Mes: setembre de 2006
Negociacions a La Safor [«Eleccions’07»]
municipals de maig del 2007. 
EUPV de la Safor-Valldigna demana un pacte amb el Bloc als principals municipis de la comarca
[@more@]
> EUPV de la Safor-Valldigna demana un pacte amb el Bloc als principals municipis de la comarca Segons el membre del consell polític comarcal, Càndid Jiménez: "L’interès del Bloc per un acord que li permeta entrar a les Corts, contrasta amb una falta de voluntat de diàleg a nivell comarcal". El regidor de Tavernes de la Valldigna també va explicar la necessitat d’una base sòlida a nivell local "que passa pel diàleg formal com a mínim als principals municipis de la Safor-Valldigna". Segons Jiménez, l’actual falta de coherència del Bloc en els acords municipals estaria "dificultant" i "retardant" un acord als principals municipis de la comarca, com ara Tavernes, Oliva o Gandia, "un fet de que rebot desincentiva l’acord autonòmic". + Notícies relacionades: EUPV recorda al Bloc que l’acord a Gandia pot ser ‘la punta de llança que anticipe l’autonòmic’ 03/09/2006 |
Els Segadors (Jaume Escala, 1714) [«Jo també vull un Estat Propi»]
Versió oficial d’Els Segadors, himne nacional de Catalunya
Escolteu la nova versió d’Els Segadors d’Antoni Ros Marbà L’ENTREVISTA AMB ANTONI ROS-MARBÀ // ARTURO SAN AGUSTÍN"’Els Segadors’ ha de sonar valent"
Diada de Catalunya Web del dia
Manifestació del 11 de setembre a Barcelona per la vesprada
11 de setembre de 2006
Estat Català i el Partit Republicà Català anuncien que aniran junts a les properes eleccions, aquesta vesprada en un acte polític en la plaça Sant Just de Barcelona
FOTOS: Josep Planchart d’Estat Català, Agustí Soler i Carles Bonaventura del PRC de Barcelona i Girona respectivament.
En la segona foto: Intervenció d’Àngel Martínez del PRC del Baix Llobregat
–>
Oltra reclama al Consell que abandone el cinisme i reconga que l’accident era evitable
Joan Antoni Oltra, portaveu adjunt d’EU-l’Entesa a Les Corts Valencianes, considera “imprescindible” que Camps cesse Garcia Antón “abans del debat de l’Estat de la Comunitat”
El portaveu adjunt d’EU-l’Entesa a Les Corts Valencianes, Joan Antoni Oltra, assegura que les advertències dels sindicats a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana sobre les mancances de seguretat a la Línia 1 del metro posen de manifest que després de l’accident de Picanya “la Conselleria i la direcció de l’empresa van demostrar la seua irreponsabilitat per no millorar les condicions de seguretat de la línia i, ni tan sols, fer cas dels avisos dels sindicats”.
“FGV i la Conselleria –diu Oltra–, a pesar de la seua incompetència per no comprovar amb els seus mitjans la seguretat, estaven assabentats de les mancances per l’informe del Sindicat Independent Ferroviari (SIF), fins i tot, pel que fa a la fatídica corba de l’accident mortal del 3 de juliol on moriren 43 persones”.
El portaveu d’esquerres demana el Consell “que abandone el cinisme i reconega l’evidència que l’accident era evitable. Amb les balises de frenada que FGV està instal·lant actualment l’accident no es reproduirà i l’empresa coneixia el perill abans del sinistre”.
Per això, reclama a Camps que “pose fi a la mentida” i cesse al conseller d’infrastructures i transport, José Ramón García Antón, “abans del debat de l’Estat de la Comunitat. Una mesura imprescindible si vol afrontar el debat amb una mica de credibilitat”.
Oltra conclou assegurant que “l’informe de SIF confirma la versió dels experts que afirmen que l’accident era evitable amb mesures de seguretat adients i posen en evidència la pantomima de les conclusions de la comissió d’investigació imposades pel PP”.
–>
Cardona acusa a Font de Mora d’alimentar la xenofòbia per culpar als immigrants de la proliferació de barracons
Ramon Cardona, diputat d’EU-l’Entesa a Les Corts culpa a la conselleria “de fomentar l’escola concertada al no preveure les infrastructures, transport i places de 3 a 6 anys necessàries en la pública”
El diputat d’EU-l’Entesa a Les Corts Valencianes, Ramon Cardona, acusa al conseller d’educació, Alejandro Font de Mora, de “mentir” quan assegura que falten col·legis concerts perquè “on realment hi ha una manca important de places és a l’escola pública però des de la conselleria s’està treballant incansablement per desviar els alumnes cap a la privada”.
