Festa presentacio del 2on Pop al Carrer (laCasaCalba)

laCasaCalba presenta el "2on Pop al carrer"

El Festival s’enceta amb les actuacions de diferents grups musicals; "M", Màrius Asensi Acústic, Sergi Contrí, "Emma get wild", el grup de Tavernes, "Amanida Peiot" i el jove cantautor torrentí, recentment guardonat als "Premis Ovidi" amb el premi a la millor lletra per la seva obra "Cançó explicita", Pau Alabajos . Les actuacions musicals ompliren de festa el carrer Cervantes de Tavernes de la Valldigna. LaCasaCalba organitzadora de l’event va aprofitar per explicar i mostrar el projecte cultural que hi duen a terme dins d’una jornada de portes obertes de la seva seu, recentment reformada.

[@more@]

laCasaCalba presenta

el "2on Pop al carrer"

El Festival s’enceta amb les actuacions de diferents grups musicals; "M", Màrius Asensi Acústic, Sergi Contrí, "Emma get wild", el grup de Tavernes, "Amanida Peiot" i el jove cantautor torrentí, recentment guardonat als "Premis Ovidi" amb el premi a la millor lletra per la seva obra "Cançó explicita", Pau Alabajos . Les actuacions musicals ompliren de festa el carrer Cervantes de Tavernes de la Valldigna. LaCasaCalba organitzadora de l’event va aprofitar per explicar i mostrar el projecte cultural que hi duen a terme dins d’una jornada de portes obertes de la seva seu, recentment reformada.

Redacció – La Valldigna

La festa de presentació va ser conduïda i conduïda per Paco Burgos(laCasaCalba) i va comptar amb la presència de "M", Màrius Asensi Acústic, Sergi Contrí, Emma get wild,Amanida Peiot, i el jove cantautor torrentí, recentment guardonat als "Premis Ovidi" amb el premi a la millor lletra per la seva obra "Cançó explicita" Pau Alabajos.

Els organitzadors declaraven que es tracta "d’una nova mostra de la música popular contemporània que brolla d’aquestes terres encara fèrtils amb entusiasme i decisió; aquest any més diversa i nombrosa".

Les actuacions van començar al voltant de les 20:00 h i es prollongaren fins les dues de la matinada, amb una breu pausa per a sopar. En el final de la festa van participar tots els músics presents e una especie de "Bing Bang" improvisada que va engrescar a tots els assistents.

El festival continuarà el proper divendres 21 de juliol amb les actuacions d’Oscar Briz, "Re-percussion" "Verdcel", "m" i "Sergi Contrí". Aquesta iniciativa comta amb el suport de l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna i de la Mancomunitat de la Valldigna, així com d’altres entitats privades de la comarca, i la producció corre a càrrec de LaCasaCalba.

Llach i l’Estatut

La radical posició antisistema de Lluís Llach davant del referèndum

Classificat com a: Notícies

DIMECRES, 14/06/2006 – 06:00h VILAWEB

    Lluís Llach explica a la seva web que s’inclina per l’abstenció crítica

Diu que és l’única opció que li permet d’expressar allò que pensa de l’estatut
Si entreu a LluísLlach.cat se us obrirà una finestra: ‘Lluís Llach opina sobre l’estatut’. El cantant hi explica que s’abstindrà de votar al referèndum i per què. Llach diu que ‘l’abstenció cívica i crítica’ és la seva opció perquè permet d’expressar allò que pensa de l’estatut i de les circumstàncies adjacents, i la reivindica com una crítica de la incapacitat dels polítics per a engrescar la població.
Per Llach és un error criminalitzar l’abstenció relacionant-la amb la indiferència dels votants, car és un comportament cívic que pot servir per enviar un missatge precís. No s’oposa al sí, i entén que algú s’hi apunti com una estratègia a curt termini, perquè és un text millor que no el del 1979, encara que les diferències siguin mínimes i que un detall com la negació de cedir la gestió de l’aeroport del Prat ja aclareixi com aniran les coses més endavant. Per una altra banda, tampoc no s’oposa al no, que troba ben justificat, però es nega a participar en ‘la poderosa manipulació que el PP farà d’aquest no’. Per tant, sense plantejar-se l’opció del vot nul, Llach diu que únicament pot optar per l’abstenció per deixar clar el seu missatge als polítics espanyols i catalans.

*Atenció: Si teniu activada l’opció de blocar les finestres emergents en el navegador, quan obriu la pàgina principal de la web de Lluís Llach, no apareixerà la finestra amb els arguments per l’abstenció. Podeu desblocar les finestres emergents des de l’opció de preferències del vostre navegador.

