LA PLAGA Article d’opinió de Sico Fons[@more@]
Una vegada més ha quedat demostrada la total i absoluta ineficàcia de les nostres autoritats sanitàries. Si en el seu dia s’haguessen pres les mesures escaients, no ens veuríem en la dramàtica situació en què ens trobem actualment.
La salut pública està en joc, i en això no hi caben distraccions ni negligències de cap tipus. Sempre s’ha sabut que la prevenció o una bona profilaxi són les millors formes d’evitar que una malaltia agafada a temps no acabe convertint-se en una epidèmia o fins i tot en una esgarrifosa i catastròfica pandèmia. I no volem parlar de les terribles conseqüències econòmiques que sempre se’n deriven.
Així doncs, preguntem, com s’ha consentit que la cosa haja pogut arribar fins a la situació en què ens trobem en el moment actual?
Haguera estat tan fàcil tallar el problema de soca-rel quan tot va començar! Perquè en els seus inicis tot es va produir de forma ben sabuda per tots i a la llum pública. I tanmateix ningú no va fer res per impedir que allò anara estenent-se fins a convertir-se en l’actual plaga que assola el país.
Tot va començar farà uns trenta anys, o potser una mica més, quan van arribar per primera vegada al país dos únics individus de la mateixa espècie de paràsits. Per descomptat que ningú no va fer gaire cas. Quin mal podien fer dos únics individus a tota una nació? (o a tota una nació de nacions!) I a més a més, semblaven simpàtics; fins i tot es podien considerar com una mena d’atracció turística. O si més no, com una espècie d’extravagància anacrònica donada per l’especial clima de la zona.
Però vet aquí, que passà el temps i aquests dos individus, que eren -ai!- de sexes diferents, es reproduïren i van engendrar tres petits (en aquells moments) individus de la mateixa espècie parasitària. I ja està, ja l’havíem feta bona!
Anys a venir, dos d’aquests petits individus que havien crescut i eren de sexe femení, van aconseguir aparellar-se amb subjectes que per ser d’espècies semblants o afins van facilitar la seua reproducció. El mal ja estava fet i la cosa era imparable. Pertot arreu començaren a proliferar i a prosperar individus d’aquesta esfereïdora espècie de paràsit que com un càncer anà estenent-se i malmetent l’economia del país.
Les darreres notícies que ens arriben ens indiquen que ha tornat a nàixer un nou individu engendrat pel tercer d’aquells petits paràsits -aquest de sexe masculí. I en aquesta ocasió, el nou naixement hom pot considerar com el pitjor de tots, si és que això és possible, ja que aquest nou paràsit -en aquesta ocasió de sexe femení- pertany a un cep, producte d’una nova mutació, d’una virulència extraordinària. Dit en altres paraules: la seua proliferació pot dur conseqüències socials, econòmiques i, fins i tot, polítiques nefastes per a tot el país (o país de països). La situació, més que alarmant és crítica, i tot per culpa de la nostra classe mèdica i política que no va saber actuar en conseqüència i haver eliminat contundentment aquests paràsits tan nocius per a la salut en el seu moment oportú. Que els déus s’apiaden de les nostres ànimes… i de les nostres butxaques!
Sico Fons
