Dos patronats per La Valldigna

Vuit segles de Jaume I –Dos patronats similars per al mateix monestir

L'anunci de creació d'un projecte de llei per al Monestir de Santa María de la Valldigna, en l'actualitat en ple procés de reconstrucció, i de la creació d'un patronat que vetlli per la preservació, recuperació i difusió del monument, anunciada fa tot just uns dies pel vicepresident del Consell, Vicente Rambla, es produïx nou anys després que la pròpia Generalitat creés la Fundació Jaume II El Just amb els mateixos objectius i contemplant, entre les seves pròpies aspiracions i òrgans de gestió, l'existència d'un patronat

 

[@more@]

Un hotel al monestir de Valldigna

La consellera de Cultura desconeix detalls de l'hotel de la Valldigna que es va presentar en 2005

La consellera de Cultura, Trinitadad Miró, ha afirmat que les mesures de protecció que s'adoptaran en el projecte de construcció d'un hotel en el monestir de Santa Maria de Valldigna, de Simat, són les quals vénen marcades tant per la llei de Patrimoni Cultural com per la norma específica sobre el monument, aprovada divendres passat pel govern valencià. La titular del departament de Cultura responia així la pregunta formulada per la portaveu de Compromís pel País Valencià en les Corts Valencianes, Mònica Oltra, sobre la construcció d'aquest hotel en l'interior del recinte monacal aprofitant el solar de l'antiga hospedería monacal. Trinitat Simó subratlla en la contestació oficial remesa a la diputada de Compromís que el projecte de construcció de l'establiment estava sent redactat a càrrec de la Fundació Jaume II el Just, i per aquesta raó, agregava la consellera en el seu escrit, "no podem avançar-li aspectes relatius a les característiques de l'hotel". El projecte bàsic de l'hotel en el solar que ocupa l'antiga hospedería monacal és bastant conegut, així com el seu pressupost inicial fixat en 6 milions d'euros. La Fundació Jaume II el Just va fer públic el projecte i les dades més significatives en l'exposició celebrada el mes de maig del 2005 en la "Almàssera" que informava sobre les recents i futures actuacions en el monestir.

NOTÍCIA RELCACIONADA El Consell presentarà en les Corts valencianes la Llei Valldigna

[@more@]

La fiscalia demana presó provisional per Pernando Barrena i Patxi Urrutia

La fiscalia de l'Audiència Nacional espanyola ha demanat presó provisional per als dirigents de Batasuna Pernando Barrena i Patxi Urrutia, que han declarat davant el jutge Baltasar Garzón per col·laboració amb ETA i d'actuar repetidament en nom d'una organització il·legalitzada. Garzón haurà de decidir ara si atén la petició de la fiscalia. Barrena era un dels pocs dirigents de la cúpula de l'esquerra independentista basca que quedava en llibertat. [+ article]

[@more@]

La policia va detenir bona part de l'executiva de Batasuna al municipi de Segura, el 4 d'octubre, quan també va ser detingut Urrutia, que va quedar en llibertat sota fiança.

Garzón també havia ordenat que es detingués Unai Famo, assessor d'Arnaldo Otegi i responsable de preparar la mesa de partits durant la treva d'ETA. Els agents no el van trobar a casa i ara s'ha dictat una ordre de cerca i captura internacional.

'Aquesta gent no té relació amb la violència

El jutge Garzón ha accelerat, doncs, el procés per a il·legalitzar ANB i el PCTB. Però aquests últims anys hi ha hagut més processos de la justícia espanyola contra l'esquerra independentista basca, com el del sumari 18/98. Ara el Col·legi d'Advocats de Barcelona, Justícia i Pau i observadors internacionals el qüestionen. En aquest vídeo podeu veure les explicacions dels advocats de la defensa i el tracte insòlit que la presidenta de l'Audiència, Ángeles Murillo, dispensava als acusats.

Segons el president de l'Associació Europea d'Advocats demòcrates, August Gil Matamala, els empresonats arran d'aquests processos no tenen cap mena de relació amb la violència. Els advocats troben que el procés té punts febles, per exemple: que es consideressin proves neutrals les presentades per la policia, que haurien de considerar-se la versió d'una de les parts; o que els advocats de la defensa no poguessin veure totes les proves abans del judici.

També parlen de Nekane Txapartegi, que va denunciar que la guàrdia civil l'havia torturada durant el període d'incomunicació, quan fou detinguda, el 1999. L'ONU investiga ara les denúncies presentades per aquest cas.

 

 

Google-Andorra

 Google oficialitza el portal d'Andorra: Si bé fa gairebé un any, el febrer de 2007, es va posar en marxa el portal Google.ad, no ha estat fins ara que el portal del cercador per a Andorra ha passat a tenir les mateixes característiques que les de qualsevol altre estat. Així, s'ha inclòs la bandera andorrana a l'apartat on hi ha els estats amb portal de Google. Quan es va obrir Google.ad s'hi podia veure el logotip de Google amb l'afegit 'Català' i, de fet, tan sols era una redirecció a la versió en català del portal que ja funcionava des de Google.es. [+ article]

[@more@]

Eufòria i prudència sobre el reconeixement de la llengua catalana al nord de l’Albera

Eufòria i prudènci sobre el reconeixement de la llengua catalana al nord de l'Albera Ahir al matí, Vilaweb informava que el Consell General dels Pirineus Orientals va aprovar el passat dia 10 de desembre la Carta del Català, que reconeix oficialment la llengua catalana a Catalunya Nord. Globlament, la notícia s'ha valorat al nord de l'Albera com a històrica i fins i tot "revolucionària", però també amb prudència, ja que el Consell General té poques competències i caldrà veure, com aquesta declaració de reconeixement del català es trasllada al conjunt de la ciutadania.

[@more@]

Vilaweb recollia les primeres valoracions de persones molt representatives del món cultural nordcatalà, com són les del director general de la Bressola, Joan Pere Le Bihan, diu que és una llei històrica que salvaguardarà el patrimoni lingüísitic català, i la del president de l'associació Arrels, Pere Manzanares, menys eufòric, ja que la carta no deixa de ser una declaració d'intencions, si bé reconeix que és la primera volta que una entitat oficial legalitza el català.
La notícia no deixa de ser sorprenent, ja que el govern francés no ha signat mai encara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritaries. El Consell, que n'és conscient, ho critica i defensa que les col·lectivitats territorials haurien de protegir el català, bo i afavorint-ne l'estudi i l'ús, com a patrimoni cultural que és. Però també assenyala que això no va en contra de l'article 2 de la Constitució Francesa que diu que la llengua de la República es el francès.
No cal anar més lluny, el passat mes de gener, l’Assemblea estatal francesa va rebutjar novament les modificacions de la Constitutió, que podrien fer possible la ratificació de la Carta Europea de les llengües minoritzades. No va prosperar l'esmena presentada per Marc Le Fur, diputat de l'Unió pel Moviment Popular (UMP), partit majoritari a l’Assemblea estatal, per modificar la Constitution française amb l'objectiu de realitzar un canvi que podria permetre a l’estat francès de ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritaries, com ho és el català. 
A més a més, cal recordar que el ministeri de l'interior francès prohibeix als candidats a les eleccions d'expressar-se en una altra llengua que no sigui la francesa. Fins ara a Alsàcia i Mosel.la es podia llegir «Wählen Sie für mich» (Voteu per mi) sobre la propaganda electoral que s'enviava a a totes les llars d'aquests llocs. A partir de l'1 de gener, aixó ha canviat i els documents han estat redactats només en francès. I això que, l'Alsàcia i els cantons de Mosel.la havien tingut sempre aquests documents en bilingüe.
Per saber-ne més:
Una mica d'història de França i de les llengües que els successius governs volen eradicar: Les langues de France et la réforme de la Constitution Française 

 

 

Reconeixement oficial de la llengua al nord

> Els governs català i balear celebren el reconeixement oficial de la llengua al nord          El govern valencià no s'ha volgut pronunciar  El secretari general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Bernat Joan, i la seva homòloga de les Illes Balears, Margalida Tous, han aplaudit que el Consell General dels Pirineus Orientals hagués aprovat la Carta del català, que és un reconeixement oficial de la llengua de Catalunya Nord. Joan creu que això trenca el tabú francès de les llengües minoritzades i Tous regalarà al Consell General deu exemplars del 'Diccionari Català-Valencià-Balear'. [+ article] .

[@more@]