida?
A la d’Amunt hi ha l’església; a la d’Avall, l’ajuntament. De llibre. Hi ha al poble, a més, una carnisseria famosa pels seus paltrucs (embotit semblant al bisbe), un teatre reconvertit en restaurant (El Teatre), el bar El Castell i un forn tan ancorat en el passat que sembla el plató d’una pel.lícula d’època. ¿Alguna cosa més? Bé, sí, el castell, el palau del bisbe,l’agradable entorn de les cases a tocar de la riera i… la residència d’estiu del president de la Generalitat, Pasqual Maragall.
Si no fos per aquest últim detall, que li permet agermanar-se amb Castelgandolfo, Rupià a penes si sortiria a les notícies. De totes maneres, això de ser capital estiuenca sembla deixar del tot freds els seus habitants. Repassem: en l’última cita amb les urnes, un 78,43% de votants (és a dir, 80 persones) van votar a favor de l’Estatut, però en el referèndum de la Constitució europea va guanyar el no. Pel que fa a les pròximes eleccions, de moment regna la calma, gairebé sense propaganda política: un vell cartell recorda als carrers de Rupià una actuació d’El Frenillo de Gauguin i les pintades que més abunden als voltants són les de No a la MAT (molt alta tensió) i Prou totxo. Preocupa l’empatx constructor de l’Empordà, concretat a Rupià en un projecte que preveu edificar 129 cases, cosa que suposaria doblar la població.
Un espectre al carrer buit
El conjunt històric de Rupià impressiona més en temporada baixa, quan tot el poble sembla sumit en una llarga letargia de tardor i es diria que l’esperit de Maragall es passeja pels seus carrers buits. Fidels a aquest esperit, ens acostem al veí poble de Foixà. A la seva fonda, segons ens diuen, hi sol anar a menjar el president. Foixà és un altre poble típic de l’Empordà, amb cases disperses i tres centres d’àmbit molt diferent: l’església, el castell i Can Quel. El castell, restaurat en excés, gaudeix d’una ubicació privilegiada.
L’església sembla viure d’esquena a la població. Des dels dos llocs es
contempla una de les millors vistes del Baix Empordà, una comarca de camps cultivats com jardins en què sorgeix de tant en tant la silueta d’un poble fortificat i, al fons, el blau del mar i la serra del Montgrí, coronada pel castell conegut com l’Anell del Bisbe. "Aquest paisatge l’han fet els notaris de la Bisbal", solia dir Pla. "Són ells, amb les seves escriptures, els que han anat fixant aquestes terres".
A l’aparcament de la fonda Can Quel hi conviuen, els dies laborables, els Audis i els Mercedes dels jubilats d’or amb les furgonetes dels repartidors. Als seus tres menjadors hi regna també un esperit interclassista, adornat amb els cartells de cobles sardanistes i quadros i fotos costumistes. El menjar és potent, amb els macarrons com a plat estel.lar i amb la brasa com a aposta principal. El vi, fort, de la casa, barrejat generalment amb gasosa. A la taula veïna, davant d’un grup de sis comensals, un home d’uns cinquanta anys i d’aspecte rodanxó reivindica el bon menjar de la fonda i proclama: "Aquí hi venia moltes vegades, quan
vivia a Girona, Lance Armstrong, el ciclista. Una vegada va declarar a The New York Times que Can Quel era el millor restaurant del món, i si ho deia ell, que té milions i que ha viatjat tant, segur que és veritat". Brinden
tots per unes paraules tan sàvies i s’embranquen després en una conversa en la qual es critica de la mateixa manera la MAT i els de Can Fanga. De les pròximes eleccions, ni paraula.
No al PGOU de Palma de Gandia
Article de la Plataforma pels Pobles de la Safor en motiu de la presentació d’al·legacions al nou pla urbanístic
En què ens hem convertit? Quan les associacions culturals i les plataformes cíviques estàn defensant els interessos públics mentre el públic es converteix en una promotora immobiliària. És lògic que els ajuntaments promoguen Plans Generals d’Ordenació Urbana que hipotequen la sostenibilitat local per a segles? Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor creguem que no, i per això hem presentat al·legacions al PGOU de Palma de Gandia.
Ens hem fet ressò de la veu popular, que demana coherència i integritat que, pel què es veu, no s’hi troba. No es possible que es promoga un PGOU amb un impacte crític sobre el paisatge i que no s’estudie des d’origen cap tipus d’alternativa. Per què la Generalitat Valenciana diu que el paisatge és de tots i després deixa que siga decisió d’uns pocs el desfer-lo? I més, sabent que hi està el monestir de Sant Jeroni de Cotalba, amb una perímetre de protecció insuficient.
No cap en cap cap que es gasten esforços públics en buscar iniciatives privades basades en el formigó i la rajola —hipotecades a llarg termini— quan els mateixos esforços es podrien dedicar a polítiques d’innovació i desenvolupament més rendibles en el futur. Què volem ser: un país de serveis o de cervells per al desenvolupament?
+ Notícia relacionada: Vint-i-nou nous impactes ambientals del PGOU de Palma de Gandia 18/10/2006
Candidatura per ocupar el primer lloc del BLOC per la circumscripció d’Alacant
[@more@]
Dénia a 11 d’Octubre de 2006
Als Consellers i Conselleres Nacionals del Bloc Nacionalista Valencià.
Benvolguts/es:
He presentat la meua candidatura per ocupar el primer lloc en la llista del nostre partit a la circumscripció d’Alacant. Intentaré explicar-vos els motius que m’han espentat a fer aquesta passa, tot esperant que us siguen suficients per obtindre el vostre aval i el vostre suport.
En primer lloc, caldria deixar clar que aquesta no ha estat una decissió únicament meua. A la Marina Alta, el pes polític del Bloc és innegable i en el que respecta a l’aportació de vots a les eleccions autonòmiques és del 13,5 %. Això suposa el 28,9 % del total dels vots assolits en la circumscripció d’Alacant. A les passades eleccions del 2003 es pergué el diputat provincial i això, lluny de desmotivar-nos, ha provocat una augment en la intensitat del nostre treball, que s’han plasmat en la creació de tres col•lectius nous, la consolidació de la resta i un augment de la nostra militància. A la Marina Alta som una realitat política amb moltes possibilitats reals de creixement. Però sobretot, el gran valor que ara per ara tenim, és la il•lusió, l’energia i el compromís de gent jove, i, per si fóra poc, l’experiència de desenes de militants en la gestió municipal, que ens situen com una força política amb gran futur.
És un fet també, que un dels majors problemes que té el nostre País, es l’especulació salvatge i la destrucció del nostre estimat territori. Un problema que va en augment i al que cal fer-li front d’una manera decidida i ferma. Un problema que coneixem perfectament i al que hem col•laborat a frenar allà on s’ha pogut frenar: Ondara, Benissa, Sanet i els Negrals, Benigembla…
Per tots aquestos motius, les excel•lents perspectives que a la comarca se’ns presenten i la necessitat i voluntat que tenim d’estar presents en la primera línia política del partit, des de l’executiva comarcal vàrem decidir que jo mateix fóra la persona proposada per encapçalar la llista a la circumscripció d’Alacant.
Pel que fa a la meua trajectòria i a la meua persona, us conte que tinc 38 anys, molts dels quals els he invertit en el món del teatre, la cultura i l’activisme estudiantil i jovenil, sempre des del nacionalisme, vaig ser president del Consell de la Joventut a Dénia, representant als jóvens d’UPV. Vaig haver de compaginar també, des de ben jove, totes aquestes activitats, amb la de dirigir l’empresa familiar, fet que m’ha proporcionat un bon coneixement del què són tots els problemes als quals s’enfronten els xicotets i mitjans empresaris. El meu ferm compromís amb la defensa del territori és públic, i s’ha plasmat en fets amb la meua participació activa en la creació de diferents plataformes comarcals, el grup de voluntariat contra incendis forestals ACIF-Marina Alta, i els meus parlaments en algunes de les manifestacions contra els PAI’s perpetrats per ajuntaments del Partit Popular o del PSOE.
