Tavernes de la Valldigna, Vilallonga i Gandia estan inclosos en l’informe Destrucció costi el que costi 2006 que ha elaborat Greenpeace. L’organització ecologista qualifica a aquests municipis de la Safor, al costat d’uns altres de la Comunitat Valenciana, de “punts negres” pels seus plans de construcció que amenacen amb destrossar el litoral. El document fa referència al macroproyecto Vall de la Mar de Tavernes, el qual preveu un parc tecnològic, dos camps de golf, 4.500 habitatges, tres hotels i un llac interior amb una marina per a mil amarris. Aquesta iniciativa va ser retirada per Bancaixa, la seva impulsora, per a poder reformar el PGOU. Els ecologistes esmenten, així mateix, el projecto Granota Golf de Tavernes, que abasta 1.599 habitatges, un hotel de luxe, un complex residencial i un camp esportiu en dos milions de metres quadrats. En la llista negra també apareix el Pla de la Font de Vilallonga. Aquest programa abasta 4.000 habitatges, dos hotels i dos camps de golf. Greenpeace ressalta en el seu estudi que l’Advocacia de l’Estat va interposar un recurs contenciós-administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) contra l’acord de l’Ajuntament del 23 de gener de 2006 mitjançant el qual es va aprovar de forma provisional aquest projecte urbanístic. Gandia tampoc se salva. El projecte d’extracció de sorra del cordó dunar per a abastir del recurs àrid a les platges del sud de la Safor també és criticat per Greenpeace. L’informe apunta: “En Gandia, el litoral del qual sofreix greus problemes d’erosió, s’ha donat el vistiplau a la construcció de 1.200 amarres”.
Els ecologistes recorden també que el PP va votar en contra en les Corts Valencianes de realitzar un estudi d’impacte ambiental, el que va impedir que aquesta platja es convertís en parc natural protegit. Greenpeace proclama que la platja de’l Ahuir és un Lloc d’Interès Comunitari (LIC) i que està inclòs en la Xarxa Natura 2000. L’agrupació ecologista denuncia l’agressió a la costa, amb especial incidència a València, per part del boom de la construcció en el litoral. “En València, els plans per a urbanitzar 200 hectàrees del marjal de la Safor estan pendents de sentència, i en igual estat es troben altres 300 hectàrees del marjal Pego-Oliva”, insisteix el document. La Plataforma pels Pobles de la Safor s’ha fet eco de l’informe de Greenpeace i ha apuntat que cada vegada són més nombroses les crítiques al model de creixement salvatge, “on només es defensen els interessos dels promotors, constructors i propietaris de terrenys, no dels pobles”. Des de la Plataforma consideren que les nombroses crítiques a aquests projectes i l’enorme controvèrsia pública que generen haurien de fer reflexionar als responsables públics sobre la seva conveniència. Operació Malaya AL marge de tot això, l’agrupació de la Safor opina que la coneguda ‘operació Malaya’ en Marbella, “hauria de generar una reconsideración sobre l’urbanisme municipal”. La Plataforma es pregunta si els ajuntaments tenen la suficient independència per a gestionar una competència com l’urbanisme que mou “quantitats astronòmiques de diners”. Així mateix, vol aplaudir les actuacions del poder judicial en Marbella perquè fan veure que “algunes vegades” el pes de la llei també “cau sobre els poderosos”.
[@more@]
Principals xifres recopilades aquest any en l’informe per a tot l’Estat:
