Jornades PGOU – Simat novembre de 2005
INFORMACIÓ:
Divendres 4 de novembre, en la casa de la cultura de Simat a les 19:30 hores
Intervinenció del membre de la PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR
Salva Sanchiswww.bloc.ws/simat
" Reflexions al voltant del PGOU – SIMAT "
DIVENDRES 4 19:30 Casa de la Cultura de Simat.
[@more@]
REFLEXIONS SOBRE EL PGOU
La iniciativa duta a terme a Simat d’informació i presentació pública del PGOU, amb distints convidats per a fer una reflexió, és molt positiva ja que s’aproxima a allò que diguem participació ciutadana.
El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU), serà l’eix director que marcarà el creiximent de Simat i les seues directrius de futur. Per una raó ètica, la participació ciutadana caldria que estiguera present en tot el procés de definició del PGOU. Aquest ha d’atendre les necessitats dels ciutadans que resideixen a Simat perquè és a qui afectarà.
El PGOU, ha de procurar un ús racional dels recursos, un desenvolupament sostenible i una protecció de la qualitat de vida dels habitants, no pot ser mai una ferramenta per al desenvolupament urbanístic desmesurat, al servei de promotores i constructores que tinguen com a única finalitat, vendre el seu producte.
Entenem per desenvolupament sostenible la necessitat de preservar el futur de les generacions que ens seguiran, es a dir, que cal deixar les coses com les em trobat, perquè els que vinguen després les puguen disfrutar de la mateixa forma que nosaltres. Entendrem també que qualitat de vida és tindre un bon aire per respirar, una atmosfera lliure de sorolls, una bona aigua que veure i la garantia que el poble sempre tindrà recursos per a tots.
El capital natural, també és una forma de capital, potser no procure els mateixos diners a curt termini però si identitat i prosperitat. La devaluació del capital natural genera externalitats i acaben pagant justos per pecadors.
Cal tindre en compte que un canvi d’ús cap a la urbanització serà sempre irreversible, i que canviar sòl per vivendes és canviar sòl per número d’habitants. De la mateixa forma, cal tindre clar, que les propostes d’actuació urbanística solen dividir al poble i en ocasions enfrontar-lo, per això es necessari que tothom siga partícip.
EL MODEL DE LA CIUTAT DIFUSA.
A dia de hui, el pla encara no s’ha aprovat, ni tampoc ha aprovat actuacions urbanístiques per a augmentar el número de vivendes, ara bé, si que deixa una porta oberta a futures urbanitzacions de baixa densitat, en forma de residencial que poden portar tot un seguit d’inconvenients.
Parlem de ciutat difusa, quan el poble creix de forma dispersa mitjançant residencials poc integrats en la trama urbana actual. És el contrari del que es denomina ciutat compacta, per a referir-se a aquell model urbanístic que actualment coneguem, és aquell que manté eixe sentiment de barri o de poble, amb comerç tradicional i que atén al model de poble mediterrani, en contra del model difús que és típic anglosaxó.
El model de ciutat difusa, mai es produeix com una prolongació del casc antic i històric del poble, les vivendes no es troben integrades en la estructura urbanística actual.
Hui per hui, està comprovat que la ciutat difusa és la forma urbanística que més problemes de sostenibilitat comporta; utilitza molt aigua en reg de jardins, trenca la cohesió social del poble i desvertebra la seua fisonomia, possibilita una pèrdua d’identitat. A l’estar separada del casc, fa necessària la utilització del vehicle per a tot, cosa que incrementa el nivell de trànsit i de soroll.
El fet que la major part de les vivendes siguen segones residències, obliga a l’ajuntament a prestar servei tot l’any, mentre que només es fa ús durant dos o tres mesos a l’any. Caldrà augmentar les dotacions de brigades de neteja i recollida de residus, policia, correu, abastiment d’aigua, llum, telèfon, serà necessària la presència de depuradores, les infraestructures actuals seran insuficients. Cal pensar en escoles, centres de salut i transport públic per als que ja hi som més els nouvinguts. Uns nouvinguts que per al que vindran, més bé serà per a avorrir-se en mesos de vacances.
Pel que fa a l’economia, en principi podem pensar que un augment de vivendes facilitarà el treball, però si estem parlant de segones residències, el que es facilita és l’estacionalitat. Quan hi ha estacionalitat, és molt difícil atraure inversors, perquè el treball serà sempre temporal (observem les platges de Tavernes, Gandia , Xeraco o les platges sur de Daimús, Bellreguard, Piles i Miramar en hivern). En aquestes platges tenim una infraestructura molt gran, però ni un ànima en hivern, no hi ha possibilitat d’economia alguna més que el que proporcionen les xicotetes contribucions.
