> Tirant the white En primer lloc, la versió cinematogràfica d’una novel·la implica sempre una traïció (traduttore, tradittore), estem infligint un canvi de llenguatge, i això comporta, necessàriament, unes modificacions arriscades. És com pintar una cançó, o pintar una simfonia. Els qui no han llegit el llibre –indocumentats culturals (responsables polítics inclosos)– creuran que ja saben de què va la novel·la. Amb aquesta pel·lícula només tindran una noció, parcial, de la part final de la novel·la. Els qui hem llegit el llibre tenim la nostra interpretació del mateix. I, en la majoria dels casos, després d’haver vist la pel·lícula, pensem que és millor l’original. Les pel·lícules sobre un llibre semblen fetes per gent que no té idees per construir un bon guió (sempre hi ha excepcions, però). |
Pàgina especial amb més informació sobre aquest tema
[@more@]
