Aquest migidia Font dels "Madallars" in memoriam de Joan Pellicer
valldigna | 11 Febrer, 2007
foto "Pedra-escultura-poema", in memoriam de Joan Pellicer
Autor: Jesus Vilaplana
Podeu llegir el poema de Joan Pellicer "Cant Perdut", llegit aquest matí en memòria del seu autor en un acte organitzat per la Plataforma Pels Pobles de la Safor, i que han secundat associassions com la "Mitja Galta" de Manuel-Ènova, el Col.lectiu "La Vall de Vernissa" (La Safor), PKAT, NAT-Barxeta, entre d'altres. Dues escultures romandràn al paratge per rememorar a Joan Pellicer.
Vicent Savall, ha interpretat una conmovedora "melodia amb flauta de mans" ….
[@more@] Redacció – La Valldigna
Arribats de La Costera, La Marina, La Ribera i La Safor Valldigna, els participants en la passejada han plantat arbres en memòria de l'amic Joan, han contemplat les dues obres que d'ara endavant presidiran aquest paratge valldignenc, i han llegit uns emotius textos en memòria del etnobotànic valencià mort aquesta setmana passada i vinculat als moviments ecològistes de les comarques centrals.
A la muntanya s'han vist amics de Joan vinguts de totes les comarques, cares conegudíssimes de la comarca i d'arreu del País.
Jesus Vilaplana ha realitzat una de les dues escultures de pedra realitzades per commemorar el lloc, i que presidiran d'ara endavant aquest paratge.
L'acte ha acabat amb un brindis per Joan amb mistela, acompanyat per un tros de "coca morena", dolç tradicional de la cuina saforenca
A continuació i també en homenatge l'Avanç us reprodueix el poema de Joan Pellicer "Cant Perdut", i que ha estat llegit en veu alta, per dues dones vinculades al Col.lectiu "La Vall de Vernissa":
"On són, digueu, digueu, en quina terra
els forçuts canyars del barranc de Sotaia,
els magraners rutilants, el raücs de les grates, el seu fang fecundant;
les bracudes garroferes de la via,
la seua ombra acollidora, els seus jocs i berenars?
Però on són els estius d'abans ?
On són, digueu, digueu, en quin cel
les airoses datileres de la carretera d'Alacant,
el seu somrís de benvinguda, aquelles gesmileres i aquells rosers arquejats;
les desafiants araucàries, rivals del campanar
que seyrejaven sobre els nostres terrats i teulats?
Però n són els estius d'abans ?
On, digueu, digueu, a quin infern
ha anat a parar, sense culpa ni pecat,
l'olivera de la pujada de la mar,
el seu fullatge de plata, la seua ombra fina com un vel;
les llustroses moreres del camí de la Dula del De l'Est
i aquell om gegant als portals de Rodafam ?
Però on són els estius d'abans?
Sí, digueu, digueu, què s'ha fet
de les florides sèquies i els frondosos valls,
els puríssims nenúfars i els borbollejants ullals,
les pletòriques sènies, els samarucs, les anguiles
i els sucoosos parts de la marjal?
Però on són els estius d'abans?
On digueu, per Déu, en quina illa
trobarem el nostre virginal platjar,
aquella arena intacta, aquells edènics dunars i muntanyars;
i la mar tan pura i blava,
certera metgessa dels nostres afanys, ferides i talls?
Però on són els estius d'abans ?
+ Reportatge fotogràfic "Un fleix, a Joan Pellicer…"
Multitudinari adéu a Joan Pellicer
