Miró admet un pla per tapar el ‘forat’ de la Fundació Jaume "El Just"
«Influència dels Mitjans Digitals en Català»
«Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani» de Roger Cremades»
5 de maig, celebrant el Dia Mundial del Medi Ambient, l’editorial Riublanc presenta el llibre "Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani" de Roger Cremades, i ens agradaria gaudir de la vostra companyia. La presentació serà a la llibreria Ambra de Gandia, a les 8 de la vesprada. L’acte serà presentat per Jesús Vilaplana, Biòleg, professor i membre del GEMAS i Natxo Serra, coordinador de WWF/Adena en el País Valencià.
La presentació serà a la llibreria Ambra de Gandia, a les 8 de la vesprada.
[@more@]
Macrourbanisme i agressions al paisatge mediterrani
El llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l’urbanisme.
Un urbanisme banal que homogenitza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat.
Com a usuaris del paisatge mediterrani hem pogut observar com l’horta per on passejàvem es troba sota l’asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les séquies van desapareixent.
L’objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià.
Així mateix s’aborden els principals conflictes mediambientals ocorreguts als nostres paisatges: la urbanització de la costa, la proliferació de pedreres i el soterrament de marjals.
Pel que fa a les marjals s’expliquen aspectes tan importants com els detalls dels delictes mediambientals succeïts a les marjals de la Safor i al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, que han generat sentències judicials. Arrel del darrer conflicte l’exalcalde de Pego va ser condemnat, sent el primer càrrec públic d’Espanya en entrar a la presó per delicte mediambiental.
L’autor
Roger Cremades Rodeja (València, 1977) ha recorregut els paisatges valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi ambiental de Gandia, ciutat on viu. D’altra banda escriu articles sobre temes mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut dinamitzador del moviment ecologista.
Fitxa Tècnica
Pàgines: 176
Tintes: BN 166, Color 10.
Fotografies: 20, a color.
ISBN: 978-84-612-0872-2
Mes de publicació: Juny de 2008
PVP: 12 euros.
Contacte i mitjans de comunicació
Benvolguts companys dels mitjans de comunicació, feu-nos saber si us calen exemplars de promoció i us els farem arribar ben aviat.
Així mateix per a qualsevol informació us preguem contacteu amb:
Editorial Riu Blanc, S. C., 2007
Sant Blai, 10 – 46780 Oliva
Telèfon: 962 854 248
Riublanc@gmail.comEl llibre ens endinsa en el procés irreversible de transformació territorial i paisatgística que afecta el territori valencià. I alhora ens mostra com l’horta i la muntanya valenciana van quedant soterrades sota l’urbanisme. Un urbanisme banal que homogenitza l’aspecte de paratges tan diversos com distants, i fa que els territoris perden la seua identitat. Com a usuaris del paisatge mediterrani hem pogut observar com l’horta per on passejàvem es troba sota l’asfalt, els camins de terra són ara carreteres i les séquies van desapareixent. L’objectiu del present manual és esclarir els diferents condicionants del problema del desordre urbanístic i les seues conseqüències en el paisatge valencià. Així mateix s’aborden els principals conflictes mediambientals ocorreguts als nostres paisatges: la urbanització de la costa, la proliferació de pedreres i el soterrament de marjals. Pel que fa a les marjals s’expliquen aspectes tan importants com els detalls dels delictes mediambientals succeïts a les marjals de la Safor i al Parc Natural de la Marjal de Pego-Oliva, que han generat sentències judicials. Arrel del darrer conflicte l’exalcalde de Pego va ser condemnat, sent el primer càrrec públic d’Espanya en entrar a la presó per delicte mediambiental. L’autor Roger Cremades Rodeja (València, 1977) ha recorregut