Cardona explica que “quan es rebutgen les primeres opcions en centres públics propers a la seua residència, els pares i mares es veuen obligats a optar per un concertat per la manca de transport públic als col·legis públics que els assignen”. De la mateixa manera, “la persistència de barracons i la saturació (amb el reiterat incompliment de la ratio legal) fa que moltes famílies acaben optant per un centre concertat”. Per últim, “la manca absoluta de places d’infantil entre de 3 a 6 anys a les ciutats i als pobles gran desvia un gran nombre d’alumnes també a la concertada”.
En definitiva, el diputat d’esquerres culpa a la conselleria “de fomentar l’escola concertada al no preveure les infrastructures, transport i places de 3 a 6 anys necessàries en la pública. La responsabilitat de Font de Mora, al capdavant de la conselleria és preveure i planificar les necessitats de l’educació pública però, com podem comprovar, està més ocupat en afavorir la privada que en cap altra cosa. Si existiren les places públiques necessàries la concertada tindria places més que de sobra per cobrir la seua demanda”.
A més, Cardona acusa a Font de Mora “d’alimentar la xenofòbia” per culpar als immigrants de la manca de places: “La proliferació de barracons és la conseqüència de la manca de pressupostos de conselleria, de l’absoluta falta de planificació i de les prioritats erràtiques del Consell que desvia els diners d’educació cap a les obres faraòniques supèrflues”. El diputat d’esquerres recorda que “en l’actualitat hi ha els mateixos alumnes que fa ara vint anys i pretendre descarregar la responsabilitat sobre els socialistes és un nou exemple del cinisme amb que actua el PP”.
Els promotors de la Campanya «no a la barrera del 5 per cent» s’han adherit a l’acte d’homenatge als maulets valencians al Fossar de les Moreres d’avui 11 de setembre a les 12:30
- FOTO:
Joaquim Auladell,
Enric Borràs i
Agustí Barrera
denunciant
la barrera del 5%
al País Valencià
………………………………………………………..Tret del blog d’EL LLAMP d’Enric Borràs
- Per la Confederació* catalana-valenciana-balear
- Demà, Onze de setembre ―a dos quarts d’una del migdia― seré al davant de la portalada del Memorial 1714 (al mateix Fossar de les Moreres) on n’Enric Morera, secretari general del Bloc Nacionalista Valencià [BNV], participarà en l’homenatge que el Col·lectiu del BNV a Barcelona ha organitzat en memòria del general Joan Baptiste Basset i dels maulets valencians de nació catalana que van lliurar la seva vida en defensa de la capital de Catalunya.
- Els promotors de la Campanya «no a la barrera del 5 per cent» ens hem adherit a l’acte.
_________
* Confederació: unió d’estats sobirans per a l’assoliment d’uns determinats fins comuns.
–>
Lliure Directe Dilluns 11 de Setembre Ràdio Klara 104.4 FM València
El Dilluns 11 de setembre de setembre en el programa LLIURE DIRECTE de RÀDIO KLARA a més dels informatius de BBC, RÀDIO FRANÇA INTERNACIONAL, RÀDIO NEDERLAND, RED CON VOZ I DEMOCRACY NOW a partir de les 9 del matí tractarem entre altres coses el possible pacte electoral per a les eleccions autonòmiques del 2007, el tema de la sequera i la directiva Bolkestein i ho farem amb:
– Victor Baeta militant d’El Bloc i de l’Associació Cultural Republicana Constantí Llombart
– Antonio Colomer militant d’Esquerra Unida i del MRG
– Claudio del programa Comentaris i Música de Ràdio Klara
Pots escoltar-ho a través de RÀDIO KLARA 104.4 FM València o des de
http://www.radioklara.org/emision.m3u
Esperem les teues notícies, crítiques, suggeriments en directe@radioklara.org
Salut
—–
LLIURE DIRECTE
Informació amb rigor des de les 6 del matí
RÀDIO KLARA 104.4 FM
http://www.radioklara.org
–>
10 de setembre de 2006
Enric Morera demà 11 setembre a les 12:30 participarà a l’homenatge als maulets valencians soterrats al Fossar de les Moreres que el col·lectiu del BLOC de Barcelona ha organitzat en el lloc on està la placa que va realitzar Andreu Alfaro i que ACPV va col·locar, en el mateix fossar, l’any passat i on el BLOC va estar present amb les seues senyeres
- Al general
Joan Baptiste Basset
i als valencians morts en la
defensa de Barcelona en 1714.
