1.- Mentre que els municipis afectats pel PATL es veuran obligats a incloure les especificacions d’aquest en el seus nous PGOU, els actuals PGOU en tràmit no queden afectats, amb aquesta situació s’afavoreixen actuacions ja programades que contravenen el propi PATL de forma que accelera el procés especulador i crearà greuges comparatius significatius entre municipis.
Al·legació 2.-
2.- El PATL marca com a objectiu, aconseguir majoritàriament, per al sòl litoral, un ús residencial de primera i segones residències, apostant per un model d’ocupació del territori compacte, no obstant, no és defineix cap límit màxim al consum dels recursos naturals bàsics.
El PATL no compleix l’article 13.4 de la LOT en no arbitrar mecanismes de control respecte als increments d’ocupació del sòl ni, articula instruments de gestió que faça efectiu el principi d’equitat territorial.
L’art. 15.1.d de l’esmentada Llei, expressament preveu que el PATL, per a garantir: "la gestió racional dels recursos com l’aigua, el sòl, els platges, el paisatge, els espais naturals d’interés, les infrastructures, els equipaments i el patrimoni cultural, PODRÀ LIMITAR EL DESENVOLUPAMENT URBANÍSTIC LITORAL".
En l’actual context socioeconòmic: – pressió migratòria des del centre d’Europa, -obtenció de grans plusvàlues amb la gestió urbanística i venda d’immobles, -baixos preus dels productes agrícoles, -i finançament paupèrrim de les entitats locals; la no fixació de llindars de sostenibilitat, equival a la urbanització massiva de tot aquell sòl litoral no especialment protegit. En deu, quinze anys, estaran sobre explotats els recursos naturals que avui donen prosperitat, vigor i futur al poble valencià.
Al·legació 3 .-
3.- En referència a qüestions econòmiques:
Condemna el model Turístic valencià a "la massiva vinguda de residents de la 3ª edat europeus…" convertint el País Valencià una residència geriàtrica generalitzada. Qüestiona la diversitat econòmica del litoral en plantejar el trasllat cap a l’interior o la no implantació d’indústria al litoral. Cal intervindre i potenciar les zones interiors del País, però no pot desmantellar-se la diversitat econòmica de les comarques litorals. La agricultura queda pràcticament desapareguda Caldria una aposta per la modernització i potenciació del paper territorial, mediambiental i de diversificació econòmica de l’agricultura. En moltes comarques no marca com a paisatge d’especial protecció el agrícola o el del tarongerar. Dóna l’activitat pesquera tradicional per perduda.
Al·legació 4.-
4. L’article 30 de la LOT especifica la necessitat de que els Plans d’Acció Territorial inventariaran i catalogaran els recursos paisatgístics, tant naturals com culturals. Al PATL li falta aquest catàleg i inventari. A més, apareix grafiada la delimitació de 28 unitats paisatgístiques protegides, a una escala 1:900.000, que no resulta apropiada per a ser vinculant per al planejament urbanístic del municipis afectats.
Al·legació 5 .-
5.- La Llei d’Ordenació del Territori (LOT) exigix un ús sostenible i eficient dels recursos hídrics d’acord amb la Directiva 2000-60-CE. El PATL incompleix de manera oberta els articles 17 i 19 de la referida Llei, a apostar pels transvasaments i, per un Pla Hidrològic Nacional l’aprovació i execució del qual, són competència de l’Administració Central de l’Estat. No especifica límits màxims al consum d’aigua d’acord amb el medi, ni sistemes d’obtenció de recursos hídrics alternatius. Es basa en un PHN no garantit, proposant, per tant, un model insostenible d’origen: fomenta un desenvolupament urbanístic, l’abastiment hídric del qual depén d’una llei derogada. S’aprofita les institucions de la Generalitat Valenciana per a fer demagògia i crítica als seus adversaris polítics, amb greus conseqüències per a tots els valencians.
Al·legació 6.-
6.- Respecte a l’obtenció d’espais protegits, l’única alternativa plantejada són les compensacions territorials (m2 construït per cada m2 protegit), de tal manera que obliga a construir per tal de protegir. En definitiva, un model absolutament "desarrollista" que ho basa tot en el creixement urbanístic. L’administració hauria d’exercir les seues funcions de protecció i a més de marcar compensacions intermunicipals per tal de protegir el paisatge.
