|
|
|
|
Tot i la seua escassa incidència en el mapa electoral valencià (poc més de 7.000 vots a les autonòmiques del 2003, si bé més de 15.000 a les europees del 2004), Esquerra Republicana és un dels principals esculls que impedeixen la conformació d’un pacte preelectoral de caire progressista, nacionalista i ecologista amb vista a les eleccions valencianes del proper 27 de maig. I això que l’oferta que té sobre la taula la formació independentista és d’allò més atractiva: un diputat a les Corts autonòmiques, sota l’aixopluc d’una entesa que inclouria cinc partits –a més dels republicans, Esquerra Unida, Bloc Nacionalista, Els Verds – Esquerra Verda i Els Verds – Esquerra Ecologista–, un premi considerable, si tenim en compte que la llista unitària recolliria al voltant de 300.000 sufragis, que es traduirien en deu diputats a l’hemicicle.
El consell nacional d’Esquerra Unida –l’única de les formacions que ara com ara obtè representació tota sola– aprovava dissabte passat, 9 de setembre, una proposta de pacte que especificava els llocs que cada partit ocuparia, una vegada ja han comprovat que hi ha complicitats programàtiques suficients. A la reunió van presentar-se dues alternatives: la primera, defensada per la majoria del partit comunista i per alguns independents, reservava sis llocs per a Esquerra Unida, 2 per al Bloc, 1 per als Verds – Esquerra Verda i 1 per a Esquerra Republicana; mentre la segona, apadrinada per Esquerra i País (corrent nacionalista d’EUPV) i per alguns ‘dissidents’ comunistes i independents, repartia els altres quatre diputats entre Bloc (3) i Els Verds – Esquerra Ecologista (1). Per 59 vots a 47 va guanyar la primera opció. Una proposta que els principals dirigents de la formació –Glòria Marcos, Ricard Sixto i Marga Sanz– consideren com a tancada, sense gaire marge de maniobra. El Bloc, al seu torn, no en vol ni sentir a parlar, de 2 diputats sobre 10, ja que, diuen, la correlació correcta seria 6 a 4, com a molt 6-3-1, a fi de representar l’ecologisme; a més, reclamaven la capçalera a Castelló –a les comarques del nord el Bloc obtè més suports que Esquerra Unida, però es queda sense representació perquè a àmbit autonòmic no arriba al 5% de vots–, una capçalera que EUPV s’ha negat a cedir-los. Al novembre Esquerra Unida celebrarà la seua assemblea. Esquerra i País i els disconformes del partit comunista pressionaran perquè canvie la direcció, animats per l’estret resultat del consell nacional de dissabte. Però, com ha quedat dit, l’actual cúpula no baralla ni com a mera possibilitat que varie l’oferta a les altre formacions. És ací on està el problema. ERPV no accepta el seu diputat si l’acord no s’extén, com a mínim, a les capitals de comarca i a les eleccions estatals, i fins i tot parla de dues legislatures de durada. Un compromís excessiu, segons les dues forces majoritàries que aspiren al pacte. Així doncs, el tercer diputat per Alacant, lloc que EUPV atorgava a ERPV, quedaria en l’aire. Glòria Marcos ja s’ha afanyat a assegurar, en qualsevol cas, que aquest escó no aniria a raure a mans del Bloc –“no és un bipartit, és un front ample, aquesta és la resolució del nostre consell nacional”, diu–, sinó a una persona independent, que agrade a totes les formacions implicades en l’entesa. El Bloc observa aquesta oferta com un clar menysteniment –és el tercer partit valencià en nombre de regidors– cap al seu electorat, i avisen que “no perdrem la nostra dignitat”. És, segons comenten obertament, la manera amb què EUPV vol que el Bloc trenque les negociacions –amplis sectors d’EUPV no consideren el Bloc un partit d’esquerres, i fins i tot no s’estan de recordar el seu “pacte estratègic” amb CiU, que es visualitza, per exemple, a les eleccions europees–. En aquest sentit, alguns dirigents nacionalistes consultats no oculten que podrien encetar converses privades i molt serioses amb els socialistes, els quals els podrien oferir representació a l’hemicicle a canvi, això sí, de no fer variar el nom del PSPV-PSOE. Al capdavall, el partit que dirigeix Joan Ignasi Pla és plenament conscient que sense els més de 100.000 sufragis del Bloc no podrà accedir al Palau de la Generalitat. Aquesta possibilitat, que no prendria cos davant la ciutadania fins poques dates abans dels comicis, atomitzaria d’allò més el mapa electoral valencià. Esquerra Unida pràcticament repetiria el ‘minipacte’ del 2003 amb els ecologistes. Socialistes i Bloc concorrerien de la mà per primera vegada, després d’episodis d’allunyament real. I, per acabar, Esquerra Republicana es presentaria tota sola, a fe que els milers de vots que recollira podrien malbaratar les opcions de canvi al País Valencià. Tot i que les negociacions semblen, ara com ara, més encallades que mai, encara que Esquerra Unida es fa un fart de repetir que és l’última oferta, que no hi haurà cap modificació ni que siga després de l’assemblea de la seua formació, el ben cert és que la societat civil que ha demanat obertament que “no es perda cap vot”, que el PSPV-PSOE tinguera un control sever en cas de tornada al poder, pot pressionar perquè aquest acord multipartit vaja endavant. |
|
Esquerra, clau del canvi al País ValenciàCrònica del País Valencià · 14/09/2006 |
[@more@]
