|
[@more@]
«Pels Pobles de la Safor», valora positivament la suspensió del PAI de Vilallonga
Plataforma "Pels Pobles de la Safor
Es veuen confirmades les denúncies de greus irregularitats en la gestió de l’urbanisme a este poble |
LA PLATAFORMA PELS POBLES, MOLT SATISFETA AMB LA DECISIÓ DEL TRIBUNAL DE PARALITZAR LA MACROURBANITZACIÓ DE VILALLONGA[@more@]
La Plataforma pels Pobles de la Safor valora molt positivament la decisió de Tribunal Superior de Justícia de suspendre l’acord plenari de l’Ajuntament de Vilallonga que aprobava dos camps de golf i més de quatre mil adossats.
Lamentem però, que els responsables públics de Vilallonga siguen incapaços d’acceptar la més mínima crítica, quan és evident el cúmul d’irregularitats comeses –segons confirmen les decisions judicials– en la tramitació d’este projecte urbanístic.
En este sentit, recordem que el Síndic de Greuges va posar a este Ajuntament com a exemple del que no s’havia de fer en urbanisme al seu informe a les Corts Valencianes, el Defensor del Poble, en la investigació que té oberta, ha hagut de reclamar tres voltes l’expedient administratiu del camp de golf per què es negaven a doonar-li una còpia, o que els Tribunals ja paralitzaren el gener passat el PGOU en denunciar-se que hi havia dos versions de la documentació, una la que disposava l’oposició, l’altra la que tenia l’equip de govern.
Per la Plataforma, a Vilallonga, a l’igual que a La Font d’En Carròs, Palma de Gandia o Tavernes, cap partit polític portava a les anteriors eleccions cap proposta per a reclassificar i urbanitzar els millons de metres quadrats sobre els que ara volen construir milers d’adossats i diversos camps de golf.
però, la pressió de les promotores i constructores sobre aquestos municipis ha aconseguit, de moment, imposar les seues necessitats per damunt de les dels veïns, i inclús, dels programes electorals que estos votaren a les darreres eleccions. A més a més, com hem vist a Vilallonga, esta pressió està forçant a estes administracions a vulnerar les lleis, els procediments i la legalitat per tal de dur a terme uns projectes urbanístics que, de la nit al matí, han passat a convertir-se en la màxima prioritat de l’agenda política de gran part dels nostres ajuntaments. 
Desgracidament
Per últim, la Plataforma pels Pobles vol reiterar la seua crida a alcaldes i regidors que defenen entusiàsticament projectes urbanístics descomunals, per a què els paralitzen i òbriguen un període de reflexió i debat sobre la seua conveniència i sobre les conseqüències que té un model de creixement que, com hem vist este estiu a Marbella, només mira pels diners i negoci dels senyors del ciment i la rejola.
El cas Vilallonga hauria de generar reflexió i debat
> La Plataforma pels Pobles, molt satisfeta amb la decisió judicial de paralitzar el PAI de Vilallonga En aquest sentit, cal recordar: que el Síndic de Greuges va posar l’Ajuntament de Vilallonga com a exemple del que no s’havia de fer en urbanisme, que el Defensor del Poble, en la investigació que té oberta, ha hagut de reclamar tres vegades l’expedient administratiu del camp de golf per què es negaven a doonar-li una còpia, i que els tribunals van paralitzar el mes de gener passat el PGOU perquè van detectar que hi havia dues versions de la documentació, la dels partits de l’oposició i la del govern municipal. |
«La Murga» [Article d’opinió]
|
|
"La Murga" [Article d’opinió]
|
Robert Mora, Paco Sòria i Paco Santacatalina, de la Comissió permanent d’La murga
Robert Mora, Paco Sòria i Paco Santacatalina, de la Comissió permanent d’Esquerra Valenciana, parlen sobre les negociacions entre Esquerra Unida i el Bloc per forçar el canvi el 2007
És certament molt i molt admirable la capacitat de l’esquerra partidista d’aquest País per avorrir i fastiguejar un públic, unes bases!!!, no sols extremadament benvolents, sinó fins i tot amb una bona predisposició per a l’entusiasme. I és que no ha de ser fàcil de trobar per eixos mons un exemple de tan perfecta eficàcia per a rebaixar entusiasmes i ensopir il•lusions, com ara les operacions que venen fent, o millor no fent, les direccions d’EUPV i del Bloc per tal d’arribar a fer, o no fer, un pacte electoral que, si hom no en diu una altra, sembla ser l’única oportunitat que tindrem els valencians d’aconseguir dues coses que a la gent del carrer se li antoixen importants: treure el PP de la Generalitat i guanyar un Parlament, i potser un govern, que en ser plural animarà l’ambient polític i serà susceptible de pegar alguna relliscada cap a l’esquerra, d’evitar alguna privatització, algun saqueig del patrimoni públic, alguna malifeta urbanística, …