els paisatges valencians en busca de les claus del seu present, passat i futur. Enginyer Tècnic Forestal de formació, ben aviat es va especialitzar en temes territorials i paisatgístics. Ha realitzat els indicadors de sostenibilitat i la diagnosi ambiental de Gandia, ciutat on viu. D’altra banda escriu articles sobre temes mediambientals a diversos mitjans informatius de la Safor, on és un conegut dinamitzador del moviment ecologista. Fitxa Tècnica Pàgines: 176 Tintes: BN 166, Color 10. Fotografies: 20, a color. ISBN: 978-84-612-0872-2 Mes de publicació: Juny de 2008 PVP: 12 euros. Contacte i mitjans de comunicació Benvolguts companys dels mitjans de comunicació, feu-nos saber si us calen exemplars de promoció i us els farem arribar ben aviat. Així mateix per a qualsevol informació us preguem contacteu amb: Editorial Riu Blanc, S. C., 2007 Sant Blai, 10 – 46780 Oliva Telèfon: 962 854 248 Riublanc@gmail.com
04/06/08/Debat de totalitat del Projecte de llei del Monestir de La Valldigna
PRESIDÈNCIA DE LES CORTS
D’acord amb els articles 55.1 i 65.1 del RC, es convoca les il·lustres senyores diputades i els il·lustres senyors diputats a la sessió ordinària del ple de Les Corts, que s’iniciarà el pròxim dia 4 de juny, a les 10.30 h, al Palau de Les Corts. L’ordre del dia serà el següent:
1. Debat de totalitat del Projecte de llei de protecció integral de la infància i l’adolescència de la Comunitat Valenciana. Esmenes a la totalitat presentades pel Grup Parlamentari Socialista (RE n. 15.826, BOC n. 70) i pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds-IR: Compromís (RE n. 17.019, BOC n. 70)
2. Debat i votació del dictamen de la Comissió d’Educació i Cultura sobre el Projecte de llei de reconeixement de la Universitat Internacional Valenciana (BOC n. 73)
3. Debat de totalitat del Projecte de llei del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna (RE n. 13.135, BOC n.56)
*[Valldigna Digital] El debat de hui dimecres es per a debatre esmenes a la totalitat del projecte de Llei Valldigna. No s’ha presentat cap esmena a la totalitat. El debat interessant es produirà d’ací a algunes setmanes, quan es debaten les esmenes parcials, i es vote el text definitiu i s’aprove amb la majoria absoluta de la camara en mans del PP. [@more@]
4. Debat de totalitat del Projecte de llei de participació ciutadana de la
Comunitat Valenciana. Esmena a la totalitat amb text alternatiu,
presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR:
Compromís (RE n. 17.563, BOC n. 72)
5. Proposta de creació d’una comisissió especial d’estudi per a
l’elaboració d’un nou model de finançament autonòmic per als
valencians, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-
Bloc-Verds-IR: Compromís (RE n. 12.771, BOC n. 49), acumulada
a la Proposta de creació d’una comissió no permanent especial
d’estudi del finançament de la Comunitat Valenciana, presentada
pel Grup Parlamentari Socialista (RE n. 15.831, BOC n. 70)
6. Preguntes 166, 167, 170, 171 (BOC n. 69), 96 (BOC n. 52), 143,
152 (BOC n. 65), 178 (BOC n. 72), 161 (BOC n. 67), 181, 182, 187
(BOC n. 74)
7. Interpel·lació a la consellera de Cultura i Esport sobre política
general de la conselleria en matèria d’esport escolar, que formula la
diputada Jeannette Segarra Sales, del Grup Parlamentari Socialista
(RE n. 13.923, BOC n. 66), o la interpel·lació pel procediment
especial d’urgència que formule el Grup Parlamentari Socialista.
8. Interpel·lació al Consell sobre política general del Consell respecte
a l’aplicació de la Llei de la Dependència a la Comunitat
Valenciana, que formula la diputada Mireia Mollà Herrera, del Grup
Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE n.
18.021, BOC n. 74)
9. Compareixença del president del Consell per a respondre les
preguntes d’interès general per a la Comunitat Valenciana,
formulades pels grups parlamentaris.
