[@more@]
|
Un èxit rotund. Milers i milers de persones reclamant respecte i dignitat per la seva terra. Un fet històric que de ben segur marcarà una fita en la història del país. Només així se pot parlar de la manifestació nacional d’Eivissa de divendres passat, dia 17, quan més de 20.000… 
Alcoberro.info Filosofia i pensament
18 Feb, 2006
La mani
Érem molta gent. Molta. No sé si hi havia mig milió de persones, o més o menys. Sé –perquè m’ho ha dit bastant esporuguida la tieta que viu a Gran Via/Calàbria– que sota el seu balcó ha passat gent en comitiva gairebé dues hores i que Barcelona s’ha col·lapsat completament. Em sembla una dada prou clara. Els manifestants, i això és curiós, quasi no cridaven eslògans. Potser hi ha massa mal cos per a cridar. Senzillament estaven allí. La tieta, per cert, s’ha enfadat molt amb els que portaven una pancarta que deia CiU traïdors. Està cada dia més velleta i més sola, la pobra.
Ara cal veure la repercussió de l’acte, però seria suïcida que algú arribés a creure que el diari de demà passat taparà el de demà i que qui dia passa any empeny. La crisi de confiança de la societat ja no s’arregla amb una Lliga del Barça o amb una bona temporada d’esquí. Més que organitzar una guerra de xifres (amb els Urbans fent de mamporrers patètics dels sociates) convé que algú obri els ulls i s’adoni de quina mena de gent ha sortit al carrer aquesta tarda: bàsicament classes mitjanes que fins fa un parell d’anys es podien situar en l’àmbit convergent o sociovergent. Relativament pocs joves i cap friki de la política –aquests eren els de la setmana passada. En definitiva: gent “normal”. Però emprenyada. Gent que té un estrany instint (i quatre peles) i que quan noten que els prenen la cabellera s’emprenya. Molt. Que el 90% del Parlament voti una llei i un parell de partits cantin com han cantat fa mal a qualsevol societat. Els que avui eren al carrer trigaran a oblidar-ho i, per lògica, votaran en conseqüència.
Vaig estar, fa anys, en una manifestació que francament em recordava la d’aquesta tarda. Era davant el Parlament al Parc de la Ciutadella per defensar el President Pujol,encausat per Banca Catalana. Llavors la mateixa gent (el mateix grup social) que era avui al carrer van sortir també com un sol home. Cosa d’instint, ja saben. Amb el president de Catalunya la gent s’està de poc broma i el tancament de files va ser espectacular… Tant que gràcies a Banca Catalana hem tingut Pujol vint-i-dos anys. Però ha passat el temps. El que hem vist aquesta tarda de dissabte es podia interpretar com un altre episodi del mateix instint de tancament de files que, de vegades, tenen els pobles: amb la voluntat d’un Parlament no s’hi juga impunement. Això que quedi clar o algú prendrà mal.
Amb la gent que avui hi havia al carrer seria d’allò més fàcil iniciar un moviment de desobediència civil. Que passi o no (es flaira que pot passar pefectament) dependrà de moltes coses. Després d’aquest dissabte algú s’haurà de posar les piles amb urgència. I més valdà que no sigui contra la voluntat explícita de la marea humana que ha ocupat pacíficament els carrers.
Massa seny i poca rauxa…
Per què no hi ha hagut unitat entre les forces que van aprovar l’estatut al parlament?
Jo també hi era i he viscut des de la por inicial a què seríem pocs fins a la convicció de què estava participant en un moment històric.
Enviat per arenyenc — 19 Feb 2006, 00:15
Massa seny i poca rauxa…
Per què no hi ha hagut unitat entre les forces que van aprovar l’estatut al parlament?
Jo també hi era i he viscut des de la por inicial a què seríem pocs fins a la convicció de què estava participant en un moment històric.
Enviat per arenyenc — 19 Feb 2006, 00:16
Segons Contrastant, com a molt, 70000. No deixem que l’eufòria ens pugi al cap.
Enviat per louie — 19 Feb 2006, 00:31
Louie no t’enganyis. Vaig estar amb els Contrastants fa anys -comptant cotxes que anaven a la Feria de Abril- i ara a aquest grup hi ha només uns pobres paios, dirigits per un profe d’institut molt friki (de dibuix; ni tan sols de mates!) i, em temo que subvencionats per DElegación del Gobierno. No tenen cap cedibilitat com a grup.
Enviat per Albertine disparue — 19 Feb 2006, 00:38
Ramon, amb el teu permís m’he pres la llibertat d’agafar un parell de frases per fer un post. Molt bo, el teu.
Enviat per Perejoan — 19 Feb 2006, 00:50
Vejam doncs a qui m’he de creure, 500000 persones, a 2.75 per metre quadrat, necessiten 180000m2.
Com ha de ser de llarg un carrer de 30 metres d’ample per posar-les-hi ?
Pel que fa a Contrastant, no puc dir més que em sap greu …
Enviat per louie — 19 Feb 2006, 01:07
I no és que vulgui aixafar la guitarra a ningú. Som una nació! Però siguem també seriosos i serem una nació de gent seriosa. L’enveja del món mundial.
Enviat per louie — 19 Feb 2006, 01:15
Això sols és el primer pas, ara ja no hi ha la sortida del federalisme, ara ja és cosa de tots, els partits ja no poden fer la feina sols.