A diferència de les eleccions del 2003, ara la major càrrega de responsabilitat en el no-Pacte correspon a la direcció d’EUPV. Els seus posicionaments sonen a excuses de mal pagador però, sobretot, són contradictoris in terminis: afirma que mai no farà un pacte sense contingut programàtic clarament d’esquerres i, alhora, sempre deixa per a despús demà el debat del programa … amb els possibles socis de coalició que se suposa que són els que li han de posar les pegues. Fa mesos s’inventaren una Convenció programàtica que s’havia revelat del tot necessària ja que de repent s’adonaren que EUPV no tenia programa que dictar a les masses. Tot es va ajornar fins a després de la Convenció. La gent d’EUPV es va mirar una llarga estona el melic mentre la resta de mortals esperàvem la veritat revelada que tots haurem d’acatar per tal de poder sumar tots els vots contra el PP. Doncs bé, hem avançat poc o molt? No se sap. Encara l’altre dia la màxima representant del PCPV repetia en la premsa la cantinel•la programàtica, i encara amb tota absència de concreció: quina part del seu excel•lent programa li ha rebutjat el Bloc? Quin punt és tan d’esquerres que els nacionalistes petit-burgesos no poden admetre? Quan donaran una explicació que la gent puga entendre i fins i tot debatre? Quan es dignaran, no a baixar sinó tan sols a mirar-nos des del capdamunt del pedestal en el que habiten?
Com que el pas del temps tot ho posa al seu lloc, ara resulta que els problemes d’EUPV no són tant de programa com de poltrona. Ara resulta que abans de discutir el detall del programa la direcció d’EUPV ja té clar quin ha de ser l’ordre de les llistes electorals. Aquesta nova provocació no per esperada esdevé menys desmobilitzadora … i també contradictòria. Diuen que tenen el mandat de les bases d’assegurar-se que guanyen alguna cosa amb el pacte –expulsar el PP de la Generalitat no és per ells un guany computable-, i calculen: si tenim ara sis diputats, el seté del pacte ha de ser nostre. Sis diputats !!?? Com sis?
Cal dir-ho ben claret, sense amargor però amb fermesa: sense l’Entesa del 2003 ara EUPV seria una formació extraparlamentària. Aquell projecte unitari per a fer front a una dreta que semblava imbatible, que el Bloc va rebutjar estúpidament i en el que va participar amb entusiasme Esquerra Valenciana, va frenar la fugida dels votants tradicionals del PCPV i en va guanyar de nous a l’àmbit ecologista i valencianista, en tant es va transmetre una sensació de vida, de dinamisme i, sobretot, de lideratge de l’esquerra social i política. Els diputats són de L’Entesa i el sisé diputat és d’Esquerra Ecologista perquè així ho va determinar l’Entesa. Així que amb sis diputats al 2007, EUPV ja en guanya un.
El Bloc té raó en queixar-se de l’actitud d’EUPV. Ara bé, s’equivoca en centrar el tema en el repartiment d’escons. Encara que tots sapiguem que l’acord es donarà sobre eixe terreny, i poc més. Totes les maniobres dilatòries persegueixen, entre d’altres, un objectiu: evitar un autèntic debat social sobre el programa d’un govern de l’esquerra a la Generalitat, evitar que la societat s’impregne d’il•lusions realistes de canvi, evitar que la societat es mobilitze autònomament per uns objectius polítics compartits. Per tant el Bloc hauria d’acompanyar els seus emplaçaments amb bocins de programa: cal posar desenes de milers d’habitatges a l’abast de la gent jove, cal assegurar ensenyament i sanitat de qualitat per a tots, cal posar les bases per a la recuperació del teixit industrial, cal reduir les dependències energètica, hídrica i alimentària, cal que tot això ho paguen aquells que acumulen capital immobiliari com a reserva de valor, etc. I és l’actitud d’EUPV la que impedeix que ni tan sols pugam els valencians encetar un debat seriós i interpartidari al voltant d’allò que ens interessa com a Poble.