ACPV Acció Cultural del País Valencià
8 de setembre 2005
–>
|
11 de setembre del 1714
|
Els Segadors
|
|
|
A les cinc de la matinada del dia 11 de setembre de 1714, uns 20.000 soldats van iniciar l’atac a la ciutat de Barcelona, a través de set bretxes de la muralla obertes per l’artilleria. La resistència, arreu, va obligar el duc de Berwick, cap de l’exèrcit ocupant, a fer entrar en combat les tropes de reserva. La resistència va continuar carrer per carrer i es va saldar amb prop de 4.000 víctimes. A primera hora de la tarda, la ciutat va capitular. Conseqüències El 1714 es va instal·lar a Catalunya un règim d’ocupació. Les institucions catalanes -Corts, Generalitat, Consells Municipals, Coronela, etc.- van ser abolides. La Reial Audiència va ocupar solemnement la Casa dels Diputats del General, o Palau de la Generalitat. Les fortaleses van ser enderrocades i el poble desarmat. Molts dels oficials i soldats que havien participat en la resistència dels anys 1713-14 van ser empresonats o es van haver d’exiliar (en particular a la cort de Viena). A Barcelona, l’exèrcit borbònic es va fer construir la Ciutadella militar per assegurar-se el control i la submissió de la ciutat. Les obres, iniciades el 1716, van implicar l’enderroc de 1.200 habitatges del barri de la Ribera. Tots els estudis universitaris de Catalunya -Lleida, Barcelona, Tarragona i Vic- van ser tancats i al seu lloc es va crear una nova universitat de Cervera (1717). La repressió, en la seua brutalitat, però també en la seua execució sistemàtica i funcionarial, va pendre de vegades trets gairebé esperpèndics. Així, la campana anomenada Honorats de la seu de Barcelona va ser despenjada i fosa perquè "havia tocat en tots els moviments de les sedidions". I els bans d’interdicció d’armes als naturals van arribar fins i tot a prohibir la possessió de ganivets de punta. El decret de Nova Planta El règim d’ocupació militar va ser confirmat, des d’un punt de vista legal, pel decret de Nova Planta (1716). Aquest abolia les constitucions de Catalunya i imposava les lleis de Castella. El govern del Principat va quedar en mans d’un capità general, que presidia la Reial Audiència, i disposava de dotze corregidors, amb seu a les principals ciutats catalanes. Totes les institucions municipals, de caràcter representatiu, van ser abolides. Al seu lloc hom va imposar un sistema d’alcaldes i regidors, nomenats directament pel rei o pel capità general. En definitiva, la Nova Planta va imposar un sistema de govern absolut, en què tots els nomenaments i les decisions s’organitzaven de dalt a baix i tenien pel últim responsable el mateix monarca. Aquest nou règim polític va tenir també una traducció en l’àmbit fiscal. Els drets de la Generalitat i dels municipis va ser segrestats pel monarca. A més, hom va crear un nou impost, el cadastre, organitzat a través d’una doble línia: territorial (gravava els rèdits de les finques urbanes i rústiques) i personal (carregava damunt el treball i les empreses i mantenia l’exempció de nobles, eclesiàstics i altres privilegiats). Tot i que el cadastre va nèixer com una composició de guerra, el creixement econòmic viscut durant la centúria el va fer, a poc a poc més suportable. L’article 5é. del decret de Nova Planta afirma: "Las causas de la Real Audiencia se substanciarán en lengua castellana". Ben aviat, la voluntat política d’introduir la llengua castellana en tots els àmbits de l’administració i la castellanització dels principals càrrecs va anar tancant alstres àmbits públics al català. La Reial Cèdula d’Aranjuez del 1768, obra de Carles III, va prohibir l’ensenyament en català. Una altra Reial Cèdula, del 1772, va prohibir dur els llibres de comptes en català. · Heus aquí algunes de les instruccions secretes enviades als corregidors el 20 de febrer de 1717: " Primero: Ha de tener gran cuydado el corregidor en observar los vandos de prohibición de armas, sin dispensar en esto cosa alguna. Segundo: Ha de observar lo mismo respecto a las conversaciones de novedades y cosas contra el servicio de Su Magestad y de cualquier novedad que de esto hubiese (por ligera que sea) dé quenta al Governador Capitán General. Tercera: Ha de observar con el mismo cuidado si hazen juntas o salen a los montes a tenerlas algunos vecinos de los lugares. Quarto: Ha de hazer guardar puntualmente no se juntes gremios ni consejos sin su asistencia o la persona que diputare. Quinto: Ha de hacer practicable lo más que pudiere los caminos (…). Sexto: Pondrá el mayor cuydado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas, para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado". · El general Josep Margues va ser detingut en intentar fugir a Mallorca, juntament amb els capitans Jaume Roca i Pau Macip. Tots tres va ser sotmesos a tortura i, finalment, executats a la forca i esquarterats (27 de març de 1715). El cap de Josep Moragues va ser penjat, dins una gàbia de ferro, dalt del Portal de Mar de Barcelona, i no en fou retirat fins al cap de dotze anys (al març del 1727). Un altre militar, el capità Francesc Catllar, que havia participat en la fugida de Maragues i els seus companys, va ser condemnat a mort i executat a la Rambla (14 d’abril de 1715). |