Actualment, m’he pres una etapa de descans laboral (dispose de temps!) per poder acabar els estudis d’Humanitats, i ocupe els càrrec de Secretari Local del Bloc a Dénia, sóc membre de l’Executiva Comarcal i vicepresident de la Mesa del Consell Nacional.
Francament, al marge de l’experiència que puga aportar en els camps que he treballat, o en els llocs que ocupe, el que m’espenta de veritat a presentar la meua candidatura per les comarques d’Alacant, és la gana, la il•lusió i l’incommovible compromís amb la meua gent i la meua terra. Crec, sincerament, que eixa és la veritable raó per la qual m’atreveisc a demanar-vos el vostre aval. Són les meus raons, i espere que també siguen les vostres.
Gràcies i fins aviat.
Josep Dimas Montiel i Ferrer
Ca Revolta celebra el seu sexenni amb tres mesos de festa
El 20 d’octubre farà sis anys que Ca Revolta és oberta i irradia vida al barri de Velluters i a tota la ciutat. Sis anys d’activitats culturals, de reunions i reflexions dels més diversos col·lectius ciutadans, de propostes serioses però també d’oci i diversió. Hi ha molt per celebrar, però també molt per defensar. Ja que no és un projecte fàcil, i els entrebancs econòmics i burocràtics augmenten.
[@more@]
XM / Redacció
Segons afirmen des d’aquest centre cultural situat al vell mig del casc històric de València, "la il•lusió de tots i totes les que hi treballen voluntàriament, i l’interés de les amigues de la casa, és una força important, però pot arribar el dia en què no siga suficient per mantindre la casa oberta. I una cosa és ben segura: si Ca Revolta no existira, caldria crear-la".
Xerrades, teatre, tallers, recitals, cinema, excursions… Sis anys donen per a molt, per a molts moments dolços i per a molts d’amargs. Per això, Ca Revolta ha organitzat els actes que commemoren el sexenni al voltant de dos eixos gairebé antagònics: la celebració, per una banda, dels èxits de tots aquests anys, i, per una altra, la campanya “Per què Ca Revolta continue oberta”, que pretén millorar la situació crítica que viu la casa amb motiu de les sancions econòmiques imposades per l’Ajuntament de València i les dificultats burocràtiques per a aconseguir els permissos per celebrar concerts i festes, activitats que permetrien una base sòlida de finançament.
Al llarg d’aquests sis anys, Ca Revolta s’ha consolidat com un cor que bomba activitat política i cultural a la ciutadania i des de la ciutadania. Les col•laboracions, en bona mesura desinteressades, han estat nombroses. Intel•lectuals i ideòlegs de la talla del periodista i filòsof Josep Ramoneda o l’activista francés José Bové i escriptors com Alfons Cervera, Dulce Chacón o Joan Francesc Mira, han prestat la seua veu als debats. Les sales d’exposicions han acollit obres d’artistes tan importants com Antoni Miró, Andreu Alfaro o Genovés, i per l’entaulat de la sala dels arcs han passat noms propis com els músics valencians Miquel Gil, Feliu Ventura i Pau Alabajos. Fins i tot el futbolista del Barça Oleguer Presas vingué a presentar el seu llibre Camí d’Ítaca (Mina).