Per altra banda, és també comprensible que hom puga al•legar dubtes envers els possibles caps de llista del Bloc per Castelló. És públic i notori que els dirigents més coneguts d’aquelles comarques s’han distingit amb una actitud molt bel•ligerant, més que contra EUPV contra un posicionament explícit anti-PP. D’alguna manera el Bloc ha de posar en les seues llistes gent que inspire confiança a l’electorat propi i al dels seus socis de coalició. No es pot demanar que ningú faça un acte de fe per a creure que seran uns bons gestors del pacte els paladins de l’anti-pacte.
En tot cas, el més preocupant és que determinades corrents d’EUPV semblen ja instal•lades en la majoria absoluta del PP per al 2007. Fins i tot el risc de restar extraparlamentaris els sembla assumible. Probablement per a procedir amb renovada alegria a la tan preada “reconstrucció molecular” de l’esquerra on, des de la perfecta impotència, prepararan les magnífiques mobilitzacions des de la base que, absents de tota perspectiva política, facilitaran la definitiva liquidació dels darrers vestigis de l’Estat del Benestar. Ningú no pot estar de bona veritat contra, per exemple la directiva Bolkestein, i no fer res d’efectiu per tombar el PP en temps útil. Aquesta fita no ho resoldrà tot, però cap solució no es contemplable sense alcançar eixa prèvia: ¡fora el PP de la Generalitat!
Entenem que, tant per a nosaltres com per a la immensa majoria de la gent d’EUPV, la divisió electoral és una perspectiva indesitjable. La necessària renovació/reconstrucció de l’esquerra no es pot fer des de la derrota, des de la marginalitat: només en la mesura que el Poble treballador ocupe el centre de l’escena política el moviment massiu i democràtic pel Socialisme podrà refer-se sobre nous eixos.
Robert Mora
Paco Sòria
Paco Santacatalina
Comissió permanent d’Esquerra Valenciana
Paraigües negres contra els qui ens escupen
http://xavierborras.blogspot.com/
egra
EL BLOC DE L’ESCRIPTOR I PERIODISTA XAVIER BORRÀS I ALTRES SUB.VERSIUS. I PERIODISTA XAVIER BORRÀS I ALTRES SUB.VERSIUS
[@more@]
No es tracta si la Lindo és espanyolista (que l’és, com el seu marit Antonio Muñoz Molina, president de l’Institut Cervantes a Nova York) d’aquestes progres, que te l’endinyen suaument des d’El País amb frases, lindezas, com ara «(…) en esta España en la que los nacionalistas llevan ganando desde hace 25 años mucho más de lo que perdieron». El problema rau en els responsables de la capital, que actuen cap als ciutadans com si fos la capital d’una província més d’Espanya. Collons de cosmopolites!
Joan Maragall, l’avi del no menys espanyolista Pasqual, ja ho va deixar escrit (1897) en el seu article «La independència de Catalunya», citat pel professor Ramon Barnils:
«Avui tota promiscuïtat intel·lectual amb els castellans, sigui per venir ells a nosaltres, o sigui per anar nosaltres a ells, no pot ser sinó en detriment de la integritat i de l’evolució natural i pròpia del pensament català. Considerem que en una tal promiscuïtat ens hi juguem la personalitat de l’esperit català i tot l’esdevenir de Catalunya. Mirem de no sacrificar aquestes coses tan grans i tan santes a una vanitat personal i momentània, a un despit d’home dèbil, o a un interès massa petit.»
No es tracta si la Lindo és espanyolista (que l’és, com el seu marit Antonio Muñoz Molina, president de l’Institut Cervantes a Nova York) d’aquestes progres, que te l’endinyen suaument des d’El País amb frases, lindezas, com ara «(…) en esta España en la que los nacionalistas llevan ganando desde hace 25 años mucho más de lo que perdieron». El problema rau en els responsables de la capital, que actuen cap als ciutadans com si fos la capital d’una província més d’Espanya. Collons de cosmopolites!
