|
Es clar hores d’ara que el seny que es vol donar a aquesta sobrexplotació del territòri i ordenació d’identitats va de la mà d’una nova concepció en el disseny de la nostra curta presencia en aquest entorn ¨el món ¨. Cal pensar que una de les premises es la provocació de l’abandò de la relació espai/temporal entre els que habitem i el nostre entorn, provocant així un oblit de la relació amb el pasat i una ruptura amb la transmissió viva de la cultura obtinguda de les experiències amb eixe ( vell ) entorn. Partint d’eixe model de ruptura es clar l’orientació que sen’s mostra per part dels que manen: anular qualsevol possibilitat de reelaboració lliure entre nosaltres i el territòri. Per tant si el territòri esdevé en marcaderia estrá així també sotmés sol·lament a les lleis temporals del mercat que marcaran la seua evolució comercial en un nou estadi de novetat fins al seu esdevallament.
Es clar que per reduccionisme sols cal pensar en l’abandò també per part de les nostres institucions en la defensa de les nostres maneres, com pels que ací viuen front a la dificultat de llegir la massiva plutja informativa a la que ens someten. Es tant gran la dependència i sumissió a aquests nous agents ( inmobiliaris: el capital ) que hores d’ara es quasi impossible deslligar fins i tot les necessitats de financiació municipal i la voluntat de ser ( no pot haver progres si no hi han diners, es clar? ). Per tant i per mig d’aquesta nova tècnica enganyivola se’ns obliga a modificar constantment tots el plans d’ordenació urbana en detriment de la sostenibilitat; però en favor del creixement irracional i insostenible dels interesos especuladors. Mostrant-nos de vegades també la casta dels nostres representants municipals, on abunden per incapacitat i ignorancia els desproposits front el sentit de bé comú.
Aquesta intervenció vol fer visible una realitat subersiva i uns fets emanciapadors dintre d’un marc de continua ocultació i sumissió. La meua resposta ha estat en contactar amb els col·lectius que hores d’ara treballen en defensa del territòri i oferir un espai per a poder mostrar el seu treball a una instal·lació concebuda com a zona de foc/joc. Una subersió carent d’horitzo emancipatòri no es pot amagar sols en la inocència de lo lúdic. A les hores ha de preparar-se la seua pròpia impotència.
He plantejat a imatge de panell informatiu un espai de dues cares l’una: d’estètica institucional-informativa amb els textos dels diferents colectius activats en defensa per les constants agressions al seu entorn, l’altra amb les fotografíes de les vestimentes usades a una subversiva i emancipadora festa de coets solts al carrer ( element ja utilitzat per mi com apropiació i reivindicació de l’espai públic ). Activant així un element de significant dual en funció del moviment que adquereixen gràcies a uns conponents mecanics que es posibilita fins i tot que un lleuger moviment de vent fasa girar aquests panells. A més a més una llum estroboscòpica enlluerna desde dintre al igual que el bateig d’un cor hiperactivant les nostres mirades ( exitències ) perdudes dintre d’un marc postmodern.
La realitat que hores d’ara ens envolta ens ve afegida, no ens sentim , ens vegem sotmesos.
La realitat de hui en dia ha deixat de ser esclava dels fets. Ens moguem sense inèrcia , de cobertures . Llavors tot no ens val.
Per arribar a aquest punt la separació entre lo públic i lo privat es deu dissoldre fora de la política de moviments, separant-se de les acadèmiques i políticament correctes per a viure fora d’antagonismes que no depenguen de projectes de futur.
Per aixó aquesta proposta està pensada de manera activa amb aquests moviments emancipatòris, frescs d’intencions i interessos especulatius.www.deja-vou.com/implosioimpunada5, serà on es desenvolupara la resta de conexions i lectures tant d’aquest treball com de la resta de col·lectius que participen: foros, noticies, manifets, butlletins, etc.
Un món poblat de paraules, imatges, signes, rastres de cossos desencaixats que fan inservible el mapa de lo possible. Per això deixem de constituir un còs, una subjetivitat, una identitat. la seua cartografia està feta de desviaments i de trobaments capaços de produïr, obrir i construir retalls de realitat insumissa, teixits de vida política.
-Espere.
|