10. Moció subsegüent a la interpel·lació al Consell sobre política
general del Consell respecte a la integració dels immigrants a la
Comunitat Valenciana, presentada pel Grup Parlamentari Esquerra
Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís (RE n. 17.389, BOC n. 73)
11. Moció subsegüent a la interpel·lació al conseller de Governació
sobre política general del Consell en matèria de seguretat,
presentada pel Grup Parlamentari Socialista(RE n. 17.417, BOC n.73)
Palau de Les Corts
València, 27 de maig 2008
La presidenta
MARÍA MILAGROSA MARTÍNEZ NAVARRO
La Llei Valldigna entra a Corts
Esmenes a la Llei [COMPROMÍS]
ESMENES DEL GRUP PARLAMENTARI COMPROMIS PEL PAÍS VALENCIÀ AL PROJECTE DE LLEI VALLDIGNA
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
[@more@]
ESMENA DE MODIFICACIÓ
Article 4
L’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna
On diu:
es crea l’òrgan col·legiat encarregat de vetllar per la conservació, restauració i millora del recinte monumental
Ha de dir:
es crea l’òrgan col·legiat encarregat de vetllar per la conservació, gestió, restauració i millora del recinte monumental
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA D’ADDICIÓ
Article 6
Composició i funcionament de l l’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa María de la Valldgina
Punt 1
Cal afegir un nou apartat, darrere l’apartat d), amb el següent text:
Els rectors de les Universitats Valencianes i els degans de les Facultats on s’impartixquen estudis d’Història i Història de l’Art.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA DE SUPRESSIÓ
Article 6
Composició i funcionament de l’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa María de la Valldgina
Punt 1
Cal suprimir el següent:
-
Els presidents o les presidentes de les diputacions provincials d’Alacant, Castelló i València.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA DE SUPRESSIÓ
Article 6
Composició i funcionament de l’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa María de la Valldgina
Punt 1
Cal suprimir el següent:
f) El o la gerent de la Fundació de la Comunitat Valenciana Jaume II el Just.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA D’ADDICIÓ
Article 6
Composició i funcionament de l’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna
Punt 1
Cal afegir un nou apartat, darrere de l’apartat d), amb el següent text:
Un representant de cada un dels Grups Polítics amb representació a les Corts.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA D’ADDICIÓ
Article 8
Funcions de l’Alt Patronat del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna
Apartat g)
Cal afegir, al final, el següent:
Informe que es publicarà al DOCV per a exposar-lo al públic i donar temps a presentar al·legacions, abans de la seua aprovació definitiva.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA DE SUPRESSIÓ
Article 9
Gestió ordinària
Punt 2
Cal suprimir el punt 2
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA DE MODIFICACIÓ
Article 9
Gestió ordinària
Punt 3 apartat h)
On diu: Possibilitar […] l’ús correcte
Ha de dir: Possibilitar l’accés al recinte de tots els visitants.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA DE MODIFICACIÓ
Article 10
Arquitecte conservador o arquitecta conservadora
Punt 1
On diu:
ha de comptar amb un arquitecte conservador o arquitecta conservadora
Ha de dir:
ha de comptar amb un equip multidisciplinari, composat per professionals de reconegut prestigi i proposat per la comunitat universitària,
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA D’ADDICIÓ
Nou article
Cal afegir un nou article, darrere l’article 9, amb el següent text:
Memòria d’activitats
De la memòria d’activitats i la memòria de la despesa econòmica es donarà compte a les Corts Valencianes.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
A LA MESA DE LA COMISSIÓ D’EDUCACIÓ I CULTURA
Enric Morera Català, Portaveu adjunt del Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc- Verds- I:Compromís, d’acord amb el que disposa l’article 113 i següents del RC i davant el Projecte de Llei del Reial Monestir de Santa María de la Valldigna, presenta la següent:
ESMENA D’ADDICIÓ
A l’Exposició de Motius
En el tercer paràgraf, darrere de: són fites indissociables de la història de la Comunitat Valenciana.; el següent:
Durant tot el segle IX i bona part del s. XX, l’oblit i la destrucció, li llevaren gran part de l’esplendor que havia tingut al llarg dels segles el cenobi cistercenc, a l’any 1889 l’insigne historiador Roc Chabàs en visitar el Monestir de Valldigna, deixà constància escrita del seu lamentable estat i progressiu deteriorament.
