[@more@]
Les Jornades Josep Camarena ens van aportar un glop d’idees que des del Col·lectiu Vall de Vernissa hem intentat aprofitar. Entre altres debats, sorgí la idea de la figura de l’ecomuseu com una eixida que havia de dinamitzar tot un territori, plantejat al voltant d’un dels edificis més emblemàtics de la Safor.
En la figura de l’ecomuseu es concretaven els nostres anhels que res no morira, que res no ens alienara al nostre territori. Però calia quelcom més, calia definir un marc supramunicipal, sortir-se’n de les referències de campanar per fer un projecte de pobles en comú.
I el projecte va anar naixent, comptant amb els convenis amb universitats (UV i UPV), entitats com el CEIC Alfons el Vell, associacions com el Centre Excursionista de Ròtova i el GEMAS i amb el recolzament d’un bon nombre d’especialistes.
Fa un parell de setmanes, a una jornada sobre la preservació del patrimoni coorganitzada entre el Dept. d’Economia Aplicada i el Col·lectiu, vam presentar l’Ecomuseu a València. I el dissabte 29, aprofitant l’estada per aquestes terres de Maurizio Maggi, unes quantes persones menys que fa dos anys ens vam tornar a reunir (ara, amb el suport financer de la Fundació Obra Social La Caixa i algunes empreses) per plantejar de manera clara en què consisteix aquesta realitat.
A diferència dels museus tradicionals, en aquesta nova fórmula no entreu a cap edifici sinó a tot un territori a través del qual experimentareu experiències com interpretar la història dels conreus valencians, entendre els sistemes de defensa andalusins medievals, descobrir oficis com el ferrer i el moliner… És el pacte d’na comunitat amb el patrimoni amb què conviu.
L’ecomuseu no és l’eixida de cap problema, sinó l’entrada a un futur diferent però, alhora, tan paregut a l’actualitat que durà benestar i qualitat de vida i ambiental a una part de la Safor, de la qual cosa tota ella en sortirà beneficiada. No pretén ser solament una mostra del passat sinó una projecció de la vall cap al futur: pretén ser un espai capdavanter al cor de les comarques centrals valencianes, un producte original en un món que tendeix cap a l’especialització.
Però, sobretot, volem donar a entendre que el patrimoni no és cap càrrega feixuga que ens impedeix avançar sinó que és la clau per progressar amb harmonia; pretén fer veure que no cal deixar d’ésser com som per poder tenir la clau del “progrés”.
http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060512/prensa/noticias/Safor/200605/12/VAL-SAF-068.html