[@more@]
L’esquerra alternativa, l’ecologisme i el valencianisme som una realitat viva i activa al País Valencià amb un suport social important si es plantegen les coses clarament i de forma unitària i participativa.
S’ha demostrat en la pràctica que la mobilització social unitària i la confluència política són elements complementaris i simultanis i no contradictoris o separats en el temps com alguns sectors s’entestaven en afirmar.
Certament aquest debat estèril ha provocat que el paper capdavanter d’EUPV s’haja vist disminuït, però la iniciativa permanent d’EiP i d’altres sectors de l’organització cara a l’exterior impulsant les possibilitats de les accions unitàries i de l’acord electoral i en l’interior generant confiança en l’afiliació i les components més significatives havien donat un resultat positiu abans de l’estiu, malgrat els entrebancs permanents que ens hem trobat.
Ara hi ha un nou bloqueig que no s’entén a la llum de la realitat política:
• Ha començat la campanya electoral del 2007 i la dreta i els defensors de l’alternança bipartidista ho tenen molt clar.
• La mobilització social pel canvi polític és una realitat i la demanda d’acord a l’esquerra alternativa, verda i valencianista és un clam generalitzat i crític amb unes aturades que no poden entendre ni compartir ja que totes les forces polítiques implicades han donat el seu suport a priori i el PP ja ha manifestat la seua por a aquesta alternativa.
• Toca concretar l’opció electoral amb un programa comú (que ja està enllestit amb acord), uns criteris de funcionament ( ja consensuats) i unes candidatures conjuntes en les que tothom es trobe reconegut atenent a la seua representativitat i, el que encara és més important, amb capacitat i determinació de guanyar. No compartim els missatges de resignació i pensem que son contraproduents per al paper engrescador que EUPV deu jugar en aquest procés i tampoc les reticències a reconèixer al Bloc la seua representativitat i als Verds Esquerra-Ecologista el seu paper en el moviment ecologista i en el Grup Parlamentari de l’Entesa.
• Quan es parla de que la gent no s’implica en la política s’ha de vore que una de les raons principals és que es pensa que els partits i els seus dirigents sols pensen en els seus propis interessos i no en els de la gent que volen representar. És raonable que cada organització implicada en l’acord defense la seua opció, però sense trencar l’opció conjunta amb propostes que no siguen acceptables per la resta, que és la dels milers i milers de valencians i valencianes que esperen aquest acord per donar el seu suport electoral i facilitar el canvi polític al País Valencià.
S’ha de continuar contribuint a la mobilització unitària i a l’acord electoral amb els ulls posats en el canvi de veritat, evitant els missatges de resignació, interioritzats o d’intransigència i s’ha de tractar, com sempre, de sumar esforços en aquest sentit.
No ens podem permetre altra opció.
Pasqual Mollà
El fantasma del Metro de València torna a entrar en escena del Pais Valencià. Segons publiquen alguns mitjans informatius de l’Estat espanyol, el president de la 
LA PLATAFORMA PELS POBLES, MOLT SATISFETA AMB LA DECISIÓ DEL TRIBUNAL DE PARALITZAR LA MACROURBANITZACIÓ DE VILALLONGA
Robert Mora, Paco Sòria i Paco Santacatalina, de la Comissió permanent d’
És certament molt i molt admirable la capacitat de l’esquerra partidista d’aquest País per avorrir i fastiguejar un públic, unes bases!!!, no sols extremadament benvolents, sinó fins i tot amb una bona predisposició per a l’entusiasme. I és que no ha de ser fàcil de trobar per eixos mons un exemple de tan perfecta eficàcia per a rebaixar entusiasmes i ensopir il•lusions, com ara les operacions que venen fent, o millor no fent, les direccions d’EUPV i del Bloc per tal d’arribar a fer, o no fer, un pacte electoral que, si hom no en diu una altra, sembla ser l’única oportunitat que tindrem els valencians d’aconseguir dues coses que a la gent del carrer se li antoixen importants: treure el PP de la Generalitat i guanyar un Parlament, i potser un govern, que en ser plural animarà l’ambient polític i serà susceptible de pegar alguna relliscada cap a l’esquerra, d’evitar alguna privatització, algun saqueig del patrimoni públic, alguna malifeta urbanística, …