Un augment de població considerable, com el que pot representar unes dues-mil vivendes si que pot ser una oportunitat de negoci, encara que hi ha que tindre en compte l’anteriorment dit, per a una plataforma comercial que dificulte la viabilitat del comerç tradicional, és l’únic inversor que pot fer front a una estacionalitat (Observem Vidal en Daimús que per a poder compensar l’estacionalitat obri diumenges i tot, i ha fet tancar a quasi tot el comerç tradicional del poble).
Canviar l’ús de la terra per urbanitzable, i donar pas a un mercat immobiliari, multiplica el preu del sòl allà on es pot construir. En principi açò no és sostenible per al poble si pensem en les famílies que no hagin tret beneficis per la venda de terrenys i vulguen adquirir vivendes o solars per construir en el terme municipal i continuar vivint en ell. La pregunta també és la següent, estaran dispostos a canviar el confort i la qualitat d’una casa de poble típica per un "adosado" o un pis de pitjor qualitat i condicions?
És una obligació la de procurar a la gent del poble la major possibilitat de treball. És necessari que en la mesura d’allò possible el treball siga permanent, i tant per a gent no qualificada com per a gent altament qualificada (aquesta última sòl veure’s obligada a buscar feina a les grans capitals). Ara bé, la construcció d’un polígon cal que atenga les necessitats reals del poble. La ordenació territorial en estos casos és fonamental, i la participació supramunicipal un clar exemple de racionalitat alhora d’ocupar territori per a la mateixa finalitat. Les estratègies mancomunades per a la ubicació d’un únic polígon industrial, en compte d’un en cada poble, són solucions a tindre en compte, de forma que es minimitzen el impactes que per exemple, provoca el pas de vehicles pesats i la construcció de vials per tal d’arribar a cadascun dels polígons. La gestió d’un únic polígon industrial és molt més fàcil de cara al futur que la gestió de dos o tres independents.
Altre dels impactes que provoquen els polígons industrials, és el paisatgístic, sempre serà menys dolent en el conjunt de La Valldigna la existència d’un sòl polígon que l’aparició de varis.
La vista del poble, mai s’ha de vore embrutada per les naus d’un polígon industrial, el disseny d’aquest ha de ser respectuós amb açò. De passar de vore al primer colp d’ull, cases amb un campanar central a naus quadrades i gegants, amb les seves teulades d’uralita de color verd o blau hi ha molta diferència.
Un PGOU, un PAI o qualsevol actuació urbanística que propose duplicar com a mínim la població, no és justificable baix cap concepte. A més, el poble cal que siga exigent. Si hi ha interessos urbanístics per part d’un promotor, cal que aquest siga modern, perquè volem el millor per al poble.
Modern significa, que incorpore al procés d’urbanització les infrastructures amb més capacitat de proporcionar qualitat de vida i de manteniment del paisatge natural, urbà i cultural, es a dir, que incloga per exemple, carril bici en totes les voreres, energies alternatives en la mesura d’allò possible, bons sistemes de reutilització d’aigües i d’aprofitament eficaç, aparcaments per a totes les vivendes; que integre les vivendes en la imatge original del poble, que incloga voreres amples i arbrat en totes elles, que les façanes de les futures cases estiguen totalment integrades en el poble, un enllumenat amb fanals que eviten la contaminació lumínica.
Pel que fa al polígon, la incorporació de jardins i d’arbrat que minimitze l’impacte de les naus (no té perquè ser estrany vore un arbre en un polígon), la presència de barreres vegetals absorbeix el soroll i ajuda a minimitzar l’impacte visual, etc…En definitiva, el poble cal que siga exigent i que participe demanant allò que li agradaria, perquè al final el poble és seu i la terra és seua.
Seria just, que l’ajuntament demanara un estudi socio-econòmic, o socio-econòmic-ambiental, per poder optimitzar els recursos, conèixer les necessitats reals de vivenda sense disparar el preu del sòl, els llocs de treball que cal donar per a mantindre la població i en definitiva conèixer les potencialitats i fortaleses del poble, així com les amenaces i les debilitats dins d’un sistema cada vegada més globalitzat.
La participació ciutadana cal recordar, ha de ser fonamental en la decisió de tot aquest tipus de plantejaments.
Per finalitzar, cal aprendre de l’observació i l’experiència de pobles veïns que ja han sofert conflictes semblants.
CONCLUSIONS
ELS POLÍGONS INDUSTRIALS.
Simat JORNADES PGOU Simat 
