MANIFEST – Nou Estatut? No. Sobirania!
La majoria de forces polítiques del Principat de Catalunya, ja han dit prou a l’actual Estatut d’Autonomia. Ens
cal -diuen- un nou Estatut, més en sintonia amb les aspiracions del poble català. Tot i que encara no han iniciat
un debat formal sobre com hauria de ser el nou Estatut, en coneixem ja alguns projectes. Per més agosarats que
alguns d’aquests es presentin, tots pressuposen una reforma de l’Estat espanyol en termes de reconeixement de
la plurinacionalitat. Coneixem també algunes preses de posició de dreta i d’esquerra, del govern i dels partits
majoritaris de l’Estat espanyol respecte a aquests projectes. Les declaracions dels responsables de garantir i conduir
l’evolució de l’Estat espanyol són premonitòries: la unitat d’Espanya és intocable, s’ha de defensar pels mitjans
que siguin, fins i tot amb l’exèrcit. Per tant, qualsevol modificació dels Estatuts d’Autonomia que comportés un
canvi substancial de la Constitució espanyola, seria un acte bel·ligerant, amb les conseqüències imaginables. Per
a ser realistes, és ben difícil -per no dir impossible- que un nou Estatut acceptat per l’Estat espanyol pugui satisfer
sense engany les aspiracions, els drets i les necessitats del poble català.

Davant la previsible frustració que generaria qualsevol nou Estatut, el contingut del qual restaria sempre sotmès
a un Estat que per a mantenir-se es tanca hermèticament, no ens queda cap més via de sortida que reclamar, des
de la societat civil, la devolució de la sobirania. La sobirania que, per dret històric i democràtic, pertany al poble català.

Fem, doncs, una crida perquè el poble català, amb el màxim consens possible i des d’una decisió sobirana,
prengui en les seves mans el repte de construir la realitat estatal que li manca. Tot aprofundint el que signifiquen
per nosaltres els drets inalienables d’un poble, començant pel dret a l’autodeterminació, i els passos que s’haurien
de fer per a conquerir cada dia més quotes de llibertat i d’alliberament i per a teixir xarxes de solidaritat amb els
altres pobles que tenen els mateixos drets que el poble català. En conseqüència, només així, el poble català, des
d’una actitud sobirana i tot apostant per a reunir-se nacionalment en les seves parts, avui, per manca de sobirania,
políticament i administrativament dispersades, podria, compartir amb el poble espanyol i amb els altres pobles
europeus la tasca d’edificar, conjuntament, en un mateix pla d’igualtat, l’Europa dels Pobles, el futur més just i
respectuós dels drets democràtics de les diverses nacions europees.

Els signataris d’aquest Manifest, en iniciar-se la segona fase de preparació del Congrés per a la Sobirania dels
Països Catalans encetat l’any 2002, llancem la proposta de constituir un ampli "grup de pressió" a fi que, en nom
també del realisme més assenyat, les forces vives del nostre país optin per redactar projectes alternatius als Estatuts
d’Autonomia possibles dins l’Estat espanyol. Cal que es formi una plataforma popular que permeti anar recuperant,
democràticament, la sobirania. Seguint l’esperit de l’Assemblea de Catalunya que, si va optar pel restabliment de
l’Estatut de l’Autonomia, era només com a pont per a exercir el dret a l’autodeterminació del poble català.

Ens proposem, durant el període en què, malgrat el nostre refús previ, es gestarà un nou Estatut, que ocuparà
molt del temps de la classe política catalana, la creació d’una xarxa de col·laboracions i complicitats per tal d’anar
explicant per què cal anar més enllà d’un nou Estatut i per què, seguidament, haurem d’autoconvocar-nos per a
fer sentir una veu popular, la més unànime possible, per a proclamar, amb la certesa de convèncer i vèncer:
Nou Estatut? No. Sobirania!

De Viquipèdia

Lluís Llach i Grande (Verges, 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer als grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la cançó catalana.

Fill d’un metge de poble, de família de terratinents, que va aconseguir plaça en el poble empordanès de Verges, la seva mare, mestra, havia rebut una educació burgesa a Barcelona. Té un germà més gran que es diu Josep Maria.

Segons paraules del propi Lluís Llach, la persona que va introduir la música a casa seva va ser la seva mare. La guitarra que feien servir ell i el seu germà era d’ella. A més a més tenien un piano. Les seves primeres melodies les composa amb només sis o set anys, però la primera cançó-cançó amb lletra del seu germà i música d’ell és del voltant de 1965. Aquesta cançó és Que feliç era, mare.

El seu debut el va fer a principis de 1967 com a integrant del moviment de la Nova Cançó quan es va incorporar a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l’últim component. Va optar de seguida per la línia del compromís obert, dins la qual ha prosseguit al llarg de la seva evolució artística.

A finals de 1969, després d’uns èxits d’un impacte popular molt clar, es va presentar en solitari al Palau de la Música Catalana on es va consolidar com un dels millors cantautors del moment amb una popularitat creixent a tots els nivells. Va viatjar a Cuba, i es va presentar també tot sol davant del públic de Madrid. Això li va ocasionar dures prohibicions: durant quatre anys no podria cantar a Barcelona. És llavors quan comença a actuar sovint a França, i més concretament a París, on arriba a presentar-se a l’Olympia.

Després dels seus recitals de l’any 1975 va ser detingut, multat i durant més de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l’Estat espanyol. Va tornar a reaparèixer el 1976 al Palau Municipals d’Esports de Barcelona on va demostrar contundentment el seu poder de convocatòria.

Durant la seva carrera a part de cantar textos seus, ha posat música a poemes de poetes que ha contribuït a difondre com Kavafis, Joan Salvat-Papasseit, Joan Oliver, Josep Maria de Sagarra, Màrius Torres o Miquel Martí i Pol.

La seva producció és enorme. Algunes de les seves cançons més populars són:

• L’Estaca
• El Bandoler
• La Gallineta
• Si arribeu
• I si canto trist
• Que tinguem sort
• Fills d’Hiroshima
• Itaca
• Vaixell de Grècia
• Jo també he dormit a l’alba

L’any 2000 va estrenar a la ciutat de València la cantata Germanies, creada en col·laboració amb Miquel Martí i Pol, que aquell mateix any va aparèixer en disc.

Discografia completa

Aquesta és la producció discogràfica de Lluís Llach publicada en LP i CD. No inclou singles ni discos que acompanyen llibres.

• Els èxits de Lluís Llach (1968)
• Ara i aquí (1970)
• Com un arbre nu (1972)
• Lluís Llach a l’Olympia (1973)
• I si canto trist… (1974)
• Viatge a Itaca (1975)
• Barcelona, gener de 1976 (1976)
• Campanades a morts (1977)
• El meu amic, el mar (1978)
• Somniem (1979)
• Verges 50 (1980)
• I amb el somriure, la revolta (1982)
• T’estimo (1984)
• Maremar (1985)
• Camp del Barça, 6 de juliol de 1985 (1985)
• Astres (1986)
• Geografia (1988)
• La forja de un rebelde (BSO)(1990)
• Torna aviat (1991)
• Ara, 25 anys en directe (1992)
• Un pont de mar blava (1993)
• Rar (1994)
• Porrera (1995)
• Nu (1997)
• 9 (1998)
• Temps de revoltes (2000)
• Jocs (2002)
• Junts (2003)
• Poetes (2004)

Enllaços

Pàgina de Lluís Llach