Joan Maragall, l’avi del no menys espanyolista Pasqual, ja ho va deixar escrit (1897) en el seu article «La independència de Catalunya», citat pel professor Ramon Barnils:
«Avui tota promiscuïtat intel·lectual amb els castellans, sigui per venir ells a nosaltres, o sigui per anar nosaltres a ells, no pot ser sinó en detriment de la integritat i de l’evolució natural i pròpia del pensament català. Considerem que en una tal promiscuïtat ens hi juguem la personalitat de l’esperit català i tot l’esdevenir de Catalunya. Mirem de no sacrificar aquestes coses tan grans i tan santes a una vanitat personal i momentània, a un despit d’home dèbil, o a un interès massa petit.»
Si ens escupen, doncs, traguem, si més no, els paraigües negres!
publicat per xavier at 11:59 
El Prego de la Mercè – Barcelona
|
|
[@more@]
BICIFESTACIÓ + CACEROLADA (Patraix-València)
VIERNES 22 DE SEP
TIEMBRE BICIFESTACIÓ + CACEROLADA ST de Patraix per participar a la plaça de la Verge (19:30).
TIEMBRE BICIFESTACIÓ + CACEROLADA ST de Patraix per participar a la plaça de la Verge (19:30). a les 19:15 h CACEROLADA a las 20:30 h
¡PARTICIPA!
[@more@]
«Els Miserables (I)» Article d’opinió a «Las Provincias»
|
Els Miserables(I) |
| XAVIER RÓDENAS, SALVA SANCHIS, JOAN SALVADOR JUAN Y ROGER CREMADES/ |
[@more@]
Un bon amic llaurador de la Ribera ens deia fa pocs dies que no hi ha aigua als pous, ni als rius i que el transvasament, que matarà al Xúquer i que faran abans de Cullera, només portarà aigua del mar, perquè a Alzira ja no porta aigua el Xúquer.
Així doncs em deia: “Imagina si hagueren fet el trasvasament des de més amunt, a Alzira ja no arribaria ni un gotet”…
Els que treballem amb el medi ambient, sabem de debó que la Safor és un lloc privilegiat al País Valencià.
Privilegiat perquè plou molt per sobre de la mitja que hi ha al país, entre 700 i 800 mm, mentre que la resta no supera els 400-500 mm. Privilegiat perquè hi ha tot un sistema càrstic que fan de gran magatzem d’aigua.
Aquest any, s’està demostrant una vegada més, plou bé, constant i repartit durant l’any, a més a més, el canvi climàtic està fent que es tornen a recuperar nevades que feia anys que no teniem i durant els últims quatre anys el circ de la Safor ha arribat a estar blanc fins a dos setmanes seguides…
Aigua i més aigua… Les nostres rossades nocturnes són meravelloses pels matollars i arbres… A les fotos dels anys 70’ apareixen paisatges pelats, secarrals tristos i sense aigua. Les fotos d’avuí en dia mostren unes pinedes moltes vegades ben verdes…que passa doncs?
Passa senyors, que hi ha molt de miserable que està desgraciant el país, passa senyors, que una trista política hipòcrita s’ha dedicat els últims 30 anys a fer malbé el territori, a construir sense mida, sense límit i sense cumplir la llei.
Passa bons senyors, que molta gent s’ha tapat els ulls i no ho ha vullgut veure i passa senyors, que hi ha hagut altres que no hem sigut escoltats.
Evidentment, el creixement no pot ser exponencial, els recursos són esgotables i l’espai és el que hi ha. Evidentment molts pensaven que no s’arribaria a aquest punt, ja hem arribat… I la estratègia ha estat ben pensada, ara es burlen dels que hem cridat la veritat, dels que hem anunciat el que venia i dels que hem guanyat molts juís denunciant als miserables (Pego i Xeresa són exemples pròxims).
