ARTICLE D’OPINIÓ DE SICO FONS
[@more@]
HUMORISTES DEL SUD
Llig amb estupor la carta publicada al diari Levante (9-XI-05) titulada “Valencianos del norte” i signada per un tal José Luis Bayo, president d’una cosa anomenada “Nuevas Generaciones” o paregut. Em quede tot perplex rellegint-la fins que un rampell de lucidesa recorre la meua ment. Aha, ja ho entenc! Per un moment m’havia quedat preocupat. Açò de “Nuevas Generaciones” deu ser un programa televisiu d’aquells que fan riure i el tal José Luis Bayo un humorista, un dels millors humoristes del País Valencià, diria jo. Perquè realment és bo, el paio. Això de titllar el nacionalisme català de ranci i en canvi no anomenar el nacionalisme espanyol (tan plural, tan democràtic, tan pacifista, tan racional) per a res és una pensada senzillament genial. I compadir-se dels pobres ciutadans catalans que han de suportar i sofrir una classe política tan immoral i corrupta com la seua, és un acudit que mereixeria figurar en una antologia del millor humor de la història. Llàstima que haja oblidat mencionar com a referent moral, l’exemplar classe política valenciana. Això ja haguera estat per a descollonar-se. Redéu, que bo!
Ah, però no, ja veig que més endavant, s’hi troba aquesta frase que no és que siga fenomenal per la seua gràcia, sinó que és la mateixa hilaritat feta verb: “Resulta absolutament natural que los separatistas catalanes se fijen en la estabilidad de la Comunidad Valenciana, pues nuestra región es la alegoría de las carencias del territorio catalán”. Chapeau! Insuperable! És que… és que és bo, tu! Jo és que em baquege de riure’m. On m’he deixat el mocador? Necessite torcar-me les llàgrimes.
I aquesta altra perla: “(…) los jóvenes españoles vemos como caminamos hacia atrás mientras nuestros congéneres europeos lo hacen hacia adelante”. Boníssim! Sí que caminen cap avant els congèneres eixos, ja ho hem vist a França, ja. Però ho fan corrents i a pedrades. Ai, que em pixe! I després diran que l’Arévalo és bo. Ha! No li arriba ni a la sola de l’espardenya al Sr. Bayo. Vull proposar a qui calga que se li faça un monument a aquesta eminència d’home. Algú que en la seua generositat es desviu per omplir el cor del proïsme d’alegria i bon humor, es mereix un monument. Així doncs, ho dic ben fort: volem, exigim una estàtua d’aquest home al costat d’altres grans humoristes de la història com ara, Adolf Hitler, Benito Mussolini, Stalin o el general Franco. Ai! no sé que seria del món sense aquests grans mestres de l’humor… negre.
Sico Fons