[@more@]

14 de juny de 2006

La radical posició antisistema de Lluís Llach davant del referèndum

Classificat com a: Notícies — Vicenç Garcia @ 6:33 pm

DIMECRES, 14/06/2006 – 06:00h VILAWEB

    Lluís Llach explica a la seva web que s’inclina per l’abstenció crítica

Diu que és l’única opció que li permet d’expressar allò que pensa de l’estatut
Si entreu a LluísLlach.cat se us obrirà una finestra: ‘Lluís Llach opina sobre l’estatut’. El cantant hi explica que s’abstindrà de votar al referèndum i per què. Llach diu que ‘l’abstenció cívica i crítica’ és la seva opció perquè permet d’expressar allò que pensa de l’estatut i de les circumstàncies adjacents, i la reivindica com una crítica de la incapacitat dels polítics per a engrescar la població.
Per Llach és un error criminalitzar l’abstenció relacionant-la amb la indiferència dels votants, car és un comportament cívic que pot servir per enviar un missatge precís. No s’oposa al sí, i entén que algú s’hi apunti com una estratègia a curt termini, perquè és un text millor que no el del 1979, encara que les diferències siguin mínimes i que un detall com la negació de cedir la gestió de l’aeroport del Prat ja aclareixi com aniran les coses més endavant. Per una altra banda, tampoc no s’oposa al no, que troba ben justificat, però es nega a participar en ‘la poderosa manipulació que el PP farà d’aquest no’. Per tant, sense plantejar-se l’opció del vot nul, Llach diu que únicament pot optar per l’abstenció per deixar clar el seu missatge als polítics espanyols i catalans.

*Atenció: Si teniu activada l’opció de blocar les finestres emergents en el navegador, quan obriu la pàgina principal de la web de Lluís Llach, no apareixerà la finestra amb els arguments per l’abstenció. Podeu desblocar les finestres emergents des de l’opció de preferències del vostre navegador.

–>

Fer un comentari

Identificat com ddv.cat. Eixir »

XHTML: Podeu usar les següents marques: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

Música a la Valldigna

La Casa Calba, organitza un cicle de concerts de Música. La questionada Fundació Jaume II el Just ofereix 3 actuacions musicals dins de la no menys questionada II Multaca.

Redacció-La Valldigna

La Casa Calba ha comunicat mitjançant nota de premsa la programació de la Segona edició del Pop al Carrer (2006), l’edició s’enceta avui a partir dels 20:01 h amb una festa presentació del festival que tindrà lloc aquest dissabte 17 de juny a partir dels 20.02 h al carrer Cervantes de Tavernes de la Valldigna, és a dir, al carrer de LaCasaCalba, on és presentarà el cartell del festival, encapçalat per Òscar Briz, el qual també hi participarà de la festa, junt amb altres artistes: Pau Alabajos i els músics furtius, M, Emma Get Wild, Màrius Asensi Acústic, Sergi Contrí i Amanida Peiot. L’organització aprofitarà per a obrir els portis de LaCasaCalba, després de’l última reforma, i presentar el projecte cultural que és proposen dur a terme. El Festival continuarà el proper divendres 21 de juliol, questa vegada, és podran escortar al passeig dels Tarongers %[zona de la Goleta] de la platja de Tavernes de la Valldigna, ritmes tribals donis del Carme de València, intervencions de caire teatral, pop obert al mediterrani i cançó d’autor renovada, entre d’ altres sonoritats.

D’altra banda la qüestionada Fundació Jaume II "El Just", organitza per segon any consecutiu la Multaca, una espècie de Festival de Religions am conferències, projeccions i presentacions de llibres al voltant dels tres religions monoteistes l’Islam, el Judaisme i el Cristianisme.
Les actuacions musicals programades seran a les 21:00 h a la Plaça Sud del Monestir:

  • Divendres 16 "Recital de Akim el Sikayema" (Argelia)

  • Dissabte 17 "Recital de Barbapedana" (Italia)
  • Diumenge 18 "Concert d’Ensemble Terra d’Otrando" (Italia) Música renacentista-barroca

Els fastos és completen amb un passeig gastronómic de les tres cultures , que durant els tres nits alimenta gratuïtament a tots els assistents. Tot això pagat amb diners públics, i amb una clara intenció pedagògica de difondre els valors tradicionals de la família, tot un artilugi propagandístic del Govern de la Generalitat, amb la col.laboració de la Mancomunitat de la Valldigna governada pel socialiste Agustí Pasqual.

[@more@]

MULTACA: La Valldigna organitza uneixis jornades sobre la cultura hebrea, islàmica i cristiana

LAS PROVINCIAS-La Safor

El Shabbat hebreu El dissabte, el Shabbat, estarà dedicat a la cultura hebrea que té aquest dia de la setmana com el de descans absolut. El tema de difusió històrica serà el sentit judaico dels conceptes família, amor i solidaritat. Estarà presentat per Sara Juchonowicz, professora de càtedra de Tres religions de la Universitat de València. També es presentarà el llibre Les fonts del judaismo i a continuació s’escenificarà la cerimònia de finalització del shabbat la audalà. A les 21 hores tindrà lloc el recital de Barbapedana amb Sherele Música dels hebreus askenazíes i dels gitanos romaníes.

http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060616/prensa/noticias/Safor/200606/16/VAL-SAF-082.html

[@more@]

LAS PROVINCIAS-La Safor

Es presentaran quatre llibres, haurà tres concerts de música i conferències El monestir de la Valldigna acull aquest cap de setmana la Multaqa de les tres cultures en la qual s’ha programat la presentació de quatre llibres i tres concerts i conferències sobre les cultures hebrea, cristiana i musulmana. Aquestes jornades conten també amb una important càrrega festiva.