Tres mesos de festa
Els actes s’encetaran el proper divendres 20 d’octubre amb l’actuació del polèmic humorista valencià Xavi Castillo i a l’endemà, l’actriu d’Alboraia Rosanna Pastor farà el pregó que inaugurarà oficialment les celebracions, mentre que diversos músics del Col•lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià animaran la velada amb les seues actuacions. A partir d’ací, les activitats seran un continu al llarg de tres mesos: un cicle de cinema sobre la transició democràtica; una xerrada sobre el Líban a càrrec de la cèlebre periodista Maruja Torres; la presentació del documental Contracorrent, que analitza la gestió estatal de l’aigua, i del Llibre Verd del Territori Valencià a càrrec de Diego Gómez, president d’Escola Valenciana… A més, a la Casa tindran lloc les jornades de cultura popular valenciana amb tallers de balls i l’actuació de la formació folk Urbàlia Rurana. Tot això i molt més, perquè Ca Revolta també acollirà alguns dels actes de les Nits dels Premis Octubre, com el directe de Quamlibet o el recital de poesia de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Sis anys d’entrebancs que no acaben
Des del 1998, l’Ajuntament no ha afluixat la pressió sobre la casa, en el punt més feble: l’econòmic. Perquè Ca Revolta no és un negoci i la gent hi treballa voluntàriament. La idea inicial era sobreviure dels seus socis, de la cafeteria, dels concerts i de les festes organitzats de cara als amics, al carrer, a la ciutat sencera. Però precisament per a les activitats que més possibilitats tenien d’esdevindre la font més significativa de finançament, els concerts i les festes, la Casa no ha aconseguit les llicències corresponents. I l’Ajuntament l’ha aclaparada amb multes. Cada actuació musical requereix d’una petició prèvia, molt concreta, que se sol concedir de mala gana i amb restriccions. La protesta per excés de soroll d’un sol veí es tradueix de seguida en una penalització econòmica, fins que el deute acumulat ha aplegat a l’alarmant xifra de 60.000 euros.
Per totes aquestes raons, Ca Revolta ha decidit aprofitar la celebració de sis anys d’intensa activitat cultural i ciutadana per encetar una campanya de sensibilització que faça visible la necessitat que gran part de les associacions i col•lectius ciutadans de València tenen de la Casa per a continuar amb la seua tasca imprescindible. Esteu tots convidats a gaudir de la inauguració dels actes el proper divendres dia 20, amb el show de Xavi Castillo, i també de la gran festa de dissabte 21.
Divendres 20 D’OCTUBRE
23,00 “Chou” de Xavi Castillo.
Dissabte 21 D’OCTUBRE
20,00 Pregó a càrrec de Rosana Pastor des dels balcons de Ca Revolta.
Animació al carrer per la Colla de tabals i dolçaines Gatzara.
Mostra de foc per la Colla de Dimonis de Quartell
Audiovisual “Ca Revolta 0.6” realitzat per Miquel Monsell.
21,30 Sopar
23,00 Actuacions musicals a càrrec del col•lectiu COM de músics i cantants en valencià.
Festival de cinema en Valencià [Octubre a València]
Es presenta la segona edició del festival de cinema "Inquiet" “Benvinguts al millor festival de cinema en valencià del món”. Aquesta frase ha obert aquest matí la presentació, a instal•lacions de la universitat del carrer la Nau, la segona edició de l’Inquiet, Festival de cinema en valencià. Una edició que, segons els organitzadors, presenta unes xifres de “vertigen” per a qualsevol segona edició d’un festival.
[@more@]
XM / Redacció
L’Inquiet ha ampliat a vuit les seues projeccions, repartides entre Piccasent i València i entre les que destaquen les universitats, la filmoteca o l’IVAM. A més, l’Inquiet 2006 compta amb 108 audiovisuals presentats, que opten a 12 premis en 5 categories: secció oficial, secció inquieta, secció clip, mostra i secció free Inquiet. La primera d’aquestes categories presenta les millors produccions del 2006, amb les darreres estrenes de directors com Marc Recha, Sigfrid Monleón, Silvia Munt, Adán Aliaga o Agusí Villaronga. En aquest àmbit es repartiran quatre pemis: millor llarmetretage de ficció, de documental, de curtmetratge i del públic.