Ara es burlen dient que fa falta un transvasament, que fa falta aigua, que hi ha sequera, que són egoistes els que no ens donen aigua…
Miserables… No són capaços d’asumir la pròpia responsabilitat d’haver esgotat els recursos, d’haver fet pous per especular amb la terra, d’haver construit damunt de terrenys fèrtils i que filtraven aigua fins que van ser cimentats…
Comunicat de premsa de Maulets sobre la pròxima celebració del Correllengua a Gandia
|
“Lluita per la causa enemiga aquell que no lluita per la pròpia” Bertolt Brecht
Davant la retirada del Correllengua del programa de Fira i Festes així com de l’intent d’allunyar-lo del centre de la ciutat , l’assemblea de Maulets de la Safor vol manifestar el següent:
El feixisme no és tolera, se’l combat!
Gandia (la Safor, Països Catalans), 21 de setembre del 2006 |
[@more@]
JOSEP M. MOYA [Article d’opinió]
|
[Article d’opinió] |
||
|
[@more@]
21 de setembre de
A Gandia, el meu poble, EUPV no té representació municipal. A la Safor, només compta amb 4 regidors a la comarca, front als 52 i 8 alcaldies del Bloc. Eixa situació ens empobreix políticament, és cert, però és la realitat. A Gandia, les passades eleccions municipals, l´esquerra salvàrem la majoria per molt poc i PSOE i la coalició Bloc-Esquerra Verda formalitzàrem un acord de govern. Des de l´inici, EUPV hi ha vessat crítiques, fonamentalment a nosaltres, no tant al PSOE, no només injustificades sinó, de vegades, esperpèntiques, reclamant-nos adesiara l´eixida del govern. Tot i això, insisteix en parlar d´un possible acord electoral municipal al que el Bloc s´hi mostra procliu, amb l´única condició de diferir les converses per veure com es resolen les de País. Esta lògica postura està sent assetjada pels companys d´EUPV els quals a més, mentrestant, no s´estan de continuar criticant el Bloc, en públic i en privat, encara que siga utilitzant mentides, i prou que ho saben. Però el Bloc continua disposat a parlar, pel bé de la ciutat, i, per respecte, ens estimem no fer cap oferta en base als resultats electorals d´un i d´altre.
Darrerament s´escolten veus que parlen d´emergència nacional al País Valencià després de tants anys de tutela del PP. N´estic d´acord, amb una matisació: el nostre país es troba en emergència fa ja tres-cents anys i, tret d´alguns episodis d´esperança frustrada, d´aleshores ençà cadascun d´eixos anys ha suposat un pas enrere, inclosos els de la transició (si ho comparem amb altres territoris de l´estat espanyol) i els de governs del PSOE (que no foren capaços de bastir els fonaments adequats per evitar l´actual situació). Siga com siga, molts hem coincidit en la necessitat d´articular els mecanismes necessaris per deturar este procés. Una de les inèrcies indispensables ens l´han de proporcionar els moviments cívics de tota mena que pateixen l´agonia del nostre país, però no podem amagar que és el polític l´àmbit en el qual tindrem més capacitat per capgirar el rumb.
Estem, per tant, obligats a reflexionar el present i fer el que calga. No obstant això, també ens pertoca mirar de reüll el futur. La història de la política valenciana està farcida d´actituds possibilistes que intentaven resoldre situacions concretes però que es van demostrar altament pernicioses per al futur, entre les quals cal esmentar com a pecat original la desfeta del PSPV i la seua integració en el PSOE que ens va deixar orfes d´un referent nacionalista i va engreixar, més qualitativament que numèricament, un partit estatal. D´esquerres, però estatal. Caldria anar en compte, per tant, amb el perill que pot suposar resoldre el possible acord d´esquerres en base a anàlisis conjunturals si este no ajuda a dibuixar un mapa electoral desitjable per a un país amb voluntat de ser-ho. I crec que no sóc subjectiu si afirme que en eixe mapa electoral ha d´estar present un partit nacionalista com el que, hui, representa el Bloc. Eixe acord, per tant, hauria de protegir i vetlar pel futur de l´únic partit nacionalista que, amb els seus defectes, ha estat capaç de teixir una xarxa amb representació a tot arreu del país. I malament hi podrà contribuir si naix d´una humiliació, acceptada, a més, resignadament.
