Lletra: Vicent Andrés i Estellés Música: Ovidi Montllor
M’aclame a tu, mare de terra sola.
Arrape els teus genolls amb ungles brutes.
Invoque un nom o secreta consigna, mare de pols, segrestada esperança.
Mentre el gran foc o la ferocitat
segueix camins, segueix foscos camins,
m’agafe a tu, os que més estimava
i cante el jorn del matí il·limitat.
El clar camí, el pregon idioma
un alfabet fosforescent de pedres,
un alfabet sempre amb la clau al pany,
el net destí, la sendera de llum, sempre, a la nit, illuminant, enterc,
un bell futur, una augusta contrada!
Seràs el rent que fa pujar el pa, seràs el solc i seràs la collita, seràs la fe i la medalla oculta,
seràs l’amor i la ferocitat.
Serás la clau que obre tots els panys, seràs la llum, la llum il.limitada, seràs confí on l’aurora comença,
seràs forment, escala il.luminada!
Seràs l’ocell i seràs la bandera,
l’himne fecund del retorn de la pàtria,
tros esquinçat de l’emblema que puja.
Jo pujaré piament els graons
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre …
i en arribar al terme entonaré el prec dels béns que em retornaves sempre.
i en arribar al terme entonaré
el prec dels béns que em retornaves sempre.
http://idd007jc.eresmas.net/mp3-wav.htm
http://www.arxiuovidi.info/en%20directe/index3.htm
[@more@]
01/04/2003 Els primers passos vers la literatura els féu al diari valencià Las Províncias, on hi desenvolupà tot tipus de tasques, des de treballs d’arxiu fins a reportatges de tota mena, passant per la crítica de llibres i de cinema. Abans, durant el període de joventut, va exercir diversos oficis: mecanògraf, orfebre i aprenent de forner (l’ofici familiar). La vocació poètica d’Estellés es manifestà per primera volta a les primeries de la dècada de 1950, amb la publicació del llibre ‘Ciutat a cau d’orella’ (1953). Fou llavors que entrà en contacte amb els cercles literaris on s’hi aplegaven Joan Fuster, Xavier Casp i altres membres de l’incipient catalanisme de postguerra. Ara, va ésser durant la dècada de 1970 quan Estellés assolí una gran popularitat, amb obres com el ‘Llibre de meravelles’ (1971) , on va reflectir magistralment la crua i dura postguerra al País Valencià. Fou també llavors quan es començà a publicar l’Obra Completa, iniciada amb ‘Recomane tenebres’ (1972) i culminada el 1990 amb el desè llibre, ‘Sonata d’Isabel’, en homenatge a la seva muller. D’ençà aleshores, s’inicià el reconeixement de públic i de crítica. L’any 1975 va rebre la Lletra d’Or, el 1978 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, i sis anys després el de les Lletres Valencianes. Les traduccions fetes a l’anglès, el castellà, l’alemany i l’italià avalen internacionalment l’obra poètica d’Estellés, de to marcadament popular, quotidià, i on l’amor, la mort i el compromís amb el país en són elements indefugibles. Tornar a la portada
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
)