H i s t ò r i aEls Segadors és una cançó popular del segle XVII. Parla de la guerra que els catalans, comandats per Pau Claris, van fer contra el rei Felip IV de Castella, i molt especialment contra el seu home de confiança, el comte-duc d’Olivares.L’any 1892 Francesc Alió publicava la lletra de l’antiga cançó d’Els Segadors, recuperant una melodia nova, extreta d’una vella cançó. L’any 1899, la revista La Nació Catalana va convocar un concurs per dotar l’himne català d’una lletra més curta; la poesia guanyadora, d’Emili Guanyavents, és la versió actual.Durant les dictadures de Primo de Rivera (1923-1930) i del general Franco (1939-1975) va ser totalment prohibit.Per la llei del Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors va ser declarat himne nacional de Catalunya. Himne Nacional de Catalunya
|
© 1998 – 2004 · encatala.org · Optimitzada per a 1024 x 768
11 de setembre’06 [«Jo també vull un Estat Propi»]
Versió oficial, simfònico-coral, de l’himne nacional de Catalunya. Harmonització i instrumentació d’Antoni Ros Marbà Format mp3 (3,4 Mb)
 |
|||||||||||||||||||||||||||||||
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
L’Onze de Setembre Catalunya commemora la derrota que va patir el 1714 a mans de les tropes espanyoles de Felip V de Borbó. Catalunya, que havia estat fins aquell moment una nació sobirana, va perdre les llibertats nacionals, les lleis pròpies del país i va patir la prohibició de la llengua i la cultura catalanes. Després d’anys de foscor, el 1932, en el marc de la II República espanyola, Catalunya va adquirir un Estatut d’autonomia que recuperava part de les seves llibertats nacionals. Però després de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco va comportar la repressió més dura que mai ha patit Catalunya, fins al punt que podem parlar d’un intent de genocidi cultural, amb milers i milers d’afusellats i represaliats. Fins i tot entre ells s’hi compta el president del Govern de Catalunya, Lluís Companys, l’únic president europeu afusellat pel nazisme-feixisme.
El 1979 es va aprovar un nou Estatut d’autonomia de Catalunya, amb el qual es va dotar el país d’unes institucions i d’un govern propis, però des de llavors encara no s’ha assolit un nivell d’autogovern satisfactori. Cada 11 de setembre molts catalans i catalanes continuem manifestant-nos pels carrers per reclamar el reconeixement dels nostres drets nacionals i més autogovern. La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa. Volem fer d’aquesta celebració un acte polític d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa. Per aquest motiu, des de l’any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebrem un acte que comprèn una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració. Volem compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin. Només si tenim més capacitat per decidir com volem que sigui el nostre país podrem construir-lo més just, plural, solidari, integrador i sostenible. …………………………………. Castellà L’Onze de Setembre Catalunya conmemora la derrota infligida por las tropas españolas de Felipe V de Borbón el año 1714. Catalunya, que hasta entonces había sido una nación soberana, perdió las libertades nacionales, las leyes propias del país y sufrió la prohibición de la lengua y la cultura catalanas. Tras años de oscuridad, en 1932, en el marco de la II República española, Catalunya adquirió un Estatuto de autonomía que recuperaba una parte de sus libertades nacionales. Pero después de la Guerra Civil, la dictadura del general Franco comportó la represión más dura que jamás haya sufrido Catalunya, hasta tal punto que podemos hablar de un intento de genocidio cultural, con miles de fusilados y represaliados. Entre ellos se encuentra hasta el presidente del Gobierno de Catalunya, Lluís Companys, el único presidente europeo fusilado por el nazismo-fascismo. En 1979 fue aprobado un nuevo Estatuto de autonomía de Catalunya, con el cual se dotó al país de unas instituciones y de un gobierno propio, pero aún no se ha logrado un nivel de autogobierno satisfactorio. Celebramos la Diada desde la sociedad civil Cada 11 de septiembre muchos catalanes y catalanas seguimos manifestándonos por las calles para reclamar el reconocimiento de nuestros derechos nacionales y más autogobierno. La Festa per la Llibertat se configura como un acto político de la sociedad civil catalana para celebrar la Diada de una manera festiva y, a la vez, reivindicativa. Queremos que esta celebración sea un acto público de afirmación y reivindicación nacional, de forma abierta y participativa. Por este motivo, desde el año 2000, unas doscientas entidades de la sociedad civil catalana celebramos un acto que incluye una muestra de entidades, la lectura de un manifiesto que cuenta con el apoyo de las entidades y un concierto de música que cierra la celebración. Queremos compartir esta reivindicación con todas las personas que viven en Catalunya, vengan de donde vengan. Sólo si tenemos más capacidad para decidir cómo queremos que sea nuestro país, podremos construirlo más justo, plural, solidario, integrador y sostenible. ………………………………….
