Cartell de la gira i. de Lluís Llach
ddV.CAT
En la presentació del seu espectacle i., que s’estrena el 17 de febrer a la sala Apolo de Barcelona, Llach diu que deixarà els escenaris amb els músics que l’acompanyen habitualment i que no enregistrarà de nous discos, tot i que encara oferirà algun concert en solitari i farà algun projecte, com un disc amb els poemes que ha musicat de Miquel Martí i Pol.
Lluís Llach i Grande 
|
||||||||||||||||||||
[@more@]
DIJOUS, 02/02/2006 – 13:42h Lluís Llach anuncia que es retirarà l’any que ve
Durant un temps encara farà recitals en solitari
Lluís Llach ha anunciat avui que d’aquí a poc més d’un any, concretament el mes de març del 2007, posarà el punt i final a quaranta anys de carrera artística, que va iniciar el 22 de març del 1967. Llach, que ha deixat clar que abandonarà els escenaris i la producció de discos, ha assegurat que ha pres la decisió molt motivat i sense tristesa. Demà passat, el cantant de Verges farà la pre-estrena del seu darrer espectacle, ‘i’, al Teatre Cervantes de Petrer. Després, l’oferirà del 17 al 26 de febrer a la Sala Apolo de Barcelona.
|
|||||||||||||||||
Lluís Llach i Grande
De Viquipèdia
Lluís Llach i Grande (Verges, 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer als grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la cançó catalana.
Fill d’un metge de poble, de família de terratinents, que va aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges, la seva mare, mestra, havia rebut una educació burgesa a Barcelona. Té un germà més gran que es diu Josep Maria.
Segons paraules del propi Lluís Llach, la persona que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare. La guitarra que feien servir ell i el seu germà era d’ella. A més a més tenien un piano. Les seves primeres melodies les composa amb només sis o set anys, però la primera cançó-cançó amb lletra del seu germà i música d’ell és del voltant de 1965. Aquesta cançó és Que feliç era, mare.
El seu debut el va fer a principis de 1967 com a integrant del moviment de la Nova Cançó quan es va incorporar a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l’últim component. Va optar de seguida per la línia del compromís obert, dins la qual ha prosseguit al llarg de la seva evolució artística.
A finals de 1969, després d’uns èxits d’un impacte popular molt clar, es va presentar en solitari al Palau de la Música Catalana on es va consolidar com un dels millors cantautors del moment amb una popularitat creixent a tots els nivells. Va viatjar a Cuba, i es va presentar també tot sol davant del públic de Madrid. Això li va ocasionar dures prohibicions: durant quatre anys no podria cantar a Barcelona. És llavors quan comença a actuar sovint a França, i més concretament a París, on arriba a presentar-se a l’Olympia.
Després dels seus recitals de l’any 1975 va ser detingut, multat i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l’Estat espanyol. Va tornar a reaparèixer el 1976 al Palau Municipals d’Esports de Barcelona on va demostrar contundentment el seu poder de convocatòria.
Durant la seva carrera a part de cantar textos seus, ha posat música a poemes de poetes que ha contribuït a difondre com Kavafis, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol.
La seva producció és enorme. Algunes de les seves cançons més populars són:
- L’Estaca
- El Bandoler
- La Gallineta
- Si arribeu
- I si canto trist
- Que tinguem sort
- Fills d’Hiroshima
- Itaca
- Vaixell de Grècia
- Jo també he dormit a l’alba
L’any 2000 va estrenar a la ciutat de València la cantata Germanies, creada en col·laboració amb Miquel Martí i Pol, que aquell mateix any va aparèixer en disc.
Discografia completa
Aquesta és la producció discogràfica de Lluís Llach publicada en LP i CD. No inclou singles ni discos que acompanyen llibres.
- Els èxits de Lluís Llach (1968)
- Ara i aquí (1970)
- Com un arbre nu (1972)
- Lluís Llach a l’Olympia (1973)
- I si canto trist… (1974)
- Viatge a Itaca (1975)
- Barcelona, gener de 1976 (1976)
- Campanades a morts (1977)
- El meu amic, el mar (1978)
- Somniem (1979)
- Verges 50 (1980)
- I amb el somriure, la revolta (1982)
- T’estimo (1984)
- Maremar (1985)
- Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (1985)
- Astres (1986)
- Geografia (1988)
- La forja de un rebelde (BSO)(1990)
- Torna aviat (1991)
- Ara, 25 anys en directe (1992)
- Un pont de mar blava (1993)
- Rar (1994)
- Porrera (1995)
- Nu (1997)
- 9 (1998)
- Temps de revoltes (2000)
- Jocs (2002)
- Junts (2003)
- Poetes (2004)
Noooooooooooooooooooooooooo, sisplau!!!!!!!
Zinc, 🙁