MASCARELL/GANDIA

El monestir de Santa María de Simat torna a ser escenari de fusió de les tres cultures que van poblar durant segles la Valldigna. La Fundació Jaume II el Just organitza per segon any consecutiu la Multaqa de les tres cultures (Multaqa significa festa en hebreu) que comença avui amb el dia sant dels musulmans amb una conferència de difusió històrica sobre el sentit de la Omma en l’Islam, Família, Amor i solidaritat. Aquesta jornada inclourà la projecció del sentit de la família per Mohamed Chakor i es presentarà el llibre Aventures charadas de Nasrudin a càrrec de Bàrbara Ruiz Bejaramo i José Manuel Gironés. A continuació, escenificació del Maghreb en la Xara (oració de la posada de sol). L’algerià Akim el Sikameya oferirà un recital de la seva música arabolatina amb influències afrohispánicas i cèltiques. El Shabbat hebreu El dissabte, el Shabbat, estarà dedicat a la cultura hebrea que té aquest dia de la setmana com el de descans absolut. El tema de difusió històrica serà el sentit judaico dels conceptes família, amor i solidaritat. Estarà presentat per Sara Juchonowicz, professora de càtedra de Tres religions de la Universitat de València. També es presentarà el llibre Les fonts del judaismo i a continuació s’escenificarà la cerimònia de finalització del shabbat la audalà. A les 21 hores tindrà lloc el recital de Barbapedana amb Sherele Música dels hebreus askenazíes i dels gitanos romaníes.

El Shabbat hebreu El dissabte, el Shabbat, estarà dedicat a la cultura hebrea que té aquest dia de la setmana com el de descans absolut. El tema de difusió històrica serà el sentit judaico dels conceptes família, amor i solidaritat. Estarà presentat per Sara Juchonowicz, professora de càtedra de Tres religions de la Universitat de València. També es presentarà el llibre Les fonts del judaismo i a continuació s’escenificarà la cerimònia de finalització del shabbat la audalà. A les 21 hores tindrà lloc el recital de Barbapedana amb Sherele Música dels hebreus askenazíes i dels gitanos romaníes.

La jornada del diumenge, tindrà com protagonista al cristianisme. El tema de difusió d’aquest any és el sentit de solidaritat en l’Església d’Orient i Occident i contarà amb la projecció de Les icones perfectes de Pedro J. de la Penya. Es presentarà el llibre del mateix autor Sospir del vent: els orígens de l’ortodòxia. També es presentarà La imatge de la Mare de Déu signe de l’orientació i la devoció a càrrec del Juan Bautista Alonso, rector de la Real Basílica de La nostra Senyora dels Desemparats. A les 21 hores se celebrarà el concert de Ensemble Terra dotranto.

http://www.lasprovincias.es/valencia/pg060616/prensa/noticias/Safor/200606/16/VAL-SAF-082.html

Els Verds

Els Verds volen entrar dins del pacte d’EU i BLOC
Actualitat – Política
divendres, 16 juny de 2006

El Secretariat dels Verds del PV celebrarà demà una reunió a Ganda amb l’objectiu d’esclarir el possible panorama de pactes. Els Verds-Esquerra Ecologista, de Carles Arnal també celebrarà una reunió amb el mateix objectiu.

Image

Els Verds, tant els de Peris com els d’Arnal, es disputen la representativitat de l’ecologisme polític valencià dins de la possible coalició d’EU i BLOC. El complex mapa ecologista valencià ha donat fins al moment quasi totes les combinacions possibles excepte la unitària. Així al 2003, mentres Esquerra Verda de JF. Peris es presentava coaligada amb el BLOC, Els Verds/Los Verdes d’aquell moment ho feia a L’Entesa d’EU amb el diputat Carles Arnal que ha acabat per fundar el seu propi partit.

http://www.diariparlem.com/content/view/2139/2/

[@more@]

VerdCel, premiat

VerdCel PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’

Classificat com a: Notícies

    VerdCel s’emporta el PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’.

…”Arribats aquí hauríem de dir ja que Paisviatge (Cambra Records-Blau Discmedi, 2006), segon CD dels alcoians Verdcel , és segurament un dels treballs més ambiciosos que s’han gestat mai al País Valencià i que una de les seues virtuts principals és, justament, aquesta ambició desmesurada: una ambició transmutada en gosadia que ha elevat la seua proposta artística i musical a una alçada insòlita i que hauria de convertir aquest llibre-CD en objecte de culte del públic solvent i informat. Paisviatge és un d’aquells “discs conceptuals”, una obra que es pretén unitària i que, en el seu afany integrador, holístic, fa convergir diverses formes d’expressió artística —música, poesia, teatre, arts plàstiques— sense caure en el parany de la incontinència creativa ni de la fatuïtat.”

