BLOC denuncia agressió a una transsexual a Castelló

El portaveu adjunt del BLOC a l’Ajuntament de Castelló, Enric Nomdedéu, ha qualificat hui de “bàrbara, l’agressió patida per un castellonenc esta passada nit, més encara pel fet que la va motivar, la seua condició de transsexual”. Per a Nomdedéu “que en ple segle XXI, en una societat democràtica com és la nostra, continuem patint esta classe d’agressions, carregades d’intolerància i d’odi, ens ha de fer posar el crit al cel per demanar mesures efectives per evitar-les i una major concienciació de la ciutadania per denunciar-les i eradicar-les”.

Segons el regidor del BLOC “el fet que foren dos ciutadans romanesos els que cometeren l’agressió ni afegeix ni lleva gravetat a l’acte; ara bé, sí que ens ha de fer reflexionar sobre com hem d’integrar als nouvinguts a la nostra societat on fa ja anys que esta classe de comportaments són condemnats i rebutjats. No pot ser que, per una integració deficient, tornen a la nostra societat comportaments intolerants que, poc a poc, i amb l’esforç de molts ciutadans i ciutadanes, han anat desapareixent”.

Finalment, Nomdedéu ha desitjat “una prompta recuperació a l’agredida, esperant que açò siga un trist cas aïllat i que mai més hàgem de patir agressions transfòbiques a la nostra ciutat”.

[@more@]

Opinió

L’orgull de la diversitat, l’orgull de tothom

Pau Vendrell, secretari del Col·lectiu Lambda de València.

[@more@]

L’orgull de la diversitat, l’orgull de tothom

Pau Vendrell, secretari del Col·lectiu Lambda de València.

Un any més, les lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals –LGTB- ens disposem a celebrar l’Orgull de ser com som, a fer un acte d’autoafirmació de la nostra identitat; ens disposem a eixir als carrers per tal que, amb la nostra visibilitat, puguen ser una mica més nostres, més de tots i, per tant, més democràtics.

Hom es preguntarà per què cal un Orgull, després que les persones homosexuals hagen aconseguit la igualtat legal amb la reforma del codi civil que permet el matrimoni entre persones del mateix sexe. Molt senzill: perquè la nostra dignitat no s’assoleix només sobre el paper, amb les lleis, sinó que principalment s’ha d’aconseguir en el dia a dia, guanyant el respecte del conjunt de la societat i lluitant contra els prejudicis, l’odi… contra l’homofòbia.

Però hi ha més encara. Més d’una vegada hem afirmat que no podem considerar que la nostra societat gaudeix d’una bona salut democràtica si una part dels seus integrants no hi veu reconeguts els seus drets. Les persones transsexuals, sempre a l’avantguarda de la lluita pels drets dels LGTB, encara no formen part d’una ciutadania de primera categoria. Se’ls relega a la perifèria democràtica, en no assegurar-los el dret a la seua pròpia identitat ni tampoc el dret a gaudir de l’assistència de la sanitat pública en allò que, en molts casos, els és més vital: el procés de reassignació sexual. Ara mateix, tenim l’esperança posada en el projecte de Llei d’Identitat de Gènere aprovat pel consell de ministres. Una llei que, per fi, permetrà que les persones tinguem autonomia per desenvolupar la nostra vida d’acord amb la nostra veritable condició sexual: dones i homes lliures per ser nosaltres mateixes/os, capaços de lluir la nostra identitat no només a través de la pròpia imatge, sinó també dels documents legals que acreditaran eixa identitat. A aquests reptes, per descomptat, encara cal afegir, l’eradicació de la transfòbia.

