Benvolgut Sr. Francisco Camps,
Li dirigesc aquestes paraules per tal de fer-li una petició que més aviat
es podria considerar com un prec. Sé que és un home molt enfeinat, sempre
eixint en la seua tele tot somrient amb els seus acòlits -és a dir, els bons
valencians- i tot intransigent amb els seus detractors -és a dir, els mals
valencians; tractaré, doncs, de ser breu.
Tinc un veí, antipàtic, malcarat i que en sa vida ha practicat cap esport
dels que vostés promocionen, que ha aconseguit -no sé gràcies a quines
influències o males arts- que li construesquen un Camps de golf dins de sa
casa -una casa, val a dir, vella i lletja com la butxaca d’un captaire. La
gespa, verda i sempre humida, recorre les catifes, els sofàs i les taules de
la sala d’estar, convertint-la en un Camps excel·lent i acollidor, segons
diuen els entesos. Des de la meua finestra ja he tingut l’oportunitat de
veure dues parelles de jubilats britànics recorrent contínuament la zona com
si buscaren caragols. Quina estampa més bucòlica, ai!
També tinc, Sr. Camps, una altra veïna que no sols ha fet que convertesquen
el seu apartament de tot just 100 metres quadrats en un meravellós i
paradisíac Camps de golf, sinó que a més a més hi té projectada una
macrourbanització amb tot de piscines, pistes de tennis i tres o quatre
hotelets de luxe. No sé ben bé on ficarà els obrers que hi treballaran, però
assegura que dins del rebost de sa casa hi cap tot lo món, tot.
I per si tot això fóra poc, fa pocs dies, ja vaig veure grues excavadores
entrant en altres cases i sitis del meu carrer per tal de començar a
construir els corresponents, necessaris i valencianíssims Camps de golf.
Baix de les pedres, darrere dels fanals, al cantó on sol pixar el meu gos,
el clavegueram, les voravies…
Anem a veure Sr, Camps, jo sóc una persona tan valenciana com qualssevol
dels meus veïns, els he votat, a vostés, sempre que el contuberni
judeo-maçònic-separatista-comunista ha posat en perill la nostra dignitat de
poble nacional catòlic i romà i he acudit tot rabent a totes les
manifestacions que m’han manat; així doncs crec -sé- que estic en tot el
dret de demanar una petita compensació. Sí, Sr. Camps, jo també vull els
meus jubilats britànics o alemanys, perquè busquen caragols pel meu Camps de
golf. Bé, caragols no ho sé, però borinots, ausades que n’hi trobaran. El
País Valencià n’és ben ple.
Ho tinc ja tot ben pensat: un Camps de golf on serà obligatori l’ús de
casc, perquè amb tanta competència i tantes pilotetes volant a tort i a
dret, pot ser perillós dur el cap desprotegit, i que anirà des del menjador
fins a la cuina -tot passant pel lavabo per tal d’aprofitar el forat de
l’inodor on entraran molt bé les pilotetes-, una macrourbanització amb pistes de
tennis i piscines olímpiques al terrat i al corral; i, atenció, ací ve la
meua gran idea, un port esportiu a la banyera de la dutxa. Fixe’s si això
és una bona idea, allí es podran fer regates per a l’Américans Cap eixa o
com es diga això, amb reis, prínceps i marquesos competint amb alegre i
majestuosa competitivitat. I l’aigua? Ni de l’Ebre ni del Xúquer ni del Rin,
que al corral de ma casa hi ha un pou ben bonic i profund. I a més a més,
sempre podrem fer que en estiu aquest pou connecte directament amb l’Ebre,
el Xúquer o el Rin. Si és que la meua iaia ja m’ho deia, tens unes idees tan
increïbles que no pareixes nét meu. Ai, la meua iaia! Quina dona!
Bo, doncs com anava dient-li, pense’s bé tot el que li he dit, perquè jo
crec que el meu projecte és dels bons i pot deixar molts gallets… euros,
vull dir.
Res més a dir, s’acomiada ben cordialment, un admirador i amic seu.
A reveure.
P.S. Per cert, quin primer cognom més ben posat té vosté, xe! I perdone’m
per l’elogi.
Sico Fons