Josep Vicent Frechina (La caseta del plater a Vilaweb)

VerdCel presenta el seu darrer treball PaisViatge, un Llibre-Disc de 64 pàgines que recull música, poesia, il·lustracions i còmic. Aquest llibre s’ha pogut fer amb la col·laboració de danielOlmoBoronat, que participa també a l’espectacle.
El disc compta amb la col•laboració especial de Miquel Gil, de Nèstor Mont i de Pep el Botifarra. El Botifarra és un cantaor valencià d’excepcional interpretació, que en aquest any amb el seu debut discogràfic, no deixarà indiferent ningú; ni a públic, ni a premsa del món del folk, d’aquí i d’arreu. Tots ells d’una manera més ortodoxa o més pròpia de la cultura pop, aporten un aroma de cant tradicional valencià als nostres temes. Al llarg del cd també es compta amb la veu de l’actor de reconegut prestigi al País Valencià, conegut també a Catalunya al món teatral, i amb cert ressò cinematogràfic i televisiu a l’estat: Juli Cantó, el qual realitza diferents recitacions. Les tasques pròpies de producció, mescles i mastering, han estat elaborades per Santi Garcia (estudis Ultramarinos Costa Brava), qui ha produït l’últim disc de Sisa, així com més de 200 bandes al segell B-core.

Aquest treball en format llibre-disc és el recull de l’espectacle de mateix nom – PaisViatge: cançons en directe acompanyades d’accions i amb la projecció continuada d’imatges. Un espectacle multidisciplinari en el que es barreja la paraula, la música, la imatge i el teatre.

La notícia al Levante

*VerdCel presenta «*PaisViatge», un disc-llibre que transita per un paisatge en ple naufragi

Espectacle-exposició *Paisviatge *VerdCel + *DanielOlmoBoronat

El grup d’Alcoi rep el «*Premi al *millor *disc de *cançó d´autor» en els *Ovidi *Montllor

María Tomás, València

El país, el viatge, el paisatge, el bagatge?Tot té el seu lloc sota el *VerdCel, una formació musical d’Alcoi que el dimarts presentava en el Club Diari Alce *Paisviatge, el seu segon disc, que és també un llibre, amb el qual ahir obtenien el *Premi al *millor *disc de *cançó d´autor en la convocatòria dels I *Premis *Ovidi *Montllor a la música en *valencià.

Perquè en valencià canten i reciten en un espectacle *pluridisciplinar en el qual la vocació de barrejar conceptes i sensacions(*VerdCel *i *PaisViatge) nodreix la seua principal aspiració: la cançó. I perquè no només canten, sinó que senten i pensen en valencià, és que han fet aquest treball de cor i ment que Alfons Olmo, una de les veus cantants del grup, dedicava «a la gent que treballa des de la base per a defensar el territori, aqueix paisatge que desapareix a velocitat de vertigen, molt més ràpid que l’Au», assenyalava. I remarcava: «estem en un dels moments més catastròfics».

Un paisatge en ple «*naufràgil»

Són moltes les maneres de mostrar l’amor a la terra i defensar-la. Pensament, sentiment, acció i el cercle es tanca. *VerdCel ho fa viatjant per un paisatge en ple *naufràgil. Una nau perible per la qual els seus components transiten, amb tren i de *camineros, motxilla a l’esquena, per a establir una comunicació oberta amb l’espectador i recordar-li que cal mirar endins d’un i contemplar el paratge que li veu créixer. «*Sang *com *rius/*reguen el *cel *com el *cap/ *paisatge a la *nostra vida *i vida al *nostre *paisatge?» resa la lletra de la cançó que dóna títol al disc i que inclou una *posdata: «*Despertem o al final *ho *perdrem».

El grup duu ja sis anys de treball i altre disc, -*On *està el *lloc (2004) – per a acostar-se a l’espectador amb el no-res fàcil compromís de transmetre missatges i emocions, de compartir estats d’ànim i trobar l’espill del temps que es viu. «La constància és la clau. El canvi de consciències no és d’avui per a demà», assenyalava Olmo.

Una mirada creativa, crítica i reflexiva del viatger que *VerdCel presenten en feliç combinatòria de música, poesia i teatre, i que acompanyen de l’exposició i projecció de fotos, acrílics i infografies de Daniel Olmo.

Un cor palpita la *Mariola

Tot un espectacle que comença amb un cor *palpitante, amb la terra endins bategant-li el mapa a la Serra *Mariola -un compàs del ritme original- i que acaba, després de la travessia, transformant el sentiment del cor en el pensament d’una ment que pensa aqueix paisatge de comarques centrals.