Homofòbia i transfòbia solen anar lligats de la mà d’aquells que rebutgen la diversitat dels individus dins la societat. Enguany, la lluita contra aquest fenomen ha de ser, si cal, més evident, a causa de la visita a València del papa Joseph Ratzinger, artífex d’alguns dels discursos d’odi més punyents cap a la comunitat LGTB. Nosaltres, és clar, no l’esperem. No donem la benvinguda a un personatge destacat per la seua contribució a l’augment de casos de VIH-SIDA; el cap d’una Església catòlica orgànica que insulta les persones homosexuals i transsexuals, que fomenta l’odi cap a aquest col·lectiu, que no reconeix la pròpia diversitat del cristianisme, que empara casos esgarrifosos d’abusos… No, nosaltres no l’esperem. Nosaltres apostem “Per la diversitat de les famílies”, treballem en positiu per construir una societat millor i no per l’exclusió d’aquells amb qui dissentim. Per tot això, des del Col·lectiu Lambda estem ben segurs que l’Orgull LGTB és necessari, i més enguany. Tothom s’ha de sentir orgullós de sí mateix i de pertànyer a una societat plural, on cabem lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i heterosexuals, i on siguen reconegudes i respectades totes les opcions de configurar una família. Demostrem aquest orgull tots plegats en la manifestació del dissabte, 24 de juny, a València i participant en la resta d’activitats programades (www.orgullvalencia.info). En l’Orgull de la diversitat, cabem totes i tots.

«Cançons de la Memòria Trista»

Rafa Xambó publica "Cançons de la Memòria Trista"

El tercer àlbum de Rafa Xambó, "Cançons de la Memòria Trista" acaba de veure la llum i serà presentat demà dimecres 21 de juny al Teatre "El Micalet" a partir de les 22:30 hores. Per fer un tast, us podeu descarregar la cançò "Somnis Republicans" en MP3.

[@more@]

Rafa Xambó publica "Cançons de la Memòria Trista"

El tercer àlbum de Rafa Xambó, "Cançons de la Memòria Trista" acaba de veure la llum i serà presentat demà dimecres 21 de juny al Teatre "El Micalet" a partir de les 22:30 hores. Per fer un tast, us podeu descarregar la cançò "Somnis Republicans" en MP3.

Redacció

Segons afirma el mateix Xambó: "El treball d’aquest disc gira entorn del tema de la memòria des de distintes emocions i vivències. Memòria trista, experiència de la tristesa com a condició necessària de l’alegria. Al rerafons trobem la referència al 75è aniversari de la República i el 70è aniversari de “València, capital de la República”. També la memòria de l’amor, de la seua pèrdua, de la ciutat destruïda pels especuladors… I sempre l’alè de la força de viure, de seguir en el camí fent front a la devastació".

Pla del Litoral – Bancaixa – Tavernes

Tavernes al·lega al Pla del Litoral contemplant ja el pla de la macrourbanización de Bancaixa L’oposició recorda que la iniciativa no existeix encara en el planejament urbanístic local

Tavernes presentarà al·legacions al Pla d’Acció Territorial del Litoral de la Comunitat Valenciana (Patlicova) promogut per la Generalitat Valenciana. El Partit Popular va aprovar en el ple la proposta d’al·legacions al Pla de Litoral, front la resta de formacions polítiques, PSOE, Bloc i Grup Mixt, que demanaven que l’ajuntament sol·licités a la Generalitat Valenciana, directament, la retirada del pla. Les al·legacions aprovades pel partit Popular inclouen la demanda d’execució de diversos projectes que van lligats al futur del PAI «La Vall del Mar»de Bancaixa a pesar que aquest no està aprovat ni per l’ajuntament ni per la Generalitat Valenciana, i segueix pendent d’una modificació del pla urbanístic municipal. A pesar d’això, el Partit Popular ha demanat, en l’apartat de «Instal·lacions Portuàries», que contempli la construcció de la «Marina Interior» prevista pel citat Pla d’Actuació Integral (PAI) entre Xeraco i Tavernes i en «zones d’ordenació diferenciades» la inclusió, a l’efecte del Pla del Litoral, del parc tecno-científic, els dos camps de golf, zones comercials, i els 4.500 habitatges de baixa densitat, per a primeres residències. L’oposició de Tavernes de la Valldigna a més d’exigir la retirada del Pla del Litoral ha remarcat que aquests últims projectes no estan inclosos ni aprovats en el PGOU i no poden tenir-se en compte «perquè no existeixen en cap projecte o proposta ja aprovada pels organismes competents».