Al·legació 7.-
7.- Xarxa Viària.- Planteja una 2on. línia de circulació nord-sud de gran capacitat nova, sense analitzar la possible millora i reutilització de les vies ja existents com per exemple l’alliberament l’AP-7.
Al·legació 8.-
8.- Planteja la necessitat d’estabilitzar la línia costanera pels problemes de regressió o erosió.
Al·legació 9.-
9.- Fixa com a directriu en zones inundables el PATRICOVA, però deixa la porta oberta a construir en zona inundable, sempre que es plantege projecte de defensa contra les avingudes.
Al·legació 10.-
10.- Defensa clarament els camps de Golf, apostant pels que combinen ús esportiu i usos terciaris (hotels,…).
Al·legació 11.-
11.- Cal que el PATL aposta per les energies renovables, i no per les energies tèrmica i nuclear. Per a les renovables preveu només un 30% d’ús, basades fonamentalment en l’eòlica, amb tots els problemes paisatgístics que pot comportar, precisament, al litoral. Per a les línies d’Alta Tensió especifica que en llocs urbans o d’especial interès caldrà soterrar les línies, en aquest sentit
Al·legació 12.-
Així mateix una aposta clara per energies renovables, especialment en l’energia solar.
12.- Actualment està constatat i assumit per la comunitat científica integrada a l’IPCC (Panell Intergovernamental sobre Canvi Climàtic) que les modificacions del clima estan afectant nombrosos sistemes físics i biològics del planeta, projectant un escenari d’altíssims riscs, fent inevitable l’adaptació a les noves condicions climàtiques. La immensa majoria de governs del món també han assumit aquesta realitat signant i posant en marxa el Protocol de Kioto.
Les necessitats d’adaptació a curt i llarg termini deuen emmarcar-se en un ampli context que integre i condicione la totalitat de les polítiques sectorials. La rapidesa amb què s’execute l’adaptació planificada pot minvar la vulnerabilitat als impactes i amb això els costos econòmics i socials.
Les actuacions per a l’adaptació han d’aplicar-se des d’una doble vessant. Per una part amb l’aplicació de mesures que minimitzen els efectes sobre els sectors socioeconòmics més exposats a ser afectats pel canvi climàtic (turisme i agricultura) i per l’altra la prevenció del risc de produir-se fenòmens climàtics extrems i els efectes devastadors que podrien comportar. Tot això sense oblidar la necessària reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle com a millor forma per a combatre’l.
Segons els informes de l’IPCC, la Península Ibèrica per la seua situació geogràfica és molt vulnerable al canvi climàtic amb clares senyals d’estar-se, a hores d’ara, produint aquesta afectació amb una disminució dels recursos hídrics, la regressió de la costa, pèrdues en la diversitat biològica i ecosistemes naturals, augments en els processos d’erosió dels sòls i pèrdues de vides i bens derivats de la intensificació de condicions climàtiques adverses extremes com incendis forestals, inundacions, onades de calor…, etc.
Pel que fa al litoral, els principals problemes de les zones costaneres es relacionen amb l’ascens del nivell mitjà del mar amb unes projeccions que oscil·len entre 10 i 68 cm. a finals de segle, concloent les previsions que allò raonable seria esperar un augment de 50 cm i fins a 1 metre en un escenari més pessimista però igualment possible.
Davant aquesta pujada del nivell del mar les zones més vulnerables són els deltes, les platges i les planes litorals, part de les quals al nostre país estan be construïdes o en procés d’urbanitzar o be ocupades encara per planes de conreu que representen una inestimable reserva de producció d’aliments que és urgent protegir.
Davant aquesta situació des de l’IPCC s’aconsella (a més de la reducció d’emissions) ….la protecció dels valors naturals mitjançant una ordenació rigorosa del territori que assegure el manteniment i recuperació de zones valuoses. Així mateix aconsellen ….conèixer amb detall l’evolució dels processos litorals i en particular de la dinàmica dels onatges i el consegüent canvi morfodinàmic que puga produir-se en les zones vulnerables i ecosistemes sensibles. I conclou afirmant que és precís conéixer els impactes del canvi climàtic sobre el règim de vents, els onatges i el patró de circulació que afecta a cada zona.
