a setmana passada es despedia amb l’entrega del “premi abril” que atorga el Bloc a una persona o associació que durant l’any ha treballat en defensa de la llengua, la cultura i el territori. L’hem rebut nosaltres, la Plataforma pels Pobles de la Safor. I nosaltres som molta gent, 23 associacions saforenques empenyades en cridar ben fort que no volem l’actual model territorial de desfeta i irresposabilitat. Hem treballat sense esperar recompensa, i aquest premi ens anima a continuar endavant i ens diu, també en veu alta, que no ens aparem i que hi ha resó del que hem fet.
Nosaltres veguem clarament que s’ha premiat el diàleg i la coordinació comarcal que sovint és tan complicada. La lectura d’aquest premi és fàcil; la societat civil s’ha organitzat en una plataforma comarcal que vol un model diferent per a la seua comarca i s’ha premiat aquest esforç i el seu resultat.
Quin resultat? Reunions per compartir opinions i forjar un nou model; articles d’opinió als mitjans comarcals; dos dossiers de premsa amb les aparicions en els diaris i revistes; dos manifestacions a favor dels pobles i de la responsabilitat política, contra les macrourbanitzacions i els camps de golf (Vilallonga i Gandia); unes 16.000 al·legacions a huit projectes de camp de golf, PAI’s o semblants; la parada del camp de golf d’Alfauir sobre tot per la pressió mediàtica i les al·legacions; la fugida vergonyosa de Ròtova del camp de golf d’Alfauir; les intervencions del Síndic de Greuges, del Defensor del Pueblo i del Delegat del govern a l’alcalde i l’Ajuntament de Vilallonga, que cada vegada més s’asembla a Pego; actuacions contra l’alta tensió a la Valldigna; la coorganització de tres manifestacions a València…
Un hort de tomaques bullint de roig que hem anat collint entre molta gent. A més a més, l’activitat de les diferents associacions que formen la Plataforma no ha parat de donar fruits i això és l’èxit i la nostra força, som una peça de 23 cares que no podran desfer.
No han faltat els moments d’ironia. Els correllops de Vilallonga es van vestir de reis mags per portar carbó. El col·lectiu Vall del Vernissa es va possar cintes de dol i va portar ciris d’enterrament als plens d’Alfauir. La Bresca i la Falzia han unit les seues respectives fulles perfectes per fer un front comú per la terra.
Tantes coses que en dos anys han elevat l’esperit de molta gent i suposem que hauran afonat els d’altra de menys responsabilitat, però sobretot hem demostrat que lluitant es canvien les coses. Hem aconseguit moltes i aconseguirem moltes més.
Només cal dir: continuarem fidels al nostre poble, sempre fidels als nostres pobles.
[@more@]