Emocions i raons en catorze cançons amb l’exigència -i el desig- de no perdre cap dels països possibles, dels paisatges possibles; «el cultural, l’urbà o la naturalesa», com deia Olmos. «És compartir la poètica i l’explícita perquè el dia de matí tinguem el nostre paisatge, que és la nostra identitat».

Totes les eines que utilitzen possibiliten que l’espectador viva el viatge en visions que es veuen des de la finestra d’un tren que podria vindre d’Alcoi a València o viatjar per les profunditats d’aquesta, mentre ells interpreten pop, rock, *folk, cant tradicional valencià i senten la poesia integrada en el còmic. Tot en un. La barreja.

Una aroma molt particular en un disc en el qual també han col·laborat Miquel Gil (*Espremem el *suc); *Néstor Mont (*Veu a *Brúixola); Pepe *Botifarra (*Veu a *Mig *realitat), *Reillo (D´*Sva-*ters): *Congas *i calaix *flamenque; *Ireneu (violí); Lluís *Manzaneque (trompeta); Gabriel Calleja, Dídac Llinares i Juli Cantó.

*PaisViatge és un disc-llibre que presenten com film sonor. Paraules, melodies, accions i imatges troben un punt de trobada en escena i en acústic per a aglutinar l’entorn i la persona sota el mateix cel, una mica que molts obliden. «Volem mostrar el que sentim sobre els paisatges que ens envolten i estan destrossant». *VerdCel parla d’una ciutat oculta: «àrees excloses amb les seues gents que mostren la desigualtat *degenerativa». I d’altra visible: «els gratacels de poder, on habita qui trafica amb informació i cabdal». Entre ambdues, una Ruta turística *urbruta.

Retrat somiat, relat realista

Disc i llibre es complementen en un retrat somiat i un relat realista que es compon de pins com persones i de boscos de cables; de serres centrals i de grans solars en el Carme; de la contemplació fervorosa de la llum de les estrelles i les excavadores que amenacen cada pas per a esgotar la terra com recurs i «construir un món sobre bases inertes».

Per a contrarestar-lo, *VerdCel fa música que sona a naturalesa, a cigales de nit i *herrerillos de dia, «on la paraula esdevé cançó; la realitat, imatge». Una excursió a l’ànima de la muntanya mentre un ninot juga al golf sobre el seu mapa i els *VerdCel li canten per a remoure consciències atresorant en la seua *seno una brúixola que els orienta en l’encreuament de camins per a escriure aquest, el seu viatge pel país.

[@more@]

15 de juny de 2006

VerdCel PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’

Classificat com a: Notícies — ANNA @ 2:15 pm

    VerdCel s’emporta el PREMI AL MILLOR DISC DE CANÇÓ D’AUTOR al I Premis Ovidi Montllor a la Música en Valencià. Va rebre 3 nominacions: Millor Disc, Millor disc de cançó d’autor, i millor lletra per ‘infinitud’.

…”Arribats aquí hauríem de dir ja que Paisviatge (Cambra Records-Blau Discmedi, 2006), segon CD dels alcoians Verdcel , és segurament un dels treballs més ambiciosos que s’han gestat mai al País Valencià i que una de les seues virtuts principals és, justament, aquesta ambició desmesurada: una ambició transmutada en gosadia que ha elevat la seua proposta artística i musical a una alçada insòlita i que hauria de convertir aquest llibre-CD en objecte de culte del públic solvent i informat. Paisviatge és un d’aquells “discs conceptuals”, una obra que es pretén unitària i que, en el seu afany integrador, holístic, fa convergir diverses formes d’expressió artística —música, poesia, teatre, arts plàstiques— sense caure en el parany de la incontinència creativa ni de la fatuïtat.”

Josep Vicent Frechina (La caseta del plater a Vilaweb)

VerdCel presenta el seu darrer treball PaisViatge, un Llibre-Disc de 64 pàgines que recull música, poesia, il·lustracions i còmic. Aquest llibre s’ha pogut fer amb la col·laboració de danielOlmoBoronat, que participa també a l’espectacle.
El disc compta amb la col•laboració especial de Miquel Gil, de Nèstor Mont i de Pep el Botifarra. El Botifarra és un cantaor valencià d’excepcional interpretació, que en aquest any amb el seu debut discogràfic, no deixarà indiferent ningú; ni a públic, ni a premsa del món del folk, d’aquí i d’arreu. Tots ells d’una manera més ortodoxa o més pròpia de la cultura pop, aporten un aroma de cant tradicional valencià als nostres temes. Al llarg del cd també es compta amb la veu de l’actor de reconegut prestigi al País Valencià, conegut també a Catalunya al món teatral, i amb cert ressò cinematogràfic i televisiu a l’estat: Juli Cantó, el qual realitza diferents recitacions. Les tasques pròpies de producció, mescles i mastering, han estat elaborades per Santi Garcia (estudis Ultramarinos Costa Brava), qui ha produït l’últim disc de Sisa, així com més de 200 bandes al segell B-core.

