[@more@]
| POBLE A POBLE: S: SIMAT DE LA VALLDIGNA (La Safor) |  |
| dimecres, 21 desembre de 2005 | |
|
Benifairó i Tavernes; les terres de la Valldigna foren cedides en emfiteusi per carta pobla de 1336; després de la rebel·lió dels moriscs de 1366 contra la senyoria, el monestir va imposar nous tributs; les especialitzacions econòmiques de la Valldigna en el segle XV foren la canya de sucre –el monestir i els rics propietaris foren els grans beneficiaris de la producció sucrera–, les plantes industrials destinades a l’artesania tèxtil local i el ramat, amb exportacions a Castella, Granada i Berbèria; amb majoria de població morisca, la seua expulsió va permetre al monestir de reforçar els drets senyorials segons carta pobla del 1609 i les terres, repartides en lots d’unes tres hectàrees foren concedides novament en emfiteusi –cànon en metàl·lic i partició de fruits; l’estructura social durant els segles XVII i XVIII va estar marcada per l’existència d’una comunitat camperola relativament homogènia; en els segles XVIII i XIX les principals produccions agràries eren el blat, les moreres i la garrofera; hi existia també una fàbrica terrissera.; la crisi de la seda va determinar la substitució de moreres per cultius més rendibles; els segles XIX i XX, lliure ja del senyoriu, no hi ha hagut gaires esdeveniments importants com no siga la guerra de 1936-39 que hi deixà vora cent morts d’un i altre bàndol i un gran nombre d’exiliats i represaliats. Hi dos nuclis de població: Simat i Pla de Corrals, on resideixen els 3.291 simaters que s’hi empadronaren en 2004. Les eleccions de 2003 donaren 5 regidors al PSPV, 3 al PP, 2 al BLOC i 1 a ACAIS; amb aquesta distribució d’escons la batlia recaigué en el PSPV, però des d’aleshores s’hi succeeixen els intents de coalicions per desbancar-lo del poder.
El conreu de cítrics i la seua manipulació constitueix la principal font econòmica del poble.
Els 38,4 km2 de superfície se situen en la subcomarca de la Valldigna, regats pel riu Vaca i amb paratges com la microreserva de la Font del Cirer, Les Foies, El Pla de Corrals, la visteta de Barx, la serra del Toro, la Fontarda, etc. El senderistes hi trobaran força camins per exercir-se i els espeleòlegs hi compten amb un bon nombre d’avencs, abrics i coves. Si parlem de patrimoni, la joia indiscutible, ja no a Simat sinó a tot el País, és el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, de la fundació del qual ja hem parlat; després de marcar l’esdevenir i la història del poble va sumir-se en un estat d’abandó tal que, en 1991, la Generalitat va comprar-lo i va iniciar la seua restauració; avui, feliçment recuperat espera la devolució del seu claustre, que fou venut a un particular, que el llueix en la seua casa d’un poble de Madrid i que ha estat recomprat pel govern valencià, que actualment negocia amb el de Madrid la devolució del monument. Altres edificis d’interès són:
Al monestir s’hi celebra anualment el Festival de Música de Tecla.
%20’%20);%20document.write(%20addy13838%20);%20document.write(%20′‘%20);%20//–>%20 |
