CiU aconsegueix 11 diputats més que no el PSC, però l’esquerra parla de repetir el tripartit
[@more@]
|
|||||||
Month: novembre de 2006
Artur Mas (CiU) ‘La victòria de CiU és indiscutible, però caldrà un diàleg intens per a formar un govern’
José Montilla (PSC) ‘Començaré a treballar per a fer possible un govern de progrés’ 
Josep-Lluís Carod-Rovira (ERC) ‘El que ha plantejat les eleccions entre CiU o tots els altres han fracassat’ 
Josep Piqué (PP) ‘Tant l’aliança entre CiU i ERC com la repetició del tripartit són possibilitats negatives per Catalunya’ 
Joan Saura (ICV) ‘CiU ha estat àmpliament derrotada per la majoria de progrés’ 
Albert Rivera (Ciutadans) ‘Els tres escons de Ciutadans simbolitzen un canvi de mentalitat a Catalunya’ PP i PSOE, compareixen junts en Roda de Premsa ahir en Gandia
foto arxiu
| Palomares (PSOE) i Llàcer (PP)
PSOE i PP de Simat desmenteixen un pacte secret per a aprovar el camp de golf
L’alcalde i la popular Fernanda Llàcer responen de forma conjunta a les acusacions del Bloc
[@more@]
Jornades de defensa del territori a Gandia
Al casal Jaume I de Gandia (a la Sala d'audiovisuals) i organitzat per Maulets de la Safor, s'estan desenvolupant tots els divendres d'aquest mes a les 20:00h.
[@more@]
Redacció – La Safor:
Les jornades van començar el passat divendres 3 de Novembre amb la projecció del dvd "Tornallom" (sobre la defensa de l'horta de la Punta de València) i continuaran tots els divendres del mes de novembre amb la següent programació:
-Divendres 10 de Novembre a les 20hores:Projecció del dvd "Arrels de lluita" (sobre la defensa de l'horta de Benimaclet i la Punta de València).Després de la projecció comentari i debat sobre el dvd.
-Divendres 17 de Novembre a les 20hores:Projecció d'un dvd sobre la defensa del territori a la Marina.Després de la projecció comentari i debat sobre el dvd.
-Divendres 24 de Novembre a les 20hores:Taula rodona sobre la defensa del territori a les comarques del País Valencià (parlaran representants de plataformes de defensa del territori de tot el País Valencià).
Organitza: Assemblea de Maulets de la Safor
“Morir”
memòria restringida Bloc on l’Antoni Casals, un entre tants, hi escriu el que pensa tot i que no sempre pensi prou el que hi escriu (acasals@mesvilaweb.cat
Morir
Publicat el 19 de Octubre del 2006
La mort és el dolor dels que es queden. Morir en si no és més que l’acabament d’una sèrie de reaccions químiques i biològiques que anomenem vida. Algunes d’aquestes reaccions les traduïm en sentiments. I quan algú, la proximitat del qual ens fa sentir sensacions agradables, desapareix per sempre, es genera una sensació de buidor, de desassossec, difícil de racionalitzar.
Per a tot ésser viu la mort és senzillament el futur. Però, per als humans que hem desenvolupat la capacitat d’estimar, d’odiar, de sentir-nos bé sols o acompanyats, de sentir-nos millor o pitjor, però mai igual en presència dels altres, el saber que la presència d’un altre és ja un fet impossible, ens porta de vegades a contemplar la vida com un absurd sense esperança.
Quan mor un amic, ja ho diu la cançó, queda una buidor impossible d’emplenar. Quan en pocs mesos assisteixes al funeral de dues persones que consideres amigues i t’assabentes d’una tercera que porta el mateix camí, quan han mort en edats molt per sota del que avui en dia es considera l’esperança mitjana de vida de la població, quan t’adones que has començat a deixar d’anar als funerals dels pares dels amics per passar a anar als de companys de la teva edat, t’envaeix un sentiment difícil de definir barreja d’impotència i mala llet, barreja de tristesa i emprenyada.
Morir no és el pitjor que ens pot passar. El pitjor és el dolor dels que queden. La mort dels pares és un fet duríssim però respon a una lògica, fins i tot en aquells casos en que es produeix "abans del que toca". I el dolor per la mort dels amics és un dels més difícils de suportar. N’hi deu haver un, de dolor d’aquest tipus, evidentment superior. Però no vull ni esmentar-lo.
Per a tot ésser viu la mort és senzillament el futur. Però, per als humans que hem desenvolupat la capacitat d’estimar, d’odiar, de sentir-nos bé sols o acompanyats, de sentir-nos millor o pitjor, però mai igual en presència dels altres, el saber que la presència d’un altre és ja un fet impossible, ens porta de vegades a contemplar la vida com un absurd sense esperança.
Quan mor un amic, ja ho diu la cançó, queda una buidor impossible d’emplenar. Quan en pocs mesos assisteixes al funeral de dues persones que consideres amigues i t’assabentes d’una tercera que porta el mateix camí, quan han mort en edats molt per sota del que avui en dia es considera l’esperança mitjana de vida de la població, quan t’adones que has començat a deixar d’anar als funerals dels pares dels amics per passar a anar als de companys de la teva edat, t’envaeix un sentiment difícil de definir barreja d’impotència i mala llet, barreja de tristesa i emprenyada.
Morir no és el pitjor que ens pot passar. El pitjor és el dolor dels que queden. La mort dels pares és un fet duríssim però respon a una lògica, fins i tot en aquells casos en que es produeix "abans del que toca". I el dolor per la mort dels amics és un dels més difícils de suportar. N’hi deu haver un, de dolor d’aquest tipus, evidentment superior. Però no vull ni esmentar-lo.
[@more@]
gregorian
[@more@]