Aquest treball en format llibre-disc és el recull de l’espectacle de mateix nom – PaisViatge: cançons en directe acompanyades d’accions i amb la projecció continuada d’imatges. Un espectacle multidisciplinari en el que es barreja la paraula, la música, la imatge i el teatre.

La notícia al Levante

*VerdCel presenta «*PaisViatge», un disc-llibre que transita per un paisatge en ple naufragi

Espectacle-exposició *Paisviatge *VerdCel + *DanielOlmoBoronat

El grup d’Alcoi rep el «*Premi al *millor *disc de *cançó d´autor» en els *Ovidi *Montllor

María Tomás, València

El país, el viatge, el paisatge, el bagatge?Tot té el seu lloc sota el *VerdCel, una formació musical d’Alcoi que el dimarts presentava en el Club Diari Alce *Paisviatge, el seu segon disc, que és també un llibre, amb el qual ahir obtenien el *Premi al *millor *disc de *cançó d´autor en la convocatòria dels I *Premis *Ovidi *Montllor a la música en *valencià.

Perquè en valencià canten i reciten en un espectacle *pluridisciplinar en el qual la vocació de barrejar conceptes i sensacions(*VerdCel *i *PaisViatge) nodreix la seua principal aspiració: la cançó. I perquè no només canten, sinó que senten i pensen en valencià, és que han fet aquest treball de cor i ment que Alfons Olmo, una de les veus cantants del grup, dedicava «a la gent que treballa des de la base per a defensar el territori, aqueix paisatge que desapareix a velocitat de vertigen, molt més ràpid que l’Au», assenyalava. I remarcava: «estem en un dels moments més catastròfics».

Un paisatge en ple «*naufràgil»

Són moltes les maneres de mostrar l’amor a la terra i defensar-la. Pensament, sentiment, acció i el cercle es tanca. *VerdCel ho fa viatjant per un paisatge en ple *naufràgil. Una nau perible per la qual els seus components transiten, amb tren i de *camineros, motxilla a l’esquena, per a establir una comunicació oberta amb l’espectador i recordar-li que cal mirar endins d’un i contemplar el paratge que li veu créixer. «*Sang *com *rius/*reguen el *cel *com el *cap/ *paisatge a la *nostra vida *i vida al *nostre *paisatge?» resa la lletra de la cançó que dóna títol al disc i que inclou una *posdata: «*Despertem o al final *ho *perdrem».

El grup duu ja sis anys de treball i altre disc, -*On *està el *lloc (2004) – per a acostar-se a l’espectador amb el no-res fàcil compromís de transmetre missatges i emocions, de compartir estats d’ànim i trobar l’espill del temps que es viu. «La constància és la clau. El canvi de consciències no és d’avui per a demà», assenyalava Olmo.

Una mirada creativa, crítica i reflexiva del viatger que *VerdCel presenten en feliç combinatòria de música, poesia i teatre, i que acompanyen de l’exposició i projecció de fotos, acrílics i infografies de Daniel Olmo.

Un cor palpita la *Mariola

Tot un espectacle que comença amb un cor *palpitante, amb la terra endins bategant-li el mapa a la Serra *Mariola -un compàs del ritme original- i que acaba, després de la travessia, transformant el sentiment del cor en el pensament d’una ment que pensa aqueix paisatge de comarques centrals.

Emocions i raons en catorze cançons amb l’exigència -i el desig- de no perdre cap dels països possibles, dels paisatges possibles; «el cultural, l’urbà o la naturalesa», com deia Olmos. «És compartir la poètica i l’explícita perquè el dia de matí tinguem el nostre paisatge, que és la nostra identitat».

Totes les eines que utilitzen possibiliten que l’espectador viva el viatge en visions que es veuen des de la finestra d’un tren que podria vindre d’Alcoi a València o viatjar per les profunditats d’aquesta, mentre ells interpreten pop, rock, *folk, cant tradicional valencià i senten la poesia integrada en el còmic. Tot en un. La barreja.

Una aroma molt particular en un disc en el qual també han col·laborat Miquel Gil (*Espremem el *suc); *Néstor Mont (*Veu a *Brúixola); Pepe *Botifarra (*Veu a *Mig *realitat), *Reillo (D´*Sva-*ters): *Congas *i calaix *flamenque; *Ireneu (violí); Lluís *Manzaneque (trompeta); Gabriel Calleja, Dídac Llinares i Juli Cantó.

*PaisViatge és un disc-llibre que presenten com film sonor. Paraules, melodies, accions i imatges troben un punt de trobada en escena i en acústic per a aglutinar l’entorn i la persona sota el mateix cel, una mica que molts obliden. «Volem mostrar el que sentim sobre els paisatges que ens envolten i estan destrossant». *VerdCel parla d’una ciutat oculta: «àrees excloses amb les seues gents que mostren la desigualtat *degenerativa». I d’altra visible: «els gratacels de poder, on habita qui trafica amb informació i cabdal». Entre ambdues, una Ruta turística *urbruta.

