"-Pare, absoleu-me: só cansat de viure."
Article aparegut en l’ultim número de "La Veu de la Valldigna" www.laveu.es
[@more@]
-La teua vida s’ha acabat, mes abans de d’adormir-te i reposar-te, cal que et recordes dels teus grans pecats; tots aquells que jo puga perdonar-te, també de Déu seran-te perdonats.
-El primer pecat meu és l’orgull, pare. He anat pel món com m’ha vingut a pler, he fet lo que he volgut. He estat batle dels meus conciutadans i no he fet res dels que m’han demanat. I tant se val!, és una bella cosa fer tremolar tothom i estar segur!
-Te’n penedeixes, fill meu?
-Sí, me’n penedesc.
-Doncs sia’t perdonat.
-Amén, amén…
-Quin altre pecat tens?
-La ira, pare. Quan m’encenc no tinc fre ni aturador. Me gir contra lo món, Déu i sa Mare i tot voldria dur-ho a destrucció. És una cosa dolça i fa alegria veure la gent emmanillada sense poder defendre’s. I fer mal! I fer mal! Allò era viure; destruir sols per gust i per voler; sentir plorar tothom i poder riure…
-Fill meu! Fill meu! Això és massa malesa; això és un mal esprit que tens al cos…
-Te’n penedeixes, fill meu?
-Sí, me’n penedesc.
-Doncs sia’t perdonat.
-Amén, amén…
-També he tingut enveja i mala bava per corrompre la glòria dels demés;
allí on jo he conegut que no arribava, no he volgut que cap altre hi arribés.
D’aquell que em feia ombra o bé respecte, m’he gaudit fent-ne córrer males veus i, tot fingint-li acatament i afecte, li anava segant l’herba sota els peus.
Rebaixat, rebaixat, fins que es confonga tothom en un mesquí i humil estol
i, al damunt, en Pérez M. lo Benparit, sent més que tots i governant tot sol.
-Te’n penedeixes, fill meu?
-Sí, me’n penedesc.
-Doncs sia’t perdonat.
-Amén, amén…
-He estat avar: mai he tingut de sobra, per molt que posseís, senti’m pobre.
Ai! La cobdícia no em deixava viure. Veure’m diner apilat me consolava. "Això és ben meu –pensava–; això no falla: Els altres, si misèria o fam vingués, que es pengen!". He traït el meu poble, els he venut per diners i he permés que les grans empreses i els alts polítics destruesquen la nostra terra per tal de poder fer millor els seus lucratius negocis.
-Com! Això has fet tros de bandarra! Cap de ruc! Borinot! Bord! Mal nascut! Doncs no, no et perdonem. Crema’t a l’infern i que s’hi podresca la teua vil ànima. I encomana’t a Déu per a tota l’eternitat, perquè nosaltres no et perdonem pas. Mui-te!
-Moriré i aniré a l’infern, però digueu abans al botxí que ben bé que m’ho he passat i que els altres que se’n vagen a fer la mà. Ha, ha, ha…
-Mui-te, mala ànima! Ets pitjor que el dimoni. Adéu-siau.
Marc Argènit (Article aparegut en l’ultim número de "La Veu de la Valldigna" )