L’oposició vallera argumentava la seva petició en el fet que el Pla del Litoral no contempla en la seva redacció els recursos naturals ni hidrològics del territori i suposa l’ocupació total del litoral sobre la base de la primacia de la construcció, de les intervencions urbanístiques i els camps de golf. Igualment van destacar que és un pla que s’ha presentat sense escoltar als ciutadans i sense intervenció dels mateixos i tampoc segueix la normativa europea. El PP va assenyalar que no s’anava a votar el pla presentat per la Generalitat, sinó les al·legacions de Tavernes que, en la seva opinió, beneficiaran a la ciutat. Algunes d’aquestes al·legacions afecten en efecte al PAI Vall del Mar proposat per Bancaixa, i referent a això el PP va dir que no anava a esperar que s’aprovés el PAI amb la revisió del Pla General d’Ordenació Urbana perquè «és ara quan s’han de presentar les al·legacions».

font LEVANTE

[@more@]

Alta Tensio – Simat

20/06/2006

Simat retardarà de nou l’alta tensió al negar la cessió de terrenys a Iberdrola La companyia preveu signar les actes d’ocupació el 17 de juliol però l’Ajuntament acordarà no assistir a la reunió concertada per Conselleria Simat tornarà a unir-se en contra de l’alta tensió el 17 de juliol. Els propietaris ja estan rebent les cartes de la Conselleria que els emplacen a la signatura de les actes per a la cessió de terrenys.
El Consistori va anunciar ahir que no es personarà i els representants veïnals asseguren que els afectats per la línia no signaran. Els veïns de Simat de la Valldigna les propietats dels quals es veuen afectades pel traçat de la línia d’alta tensió han estat convocats a una nova reunió amb representants de la Conselleria i de l’empresa Iberdrola, que se celebrarà els dies 17, 18 i 19 de juliol.
Segons van confirmar fonts municipals, els propietaris ja estan rebent les cartes de la Conselleria d’Infraestructures, en les quals se’ls avisa que en aquestes dates es procedirà a la signatura de les actes que permeti l’ocupació dels terrenys pels quals passarà
l’Ajuntament de Simat ja ha anunciat que cap representant municipal acudirà a aquesta signatura, segons va confirmar el regidor del Bloc en el Consistori, Aureli Mansanet. La Corporació Municipal pretén així retardar un poc més l’execució de les obres, com ja va succeir el passat mes de maig. Tampoc llavors van estar presents membres de l’Ajuntament, pel que la rúbrica es va posposar fins al mes de juliol. Per la seva banda, la presidenta de la Associació de Veïns de la Valldigna, Maria Luisa Grau, va anticipar que tan sols un percentatge mínim de propietaris de Simat signarà la cessió dels seus terrenys el pròxim 17 de juliol. “Si volen aconseguir alguna cosa, que ho facin per la via judicial”, va indicar Grau, qui va assegurar que aquest és el sentir majoritari dels veïns. La representant veïnal va assenyalar a l’Administració autonòmica com responsable de les irregularitats que estan tenint lloc en el procés d’execució del traçat elèctric. Segons Grau, “la Generalitat i també alguns alcaldes estan mirant únicament pel bé de l’empresa privada i no s’estan dedicant a vetllar pels veïns i el municipi, com els correspon”. Per això, Grau va tornar a reclamar a la Conselleria d’Infraestructures que facilités la presència d’un tècnic que, de manera neutral, vetlli per la legalitat de les actuacions de la companyia i aconselli als propietaris. “Els veïns no tenen per quins gastar-se diners en procurar-se un bon assessorament quan és la Conselleria qui està autoritzant l’entrada en les seves propietats”, va indicar
Estudi ambiental
En aquest mateix sentit es va pronunciar l’edil de la formació independent Arc Iris, Joan Serra, qui va demandar també un estudi d’impacte ambiental “que inclogui tota la línia per a veure el seu impacte global i no la divideixi per trams”. Precisament va ser la falta d’un estudi mediambiental global el que va dur als representants de les plataformes contra l’alta tensió a protagonitzar un tancament en l’Ajuntament de Simat a manera de protesta el passat 19 de maig. Avui mateix està previst que se celebri una comissió informativa per a concretar les accions de l’Ajuntament de cara al pròxim 17 de juliol. Serra va deixar clara ahir mateix la postura de la seva formació en el conflicte: “volem saber si la quantia de les expropiacions forçoses s’ha valorat correctament i, al mateix temps, intentar per totes les vies posbiles que Iberdrola no actuï amb la prepotència habitual, sense consens i sense diàleg”. Maria Luisa Grau va recordar que els veïns insisteixen a esperar la resolució d’aquest conflicte d’interessos per la via judicial. De moment, tant la Associació de Veïns de la Valldigna menjo la Plataforma Kontra l’Alta Tensió ja han remès les seves queixes al Consell autonòmic i a l’Administració central de Madrid, sense resposta de moment.

http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060620/prensa/noticias/Safor/200606/20/VAL-SAF-050.html

[@more@]

Article d’opinió » Raimon i el veto del PP » (MIQUEL ALBEROLA)

Raimon i el veto del PP

MIQUEL ALBEROLA

EL PAÍS – 19-06-2006

[@more@]

Raimon ha tornat al bulevar dels Capuchinos de París quaranta anys després que el seu crit fes cruixir la caixa torácica del Olympia per primera vegada. Llavors Ausiàs March era un poeta mediocre, com promulgaven els escassos llibres de text que consignaven la seva existència, i Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella o Joan Timoneda simplement no existien perquè encara no havien estat modulats per la seva veu ni la seva guitarra. Raimon, igual que ara, no contava amb cap ajuda per a cantar en el temple musical de França, on oficiaven amb assiduïtat Jacques Brel, Léo Ferré, Juliette Gréco, Georges Brassens o Édith Piaf. Va arribar pel seu talent i per la casualitat que el propietari del local, Bruno Coquatrix, hagués vist en televisió unes imatges de les seves actuacions en La Sorbona o en la pista de mítings La Mutualité i li oferís un contracte. Quan Raimon va cantar en el Olympia aquell 7 de juny de 1966 sobre l’escenari encara estava suspesa el núvol de fum de marihuana que havia deixat Bob Dylan i en el pati de butaques surava la impostura d’un públic que presumia al unísono de parlar anglès i no obstant això no reia els acudits del mite de Minnesota. La major part dels quals van acudir a escoltar al cantant de Xàtiva no havia escoltat mai cantar en valencià, però aquest no va ser un obstacle perquè la premsa francesa valorés més a Raimon que a Dylan. Raimon és des de llavors un clàssic que ha cantat en valencià a Alemanya, Suïssa, Holanda, Mèxic, Rússia, Japó, els Estats Units o Anglaterra, i que a més ha difós pel món als desconeguts poetes del nostre segle d’or, com acaba de fer en el Olympia amb els versos del Espill de Jaume Roig sobre el restaurant de París que servia saborosa carn humana. No obstant això, aquests no són mèrits suficients perquè pugui cantar en els espais públics de València, la ciutat en la qual va debutar en 1961 i de la qual ha estat proscrit. Perquè en l’odi a Raimon és on millor se substància la baula perduda entre el PP i la dictadura. És la prova del cotó perquè Franco emergeixi de sota maquillatge liberal. Avui es dóna la paradoxa que al PP se li ompli la boca amb el nom de l’edifici de convidats de la Copa de l’Amèrica (Veges-los i Vents), que és el títol de la cançó amb la qual va rescatar al poeta de Beniarjó del limb, i no obstant això li tanca les portes de la ciutat.