Durant el segle XX, intel·lectuals i historiadors del prestigi de D. Teodor Llorente, Carles Sarthou, Felipe M. Garín Ortiz de Tarancò, Vicente Gascó Pelegrí, però sobretot Josep Toledo i Girau, denunciaren a través dels seus escrits el desinterès i destrucció que patia el conjunt monumental.
Però fou a partir de l’any 1976, fruit de la mobilització dels pobles de la Tavernes, Benifairó, Simat i Barx, i de l’Associació d’Amics de la Valldigna, qui organitzaren una històrica exposició a l’Ateneu Mercantil de Valencia, marcant un punt d’inflexió en la postergació que venia patint el Monestir valldignenc.
Finalment, la decidida acció de la Generalitat Valenciana en l’adquisició i posterior rehabilitació del conjunt monacal junt amb la gran quantitat de treballs, i publicacions produïts per una nova fornada d’historiadors i investigadors valencians, han situat al Monestir en el lloc i dignitat que mai havien d’haver perdut.
Les Corts, 19 de maig de 2008
Enric Morera
11 esmenes socialistes a la Llei Valldigna
projecte de llei
El PSPV proposa que l’ús religiós del Monestir de la Valldigna siga excepcional
El grup dels socialistes de lEs Corts ha plantejat onze esmenes al projecte de llei del Consell del Real Monestir de Santa María de la Valldigna en les quals sol·licita el canvi del text perquè la possibilitat de l’ús religiós del monument siga «excepcional», segons va destacar ahir la portaveu del PSPV en aquesta àrea Ana Noguera. El text de l’Executiu de Camps faculta al futur patronat del Monestir a proposar a l’òrgan competent «l’aprovació dels instruments de col·laboració necessaris amb l’Arxidiòcesi de València per a regular l’ús religiós de l’antic monestir i del seu temple». L’esmena del PSPV és que el patronat puga proposar «la regulació i l’aprovació de l’ús religiós de l’antic monestir en els casos excepcions que així se sol·licite». Noguera va expressar el seu rebuig amb el conveni amb l’Arquebisbat que es planteja en el text. De fet, va assenyalar que la llei ha constituït «una cessió excessiva» a l’Arquebisbat. [@more@]
Amb tot, va qualificar de «innocu» el text, si bé va censurar la «falta de consens», ja que, va dir, no s’ha parlat amb els ajuntaments de la comarca. Malgrat això, el PSPV, que no ha presentant esmena a la totalitat, podria arribar a votar a favor de la iniciativa, que desenvolupa la regulació prevista en el nou Estatut per a considerar el monument com «temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València». El PSPV també elimina de la redacció la referència al «manteniment de l’ús del temple per a cult». Els socialistes proposen el següent text: «La consideració del Real Monestir com centre cívic i institucional disponible per a activitats i usos de les institucions i de la ciutadania, i també religiosos, quan així se sol·licite». I a l’al·lusió al recinte com «temple espiritual, històric i cultural», agreguen «i institucional», a més de canviar «temple» per «centre». La parlamentària Ana Noguera reclama així mateix la dissolució de la fundació Jaume II per a evitar «duplicitats» amb el patronat.
FONT: LEVANTE-EMV
Trinitat Miró parla de La Valldigna en una entrevista al LEVANTE
Trinitat Miró: "El President està satisfet després de veure com ha arribat a bon terme l’assumpte del Teatre Romà"
En tot just unes setmanes l’actual consellera de Cultura s’ha llevat de les mans el polèmic assumpte del teatre romà que duia 18 anys pendent. Assegura que la decisió adoptada de demanar la inejecució de la sentència era l’única sortida possible per a no fer-li mal al monument i mantenir-lo com espai cultural. Reclama al Ministeri de Cultura diners per al Palau dels Arts i advoca per poder aconseguir durant el seu mandat que el Convent del Carmen sigui un referent patrimonial i cultural.
–En el cas del Monestir de la Valldigna, i ja que la nova Llei de Patrimoni ho permet, la idea és seguir reconstruint tot el complex? -Queda per construir la hospedería el pla de la qual s’està elaborant.