Des de la perspectiva d´un càrrec institucional del Bloc en la capital d´una comarca on les coses no són iguals que al País Valencià o a València ciutat i on malgrat la quasi inexistència d´EUPV i el seu posat demagògicament bel·ligerant li manifestem el nostre respecte i la nostra predisposició a negociar el que siga, l´acord del seu Consell Polític és una humiliació intolerable. Per moltes voltes que li peguem els números són els que són. A les eleccions de 2003, EUPV obtingué 155.000 vots (6 escons) i el Bloc 115.000. La suma d´ambdós (270.000) hagués suposat 10 diputats: els 6 d´EUPV i 4 del Bloc. Però EUPV, malauradament a la baixa, pretén reservar-se els sis i atorgar al Bloc només dos dels quatre que ell aportaria. És evident que ningú del Bloc acceptarem això però ens cal preguntar-nos què en pensen tots aquells que han vingut reclamant un acord i si encara creuen, després de l´oferta, que a Esquerra Unida l´interessa el futur del nostre País. I, si us plau, que ningú gose adreçar-se al Bloc demanant-nos generositat. Precisament per això, pel nostre compromís amb el futur del País Valencià, resulta del tot impossible acceptar eixe acord que podria suposar la desaparició d´un dels millors instruments per al redreçament del nostre poble. Tot i això, espere ansiós l´opinió dels agents cívico-socials que es mostraven partidaris d´un acord. També ho estan en estos termes?
Convoquen una concentració antitaurina a Algemesí
Aquest dissabte 23 de setembre al carrer Muntanya cantonada Carrer Sant Josep de Calasanç, enfront la plaça de bous d’Algemesí s’ha convocat la primera concentració antitaurina d’aquesta localitat de la Ribera Alta, per tal de mostrar el rebuig d’una part de la societat a aquestes festes. 
[@more@]
XM / Redacció
Els organitzadors d’aquesta concentració antitaurina han volgut fer palés el seu rebuig a a aquesta festa amb el següent manifest:
DEIXEM-NOS DE TANTA SANG!
És un dret de les persones divertir-nos i fer festa després del treball i les responsabilitats, o així ens sembla a nosaltres. Però també és un dret de les persones i dels animals la vida i, quan arribe el cas, una mort digna. Tots voldríem per a nosaltres i per als qui ens envolten una mort el més tranquil•la possible i sense massa patiment, això deu ser el que volen també els animalets, amb banyes i sense.
Com a persones que pensem i raonem creiem que som capaces de divertir-nos sense fer mal als altres. És això el que demanem: una festa popular que els deixe pasturar tranquils. La nostra veu no és la de quatre esbojarrats, moderns i europeistes; la nostra veu és la de milions de persones al món que saben que les corregudes de bous són una barbaritat; la nostra veu és la de bilions d’animals que pateixen les injustícies humanes; la nostra veu és la de tots vosaltres que ho veieu, ho enteneu i calleu davant els vils assassinats que es fan a la plaça del nostre poble.
La nostra veu exigeix, ara i ací, l’abolició de les corregudes de bous i demana també la substitució d’aquestes tortures per unes festes més pacífiques i civilitzades.
Per què no ens doneu l’any que ve més música, més cultura, més cassalla si voleu, però deixem-nos de tanta sang!!
Per altra banda animem els empresaris que tants beneficis obtenen amb les corregudes de bous que invertisquen en altres negocis igual o més lucratius, però sense fer mal a cap ésser viu. Així mateix animem a tota la gent que tinga ganes de festa a divertir-se sense fer patir inútilment i cruelment cap animal, convidant-los a no acudir a les places de bous ni a les festes dels pobles on es realitzen aquestes salvatjades.
Finalment cal recordar que no es tracta d’anar contra cap persona, sinò a favor d’elles. Per exemple, parlant en termes estrictament de seguretat laboral, és un desficaci i una imprudència que una persona es pose davant d’un bou maltractat, en aquest cas el torero, amb el greu perill que això comporta i tots sabem. També comprenem als qui malaurament recolzen les corregudes de bous, com molts hem fet en algun moment, imitant així una absurda i anacrònica tradició heretada dels nostres avantpassats, i els animem a juntar-se amb nosaltres a la propera concentració antitaurina que es farà el 23 de setembre de 2006 a les 16:30 hores al Carrer Muntanya d’Algemesí, enfront la plaça de bous, i així donar un altre exemple més civilitzat i respectuós a les noves generacions del nostre poble.