Demà el vot nul de qualitat al referendum d el’estatuet, demà passat cap a la sobirania.
Enviat per dignitat — 19 Feb 2006, 02:29
Disenteixo. Eren més el que no van anar a la mani que els que hi vam anar. No cal perdre-ho de vista, perquè hi ha problemes urgents de cada dia que demanen solució. Intento no ser nacionalista (em sembla una opció respectabilíssima), però alguna cosa relacionada amb la dignitat del que, precisament, cada dia veig m’hi va fer anar (dignitat de la política, de la gent, de la llengua ….) . Haig de reconéixer que avui estic content. Continuaré sense votar ERC, malgrat que els meus partits de referència s’hagin comportat com uns cagats.
Enviat per Eduard — 19 Feb 2006, 10:27
Caram com s’ha posat de comentaris aquest post! A mi amb això de la guerra de xifres que no m’hi emboliquin. Hi ha una dita xinesa que fa: "Quan el savi mostra la muntanya amb el dit, l’idiota només és capaç de mirar el dit". No es tracta de comptar quants erem (francament: moltíssims, molts més dels que esperava fins i tot la direcció d’ERC) sinó que la gran qüestió (el "paquet" que ara tenen en Mas i en Zapatero a sobre la taula) és què hi feiem i qui erem. És clar que sempre hi ha més gent que no va a coses d’aquestes que no pas que hi va, però això també passa al camp del Barça o al concert d’un grup de rock. La mani d’ahir era plana d’exvotants convergents i de classes mitjanes. Això és l’important. I la tieta des que van tancar la pastisseria (hi era des de 1900, ara hi han posat un restaurant xinès autèntic) cada vegada va pitjor.
Enviat per Ramon — 19 Feb 2006, 10:50
Hi estic d’acord, sr. Ramon, però per això mateix, que els qui volen descentrar els motius de la manifestació no trobin a la primera frase el seu titular. Qui vulgui comptar sap com fer-ho amb precisió.
Per cert, que això de la desobediència civil fa temps que circula, però no hi ha una materialització fàcil.
Quants en coneixeu que ho facin amb els impostos ? I de quina altra manera es podria ?
Enviat per louie — 19 Feb 2006, 11:32
Doctor Alcoberro: em penso que un antic amic seu el cita al seu bloc… i parla de la "desobediència civil" que vosté instiga. ¿Què li sembla la seva última reflexió?
"Si ERC no aconsegueix (malgrat haver capitalitzat la manifestació d’ahir) l’Estatut que somia, i diu NO, aleshores ha de deixar el Govern. Qualsevol altra opció és pura incoherència política. No es pot estar al Govern i, alhora, rere la pancarta. La quadratura del cercle. ERC ha de deixar el Tripartit per "dignitat", convocar eleccions i esperar (somiar) que tota la gentada que hi havia ahir a la manifestació voti les seves sigles. Que parli la veritable democràcia: la de les urnes. Així de simple."
http://entrellum.blogspot.com
Enviat per Un ocellet — 19 Feb 2006, 11:44
Entre un professor de filosofia que "crida a la desobediència civil" però que fa posts que admeten comentaris i un filòsof i escriptor que es menja la truita en lloc de somiar-la, i que no admet comentaris als posts, em quedo amb la gent que ahir es va manifestar. I, no senyor, 70000 no és irrisori. Compti vosté els accessos al seu bloc, infinitament més fàcils d’aconseguir que un manifestant al carrer.
Enviat per louie — 19 Feb 2006, 12:01
I pensi a criticar les faltes d’ortografia. Vosté també 🙂
Enviat per louie — 19 Feb 2006, 12:05
“seria d’allò més fàcil iniciar un moviment de desobediència civil…es flaira que pot passar perfectament” que vols dir exactament amb això? Et refereixes a votar que NO al referèndum o a un moviment de boicot i desobediència a l’Estat Espanyol al mode de Gandhi a la Índia contra l’Imperi britànic, que ens condueixi a la Independència de L’Estat Català? És que això de desobediència civil, tot i que és molt cridaner, te moltes lectures. 😉
Enviat per berta — 19 Feb 2006, 12:58
Quin escenari s’obre si hi ha Estatutet però en referèndum no van a votar un nombre significatiu de ciutadans? ¿I si el vot negatiu o nul arriba a percentatges molt alts? D’això se’n pot dir "desobediència civil" i és una hipòtesi que ara després de la manifestació d’ahir està sobre la taula de tots els estrategues polítics. Ahir el carrer va ser "ocupat" per una nova força social. Ara cal veure com es gestiona això. Però ignorar-ho no treu a res.
Enviat per Ramon — 19 Feb 2006, 14:33
Quina "casualitat", Alcoberro, que coincideixis amb el Messies de la teva secta:
http://static.flickr.com/26/101614701_dae23a428b_o.jpg
Enviat per Dos ocellets — 19 Feb 2006, 16:20
Ara els d’ERC esteu entre l’espasa i la paret, em feu bastant pena, esteu en un carreró sense sortida.
Enviat per pedro — 19 Feb 2006, 16:49
Si mireu a quina hora va dir el això i a quina (molt anterior) vaig posar el post, potser entendreu alguna cosa, ocellets. I posat a estar en un carreró sense sortida, la companyia de mig milió de persones no està gens malement, oi?
Enviat per Ramon — 19 Feb 2006, 17:32