Al·legació 13.-
Al·legació 14.-
Atenent als advertiments de l’IPCC considerem que tot el planejament de noves infraestructures viàries de gran capacitat que contempla el PATL ha de ser amplament revisat per a reorientar-lo cap a un model veritablement sostenible de mobilitat i transport de persones i mercaderies que reduisca al màxim els negatius efectes ambientals, econòmics i socials derivats del canvi climàtic. El PATL es reitera en un model obsolet i pervers de transport que hi suposa ignorar l’escenari mundial d’increment continu de les emissions de CO2 del qual el transport és un dels principals responsables, els compromisos adquirits al Protocol de Kioto i el context gens conjuntural de pujada contínua dels preus del petroli. És evident que al llarg de tots els documents que configuren el PATL en cap moment es consideren els factors relatius al canvi climàtic (dels quals ni se’n parla), els impactes sobre els que alerta l’IPCC i les negatives conseqüències ambientals, econòmiques i socials que se’n derivaran. Es planifica, es posa i es lleva sense atendre l’existència d’un condicionant tan poderós i determinant com és el canvi climàtic. Per tant el PATL està mancat d’un dels principals instruments d’anàlisi i planificació el resultat del qual hauria de condicionar tot el seu desenvolupament. Per aquest motiu demanem la retirada del PATL i l’elaboració prèvia dels estudis i planejament que comporta la consideració dels fenòmens i processos associats al canvi climàtic.Que que les actuacions executant-se en l’actualitat en matèria de línies d’Alta Tensió s’aturen i s’imposen els criteris determinats al PATL.0Que el PATL especifique, en referència als camps de Golf que pretenguen instal·lar-se al territori afectat, la quantificació, la ubicació i els criteris de gestió, especialment en allò que fa referència a l’aigua i al territori a ocupar.La PATL ha d’atendre’s de forma clara al que disposa el PATRICOVA. Que es concreten al text de la PATL actuacions concretes per a la estabilització de la línia costanera amb aposta clara tant tècnica, com econòmica, de la Generalitat Valenciana, segons el que disposa l’article 15 de la LOT.Que s’analitzen amplament les possibilitats d’utilitzar al màxim la xarxa ja existent abans de plantejar, sense més alternatives, la construcció d’una infrastructura nova que suposa un increment dels costos i una major quantitat de territori ocupat. Que es preveja l’alliberament de l’AP-7. Que s’aborde la qüestió de la millora del Transport Públic, donat el caràcter de Pla Sectorial, atenent al que disposen els artícles 52 i 58 de la LOT. El PATL ha de determinar un programa d’adquisició per part de la Generalitat Valenciana d’espais per protegir. Així mateix, segons el que estableix l’article 52 de la LOT, el PATL ha d’aclarir quines són les mesures proposades per a: corregir paisatges degradats, protecció de sòls de valor paisatgístic i aportar documents que puguen ser considerats projectes i que tinguen efectes vinculants en la legislació urbanística. Que es definisquen sistemes alternatius al Pla Hidrològic Nacional per a l’obtenció d’aigua per a usos territorials i s’establisquen límits màxims de consums, atenent a les pròpies exigències de la LOT. El PATL contravé l’article 30 de la LOT pel que fa a l’inclusió d’un catàleg i inventari de recursos paisatgístics, naturals i culturals Que es revise de forma completa els sector econòmics amb una visió més diversa del model econòmic, incorporant el respecte i la protecció dels sectors tradicionals, i garantint una diversitat econòmica necessària per al desenvolupament de qualsevol territori, així com definint mesures per a la protecció sostenible de sols agrícoles tradicionals (Art. 52. LOT) El PATL ha de marcar i distribuir de forma equitativa, el desenvolupament urbanístic entre els diferents pobles i comarques. Limitant-lo a uns nivells que no perjudiquen greument la qualitat ambiental i paisatgística del nostre País, i programant en el temps este desenvolupament, al mateix temps que s’executen les infrastructures bàsiques, que eviten una pèrdua irreversible de la nostra qualitat de vida.
Que el PATL tinga efectes sobre els PGOU ja tramitats i en actuacions no executades de forma que evite la pròpia perversió del Pla, que deixaria aquest sense cap sentit.
| Torre d´Alta Tensió a Xeraco