Retrat somiat, relat realista

Disc i llibre es complementen en un retrat somiat i un relat realista que es compon de pins com persones i de boscos de cables; de serres centrals i de grans solars en el Carme; de la contemplació fervorosa de la llum de les estrelles i les excavadores que amenacen cada pas per a esgotar la terra com recurs i «construir un món sobre bases inertes».

Per a contrarestar-lo, *VerdCel fa música que sona a naturalesa, a cigales de nit i *herrerillos de dia, «on la paraula esdevé cançó; la realitat, imatge». Una excursió a l’ànima de la muntanya mentre un ninot juga al golf sobre el seu mapa i els *VerdCel li canten per a remoure consciències atresorant en la seua *seno una brúixola que els orienta en l’encreuament de camins per a escriure aquest, el seu viatge pel país.

–>

Fer un comentari

Identificat com ddv.cat. Eixir »

XHTML: Podeu usar les següents marques: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <code> <em> <i> <strike> <strong>

CONTE DEL BLOC JOVE GANDIA (a mode d’article d’opinió alternatiu)


L´emperador de tots els gandians

La història no és nostra, per suposat, és de Hans Christian Andersen, però ens sembla tant apropiada, que vos hem fet una xicoteta adaptació…

“Hi havia una vegada un emperador la major afició del qual eren els vestits. Tenia moltíssims, i passava hores, mirant-se en l´espill. Tot i ser tan vanitós, els seus súbdits l’estimaven, per ser tan bon home. Un dia es van presentar davant de l’emperador un parell d´homes que afirmaven ser grans sastres. Van dir que podien confeccionar per a ell un vestit meravellós únic i mai vist que el convertiria en l’admiració de tota la ciutat. A més de ser un vestit màgic perquè sols podria ser vist per les persones intel·ligents.


– Realment, un vestit així em seria molt útil – va dir l’emperador -, perquè em permetria distingir els necis dels savis, la qual cosa és molt important per a un monarca… Digueu-me el que necessiteu per a fer-me´l i posseu-se a treballar.


Els homes van demanar gran quantitat d’or, joies i seda, es van instal·lar en els telers del palau i van fingir estar teixint, encara que no feien més que repetir gestos i moure les màquines amb les mans buides, com si treballaren amb fils invisibles. A mesura que anaven passant els dies, l’emperador estava més nerviós, perquè anhelava tenir el meravellós vestit. Un matí, va demanar a un ministre que s’acostés als telers per a veure com anava la fabricació del teixit màgic. El ministre es va dirigir a les habitacions on estaven instal·lats els telers de palau i va veure als dos homes movent-se afanyadament, encara que sense res a les mans. Molt sorprés, el ministre es va acostar a ells disposat a preguntar-los què estaven fent, però abans que pogués parlar, un dels homes li va dir:


– Quin honor que el senyor ministre vinga a contemplar el nostre treball! Vos agrada el teixit?


El ministre anava a dir que no veia res, però per por a passar per bobo va dir que era preciós. I li van explicar les majors meravelles sobre el vestit a l´emperador, i llavors, aquest, va quedar molt satisfet. Els dos falsos sastres van anunciar que el teixit estava preparat i que havien començat a cosir el vestit, i als pocs dies es van presentar amb les mans buides davant de l’emperador. Naturalment, aquest no va veure res, però per por a passar per bobet va dir que era un vestit meravellós.

– Si el primer ministre, que és un home savi – va pensar l’emperador -, ha vist el vestit i jo no, vol dir que sóc un neci; però val més que els meus súbdits no s’assabenten, o em perdran el respecte.


De manera que l’emperador va anar dient a tot el món que el vestit era magnífic i que tenia ganes d’estrenar-lo.Quan els homes van anunciar que el vestit estava preparat, l’emperador va organitzar una gran festa perquè tota la gent de la seva cort l’admirés. Quina seria la sorpresa dels cortesans en veure aparèixer al seu monarca en roba interior; però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú es va atrevir a dir que no veia res. Un dels cortesans més necis i aduladors va començar a elogiar en veu alta l’inexistent vestit, i prompte el van imitar tots els altres.

L’emperador va manar organitzar una desfilada perquè tot el món pogués admirar el seu vestit nou.Per por a passar per bobos, ningú va dir res en veure l’emperador en roba interior, fins que una xiqueta molt menuda va cridar:

– L’emperador està despullat!


Aleshores la gent del poble, que al principi no s’havien atrevit a dir res, van començar a riure’s i a dir-se els uns als altres: – L’emperador no porta cap vestit! L’emperador va nuet!