Traductor

Softcatalà © 1997-2006

Homenatje a la ciutat de Xàtiva

Homenatje a la ciutat de Xàtiva

El passat dissabte diverses entitats culturals com ACPV, El Micalet i l’Associació d’amics de La Costera, realitzaren un homenatge al general Basset i la ciutat de Xàtiva en el 299 aniversari de la seua crema i destrucció per part de les tropes francocastellanes de Felip V el 1707.

[@more@]

Homenatje a la ciutat de Xàtiva i el general Basset

El passat dissabte diverses entitats culturals com ACPV, El Micalet i l’Associació d’amics de La Costera, realitzaren un homenatge al general Basset i la ciutat de Xàtiva en el 299 aniversari de la seua crema i destrucció per part de les tropes francocastellanes de Felip V el 1707.

Redacció

Xàtiva, capital de la Costera i una de les ciutats més importants de l¹antic Regne de València durant el segle XVIII, va participar activament en la Guerra de Successió. La seu fidelitat al bàndol austracista i a la llibertats nacionals valencianes li va passar una factura especialment sagnant. El 1707, al poc de la desfeta d¹Almansa, les tropes francocastellanes de Felip V ordenaren la destrucció i crema de Xàtiva, i l¹expulsió dels seus habitants. El Borbó, fins i tot, li canvia el nom a la ciutat: Xàtiva passà a anomenar-se Colonia Nueva de San Felipe. Des d¹aleshores, el xativins i les xativines reben també el nom popular de Œsocarrats¹ i el primer rei borbònic de la monarquia hispànica roman cap per avall al Museu de la ciutat.

La seua condició de ciutat màrtir i emblema de la defensa de les llibertats nacionals va portar ACPV ­juntament amb la Societat Coral el Micalet i l¹Associació d¹Amics de la Costera­ a homenatjar-la, dins els actes que la nostra entitat porta organitzant per celebrar el tres-cents aniversari de la Guerra de Successió. Va ser el passat 17 de juny durant una jornada farcida d¹actes commemoratius, i on també es recordà la figura del general maulet Joan Baptista Basset.
Programa. La jornada, en la qual van participar desenes de persones, va iniciar-se amb una visita al Castell de Xàtiva, guiada per Agustí Ventura, cronista oficial de la vila.

Posteriorment, va tenir lloc l¹acte d¹homenatge pròpiament dit a la seu de la Mancomunitat de Municipis de la Costera. Vicent Martínez Sancho, membre de la Junta Directiva d¹ACPV; Tonetxo Pardiñas, president de la Societat Coral el Micalet; i Alfred Pastor, de l¹Associació d¹Amics de la Costera, van intervindre per lloar ­entre d¹altres­ ³l¹heròica defensa de Xàtiva durant el setge castellà². Tots tres van destacar que des d¹aleshores la capital de la Costera és un símbol de la lluita per ³les nostres llibertats i el nostre autogovern².

En aquest sentit, Martínez Sancho va recordar que la història dels valencians és la història d¹una ³repressió sistemàtica, ja des del Reis Catòlics². L¹expresident d¹ACPV també va exaltar la figura de Joan Baptista Basset i la seua lluita ³a favor d¹allò que interessava les classes populars valencianes². La fidelitat de Basset al país i la seua gent, recordà Martínez Sancho, ³va fer que el propi arxiduc Carles el desautotitzarà². Aquest acte va acabar amb una recital del cantautor Pau Alabajos.

D¹ací la comitiva es va traslladar al Monument als Maulets on es va continuar amb el reconeixement a tots els protagonistes d¹aquell fatídic 1707. Els sons de la Muixeranga ­interpretada meravellosament únicament amb violí­ van incrementar la temperatura emotiva del moment. Tot i que la jornada va continuar amb un dinar de germanor, el punt culminant va tenir lloc allà precisament: davant una senzilla pedra que recorda la ferotge resistència d¹aquells bons valencians.

Corpus

Corpus ahir a València

Classificat com a: Notícies


–>

[@more@]

Fer un comentari

Identificat com ddv.cat. Eixir »

XHTML: Podeu usar les següents marques: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>