Sense TV3 a La Costera i La Ribera

Aconsegueix un Tàpies...

La justícia autoritza el govern valencià a clausurar els repetidors de TV3 d’Alginet i la Llosa de Ranes

El jutjat del contenciós administratiu número 9 de València ha donat el vist-i-plau judicial a la Generalitat valenciana, com a mesura cautelar, per a què clausuri en qualsevol moment els repetidors que la Fundació Ramon Muntaner, vinculada a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), té a Alginet i a la Llosa de Ranes, que ofereixen el senyal digital dels canals de TV3 a la zona de la Ribera Alta i la Costera.  [Continua] 

Toni Cucarella en roba de batalla

 
Bé: sembla ser que els repetidors que ens permeten de veure TV3 a la Ribera i la Costera ja han estat sentenciats a mort per un jutge (o per un moniato llicenciat en dret, que fa igual), i aviat el dictador Francisco Mugabe Camps enviarà l’escamot d’afusellament perquè els execute. En el moment que això passarà, quan el senyal de TV3 abandonarà els nostres televisors i les nostres llars, les tropes electorals de Francisco Mugabe Camps eixiran al carrer per celebrar-ho. Cridaran: ¡Arriba España! ¡Valencia, española! ¡Nos vamos a forrar! I tot això que bramen ells quan estan de celebració espanyolera. [@more@]

 

Valencians i valencianes de la Ribera i la Costera, en eixos moments d’eufòria pepero-mugabera no eixiu de casa. Tanqueu-vos-hi a pany i forrellat. Mireu que si us senten dir “Bon dia” o qualsevol altra expressió autòctona, podrieu acabar als calabossos de Canal Nóu-Falange i, a més de fer-vos empassar oli de ricí i aigua de Carabaña, us obligaran a veure la final de la Copa d’Europa i el programa Alma de Copla i els telenotícies-nodo de migdia i de nit, que us provocaran unes reboliques i unes boçamentes que res serà el patiment. I si us agafa algun pepero-mugabero especialment cruel, podríeu passar-ho encara més malament-pitjor amb una reposició a foc seguit de Tómbola.

 

Valencians i valencianes de la Ribera i la Costera, gent de compte i raó, tingueu paciència i resistiu: apagueu la tele i obriu un llibre. I que siga en català, que als peperos-mugaberos el pega molt i molt tort, i amb sort els pega una  pujada de mala llet espanyola i se’ls rebenta la fel i la melsa -el cervell no, que no en tenen o el tenen triat com un iogurt caducat.

 

Col·lectiu Cultural Penyaroja al Verger

Dissabte 12 de juliol  festa de presentació del Penarotja Rotja – Alternativa Cultura d’El Verger a La Marina es presenta al públic amb tot un seguit d’activitats que comencen a les 19h amb un monòleg de Jordi Doménech a la Torre Mediaval. A les 22h hi ha un sopar popular animat per Toni de l’Hostal i a continuació el concert amb els grups INSIMINACIÓ, SEMENÈSKA, DESGAVELL, RUDE BASS PROJECT al Poliesportiu Municipal.



Escola Música Pepe Rafaela-Benifairó

II TALLER  MUSICAL

aprenem amb la música

DES DELS 4 ANYS FINS ALS 8. ES FARAN DOS GRUPS D’ACORD AMB L’EDAT DE L’ALUMNAT MATRICULAT. DATA: DEL 21 AL 25 DE JULIOL.  HORARI: DE 10H A 13H LLOC: ESCOLA DE MÚSICA PEPE RAFAELA            * EL DIVENDRES 25 DE JULIOL A LES 20:00H MOSTRAREM ALLÒ QUE  HEM APRÉS MITJANÇANT UNA AUDICIÓ A LA PLAÇA DEL MERCAT.

La matrícula (materials inclosos) tindrà un cost total de 40€ per alumne/a. Per a l’alumnat soci o fills de socis el preu serà de 35€. La matrícula es portarà a terme en efectiu a l’Escola de música els següents dies: Dimarts 15 de juliol de 10h a 12h. I Dimecres 16 de juliol de 19h a 20:30h. * Màxim 30 places Per a més informació podeu trucar als telèfons  630 439 510 ó 660 504 974

EL Genocidi franquista a València

Avui, els companys del Fòrum per la memòria del País Valencià han vingut al Terra de Benimaclet a presentar-nos l’estudi i la investigació que s’ha fet sobre les fosses comunes al cementiri de València. El llibre anomenat El genocidi franquista a la ciutat de València recull tota la informació que han pogut classificar sobre les persones que foren torturades, assassinades i amollades a un forat al terra per defensar un govern legítim, unes idees. Foren perdedors en tots els sentits, perderen una guerra que no provocaren, foren perseguits i ajusticiats de forma bàrbara i massiva.

[@more@]

També, ens han presentat un documental on apareixen testimonis de familiars que no han perdut l’esperança de trobar els seus morts. Familiars que durant anys han estat enganyats i silenciats per unes institucions que han preferit mirar cap a un altre lloc i ser còmplices d’aquell genocidi. Ha estat molt emotiu escoltar a la germana del que fou alcalde de Riola (Ribera baixa), una dona de 92 anys amb una memòria prodigiosa que recordava amb tristesa com del poble detingueren a unes 400 persones –actualment Riola té 1600 habitants, feu-se una idea del que suposà- i les dugueren a les presons de València. O el testimoni del net del director d’un casino republicà que tan sols demana, 70 anys després, un lloc on poder recordar a son iaio, on deixar-li des d’unes llàgrimes a un ramell de flors.

Ens han explicat com l’ajuntament de València va volen silenciar el descobriment d’aquestes fosses. Com va remoure la terra, destrossant part de les restes allà soterrades, per a construir nous nínxols i cimentar la memòria i el record de les víctimes. Actualment, el Fòrum per la memòria encara està pendent d’uns recursos presentats davant del tribunal constitucional per a que l’ajuntament no desfaça la única de les fosses que encara està sencera. Una fossa considerada, com una de les més grans d’Europa, conté al voltant de 15.000 cossos.

És curiós veure avui, 70 anys després, com el silenci de les institucions, de partits polítics i de la societat en general ha permès que aquesta cacera i extermini continue impune. Que els botxins i els còmplices – l’exèrcit, l’església, feixistes, torturadors, assassins – no han pagat, no s’han assegut a un banc per respondre per crims contra la humanitat, en canvi aquells que no tingueren judici, que foren jutjats i condemnats sense cap mena de garantia estan oblidats al fons d’un forat, apilats i apilades com si foren sacs.

Per tots i totes elles, per les seues famílies i per tots nosaltres cal tenir memòria, no oblidar. És l’acte de justícia més gran que els podem –ens podem- fer.