L’emperador i els cortesans també havien sentit el crit de la xiqueta, i sabent que els menuts són més sincers que els adults, es van adonar que havien estat víctimes d’un engany. Però com tota la gent estava mirant, a l’emperador no se li va ocórrer una altra cosa que seguir caminant molt seriós.

Quant als dos homes, ja estaven lluny. S’havien donat a la fuga amb tot l’or i les joies que li havien tret el vanitós i ingenu emperador, i es conta que encara segueixen rient-se’n.”

Doncs això companys, això…

Vine amb nosaltres a fer país!

[@more@]

Premis OVIDI

Miquel Gil triomfa als Premis Ovidi

Miquel Gil s’emporta entre aplaudiments els premis del jurat al Millor Disc i els Millors Arranjaments, així com el premi per votació popular Muixeranga. Tres guardons que l’avalen com un dels millors representants de la música en valencià.

Redacció. València

Amb el teatre Micalet ple de gom a gom, la gala dels Ovidi va estrenar-se amb el record de l’Ovidi i uns emotius homenatges als també de vacances Enric Ortega, Carles Barranco, Lleonard Giner i el recentment desaparegut agitador cultural Simó Aguilar.

Conduïda pels periodistes Alfons Cervera i Núria Cadenas i amb la participació explosiva dels personatges de l’univers de Xavi Castillo, la nit de la música en valencià va aplegar desenes de personalitats del món de la cultura, els moviments socials i la política, amb l’excepció de representants del Partit Popular i la Generalitat valenciana.

El millor disc, els millors arranjaments i orquestració, així com el premi per votació popular Muixeranga al millor grup dels Països Catalans, van recaure en Miquel Gil, que va ser l’únic "repetidor" de la nit. Els alcoians VerdCel s’emportaren el premi al millor disc de cançó, mentre que el millor disc de folk va ser per a "Territoris Amables" d’Urbàlia Rurana. El jurat va considerar "Vigila", de la Gossa Sorda, com el millor disc de pop rock, i "Al carrer dels meus records" d’Elies, la millor çançó. El premi a la millor lletra se l’endugué la "Cançó Explícita" de Pau Alabajos, mentre que Orxata Sound System van ser reconeguts com el Grup Revelació.

Tots els guardonats van rebre una magnífica litografia de la sèrie sobre Ovidi Montllor que el pintor Antoni Miró ha donat als Premis.

A banda, els organitzadors -Col·lectiu Ovidi Montllor (COM), Escola Valenciana, el Centre Ovidi Montllor d’Alcoi i el periòdic L’AVANÇ- van concedir-li, a títol honorífic, el premi a la trajectòria artística a Toni Soler, el premi al recolzament a la música en valencià a Toni Mestre, i el premi Forment al millor grup jove per la seua innovació, repercussió i arrelament al País a Obrint Pas.

La primera televisió ciutadana en valencià, InfoTV va ser premiada per la seua aposta per la música en valencià. Un compromís que s’ha traduït en l’emissió d’un centenar de grups en valencià, i que continua aquesta setmana amb l’emissió en diferit de la gala dels premis. Com les comparacions són odioses, Xavi Castillo s’encarregà d’otorgar-li el premi Moniato d’Or amb Fulles de Llorer a un dels grans absents de la nit: la Ràdio Televisió Valenciana.

El jurat estava format per Manolo Miralles, Juanma Játiva, Eduardo Guillot, Diego Gómez, Carme Miquel, Joan Cerveró, Josep Vicent Fregina i Francesc P. de Paula Burguera.

El president del COM, Manolo Miralles, d’Al Tall, va tancar l’acte recordant la trajectòria d’un col·lectiu "que està en marxa i que no pararà fins que no s’aconseguisquen les seues reivindicacions, és a dir, respirar amb normalitat en aquest circ de l’indústria mediàtica, que no ens tenen en compte i on els mitjans que deurien fer ressó de la nostra existència, els mitjans públics, ens ignoren o més encara ens boicotegen". Un col·lectiu, el dels músics en valencià, que tampoc pararà "fins que els polítics d’aquest País prenguen consciència que som part important de la cultura viva d’aquest país".

+ info:

L’Avanç: » target=»_blank»>Llista de finalistes

Vilaweb: Miquel Gil, gran triomfador dels Premis Ovidi Montllor

Avui: Tres premis Ovidi Montllor de la Música per a Miquel Gil

El Punt: Miquel Gil rep tres guardons en els Premis Ovidi de València

El País: Miquel Gil, Elies y Pau Alabajos, premios a la música en valenciano

Levante: Miquel Gil obtiene tres premios Ovidi Montllor por «Katà» en la noche de la Música en Valencià

Escola Valenciana: Gran nit de la música en valencià

Links relacionats:

Música en Valencià : Música en Valencià

Premis Ovidi : Premis Ovidi

www.valldigna.cat opina sobre el contingut fundacio@valldigna.cat

http://valldignasomserem.ppcc.cat/
valldignasomiserem@hotmail.com

[@more@]