[@more@]
Temps després, en el període que els historiadors han qualificat de la ‘‘Decadència” l’arquitecte barroc Pérez Castiel va tapar-les construint a sota d’elles una altra volta barroca.
Darrerament per un conveni subscrit per la Generalitat Valenciana i l’Arquebisbat es va procedir a la recerca de les pintures que devien existir en la primitiva volta de l’església i ¡ oh, sorpresa! no solament estaven allí quasi intactes sinó que han asombrat als qui les veien. Unes pintures extraordinàries quant a qualitat que havien estat amagades i tapades (no se sap si perquè no agradaven als experts de la Decadència o si es tractava de, al igual que passà en Roma, de destruir les senyals dels Borja, o era un poc de tot això).
Ha estat una la troballa impressionant, que els historiadors de l’art han qualificat de fabulosa i que els obliga a repensar-se moltes conclusions al respecte en la Història de l’Art i deixa ben patent el paper protagonista de Valencia en el primer Renaixement.
Les pintures una vegada trobades han estat restaurades acuradament. Però, ens queda el dilema de què fer amb elles. O es deixen visibles, llevant la volta barroca d’algeps que les tapava; traent aquesta de la Catedral i reconstruint-la en un lloc ben visible per a tots; o bé es tornen a tapar les pintures renaixentistes amb la cúpula barroca d’algeps, facilitant que es puguen vore “utilizando ojos ópticos, transparencias o montando audiovisuales” com pretenien els defensors d’esta solució. Eixa és la qüestió.
O s’opta per quina de les dos té major valor artístic: les pintures renaixentistes (que segons els historiadors de l’art obliguen a repensar-se les posicions i conclusions en aquest àmbit) o la cúpula barroca de Pérez Castiel (de la qual els tractats d’art no fan menció o la fan molt marginal), o es seguixen altres criteris, com és el del seu significat en funció del moment històric en el que es vàren fer: si es presta atenció a una obra feta en “nuestro Siglo de Oro” (¿on han anat a parar tots aquells als qui se’ls omplia la boca parlant “de nuestro Siglo de Oro”, y deien “¡que nos lo quieren ocultar!”?) o el de la ‘‘Decadència”. En tot cas, caldrà triar en consideració del valor artístic dels uns i de l’altre i el moment històric en què una obra i altra es fa.
Per nosaltres, la tria està clara. Preferim el moment d’esplendor del nostre Segle d’Or al de la Decadència, i les pintures renaixentistes a la algepseria barroca decorativa, de la que ha anat alliberant-se al llarg del temps la Catedral.
