Entrevista a Luis Atienza, President de Red Eléctrica Española

– En la taula rodona de dimecres organitzada per les cambres de comerç, una conclusió va ser que la línia de 400 kW és urgent. En què afecta aquest retard?
– «Afecta la seguretat del subministrament a les comarques gironines, que des de fa temps no compleix les condicions de seguretat que s’exigeixen a tot el sistema elèctric espanyol: garantir el subministrament malgrat qualsevol errada de disponibilitat d’una instal·lació elèctrica, com que es pari una línia pel vent, manteniment, llamps… Això ja fa temps que no es compleix a Girona, perquè l’alimentació té només una línia de transport d’electricitat d’alta capacitat, la de 220 kW entre les subestacions de Vic i Juià. Si li passa alguna cosa, tot el que vagi de Juià en endavant es queda sense subministrament.»

– Si això és així, com s’explica que s’estigui tardant tant a prevenir aquest risc?
– «Perquè hi ha dificultats objectives: per una banda hi ha el mar, i per una altra una frontera, que ha sigut molt poc permeable a la interconnexió elèctrica. Això limita molt les condicions per tenir una xarxa mallada, on a la gent li pugui arribar el subministrament elèctric per diversos punts. És complex explicar per què no s’ha avançat abans, però segurament la gent no percep la inseguretat del subministrament fins que el perden. A les Canàries han percebut la debilitat del seu sistema elèctric quan la tempesta Delta de fa uns mesos els ha deixat sense llum diversos dies en zones de l’illa de Tenerife. Allà ja dèiem que era necessari reforçar el sistema elèctric. També va passar a la Costa Blava, i crec que s’ha d’escarmentar del cas aliè abans que del propi.»

– Sense ser alarmista, pot passar això a les comarques gironines?
– «Aquí la situació és precària. No vull ser alarmista, però el subministrament a Girona no suportaria una fallada de la línia Vic-Juià, i anem a una situació on previsiblement en poc més de dos anys no podrem satisfer la demanda en condicions normals. Ara podem donar subministrament en condicions normals, però no en situacions excepcionals de pèrdua de contingència o d’alguna fallada d’alguna instal·lació. Això és molt urgent de resoldre, però aquest és un tema on hi ha una gran dificultat per a l’acceptació social de les infraestructures elèctriques. Estem acostumats a tenir un subministrament de gran qualitat, i no sentim gens d’inseguretat.»

– I per solucionar-ho, és imprescindible la construcció de la línia de 400 kW? No hi ha altres alternatives?
– «No hi ha cap alternativa. El transport d’electricitat a molt altes tensions es fa quan es volen transportar grans quantitats a grans instal·lacions, i una línia de 400 kW transporta quatre vegades més electricitat que una de 220. Si podem fer una línia de 400 kW, ens estem estalviant fer-ne quatre de 220 kW.»

– Però després l’electricitat s’ha de distribuir, i això igualment vol dir la construcció de més línies…
– «Sí, en la mesura que ho hagis de fer, però llavors el que fas és portar grans quantitats d’energia prop dels llocs de consum per després rebaixar les línies a tensions més baixes i distribuir-la. Si haguéssim de portar tota l’energia necessària per alimentar Girona en línies de més baixa tensió hauríem de crear grans corredors de moltes línies per portar la mateixa quantitat d’energia. Aquí podem resoldre l’aïllament tant pel nord com pel sud i l’oest, i si construïm una línia de 400 kW però continuem tenint una alimentació no mallada, on només arribi des d’un extrem, continuarà sent precària. Això solament es resol el dia que tinguem l’interconnexió amb França, perquè qualsevol problema que passi amb aquesta línia després rebria alimentació des del sistema elèctric europeu.»

– Sense la interconnexió, la línia de 400 kW no tindria sentit?
-«Sí que en tindria. Resoldria el problema de capacitat en condicions normals i permetria transportar tota l’energia elèctrica que la demarcació de Girona necessitarà els pròxims anys. Però no resoldrà el problema en cas que falli aquesta instal·lació.»

– Hi ha diverses opcions per a la interconnexió. És igual quina alternativa es trïi?
– «No, n’hi ha de millors que altres. L’opció de desdoblar la Vic-Baixàs no ens agrada, augmenta molt poc la capacitat d’interconnexió i no resol el problema de la major part del nord-est de Catalunya. L’única manera de fer una alimentació segura en aquesta zona és garantint que la fallada de subministrament des del sud es compensi des del nord. A més, no ens permet resoldre la seguretat de subministrament elèctric del TGV. A Girona es donen condicions particulars que fan necessària la interconnexió, i em sorprèn que no sigui una reivindicació, sembla que sigui una tossuderia de Red Eléctrica, de l’Estat o de la Generalitat quan s’hauria de reivindicar més que el TGV perquè és més important.»

– Ha dit que la línia és necessària per al TGV. En altres llocs, com el TGV Madrid-Sevilla, va amb voltatges inferiors…
– «L’AVE que ara s’està fent cap a Màlaga ja funcionarà amb 400 kW.»

– Però els que funcionen ara no.
– «No, però perquè les prestacions dels nous TGV són majors que les del Madrid-Sevilla. Però a Girona el problema no és només la demanda del TGV, molt exigent en termes de potència, sinó que no hi ha generació a Girona i que hi ha una demanda molt forta al llarg del recorregut.»

– Les discrepàncies internes en el tripartit de la Generalitat han demorat el projecte?
– «El nivell de cooperació amb la Generalitat ha sigut molt satisfactori, si bé és cert que hi havia dificultats, com fer entendre als ciutadans i alcaldes la necessitat del projecte.»

– Em refereixo als grups polítics, perquè ERC i ICV s’hi han mostrat contraris.
– «No ho va demorar tant, tenint en compte que es va haver d’esperar que la Generalitat fes els càlculs per la seva pròpia planificació energètica. En haver d’esperar per això, hi va haver algun retard.»

– Ha semblat que, pels problemes del govern català per posar-se d’acord, el tema s’ha desencallat quan hi ha intercedit el ministre d’Indústria José Montilla.
– «No vull entrar en el debat polític, però efectivament el ministre ha sigut molt conscient del que estava en joc en termes de seguretat de subministrament, i que al final aquests problemes es converteixen en un boomerang contra les administracions responsables. I ha considerat que, tot i la dificultat per aconseguir l’acceptabilitat social, hi ha decisions que un govern ha de prendre tot i ser impopulars.»

– El conseller Valls ha dit que aquest estiu hi haurà el projecte de línia de 400 kW fins a Bescanó. Quins terminis hi ha a partir d’ara?
– «Si això va així, esperem tenir-la acabada fins a Bescanó el 2008, i el 2009 arribar fins a Figueres. Però fins que no aconseguim la interconnexió el sistema serà precari. Aquí depèn dels dos governs, i ara mateix el govern francès ja ha dit que no està en condicions de prendre una decisió sobre el punt d’interconnexió. El que em sembla important és que si volem fer de les qüestions energètiques un problema europeu d’interès comú, la Comissió Europea hauria d’intervenir en major mesura davant el govern francès per fer viable una interconnexió que des del punt de vista francès no és prioritària però que des del punt de vista de la seguretat i el subministrament a Europa i en particular a la península és necessari.»

http://www.ordoniez.org/hemeroteca/revistas/20060610.htm