Es fa Camps un monestir a mida? [Reportatge de Núria Cadenes]
Més enllà del fet que, probablement, i posats a restablir, no seria amb arquebisbes sinó amb monjos amb qui s’hauria de parlar (per bé que els uns tinguin tendència històrica a viure arran del poder polític i els altres, diguem-ne, a anar més a la seva), el debat ha saltat al carrer amb la possibilitat que la gestió d’un patrimoni rescatat de la desfeta amb diners públics i restaurat també amb diners públics passi a tenir “un ús privat”, raona Vicent Company, de Nacionalistes de la Valldigna. A més d’alertar sobre algunes pràctiques que poc de bo auguren (com ara que els vigilants de seguretat del monestir posin traves per a entrar-hi pel fet que el visitant porti posada una samarreta contra el projecte de línia d’alta tensió a la zona), l’entitat també denuncia que no hi hagi un pla director del procés restaurador (“ho va reconèixer el mateix arquitecte recentment”) ni “cap consell assessor per marcar directrius”; que no hi ha hagut “cap diàleg amb la societat civil de la comarca” a l’hora de plantejar la llei; la “possible creació d’un hotel de luxe dins d’un espai públic”; i, en fi, “el perill que el monestir es convertesca en un altre parc temàtic típic del PP”.
Reproduïm part de l’article que podeu llegir sencer al darrer número de la Revista "El Temps" i al següent enllaç:
Sta Mª de Valldigna
El projecte de restauració del Monestir de Santa Maria de la Valldigna avança lentament però amb pas ferm per a que en un futur el complex monàstic recupere el seu explendor y siga un referent cultural per a tota la zona.
Hem volgut obtenir distints testimonis sobre qüestions molt impotants sobre el projecte de rehabilitació del Monestir i les repercusions sobre la Valldigna.
FONT: Isabel Sastre Santa Maria de la Valldigna
[@more@]
Vicente Burgos, Director- Gerent de la Fundació Jaume II el Just, ens explica que el Pla Director de Restauració del Real Monestir de Santa María de la Valldigna es un document guía per la recuperació del conjunt monumental, declarat Be d’Interés Cultural, baix la tutela y supervisió de la Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià. “Després de la rehabilitació de l’Almàssera, la Sala Capitular, l’Esglesia de Santa María de la Valldigna, i el retorn de la Font dels Tritons i del Claustre Alt del Palau de l’Abat, ara estem recuperant l’edifici destinat a Refectori o menjador dels frares, on la bòveda va ser dinamitada a la dècada dels 70. Amb aquesta obra, recuperem els edificis principals del conjunt monastic”.
També ens ha explicat que en breu, s’iniciaran dos proyectes més, per una banda el Centre de Bienvinguda al visitant, a les portes del monestir i que acollirà oficines, recepció, tenda i cafetería. I per altra l’antiga hospedería va a ser recuperada per albergar una Hospedería de alta categoría amb 54 habitacions y serveis propis d’Hotel.
Fonts relacionades amb el mon de la restauració ens expliquen que el projecte està plantejat de manera integral i que va realitzant-se per fases, ja que és molt extens i costos: Excavant, estudiant la zona, consolidant les restes existents i reposant allo que falta si es té informació suficient.
Encarna Sansaloni, historiadora i coordinadora de la UNED a Gandia, està molt involucrada des de fa anys en la recuperació del monestir i creu que el projecte de restauració és, en principi, correcte, però pensa que la Generalitat deuria crear uns cicles formatius o escoles-taller per a que la gent aturada podera ajudar en les tasques de recuperació i Aixa s’agilitzaria el procés.
Hi ha però un aspecte en el projecte de recuperació que es molt interessant: es tracta realment d’una restauració o parlariem millor d’un projecte de reconstrucció del monestir?
Alguns restauradors opinen que la definició de restauració es la de recuperació, matèrica i estètica, d’una obra d’art dins el seu doble aspecte històric i artístic.
Quan s’aborda la recuperació d’un monument o edifici, es té en compte l’ús que se li donarà, i el compliment dela normativa en seguretat, instal.lacions,….
Històricamente han hagut dos vessants en el tema de la reconstrucció, la que respecta les ruïnes deixant-les tal qual, cosa que pot arribar a la pèrdua total, i la que ho reconstrueix tot, creant falsos històrics.
