| Barcelona · 03/05/2006 | ||
|
Després que ahir la majoria d’assemblees territorials d’ERC s’inclinessin pel “no” en el referèndum de l’Estatut, el secretari general de la formació, Joan Puigcercós, ha anuciat que aquest divendres es reunirà l’Executiva Nacional per analitzar les diferents propostes de rebuig al text final de l’Estatut. Puigcercós ha afirmat que hi ha unanimitat en “el rebuig al tràmit i al pacte entre Mas i Zapatero” i ha manifestat que l’executiva té “la voluntat d’arribar a una sola proposta que inclogui a tothom”. Aquesta fórmula de consens serà traslladada al Consell Nacional d’Esquerra que se celebrarà dissabte dia 6.
En la compareixença el secretari general dels republicans ha remarcat, a més, que “Esquerra és l’únic partit que obre el debat a tots els militants” i ha reconegut que no l’ha sorprès que la militància optés per no. De fet, l’actitud de les bases d’Esquerra no ha estat cap sorpresa per ningú. El director general del diari El Punt, Joan Vallclara, ho deixava clar en el darrer programa Àgora de TV3: “les bases de l’Esquerra són diferents i no seguiran cap on se’ls vulgui portar”. Però el gran problema d’ERC és que, en no disposar d’aparells mediàtics propis, les seves actituds, els seus plantejaments, difícilment poden arribar a la majoria de la població. El “no” a aquest Estatut és la suma d’una decepció, d’una emprenyada general dels militants d’Esquerra però també d’amplis sectors del sobiranisme, que rebutgen no només com s’ha portat la negociació d’aquest Estatut, sinó també la voluntat de canalitzar la reivindicació catalana mitjançant un nou text estatutari. De fet, molts sectors que estan pel “no” creuen que l’etapa dels Estatuts ha passat a la història, i més en una Europa on es planteja no sols el dret a decidir que caldrà afrontar a Euskadi, sinó també el cas de Montenegro, on es farà un referèndum d’autodeterminació. L’explosió popular del 18 de febrer no va ser espontània, sinó que va ser la demostració, que es vol negar, d’una remor de fons d’unes noves i velles generacions que no accepten més hipoteques per la llibertat i pel seu país. Aquest plantejament és el que les executives dels diferents partits, tant els que defensen el sí com el no, temen. Caldria obrir un nou període de la història, en el qual ja no féssim més hipoteques condicionant diverses generacions sinó que anéssim a solucionar el nostre conflicte nacional i la reconstrucció de la nació catalana. |
||
[@more@]