Anglès
11 September, The National Day of Catalonia On 11 September Catalonia commemorates the defeat it suffered at the hands of the Spanish troops of Felipe V of Bourbon in 1714. Catalonia, which had been a sovereign nation up to that point, lost its national rights and liberties, with its own laws abolished and Catalan language and culture banned. After many years of darkness, in 1932, under the II Spanish Republic, Catalonia acquired a Statute of Autonomy which recovered some of its national rights. However, after the Civil War, the Franco dictatorship brought with it the toughest repression that Catalonia had ever endured, to a point that could be described as attempted cultural genocide. Thousands and thousands of people suffered retaliation and may were shot. These even included the President of the Government of Catalonia, Lluís Companys, the only European president executed under Nazism-fascism. In 1979 the new Statute of Autonomy of Catalonia was approved, giving the country its own institutions and government, but to date a satisfactory level of self-government has still not been attained. Celebrating the National Day as Civil Society Every 11 September, many Catalans continue to demonstrate in the streets to demand recognition of our national rights and liberties and a greater degree of self-government. The Festival for National Rights and Liberties is organised as a political event of Catalan civil society, to celebrate the National Day in a festive way yet as a protest. We want to make this celebration a political event of affirmation and national demands, in an open and participatory way. For this reason, since the year 2000, around two hundred institutions from Catalan civil society have staged an event that includes an exhibition of these organisations, the reading of a manifesto that has the support of all the organisations involved and finally a music concert to round off the celebration. We want to share this festive protest with all the people who live in Catalonia, whatever their place of origin. Only if we attain greater capacity to decide what we want our country to be like in the future can we construct a nation that is fair, pluralistic, caring, integrationist and sustainable. ………………………………….
|
|||||||||||||||||||||||||||||||
)
1300 persones assisteixen al concert de Lluis Llach a Solsona
.jpg)
Lluís Llach s’acomiada del públic solsoní
El pavelló poliesportiu de Solsona es va omplir de gom a gom ahir dissabte, 9 de setembre, en el concert que oferí el cantautor de Verges
Les entrades es van exhaurir ja dies abans del concert que Lluís Llach oferí a Solsona en el marc de la Festa Major. L’ONG solsonina El Solsonès Obert al Món (SOM) organitzava aquest recital amb l’objectiu de recollir fons per a una campanya nutricional per a infants d’El Salvador.
.jpg)
Amb aquesta actuació, el cantautor de Verges, que es troba de gira per comarques catalanes, presentà el seu darrer espectacle, I., i s’acomiadà del públic solsoní, després d’anunciar la seva retirada dels escenaris la primavera de l’any que ve. Llach combinà les seves noves composicions amb cançons més conegudes com Laura o Viatge a Ítaca, o la darrera canço de la nit, Que tinguem sort, que el públic solsoní acompanya a cor amb el cantautor
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Add Comment
Recentment
- Lluís Llach s’acomiada del públic solsoní
1300 persones assisteixen al concert de Lluis Llach a Solsona
Solsonès Obert al Món SOM
(Solsonés Abierto al Mundo)SOM es una entidad de solidaridad internacional independiente i democrática, donde…» href=»http://solsones.bloc.cat/post/3989/93159″>Qui és SOM (en castellà)
- Conferència sobre Chiapas
- Cicle de Conferències
- Experiències solidàries a EL SALVADOR
Cicle de Conferències
Cicle de Conferències - L’univers musical de Roger Mas es fica als solsonins a la butxaca
Concerts al Teatre Comarcal
L’Sputnik es deixa portar per Lluís Coloma Trio
Divendres passat, 3 de…» href=»http://solsones.bloc.cat/post/3989/54339″>Concerts a l’Sputnik
Sindicació