Hui en dia el criteri generalitzat és el de restaurar les parts existents i refer allò que falta, de manera que es diferencie de l’original però integrant-ho estèticament, sempre que existeixca informació suficient per a fer-ho i siga necessari per a entendre el conjunt.
Vicente Burgos opina “es tracta de la posada en valor d’un conjunt monumental que inclueix, no sols la reconstrucció dels edificis si no també l’adecuació com espai cultural i institucional recollit a l’article 57 de l’Estatut d’Autonomia”.
Segons Encarna Sansaloni, en aquest cas es tracta de donar-li una utilitat social i cultural al monestir i creu que aquesta reconstrucció és favorable per que respecta els elements que resten i recontrueix allò que no ha sobreviscut per a poder donar-li un us social.
Altra qüestió important és si la zona obtindrà beneficis d’aquest projecte, tant cultural com turisticament.
La historiadora Encarna Sansaloni opina que serà beneficios sempre i quan siguen molt respectuosos amb el patrimoni i es potencie la cultura. Pensa que l’hospederia recuperarà el turisme i dinamitzarà la Valldigna.
Alguns veïns de la Valldigna ens han contat que culturalment ja fa temps que és beneficiós, des que allà pels anys 70 un grup d’ "amics de la valldigna" van moure cel i terra davant les barbaritats que l’amo de la finca estava fent-li al patrimoni i ells intentàren evitar-ho per a que els seus fills pogueren heretar alguna cosa d’allò.
Hui és un centre de concerts, exposicions, conferències… que és beneficios per a tots. Encara que creuen que turisticament es tracta més d’una excursión dins un itinerari en el que no fan parada i fonda ja que está de pas a qualsevol altra part, Gandia, Xàtiva, València… on si hi ha més oferta hotelera i cultural.
“L’art i la cultura son rentables anímicament i culturalment però mai econòmicament. Es tracta de recuperar el patrimoni artistic i cultural, no traure diners. L’hospederia pot ser rentable si es fa una bona gestió i promoció”.Opina Encarna Sansaloni.
Des de la Fundació Jaume II el Just ens aseguren que el Monestir serà un dels motors d’una nova economía per a la Valldigna on el Turisme i la Cultura caminen necessariament de la mà. Ens informen que el nombre de visites anuals al Monestir supera els 100.000 i en constant augment. Açò ha de ser aprofitat per l’empresariat de la Valldigna per completar una oferta hui francament escasa.
“Crec en la rentabilitat econòmica del projecte però sobre tot m’interesa la seua rentabilitat social que, sense dubte, la podem contrastar día a día” Vicente Burgos, Director- Gerent de la Fundació.
El Claustre Alt del Palau de L’abat ha tornat a casa després de quasi 90 anys i la gent de la Valldigna l’ha rebut amb il.lusió i amb alegria.
Als veïns els sembla perfècte que haja tornat el claustret, a més, diuen que les administracions deurien implicar-se més per cuidar i recuperar el seu patrimoni artístic i històric perque és el llegat que heretaran els que venen darrere.
“Em pareix molt bé que l’hagen tornat per que pertanyia al monestir i era una part molt important d’ell. M’agradaria també que es recuperaren altres peces que falten i es troben repartides en diferents llocs o si no que feren una rèplica.. Es molt important que tornen les autèntiques perque aixi el monestir s’ompli i va recuperant l’explendor.”Diu Encarna Sansaloni.
Hem preguntat a la Fundació Jaume II el Just si ha costat molt recuperar el Claustre, “Ha costat lo propi d’un expedient administratiu en el que han intervingut cuatre administracions de dos comunitats autònomes distintes. Des que vam obtindre la llicencia d’obres, van transcorrer dos mesos fins la inauguració en Valldigna, Aixa que la Fundación complí amb el seu compromis.”
També ens han explicat que s’ha recuperat la postal del Monestir i part fonamental d’un edifici amb especial significació per a la nostra Historia, ja que el Reial Monestir es el primer hite després de la conformació territorial del Regne de Valencia després de la incorporació dels territoris d’Alacant pel Rei Jaume II el Just.