Com l’any passat, el festival de cinema en valencià comptarà amb una secció inquieta, destinada als treballs audiovisals dels i les estudiants d’escoles, tallers, instituts i universitats. Es presenten en aquesta secció obres d’autoria col•lectiva o individual que deuran tindre un professor o tutor responsable. L’Inquiet 2006 compta amb 15 obres inquietes que entren a concurs, procedents de centres de Palma de mallorca, Catalunya i País Valencià.
Un dels plats forts de la segona edició és la Mostra, que enguany va dedicada a un dels nostres autors més importants i cabdals de la nostra cinematografia, Ventura Pons. La Mostra fa un repàs complet a tota la seua filmografia, des del primer “Ocaña Retrat Intermitent” a “La Vida Abismal”, arribant a projectar 18 films del 20 d’octubre al 21 de novembre a l’IVAC i l’IVAM. La presentació de la Mostra retrospetiva a Ventura Pons serà el proper 26 de novembre, amb l’assistència del director.
Com a novetat de l’Inquiet 2006, cal destacar El CLIP, Festival de Videoclips en Valencià, que se celebrarà a la Sala Cormoran el proper divendres 20 d’octubre, amb l’exposició de clips de grups com ara Obrint Pas, Santgatxo, Feliu Ventura, Miquel Gil o Pirats Sound Sistem, entre d’altres. Els més de 20 treballs presentats obtaran a un premi clip valorat en 1000 euros i a altre del públic atribuit a les votacions del mateix dia a la sala. Les projeccions es complementaran amb el concert GiraClip 2006, on actuaran els grups Aspencat (La Marina Alta) i la Troba Kung-Fú, aquests darrers amb l’alicient de tornar a veure a Joan Garriga la seua banda després de la desaparició de Dusminguet. El adiovisuals del CLIP estaran presents a la Gira 2007, festival itinerant de música en valencià organitzat per Escola Valenciana.
L’edició d’enguany també ens proposa una secció alternativa de projecció audiovisual. Els assistents gaudiran de les projeccions de càpsules, videojocs, pel•lícules i altres audiovisuals que participen a la seció més agossarada del festibal, el Free Inquiet .
L’Inquiet és un projecte de La Fàbrica de la Llum i en l’organització participen l’Ajuntament de Picassent, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Univesitat d’Alacant i Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua. També són col•laboradors del festival l’IVAM, la Filmoteca, Televisió de Catalunya, La Generalitat de Catalunya, La Generalitat Valenciana, RTVV, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Sambori, CatalanFilms i Els Films de la Rambla
A la presentació han assistir Francesc Felipe (Director del Festival), Artur Hernández (Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Picassent), Josep Vicent Boira (Cap de política lingüística de la UV), Josep Cortes (Cap de política lingüística de la UPV), Jose Luis Rado (Director de la Filmoteca) i Diego Gómez (president d’Escola Valenciana)
Festival de cinema Inquiet, que es celebrarà entre el 16 i el 28 d’octubre a Picassent, València i Alacant
Inquiet, que arriba a la seua segona edició després de l’èxit del passat any, inicia la cita del 2006 amb el suport de la gran majoria del sector cinematogràfic en la nostra llengua. Directors com ara Ventura Pons, qui serà protagonista a l’edició d’enguany amb la Secció mostra i serà present a València durant els dies de celebració de Inquiet, Sigfrid Monleón, guanyador de l’any passat i presentador de les bases de l’actual edició, Rafa Montesinos o Pedro Pérez Rosado han expressat públicament el seu suport al festival; a més gran part del ventall de institucions valencianes i catalanes donen suport a l’Inquiet (Generalitat Valenciana, Generalitat de Catalunya, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Universitat de València, Ajuntament de Picassent, Universitat Politècnica de València, Universitat d’Alacant, Televisió de Catalunya, Televisió valenciana i Escola Valenciana).
